Acabrera~cawiki

FRACÀS ESCOLAR I COHESIÓ SOCIAL Torna l’etern debat sobre el fracàs escolar i l’obsolet sistema educatiu del nostre país (Llei d’educació de Catalunya, informe de la Fundació Bofill, nou informe PISA,...).Arriben unes noves eleccions i el debat sobre l’Educació és una carta important, que els partits polítics i els seus programes, utilitzen per tal de recollir els vots que els podran donar la victòria. Però el fracàs escolar és més important que guanyar o perdre unes eleccions. Quan es treballa en zones desafavorides, on el fracàs escolar és alt i les conseqüències que se’n deriven són tan importants en la integració d’aquests joves en el “món adult”, és quan prens consciència de la importància que una educació equitativa té per aquests joves. El problema de l'educació avui és el d'aquest important nombre de joves (31% en 2004, segons la Comissió Europea) que, després d'un recorregut escolar marcat pel fracàs, abandonen prematurament el sistema amb una educació deficient i insuficient per a permetre'ls participar plenament en la societat com ciutadans. Es crea així un brou de cultiu perillós, compost de joves sense formació i sense horitzons de futur, condició propícia per als esclats de ràbia i les actituds negatives cap el Sistema (els successos de França no vénen sinó a confirmar-lo) Això hauria de fer-nos reflexionar seriosament a tots, no solament als implicats directament en el sistema educatiu. El fracàs escolar és, per tant, no només un fracàs de l'individu, sinó, i abans de res, un fracàs de la societat. Un sistema educatiu de qualitat o ho és per a tots o sinó es converteix en segregació. I aquesta pot afavorir a unes poques élites -per motius socials més que educatius- , però té un cost que es paga amb la moneda de cohesió o de fractura social.