Obre el menú principal

Aleksandra Kol·lontai

Aleksandra Mikhàilovna Kol·lontai —Олександра Михайлівна Коллонтай en ucraïnès; Алекса́ндра Миха́йловна Коллонта́й en rus; nascuda Aleksandra Mikhàilovna Domontóvitx, Алекса́ндра Миха́йловна Домонто́вич— (Sant Petersburg, 31 de març del 1872 (19 de març del calendari julià)-Moscou, 9 de març de 1952) fou una revolucionària comunista russa, d'origen cosac. Inicialment va militar a la facció menxevic, moderada i minoritària, i des del 1915 a la bolxevic, radical i majoritària.

Infotaula de personaAleksandra Kol·lontai
Aleksandra Kollontaj 10.gif
Biografia
Naixement 31 març 1872
Sant Petersburg (Rússia)
Mort 9 març 1952 (79 anys)
Moscou (Rússia)
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament cementiri de Novodévitxi
  Membre de l'Assemblea Constituent Russa 


  Ambaixadora 

Dades personals
Formació Universitat de Zuric
Activitat
Ocupació Política, diplomàtica, feminista i escriptora
Partit Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Partit Comunista de la Unió Soviètica
Participà en
18 març 19198th Congress of the Russian Communist Party Tradueix
6 març 1918VII Congrés del Partit Comunista Rus
8 agost 19176th Congress of the Russian Social Democratic Labour Party Tradueix
Família
Cònjuge Pavel Dibenko
Pare Mikhail Domontovich Tradueix
Premis
Signatura

IMDB: ch0189728 Find a Grave: 21424
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Infància i joventutModifica

Aleksandra Mikhàilovna Domontóvitx va néixer el 31 de març [O.S. 19 de març] 1872 a Sant Petersburg.

El seu pare, el general Mikhaïl Alekséievitx Domontóvitx (1830-1902), provenia d'una família cosaca ucraïnesa que remunta la seva ascendència a la genealogia del drac del segle XIII[Cal aclariment]. Va ser oficial de cavalleria a la guerra entre Rússia i Turquia de 1877-1878 (de vegades coneguda com la Guerra d'Independència de Bulgària). Després de la seva participació a la guerra, va ser nomenat Governador Provisional de la ciutat búlgara de Tarnovo, i posteriorment el cònsol militar[Cal aclariment] a Sofia. Al maig de 1879 va ser cridat de tornada a Sant Petersburg. Va introduir visions polítiques liberals, afavorint una monarquia constitucional com la de la Gran Bretanya. A la dècada de 1880 va escriure un estudi sobre la Guerra Russo-Turca de 1877-1878. Aquest estudi va ser confiscat pels censors tsaristes, presumiblement per mostrar un zel nacionalista rus insuficient.

La mare d'Aleksandra, Aleksandra Aleksàndrovna Massàlina (1848-1899), era la filla d'Aleksandr Fiódorovitx Massalin (1809-1859), un camperol finlandès que havia fet fortuna venent fusta. Massàlina es va fer coneguda com a Massàlina-Mràvinskaia després del seu matrimoni amb el seu primer marit, Konstantín Ióssipovitx Mràvinski (escrit originalment Mróvinski) (1829-1921). El seu matrimoni amb Mràvinski va ser un matrimoni concertat que va resultar infeliç, i finalment es va divorciar de Mràvinski per casar-se amb Mikhaïl Domontóvitx, de qui s'havia enamorat.

La cantant d'òpera russa Ievguénia Mràvina (nom artístic) era la mitja germana de Kol·lontai per part de mare. El director de música de l'Orquestra Filharmònica de Leningrad (1938-1988), Ievgueni Mràvinski, va ser l'únic fill del germà de Mràvina, Aleksandr Konstantínovitx i, per tant, el nebot de Kol·lontai.

La saga de la llarga i difícil lluita dels seus pares per estar junts malgrat les normes de la societat, acolorirà i conformarà les pròpies opinions de l'Aleksandra Kol·lontai sobre les relacions, el sexe i el matrimoni.

 
Retrat de 1888

L'Aleksandra va ser una bona estudiant que va créixer, va compartir l'interès del seu pare per la història i va dominar una gran varietat d'idiomes: parlava francès amb la seva mare i germanes, anglès amb la seva mainadera, finès amb els camperols en un establiment familiar heretat del seu avi matern a Kuusa (a Muolaa, Gran Ducat de Finlàndia) i va estudiar alemany. L'Aleksandra va intentar continuar la seva formació en una universitat, però la seva mare s'hi va negar argumentant que les dones no tenien cap necessitat real d'educació superior, i que els joves impressionables trobaven massa idees radicals i perilloses a les universitats. En lloc d'això, a l'Aleksandra se li va permetre de fer un examen per obtenir la certificació com a professora d'escola abans de sortir en societat per trobar un marit, com era el costum. El 1890 o 1891, Aleksandra, amb una edat de 19 anys, va conèixer el seu cosí i futur marit, Vladímir Liúdvigovitx Kol·lontai (9 de juliol de 1867 - juliol / agost de 1917), un estudiant d'enginyeria de mitjans modests inscrits en un institut militar. La mare de l'Aleksandra es va oposar amargament a la possible unió, ja que el jove era tan pobre, i la seva filla respongué que treballaria com a professora per fer-ho realitat. La seva mare se'n va burlar dient:

