Obre el menú principal

La Seca és un edifici de Barcelona que es troba al carrer Flassaders, 40. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
La Seca
La Seca, carrer Flassaders (I).jpg
Dades
Tipus edifici
Ubicació geogràfica
Localització C. Flassaders, 40 - c. Seca, 2A 2B 2C - c. Mosques, 9-11
 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 56″ E / 41.384946°N,2.182266°E / 41.384946; 2.182266Coord.: 41° 23′ 06″ N, 2° 10′ 56″ E / 41.384946°N,2.182266°E / 41.384946; 2.182266
BCIL
Identificador IPAC: 42616
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

L'Antic edifici de la Seca es troba dins de l'illa de cases entre els carrers Flassaders, Seca i Mosques, molt a prop de Santa Maria del Mar i el mercat del Born. Quan la Seca va cessar la seva activitat l'edifici es va dividir en diferents immobles i així ha arribat a l'actualitat.[1]

L'edifici principal és el que té la façana al carrer Flassaders. Originàriament era de planta baixa i un pis amb pati interior però al llarg dels segles l'espai interior s'ha anat modificant i a l'actualitat consta de planta baixa, entresòl, dues plantes i el pati interior està cobert a l'altura del primer pis. La façana té a la planta baixa un gran portal d'arc rebaixat i, just a sobre, un gran escut borbònic. A un costat s'obre una porta i una finestra, i, a l'altre, només una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures allindades i corona la façana el ràfec de la teulada que és a una vessant. Tota la façana està arrebossada i pintada de blanc excepte els carreus que emmarquen les obertures.[1]

A l'interior, l'antic pati actualment és un escenari de teatre. En tot l'edifici els antics murs, de pedra vista, conviuen amb els nous, pintats de blanc. Aquests són visibles en el vestíbul de l'entrada, on actualment hi ha una cafeteria, a la part posterior del teatre, a les escales,.... al pati que queda al primer pis són visibles algunes portes allindanades emmarcades amb grans carreus i una antiga finestra amb la llinda decorada amb quatre arcs lobulats. Una cornisa corona els murs. En aquest pati es pot veure un pas cobert, realitzat en maó, a l'alçada del primer pis; aquest pas es va fer en la darrera restauració. També es va realitzar un mur amb fileres de maons separats entre si de manera de deixen passar la llum a un espai buit que queda obert fins a la planta baixa. En aquest espai s'ha col·locat un terra de vidre per on es pot circular i d'aquesta manera es pot veure la part externa de la torre de l'or, lloc on es guardava l'or i els metalls per fabricar les monedes. En aquesta cara externa es pot veure una finestra allindanada emmarcada per grans carreus regulars i el parament del mur de pedres irregulars. Actualment a l'interior de la torre hi ha el cos d'escales.[1]

L'immoble que dóna al carrer la Seca és de planta baixa i un pis. Totes les obertures són allindanades i corona la façana el ràfec de la teulada. En alguns punts és visible el parament que barreja la pedra irregular amb els maons. De la teulada sobresurt una xemeneia de maons de forma troncocònica i que està coronada per dues motllures.[1]

HistòriaModifica

La Seca Reial o Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d'Aragó, apareix documentada per primera vegada l'any 1441i la seva ubicació era a la cantonada entre el carrer de les Mosques i el carrer de la Seca. Cap a finals dels segle XV i al segle XVI l'edifici es va anar eixamplant fins a ocupar també la finca del carrer Flassaders, propietat de Llorenç Fàbregas. La part principal de l'edifici és de mitjans del segle XVII, moment en què es transformà totalment la fesomia del conjunt. Al segle XVIII els Borbons van col·locar el seu escut a la façana.[1]

Després de la Guerra de Successió va ser tancada i durant la dominació napoleònica, al 1808, es va tornar a obrir, moment en què es van encunyar les primeres pessetes.[1]

La Seca acollí les primeres premses monetàries mecàniques fabricades, al 1856, a la Maquinista Terrestre y Marítima a les quals es va aplicar el vapor. Al 1858 es va construir la xemeneia. S'hi va fabricar moneda fins al seu tancament al 1881.[1]

A partir d'aquell moment les diferents estructures que formaren la fabrica es van anar dividint en diferents immobles.[1]

L'edifici del carrer Flassaders va acollir un taller d'adobs, un magatzem de drogueria i una discoteca. Al 1902 el pati interior va ser cobert i es convertí en un magatzem. L'any 2011, Meritxell Inaraja va fer la rehabilitació d'aquest immoble per convertir-lo en l'Espai Brossa, un teatre. Per aquest projecte va rebre el "Premio sul Restauro e Architetture Mediterranee" en la segona edició de PRAM.[1]

Els diferents edificis del carrer la Seca acullen una societat gastronòmica basca i les futures instal·lacions del Museu de dels Cultures del Món, però aquest projecte de moment resta aturat per unes excavacions arqueològiques que s'estan realitzant i que han deixat a la vista les restes de les antigues estructures de la Seca.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «La Seca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Seca  
  • «La Seca». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.