Meritxell Inaraja Genís

modifica

Meritxell Inaraja Genís (1968) és una arquitecta amb despatx propi (Meritxell Inaraja) especialitzat en projectes culturals i restauració d’espais públics i privats com la Seca Espai Brossa o Can Colom. [1]

Es va llicenciar en Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya el 1994, i l’any següent va realitzar un postgrau en Museologia i Disseny a la mateixa UPC. El 1996 es va doctorar en Construcció, Enginyeria i Recerca d’Arquitectura (UPC). [2]

Ha treballat en restauració i dissenys d’habitatges, arxius comarcals i equipaments culturals.

Del 2009 [3] al 2016 va esdevenir membre de Consell de la Cultura de Barcelona [4].

Obres i projectes destacats

modifica
  • Rehabilitació de la Masia de “Can Colom” per a centre d’atenció i informació de la dona a l’Hospitalet de Llobregat. Superfície construïda = 976 m2 P.E.M. = 1.612.145 € [5] (2006-2010)

Va participar en la desena edició del festival d'arquitectura 48h Open House Bcn on ella mateixa va ser la guia de l'edifici. Can Colom és una antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis, una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est, una galeria a la façana oest, i un celler amb terrassa a la façana nord. Es tracta d’un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona. [6]

  • La Seca Espai Brossa. Superfície construïda = 1.250 m2 P.E.M. = 1.924.093 €  (2007-2010)[5].

Adapta aquest edifici, part de la vella fàbrica de moneda, per a equipament, on finalment s’allotja la nova fàbrica de creació d’arts escèniques de La Seca – Espai Brossa. Compta amb tres espais escènics de diverses dimensions: la sala Joan Brossa (el principal i major, en planta baixa), la sala Leopoldo Fregoli (que manté per les dimensions i el color l’ambient de l’antic Brossa al carrer d’Alada vermell) i la sala Palau i Fabre (un espai rectangular i allargat, pintat de blanc i amb inscripcions de versos del poeta). Si fins al segle XIX un pati obria l’edifici a la seva part central, més tard aquesta i altres parts havien sofert modificacions. En el cas del pati, esdevenint una sala coberta, amb alguns lluernaris i amb els arcs i les columnes encara a la vista. La decisió de l’arquitecta ubica en aquest espai i els seus laterals, amb tota l’amplada de l’edifici, la sala escènica principal, eliminant arcs i columnes i substituint-ne el sistema estructural. [7]

  • Escola de Música de Palafolls
  • Restauració de les muralles de Vic
  • Rehabilitació de la masia de “Can Camp” per a Centre Cultural a l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental)
  • Arxiu històric comarcal del Garraf
  • Consolidació del conjunt monumental del Castell de Besora
  • Biblioteca a Palmarín per a la Fundació Lluís Llach
  • Centre de Serveis d’Empuriabrava a Castelló d’Empúries
  1. «Meritxell Inaraja, architect» (en anglès americà). [Consulta: 23 gener 2020].
  2. «Meritxell Inaraja i Genís, arquitecta» (en anglès). [Consulta: 23 gener 2020].
  3. «Meritxell Inaraja i Genís - Barcelona, España - Arquitectos - Equipo» (en castellà). [Consulta: 23 gener 2020].
  4. «Collboni renova el Consell de la Cultura de Barcelona “per impulsar les polítiques culturals”» (en castellà), 22-11-2016. [Consulta: 23 gener 2020].
  5. 5,0 5,1 Eskubiturro Arquitectes.
  6. «CAN COLOM | 48 OpenHouse». [Consulta: 23 gener 2020].
  7. dddarq. «La Seca | DDDARQ #2 | Documents digitals d'arquitectura». [Consulta: 23 gener 2020].