Usuari:Aammbb/proves
modifica
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà. Era el cap de l'antic municipi de Benavent de Tremp.
Conegut al llarg de la història per aquests dos noms, en el llenguatge col·loquial de la comarca el més habitual és anomenar-lo, simplement, Benavent. És a 1.004 m. alt., en un lloc que representa un esplèndid mirador de tota la Conca Dellà.
Portal d'entrada al poble. Al damunt, l'antiga Casa de la vila
Es tracta d'un petit poble arredossat sota el Roc de Benavent, que li dóna una bellesa molt especial i espectacular. De tota manera, la seva situació estratègica a prop del pas entre la Noguera i el Pallars li conferí sempre una importància més gran de la que es desprèn del volum dels seus habitants.
El poble vell es formà a l'entorn de l'església de Santa Margarida de Benavent de la Conca i del Castell de Benavent de la Conca, tot i que modernament s'ha anat estenent cap a ponent, baixant pel pendís cap a terres més suaus i favorables. El nucli vell era murat, amb un portal d'entrada que encara existeix avui dia. Darrere seu s'obre una ampla plaça que conserva el clos als costats nord i oest. Al sud i a l'est ha desaparegut el clos que devia tancar el poble, però deu correspondre al lloc que ocupava el castell, que fou enderrocat, potser en les destruccions de castells i masies fortificades ordenades per Felip V, després del Decret de Nova Planta, dins del pla de represàlies contra la fidelitat dels catalans a la causa austriacista. Es conserven vestigis del castell i les seves murades.
L'església de Santa Margarida constituïa parròquia pròpia. Actualment, com la resta de parròquies de l'actual municipi, i del veí d'Abella de la Conca, depèn del rector d'Isona. Pertany, doncs, al bisbat d'Urgell, dins de l'arxiprestat de Tremp.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1 102 m d’altitud. El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri. Al s XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau. Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc . Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà.
Etimologia
Segons Joan Coromines, la primera part del nom de Benavent de la Conca prové del llatí beneventum, compost de les arrels de l'adverbi bé i del participi verbal de venir. Seria, per tant, un mot emparentat amb el nom, comú o propi, de benvingut. Cal considerar, però que tant aquesta població com les altres dels Països Catalans que tenen aquest mateix nom i la lleonesa de Benavente, a la província de Zamora, coincideixen en el nom amb una població italiana, Benevento, a la Campània, que seria la primera que va dur aquest nom.
El topònim Benavent pallarès és documentat des del 1069 (Benauent), i 1079, on surt, en llatí, com a Benavente.
La veu popular, però, en dóna tota una altra versió: per les seves característiques geogràfiques, Benavent és un poble on fa vent, i el clima és sa. Per tant: Benavent vindria de bon vent, segons l'imaginari popular. Com es pot veure a l'antic escut municipal, en el primer quarter es representava un molí, com a símbol del vent.
La segona part del topònim antic del poble i de l'antic municipi es referia a la seva proximitat -i dependència- amb el cap de comarca, Tremp.
Festes i tradicions
La Festa Major de Benavent de la Conca és el quart diumenge d'agost, tot i que també se celebra la festa patronal de Santa Margarida, en l'àmbit de la parròquia, el diumenge més proper al 20 de juliol, diada de la santa.
Nuclis de població
L'antic terme de Benavent de Tremp incloïa el poble del mateix nom, actualment lleugerament canviat, com ja ha quedat explicat, el de Biscarri, el de Gramenet, i l'antic hostal i ara caseria de Balasc. Cal comptar, a més, amb l'enclavament de Montadó, amb el poble d'aquell nom.
Entre Benavent i Biscarri hi havia hagut el raval de Sant Gili, amb l'església quasi del tot desapareguda de Sant Gili de Móra. El 1860 encara n'estan documentades les restes, a uns 200 metres del poble. En aquells entorns encara es conserva, també, el topònim les Móres.
A cosa d'un quilòmetre, el 1860 també és esmentada la caseria de Santa Eulàlia.
Damunt del Roc de Benavent, al límit del terme i de la comarca, hi havia hagut l'ermita de Rocaplana, de la qual actualment a penes en queden uns munts de pedra.