Usuària:Marijuels/proves

*El que es troba subratllat pertany a una entrada de Viquipèdia ja existent anomenada 'Model dialògic de resolució de conflictes'. Per tant, les nostres modificacions o aportacions estaran en el format habitual.

Model dialògic de prevenció i resolució de conflictes

El model dialògic de prevenció i resolució de conflictes es fonamenta en el diàleg com a eina que permet superar les desigualtats. En el tractament del conflicte, pren protagonisme el consens entre totes les parts implicades, especialment l'alumnat sobre les formes de convivència, generant un diàleg compartit per tota la comunitat en tot el procés normatiu. Aquest model involucra a tota la comunitat mitjançant el diàleg que permet descobrir les causes i els orígens dels conflictes per solucionar-los des de la mateixa comunitat molt abans que apareguin. Per tant, aquest abordatge, es concentra en la prevenció dels conflictes mitjançant la creació d'un clima de col·laboració, en el qual les persones participen tant en la creació de les normes de funcionament de l'escola com de la forma per resoldre els conflictes. Creant així un major enteniment i sentit per a totes les persones involucrades.

Aquest model ofereix espai i condicions per garantir que tots i totes tinguin les mateixes oportunitats per expressar-se i trobar solucions de manera conjunta. Per fer possible aquest diàleg, és necessari considerar que totes les persones, independentment de la seva cultura, nivell acadèmic, etc, tinguin la capacitat d'intervenir i opinar en la cerca d'una solució consensuada que ajudi a la prevenció i resolució de conflictes.

Antecedents teòrics

Del model disciplinar al model comunitari

Model disciplinar

A partir de la societat industrial, el model més desenvolupat per a la prevenció i resolució de conflictes ha estat el model disciplinar. Fonamentat en l'autoritat jeràrquica, les normes verticals, les sancions i/o expulsions, les transferències a altres programes, entre d'altres. En aquest model és el professor qui te la responsabilitat de mantenir la convivència.

Aquestes mesures disciplinars generen etiquetes com "conflictius", "violents" o "rebels" als estudiants que no s'adapten a les normes i la convivència. A més a partir de les sancions i expulsions dels alumnes fan que incrementin les dificultats i els distanciïn del ritme d'aprenentatge dels demés.

És a partir de la societat de la informació quan es comencen a qüestionar les jerarquies ja que hi ha un canvi en el paradigma social que demanda més diàleg en tots els espais (família, treball, educació...) Per aquest motiu, en un context on el model disciplinar no s'adapta a la societat actual, comencen a sorgir propostes per garantir un altre tipus de convivència a l'escola.

Model mediador

El model mediador és un avenç en relació al model disciplinar ja que incorpora el diàleg a l'hora de resoldre els conflictes i gestionar la convivència. Una altra característica és l'aparició d'un especialista per resoldre de manera imparcial els conflictes. Fet que limita la responsabilitat a unes persones determinades i per tant, limita unes respostes generant insatisfacció en alguna de les parts implicades. A més, aquest model no actua en la prevenció ja que es duu a terme un cop iniciat el conflicte.

Respecte les normes hi han paral·lelismes amb el model disciplinar, ja que estan definides per una sola figura autoritària. Però, aquestes no son aplicades de forma tant vertical. A més no es posa el focus en les sancions i expulsions sinó que es promou el suport entre iguals i la superació de la culpabilitat.

Model comunitari

El model comunitari, també anomenat dialògic, està basat en la comunitat, en el diàleg en tot el procés normatiu (ètica procedimental), en la participació entesa com una dimensió instrumental. Està lligat directament a l'aprenentatge. En aquest tipus de model, la resolució del conflicte es dóna a partir d'un consens entre totes les parts involucrades, i consisteix en descobrir les causes i els orígens dels conflictes abans de que apareguin.

Autors rellevants

Marshall Ganz

Marshall Ganz, professor de Harvard Kennedy School, estudia com reconectar la política i la ciutadania i com assolir una democràcia directa i participativa .És el primer autor que parla de política dialògica. El que proposa es crear un concepte de lideratge que relacioni al individu, la comunitat i l'acció. Aquest lideratge el que planteja és interactuar amb uns altres per assolir un propòsit, és a dir, una autoritat col·laborativa. Es posiciona en contra del lideratge dominat per una sola persona, que és el més característic.