« Tu, treballar? Tu, que ni tan sols t'has fet mai el llit perquè quedi net i ordenat! Tu, que mai no has agafat una agulla! Tu, que vas per casa com una princesa i mai no ajudes la gent del servei amb la seva feina. Tu, que ets com el teu pare, passant per aquí somiant i deixant els teus llibres a cada cadira i taula de la casa![1] »

Els seus pares van prohibir la relació i van enviar l'Aleksandra de gira per l'Europa occidental amb l'esperança que oblidaria a Vladímir, però la parella es va mantenir compromesa l'un a l'altra malgrat tot i es van casar el 1893. L'Aleksandra es va quedar embarassada poc després del matrimoni i va tenir un fill, Mikhaïl, el 1894. Va dedicar el seu temps a la lectura de literatura radical populista i marxista i escriptura de ficció.

Aportacions al feminisme del marxismeModifica

Com a marxista indestructible, Kol·lontai es va oposar a la ideologia del feminisme liberal, que va veure com a burgesa. Va ser campiona de l'alliberament de les dones, però va creure fermament que "només podria tenir lloc com a resultat de la victòria d'un nou ordre social i d'un sistema econòmic diferent", i ha estat considerada com una figura clau en el feminisme marxista. Va criticar les feministes burgeses per prioritzar els objectius polítics, com ara el sufragi femení, que proporcionaria la igualtat política per a les dones burgeses, però que faria poc per abordar les condicions immediates de les dones obreres i va desconfiar encara més que els campions burgesos del feminisme continuessin donant suport als seus homòlegs de la classe treballadora després d'haver aconseguit la seva lluita pels drets de les "dones generals", tal com es mostra en la següent cita:

« L'instint de classe -el que diuen les feministes- sempre es mostra més poderós que els entusiastes nobles de la política "per sobre de la classe". Mentre les dones burgeses i les seves "germanes més proletàries" siguin iguals en la seva desigualtat, la primera pot, amb total sinceritat, fer un gran esforç per defensar els interessos generals de les dones. Però una vegada que la barrera es redueix i les dones burgeses han rebut accés a l'activitat política, els recents defensors dels "drets de totes les dones" es converteixen en entusiastes defensors dels privilegis de la seva classe, el qual deixa les germanes menors sense cap tipus de drets. Per tant, quan les feministes parlen amb dones treballadores sobre la necessitat d'una lluita comuna per admetre un principi de "dones generals", les dones de la classe treballadora són naturalment desconfiades.

- Aleksandra Kol·lontai (1909), The Social Basis of the Woman Question.

»

Kol·lontai és coneguda per la seva defensa de l'amor lliure. Tanmateix, això no vol dir que defensés trobades sexuals casuals: sostenia que a causa de la desigualtat entre homes i dones que persistia en el socialisme, aquestes trobades conduirien les dones a ser explotades i permeses només de criar els nens; ans al contrari, creia que no es podia aconseguir un veritable socialisme sense un canvi radical d'actituds davant la sexualitat, de manera que la societat es pogués alliberar de les normes opressives que considerava com una continuació de les idees burgeses sobre la propietat. Un mite comú la descriu com a proponent de la teoria de la sexualitat del "got d'aigua". La frase "... la satisfacció dels desitjos sexuals hauria de ser tan simple com aconseguir un got d'aigua" sovint se li atribueix erròniament. Probablement es tracta d'una distorsió d'un passatge de la seva història curta "Tres generacions" quan un jove membre de Komsomol afirma que "el sexe no té sentit, com no en té beure un got de vodka (o aigua, depenent de la traducció) per apaivagar la set". En el número 18 de les seves tesis sobre moralitat comunista en l'àmbit de les relacions maritals, Kol·lontai va argumentar que "... la sexualitat és un instint humà tan natural com la fam o la set".

Les opinions de Kol·lontai sobre el paper del matrimoni i la família en el marc del comunisme podrien ser més influents en la societat d'avui que la seva defensa de l'"amor lliure". L'Aleksandra creia que, com l'Estat, la unitat familiar s'apoderaria una vegada que la segona etapa de el comunisme es va fer realitat. Sota el comunisme, tant homes com dones treballarien i serien recolzats per la societat, no per les seves famílies. De la mateixa manera, els seus fills serien dependents de l'estat i criats bàsicament per la societat.

Kol·lontai va comminar homes i dones a deixar la seva nostàlgia per la vida familiar tradicional. "La mare treballadora ha d'aprendre a no diferenciar entre els meus i els teus, ha de recordar que només hi ha els nostres fills, els fills dels treballadors comunistes de Rússia". No obstant això, també va elogiar l'apadrinament maternal: "la societat comunista assumirà totes les funcions que impliquen l'educació del nen, però les alegries de la paternitat no seran allunyades d'aquells que són capaços d'apreciar-los".