Aquest enfocament va ser el detonant del triomf de la campanya electoral de Barack Obama. La qual no va es va basar en crear un nou discurs, sinó, fonamentalment, en una nova relació amb la ciutadania on va conectar les compromisos amb les necessitats de la població. El que va plantejar en la campanya va ser una política dialógica segons les orientacions de Marshall Ganz.

Ramón Flecha

Ramón Flecha, ctedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona, es reconegut com l'impulsor de noves perspectives en educació a partir d'impulsar les tertúlies dialògiques en el Projecte de Comunitats d'Aprenentatge i la Metodologia Comunicativa de recerca. Aquest, és autor del llibre Compartiendo Palabras. El aprendizaje de las personas adultas a través del diálogo on es narren diferents tertulies literàries de persones adultes. Aquestes tertulies són realitzades al Centro de Educación de personas adultas de la Verneda de Sant Martí, situat a Barcelona i fundat a partir de Moviments Populars d'un barri obrer. Aquest centre porta vint anys funcionant de forma dialògica.

Paulo Freire

Paulo Freire va ser un educador i expert en temes d'educació, el qual va tenir força influència durant el segle XX. En relació amb el tema de model dialògic de prevenció i resolució de conflictes va desenvolupar la teoria de l'acció dialògica on ens explica que els éssers humans som dialògics de manera natural, on la comunicació adopta un rol principal en el nostre dia a dia, donat que estem permanentment dialogant entre nosaltres. Per tant, amb aquesta teoria Freire el que vol és revelar la veritat mitjançant el diàleg i la interacció amb la resta de persones.  

Conflictes

Els conflictes són situacions en què dues o més persones entren en oposició o desacord perquè les seves posicions, interessos, necessitats, desitjos o valors són incompatibles, o es perceben com incompatibles, on tenen un paper molt important les emocions i els sentiments, i on la relació entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funció de com sigui el procés de resolució del conflicte.

Tipus de conflictes

Els conflictes és poden classificar segons la forma que puguin prendre: manifestos o latents; i conflictes segons els tipus de relació, individual i grupal.

Segons la forma:

• Els pseudoconflictes: és la situació en què hi ha un conflicte perquè dues persones estan enfrontades, però els interessos d'aquests i d'aquestes no són oposats, encara que les persones implicades els perceben com a interessos incompatibles.

• Els conflictes latents: existeixen però no es manifesten clarament. El conflicte està present però un dels dos o ambdues parts no ercep les diferències pel que fa als interessos, necessitats, etc., o potser aquests i aquestes no es veuen capaços d'enfrontar-se als conflictes i per tant, no el reconeixen, ja que no existeix cap desacord ni disputes entre les dues parts. Com a conseqüència, el conflicte creix i pot explotar en qualsevol moment de manera violenta, per tant, no s'ha d'esperar que els conflictes arribin a aquesta fase crítica.
• Els conflictes manifestos: es manifesten de manera clara.

Segons la relació:

• Conflictes intrapersonals: són conflictes individuals i interns que pertanyen a cada persona relacionats amb circumstàncies íntimes. És necessari resoldre aquests conflictes, ja que poden acabar causant estrès o fins i tot trastorns psicològics.
• Conflictes de relació: consisteix a establir diferents nivells segons la relació que hi ha entre els grups o les persones.
• Conflictes interpersonals: conflictes on s'enfronten dues persones per una mateixa idea que desitgen els/les dues. Poden variar en intensitat. En aquesta categoria queden incloses tant els conflictes interns del grup, com els conflictes que es desenvolupen entre diferents grups enfrontats entre sí.
• Conflictes intragrupals: conflictes que es donen dins d'un mateix grup i que són provocats per algun dels membres del grup per qualsevol motiu ja sigui barallar-se per ser la/el líder del grup, trencar les normes...
• Conflictes intergrupals: conflictes que es produeixen entre grups. Acostumen a ser de baixa intensitat i no permanents encara que si el grup pertany a una entitat o organització aleshores solen ser competitius amb l'objectiu de debilitar a l'altre grup.
• Conflictes socials: Són conflictes entre sectors oposats, ja sigui per aspectes culturals, artístics, polítics... És tracta d'enfrontaments per qüestions de religió, poder o d'alt prestigi per als seus membres. Acostumen a ser permanents el que fa que afecti la qualitat de vida dels afectats.
• Conflictes internacionals: conflictes que és produeixen entre diferents estats o organismes de diferents nacionalitats.

El gran conflicte: El Bullying

El bullying o assetjament escolar succeeix quan una persona està sent assetjada de forma física o psicològica de forma contínua amb l'objectiu de sotmetre'l i espantar a la víctima per obtenir algun resultat favorable per a la persona que assetja, o simplement, per satisfer la seva necessitat d'agredir i destruir.

Sí el bullying succeeix de forma contínua, pot provocar l'exclusió social de la víctima.

La violència és una de les principals preocupacions en l'àmbit escolar i per tant, és molt important considerar el bulying com un problema social que comporta unes conseqüències potencials a llarg termini afectant tant a la salut mental com a la física. Nombrosos estudis han documentat les conseqüències negatives del bullying durant la infància argumentant que aquest, pot conduir a una gran varietat de problemes a mesura que els nens i nenes van creixent. L'anàlisi de la violència escolar s'analitza parcialment tenint en compte la producció de violència en l'entorn escolar. Es tracta d'una investigació bibliogràfica amb enfocament quantitatiu i qualitatiu. Els i les estudiants són les principals víctimes mentre que el/la professor/a és menys afectat per la violència física i verbal.

S'ha utilitzat un enfocament d'anàlisi multidimensional per examinar els efectes de les relacions entre alumnat i professorat sobre comportaments relacionats amb l'assetjament escolar per veure les diferències entre els diferents estats socials. Els resultats mostren que les relacions socials i les relacions entre estudiants i professors/es, integren i donen a conèixer quins rols prenen els i les adolescents joves en l'assetjament escolar i destaquen que es important que els professors i professores reconeguin aquests i aquestes estudiants.

Característiques del bullying

• Inclou conductes diferents (burles, amenaces, agressió física, etc.).
• Tendeix a originar problemes repetitius i que es perllonguen durant molt temps.
• Sol ser provocat per un o una persona, que està recolzada per un grup de persones, contra una persona indefensa.
• Està mantingut per la ignorància o passivitat de les persones que envolten a la víctima sense intervenir directament.
• La persona que està sent agredida desenvolupa por i rebuig cap a les persones que li agredeixen i a aquells que no intervenen.
• La capacitat de comprensió moral i d'empatia de l'agressor o agressora, disminueix.
• Les persones que observen la violència sense evitar-la, tenen una falta de sensibilitat, apatia i insolidaritat.

Tipus de bullying

• Físic: agressió a la persona a través d'empentes, puntades, agressions amb objectes...
• Verbal: insults i notes que menyspreen a la víctima.
• Psicològic: minen l'autoestima de l'individu i fomenten la seva sensació de temor.
• Social: pretén aïllar a la víctima de la gent que li envolta.

Gestió de conflictes

Els conflictes són elements inherents en les relacions humanes. Podem trobar-ne de molts tipus.

• Conflicte pares-fills: Tant les mares i els pares com les filles i els fills es queixen de la forma de ser i del comportament.
• Conflicte generacional: les joves, els joves, les nenes i els nens es queixen dels costums, idees i comportaments dels més grans.
• Conflicte escolar: es queixen els docents de l'alumnat, aquest del professorat i fins i tot existeixen queixes entre els alumnes.
• Conflicte laboral: queixes per part de les empleades cap al seu director/a a causa del seu autoritarisme i exigència.
• Conflicte grupal: discussions entre les companyes de feina perquè no es posen d'acord a l'hora de realitzar les tasques.
• Conflicte de parella: tant la dona com l'home es senten sols quan un dels dos passa tot el dia treballant i un cop finalitzada la jornada laboral, passen els temps lliure amb les amigues i els amics.