Activitat políticaModifica

El 1908 es va haver d'exiliar per haver encoratjat els finlandesos a independitzar-se de l'Imperi rus. Després es va oposar fermament a la participació dels socialistes a la Primera Guerra mundial. Amb el triomf de la Revolució d'Octubre de 1917, fou designada comissària del poble per a Afers Socials, el càrrec polític més alt ocupat fins aleshores per una dona a la Unió Soviètica (de fet, això la converteix en la primera dona ministra de tot Europa). El 1919 creà, juntament amb Inessa Armand, el Jenotdel, institució dedicada a defensar els drets de les dones. El 1920 va liderar, amb el sindicalista Aleksandr Xliàpnikov, el primer moviment d'oposició dins del règim soviètic, que seria dissolt el 1922. No la van expulsar del partit, però sí que la van enviar tan lluny com van poder: el 1923, Kol·lontai fou la segona dona de la història nomenada ambaixadora,[2] concretament a Noruega, i més tard a Mèxic i a Suècia. A les darreries del mes d'abril de 1943, potser va ser en part responsable del fracàs de les negociacions per una possible pau separada entre els soviètics i els nazis, representats per l'ambaixador alemany a Estocolm, Hans Thomsen.[3] També va formar part de la delegació soviètica a la Lliga de Nacions.

IdeologiaModifica

Com a feminista, defensava l'amor lliure, però no els encontres esporàdics d'homes i dones, sinó les unions lliures entre ambdós membres de la parella. Deia que la societat ha de criar els fills de la revolució, però al mateix temps no s'ha d'impedir que els que vulguin puguin fer de pares dels seus fills.

ObraModifica

  • 1907-1916: Internacional Socialista de les Dones
  • 1908: Introducció a “Les bases socials de la qüestió de la dona”
  • 1909: Les bases socials de la qüestió de la dona
  • 1912: La Internacional Proletària i Guerra
  • 1913: El Dia de la Dona
  • 1914: La Guerra i les nostres tasques imminents
  • 1914-1916: Una ment Gegant, una voluntat Gegant
  • 1915: Qui necessita la Guerra?
  • 1915: Per què el Proletariat alemany va romandre en silenci durant els Dies de Juliol?
  • 1915: Prefaci per a Societat i la Maternitat
  • 1915: La Tercera Internacional
  • 1916: La Dona i la Mare treballadora
  • 1916: La Estàtua de la Llibertat
  • 1916: Volen realment la divisió els internacionalistes?
  • 1917: El nostre memorial als Guardians de la Llibertat
  • 1917: Les nostres tasques
  • 1917: Lenin a Smolni
  • 1917: Per què han de guanyar els bolxevics
  • 1918: Els primers passos per la Protecció de la Maternitat
  • 1918: V.I. Lenin i el Primer Congrés de la Dona Treballadora
  • 1918: Decret sobre el benestar de l'infant
  • 1918: Nova Dona (de La Nova Moralitat i la Classe Treballadora)
  • 1919: La lluita de les Dones Treballadores pels seus drets
  • 1919: Per a què lluitem?
  • 1919: Història del moviment de la Dona Treballadora a Rússia
  • 1920: Dia Internacional de la Dona Treballadora
  • 1920: Comunisme i la Família
  • 1920: Una carta interessant de Rússia
  • 1921: El treball de la Dona dins l'Evolució de l'economia
  • 1921: La Prostitució i com combatre-la
  • 1921: Carta a Dora Montefiore
  • 1921: L'Oposició del Treballador
  • 1921: La Dona Treballadora i Pagesa a la Unió Soviètica
  • 1921: Tesis sobre la Moralitat Comunista en relació amb les relacions conjugals.
  • 1921: Relacions Sexuals i la Lluita de Classes
  • 1922: Aviat (Aquí 48 anys)
  • 1926: Autobiografia d'una Dona Comunista i Sexualment Emancipada
  • 1927: Amor roig
  • 1927: Dones guerreres durant la Gran Revolució d'Octubre
  • 1927: Què a provocat a la Revolució d'Octubre a favor de les dones d'Occident?
  • 1929: Un Gran Amor
  • 1946: La Dona Soviètica - Ciutadana plena i igualitària del País
  • 1946: Lenin pensà per als grans i els petits

Honors i memòriaModifica

El 2017 quatre cantautores catalanes crearen en record seu el grup Les Kol·lontai per participar en el festival BarnaSants, coincidint amb el centenari de la Revolució soviètica.

ReferènciesModifica

  1. Kol·lontai, Aleksandra (1945). Den första etappen. Stockholm: Bonniers. pp. 218–219. Citat a Clements, p. 15.
  2. La primera dona que consta haver exercit la diplomàcia és Diana Abgar, que el 1920 representà Armènia al Japó.
  3. Mastny, Vojtech «Stalin and the Prospects of a Separate Peace in World War II». The American Historical Review. American Historical Association, 77, 1972, pàg. 1365–1388.

Enllaços externsModifica