Pel que fa a l'àmbit escolar, existeixen problemes de disciplina, conflictes entre alumnes i professorat que acaben amb un càstig.

En l'àmbit familiar, existeixen diferents formes de pensar entre els seus membres dificultant la convivència i donant lloc a les separacions.

Així doncs, els conflictes són inevitables. Els nens i les nenes, han d'aprendre a afrontar els conflictes de manera adequada i per tant, és necessari que disposin d'una sèrie de competències personals com els criteris, les actituds, perquè puguin afrontar de manera correcta el problema.

És fonamental que les educadores i els educadors ensenyin des d'un inici aquestes habilitats i estratègies als alumnes perquè puguin resoldre aquests problemes de manera adequada.^[3]

Tècniques per treballar la resolució de conflictes

• Mediació: La mediació es basa a incorporar una tercera persona imparcial i neutral per resoldre el conflicte entre les parts, aquesta tercera persona es diu mediador i busca un consens entre les dues parts sense proposar alternatives.

• Conciliació: En la conciliació intervé una tercera persona neutral, aquesta promou el diàleg i proposa diferents solucions que puguin satisfer a les dues parts per igual. Aquest mètode s'ha de regir pel principi de confidencialitat i per fer-lo possible les dues parts han de reconèixer el mediador.

• Negociació: En la negociació, no existeix una tercera persona per resoldre el conflicte sinó que ho resolen les parts.^[4]

Model dialògic

A diferència dels altres dos models -tant el model disciplinar com el mediador- el model dialògic, també e nomenat comunitari, està basat en l'objectiu de prevenir la situació de conflicte i no de resoldre-la una vegada ha aparegut (model mediador) o tractar d'eliminar-la mitjançant actuacions punitives (model disciplinari). El model comunitari implica que tota la comunitat participi en un diàleg que doni l'oportunitat de descobrir quines són les causes i orígens dels conflictes per solucionar-los des de la mateixa comunitat molt abans que apareguin.

Apostar per aquest model suposa partir de la premissa que totes les persones, sense distinció de nivell d'estudis, ètnia o religió, entre altres, tenen les capacitats per poder intervenir i cercar una solució consensuada que ajudi en la prevenció dels conflictes. És la mateixa participació de les famílies i persones properes a la comunitat la que actua com un dels elements preventius dels conflictes en els centres educatius, juntament amb l'actuació de persones mediadores, les que no substitueixen a la comunitat, sinó que fomenten la seva participació.

L'aposta per la resolució dels conflictes a través de diàleg entre totes les persones de la comunitat, per proposar l'aplicació de normes, és una aposta poder el diàleg en tot el procés normatiu, per l'ètica procediment la que assegura que totes les normes o propostes que es decideixin segueixin un procediment dialògic. El resultat és que les normes són fruit del diàleg i d'un procés en el qual només són acceptades les pretensions de validesa i no les de poder.

Característiques de la norma

Per decidir quina norma és l'adequada perquè reculli tots els elements necessaris i que inclogui totes les visions, és necessari que compleixi determinades condicions (elaborat pel CREA, 2005):

1. Que la norma pugui ser clarament recordada per totes les persones, de totes les mentalitats i edats.
2. Que tingui relació directa amb un tema clau per la vida dels nens i nenes.
3. Que hi hagi suport verbal clar del conjunt de la societat.
4. Que s'incompleixi reiteradament.
5. Que es vegi possible eliminar.
6. Que, amb la seva superació, la comunitat sigui un exemple per la societat, familiars, professorat, nens i nenes.

7 passes per a la creació de la norma

Aquestes condicions porten a elaborar un procés normatiu basat en el diàleg basat en set passes:

1. Una comissió mixta de professorat, familiars i alumnat (com a mínim) i altres agents de la comunitat debat la proposta, la decideix o no i prepara com fer-la al conjunt de la comunitat.
2. S'exposa, debat i decideix la posta al claustre i a una assemblea de la comunitat amb la màxima participació possible de les persones del claustre.
3. Membres de la comissió mixta la fan arribar classe per classe (amb el professor o professora com una o un oient més) on delegats o delegades van recollint el resultat del debat, incloent-hi els aspectes que s'han de modificar de la norma i els mecanismes perquè tota persona de la comunitat asseguri que no s'incompleixi.
4. Les delegades i delegats de l'alumnat debaten entre si la concreció de la norma i la seva aplicació amb la presència de membres de la comissió mixta com a oients i, si és necessari, com assessores i assessors.
5. Es convoca una assemblea on les delegades i delegats de l'alumnat expliquen al professorat, familiars i comunitat el resultat de les seves deliberacions. També recullen les valoracions d'aquests agents, que retornen a les seves respectives classes en precises de la professora o professor tutor/a i d'una representació de la comissió mixta.
6. El conjunt de la comunitat es converteix en seguidora de l'aplicació de la norma i de la seva contínua revisió. Aquest seguiment es posa en comú (però no es delega) a través de les delegades i delegats de l'aula i de la comissió mixta.
7. El procés s'acompanya d'autoformació en forma de tertúlies dialògiques. Una sessió del claustre com a mínim és destinada a debatre, prèvia lectura d'un llibre sobre violència de gènere. També l'alumnat fa tertúlies amb materials adequats a la seva edat. El mateix, las i els familiars.

Aquestes set passes confirmem el procés de diàleg per la construcció de normes basat en la participació de tota la comunitat, i en la qual tothom consensua la norma i es compromet amb el seu compliment.

El dia a dia dels centres educatius que opten per aquesta forma de prevenció dels conflictes està generant una millor convivència entre el seu alumnat i amb la comunitat en general i, d'altra banda, contribueix a un millor aprenentatge. És important no deslligar ni la importància de la participació en un pla d'igualtat de totes les persones ni el fet que el fracàs escolar és un dels elements que també intervé en l'aparició de problemes de convivència, i que són precisament aquests dos factors els que poden contribuir de forma molt positiva a la seva superació.

Prevenció de conflictes en les comunitats d'aprenentatge

Una Comunitat d'Aprenentatge és un projecte basat en un conjunt d'Actuacions Educatives d'Èxit (AEE) amb la finalitat de transformar la societat. Les AEE han estat fruit d'una recerca realitzada per la Comissió Europea dins del sisè programa marc de recerca INCLUD-ED (2006-2011). Aquest model educatiu està d'acord amb les teories científiques a nivell internacional, les quals destaquen que les interaccions i la participació de la comunitat són dos elements claus en l'aprenentatge.

Aquest projecte té més de 20 anys de funcionament tant associacions socioculturals com en centres educatius, des d'infantil a persones adultes. A causa dels bons resultats obtinguts tant en el rendiment acadèmic com en la convivència s'ha estès a nivell internacional. En l'actualitat, hi ha més de 300 centres educatius i associacions, que estan aplicant les AEE i que estan millorant en el rendiment educatiu i la convivència a través dels somnis de tota la seva comunitat educativa, el diàleg i la ciència.

El projecte Comunitats d'Aprenentatge, considera la superació dels problemes de convivència i el fracàs escolar com a objectius prioritaris. Per a la seva consecució, és necessari una transformació dels centres educatius i dels seus contextos socio-cuturals. Aquesta forma d'actuar comporta un model de prevenció i resolució de conflictes basat en el diàleg i en la participació.

Les Comunitats d'Aprenentatge suposa la transformació social i cultural d'un centre educatiu i el seu entorn, basada en l'aprenentatge dialògic. Aquesta transformació comporta la reorganització de tots els espais del centre educatiu i de la seva relació amb la comunitat. En el procés de prevenció i resolució de conflictes, aquest diàleg en el qual tots i totes participen, també ha d'estar present en tot moment.

Actuacions d'èxit

L'escola Mare de Déu de Montserrat que està situada a Terrassa, ofereix aquest model dialògic de prevenció i resolució de conflictes en les comunitatas d'aprenentatge. L'escola està situada en un barri perifèric on l'economia és baixa i hi ha molta diversitat de cultures, llavors això fa que aquesta part de la societat sofreixi una exclusió social que els fa ser molt vulnerables.

Al juliol de 2001 l'escola en veure tot el fracàs escolar dels seus infants i la mala convivència tant per part del alumnes, professorat i famílies. Serveis socials els va proposar un nou model per al centre amb la transformació cap a la comunitat d'aprenentatge. La comunitat d'aprenentatge és un projecte on es realitza un canvi tant social com cultural del centre educatiu i del seu entorn. Amb això s'aconsegueix una Societat de la informació que engloba a totes les persones a partir d'una base d'aprenentatge dialògic mitjançant la participació de tota la comunitat en tots els espais fins i tot l'aula.

Símbol de l'escola Mare de Déu de Montserrat, el tren dels somnis.

En el 2001 quan comença l’escola amb aquest projecte fa una millora en l'èxit educatiu a partir d'una millora en la convivència. Veient les millores l'escola decideix que cada nen o nena han de tenir un professor amb la finalitat de millorar els seus coneixements, que ha d'haver-hi més relació entre el professorat i les famílies i que per a això necessiten suport en el professorat és a dir voluntaris i voluntàries que els ajudin amb aquest model dialògic. Llavors comencen entre tota la comunitat a somiar i creen un símbol molt significatiu per l’escola. Aquest és un tren on apareixen totes les persones implicades en aquesta escola i en el projecte de millora.

Per a obtenir aquest èxit educatiu i la millora de convivència va ser necessari aplicar les AEE (Actuacions Educatives d'Èxit). On es troben:

• Grups interactius: És una forma d'organització que millora l'aprenentatge i la convivència. És tracta d'una organització inclusiva de l'alumnat en la que participen de manera voluntària diversos adults i adultes a més a més del mestre/a responsable de l'aula, aconseguint així una acceleració de l'aprenentatge quant a valors, emocions, sentiments...
• Tertúlies dialògiques de clàssics universals: És tracta d'una construcció de manera col·lectiva de significat i coneixement basant-nos en el diàleg amb tot l'alumnat que participa en la tertúlia.
• Formació i participació de les familiars: Els centres educatius, no només ofereixen formació als/les alumnes i al professorat sinó que també a les famílies. Aquesta formació es caracteritza per les actuacions d'èxit i respon als interessos i a les necessitats d'aquestes.
• Participació educativa de la comunitat: Tant les famílies com els membres que formen la comunitat, a més a més de participar en la formació de les famílies, també ho fan en les activitats d'aprenentatge de l'alumnat. Aquesta participació escolar, també és basa en la presa de decisions la qual està relacionada amb l'educació de les seves filles i els seus fills.
• Model dialògic de convivència: Aquest model de prevenció i resolució, és fonamenta en el diàleg com a eina que permet superar les desigualtats. Permet millorar la convivència tant dins del centre com en tota la comunitat. Per aquest motiu és imprescindible la implicació de tota la comunitat per poder conèixer les causes i els orígens i d'aquesta manera poder solucionar el conflicte,
• Formació dialògica del professorat: Per poder desenvolupar aquestes actuacions educatives d'èxit, és necessari la formació per part del professorat sobre aspectes científics i teòrics i en les evidències garantides per la comunitat científica internacional.

En 2010-2011 l'alumnat d'aquesta escola obtenen uns resultats brillants i un èxit educatiu impecable, on també aconsegueixen una gran millora de la convivència fent que les expulsions, violència es redueixin d'una manera extraordinària aconseguint així un percepció del bon clima del centre tant en docents, alumnat com en famílies.

És important dir que des de l'escola Mare de Déu de Montserrat les normes les confeccionen entre tots i totes, és a dir, amb la participació de totes les treballadores del centre, dels familiars i dels alumnes, amb la finalitat de crear unes normes de manera conjunta, amb la col·laboració de totes les persones implicades en l'aprenentatge dels nois i noies. Per tant, van haver de fer tot un procés de diàleg amb la comunitat durant dos anys, per aconseguir les normes mitjançant la realització de comissions mixtes, tutories, reunions, assemblees familiars a les escoles i a les classes.

També, comentar que, a més, tenen el club dels valents per reconèixer la importància que té dir si t'has trobat en una situació d'assetjament escolar on el lema resideix en "no som xivatos, som valents", per erradicar amb el silenci i aquest assetjament escolar entre els companys i companyes.

Tant esforç d'aquesta escola ha tingut el seu impacte i és que en 2016 Rafael Hernando va fer un estudi de psicologia realitzat per a telefònica el qual va ser publicat en els mitjans de Terrassa. Però és que en 2018 van obtenir el primer premi de la Fundació Cercle Econòmic de la Caixa. També destacar que la directora va ser premiada amb un reconeixement del centro en la Comunitat Musulmana de Terrassa. I per últim aquest any 2019 han rebut el premi Creus de Sant Jordi.

Model dialògic a les escoles

Està demostrat que la resolució de conflictes mitjançant el diàleg entre iguals afavoreixen l'ambient educatiu, les relacions intergrupals, redueix el comportament agressiu i augmenta el coneixement i les habilitats de resolució de conflictes.

Els i les estudiants que reben formació de resolució de conflictes, augmenten l'èxit acadèmic, adquireixen millores en competència emocional i social , i obtenen els majors beneficis en termes de l'aprenentatge de conflictes, utilitzant comportaments de negociació integrativa.

Un estudi d'estudiants d'escoles de primària turques formats en un programa de resolució de conflictes, que va incloure habilitats d'empatia, domini de la ira i resolució de problemes socials, va descobrir que va augmenta la competència social, les habilitats constructives de resolució de conflictes i va disminuir els nivells d'agressió de les i els estudiants.

El diàleg entre persones ajuda a reconèixer les emocions pel que fa a les parts implicades, a més a més, ajuda ha abandonar l’actitud defensiva i de desconfiança facilitant així la resolució del conflicte.

La col·laboració per l'Aprenentatge Acadèmic, Social i Emocional (CASEL)

És una xarxa d'educadors i educadores actualment ubicada a la Universitat de Chicago. Aquesta xarxa va dissenyar un estudi basat en cinc competències cognitives, afectives i conductuals interrelacionades:

1. L'autogestió: que és la capacitat de regular els mateixos pensaments i conductes.
2. L'autoconsciència: capacitat de reconèixer, comprendre i reflexionar sobre els mateixos pensaments i sentiments.
3. La consciència social: que és la capacitat de comprendre i empatitzar amb les altres, a més a més de reconèixer els senyals socials i adaptar-se a les diferents situacions.
4. Habilitats de relació: que és la capacitat de prestar atenció, comunicar-se amb claredat, ser sociable, cooperar...
5. La presa de decisions responsable: és la capacitat de prendre decisions responsables, saludables i ètiques sobre la mateixa conducta.

Bibliografia

• Akgun, S., & Araz, A. (2014). The effects of conflict resolution education on conflict resolution skills, social competence, and aggression in Turkish elementary school students. Journal of Peace Education, 11(1), 30–45. doi:10.1080/17400201.2013.777898
• Burrell, N. A., Zirbel, C. S., & Allen, M. (2003). Evaluating Peer Mediation Outcomes in Educational Settings: A Meta-Analytic Review. Conflict Resolution Quarterly, 21(1), 7-26. doi:10.1002/crq.46
• Comunidades de aprendizaje.(2015). Modelo dialógico de prevención y resolución de conflictos. Retrieved from: http://utopiadream.info/ca/actuaciones-de-exito/modelo-dialogico-de-conflictos/
• Comunidades de aprendizaje. Modelo Dialógico de resolución de conflictos. Recuperat de: https://www.comunidaddeaprendizaje.com.es/uploads/materials/112/4d48ea4b1153c6ae5aa9dbf97e28bddb.pdf
• Deferred compensation. (2014).Transformació educativa i transformació social: el repte de les comunitats d’aprenentatge. Retrieved from https://criatures.ara.cat/blogs/mobreslaporta/Transformacio-educativa-transformacio-comunitats-daprenentatge_6_1178942097.html
• Deferred compensation. (n.d.). Actuacions d'èxit. Retrieved from http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/comunitats/actuacionsexit/
• Durlak, J. A., Domitrovich, C. E., Weissberg, R. P., & Gullotta, T. P. (Eds.). (2015). Handbook of social and emotional learning: Research and practice. New York, NY: Guilford Press.
• EduCaixa. (2004). Resolució de conflictes. Retrieved from https://www.educaixa.com/documents/10180/14483938/Capacitat_Resolucio%C2%B4%20de+conflictes.pdf/a7d373cb-fdad-4ca6-9597-7599d6cffd51
• Flecha García, R,. & García Yeste, C,. (2007). Prevención de conflictos en las comunidades de aprendizaje. Idea La Mancha: Revista de Educación de Castilla-La Mancha, ISSN 1699-6429, Nº. 4, 2007, págs. 72-76
• García, R. F., & Yeste, C. G. (2007). Prevención de conflictos en las comunidades de aprendizaje. Idea La Mancha: Revista de Educación de Castilla-La Mancha, 4, 72-76. Recuperat de: https://www.santiagoapostolcabanyal.es/wp-content/uploads/2012/08/PREVENCION-DE-CONFLICTOS-EN-LAS-COMUNIDADES-DE-APRENDIZAJE.pdf
• Goldberg, S. B. (2005). The secrets of successful mediators. Negotiation Journal, 21, 365–376. doi:10.1111/j.1571-9979.2005.00069.x
• Jaramillo, RAA. (2018). Teacher trainig: Pillar for the identification and bullying management. 13(1), 104-114. doi: 10.17163/alt.v13n1.2018.08
• Johnson, D. W., & Johnson, R. (1996). Effectiveness of conflict managers in an inner-city elementary school. Journal of Educational Research, 89, 280–286.
• Jones, T. S. (2004). Conflict resolution education: The field, the findings, and the future. Conflict Resolution Quarterly, 22(1–2), 233–267. doi:10.1002/crq.100
• Longobardi, C. Lotti, NO., & Jungert, T. (2018). Student-teacher relationships and bullying: The role of student social status, 63 (1), 1-10. doi: 10.1016/j.adolescence.2017.12.001
• Martínez, R. & Morales, T, (2018). Effects of and emotional Competence Program on Cyberbullying Prevention in High School. 16(1), 33-44.
• Modelo comunitario o dialógico de prevención de conflictos. (2006). Utopía y educación. Recuperat de http://www.utopiayeducacion.com/2006/06/modelo-comunitario-o-dialgico-de.html
• Modelo disciplinar. Formacion.intef.es. Recuperat de http://formacion.intef.es/pluginfile.php/106038/mod_imscp/content/4/el_modelo_disciplinar.html
• Modelo mediador. Formacion.intef.es. Recuperat de http://formacion.intef.es/pluginfile.php/176958/mod_imscp/content/4/el_modelo_mediador.html
• Palomar Negredo, M. & Virgili Elvira, A.(n.d.). Gestió de conflictes i resolució de problemes. Retrieved from: http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M08/web/html/media/fp_edi_m08_u3_pdfindex.pdf
• Quinn, ST. & Stewart, MC. (2018) Examining the Long-Term Consequences of Bullying on Adult Substance Use, 43(1), 85-101. doi: 10.1007/s12103-017-9407-5
• Ramos de Fernández, I.C., Sepúlveda Jara, J., & Fernández Ramos, M.C. (2017). Perfil físico y psicológico del adolescente victimario de Bullying, según percepción de los docentes. Barquisimeto, Estado Lara, 80(2), 52-57.
• Silva, M. (2018). Teachers and Students: the engendering of school violence. 43(2), 471-494. doi: 10.1590/2175-623664089
• Stewart, J. T. (2000). A formative evaluation of a conflict resolution program utilizing peer mediation training on the knowledge and attitudes of middle school students at a Hillsborough County, Florida, Middle School (PhD dissertation). University of Sarasota. Dissertation Abstracts International, 60(12-A), 4374.
• Villalta-Paucar, M. A., Martinic-Valencia, S., Assael-Budnik, C., & Aldunate-Ruff, N. (2018). Presentación de un modelo de análisis de la conversación y experiencias de aprendizaje mediado en la interacción de sala de clase. Revista Educación, 42(1), 87-104. doi:10.15517/revedu.v42i1.23431