Aftotmesu

       PROPOSTA D'ESTANDART DEL COLOM D'ESCAMPADISSA

Mestre Pau Fortesa Bonnín i Gaspar Vidal amb els seus colomers

D'ON SURT:

      Variant de colom d'escampadissa obtingut mitjançant la cria selectiva, per Miquel Ferragut Coll amb la col·laboració de Pau Fortesa Bonnín i Gaspar Vidal.
        Els coloms predecessors, provenen dels mítics colomers propietat de Mestre Pau de's Coll de'n Rabassa, Mestre Pep es Guixaire del Pont d'Inca i de Jeroni Rosselló “es senyorito” de la Soledat

      La seva selecció, fou dificultada per la arrelada costum a les illes de creuar l'escampadissa amb altres races de coloms, a la fi d'aconseguir un colom vàlid per competir amb el falcó  

FINALITAT :

      Seleccionar un colom d'aspecte gruixat, d'una llargària i envergadura fora límits, de vol individual, suau i pausat, de mitjana a gran alçada.,            

FACTORS EN CONTRA DE L'ESCAMPADISSA

       Els propis criadors.
       Altres aus, tipus falcó, falcia i gavina.                 
     Fenòmens atmosfèrics com boira, calitja i el núvols.

EL VOL

      S'iniciara sempre abans de menjar el colom, i quant   és donin les millors condicions meteorològiques i no és sospiti de la presencia de rapinyaires.

L'aixecada del colom d'escampadissa és des d'un principi de vol individual, quant arriba a l'alçada desitjada pel colom seguira volant en solitari, d'una manera pausada, tranquil·la i lenta donant cercles molt amples, batent les ales en forma de palades i deixant-les una fracció de temps baix la coa

      La baixada és amb una gran espiral de molts de sostres, tancant un segon les ales per evitar la resistència de l'aire
       Els defectes en el vol és donen quan s'agrupen dos o més coloms ,  si mostren nirvis, fan cucarelles, o l'animal dibuixa una V amb les ales, qualsevol d'aquest defectes denota falta de puresa de raça.
      Els defectes en la baixada és donen quant  l'exemplar el fa de picat tant de cap com de cul darrera és a dir, de el colom pren la vertical del colomer
 La baixada de picat demostra un defecte ja que sempre ha de davallar lenta i pausadament

MORFOLOGIA VISUAL

        El colom d'escampadissa és un colom llarg i ample, atenent al grandària de les seves plomes.
        De posat entre horitzontal i obliquo.
        Les ales aferrades a la coa sense trencar la figura, grosses, amples i llargues.
        La coa molt llarga, ampla, plana i arrodonida al caire, ampla a l'arrancada del carpó i al final 

encara més ample. Amb un nombre de plomes que va de 16 a 20 unitats

        Cap petit, pla amb front alt i quadrat.
         La nuca forma corba amb el coll.
         Bec mitjancer, prim i recte, amb la punta roma a la mandíbula superior.
         Coll d'aspecte curt i ample degut al plomatge.
         Nas amb carúncules petites blanques i llisses
         Parpella gruixada de color Blanc fosc, negre,o rosat depenent del color del plomatge
         Iris de color gris perla brillant a gris fosc
         L'esquena ample també per l'efecte de les plomes, el capó extraordinàriament ample 
         Cames curtes i primes, sense plomes.
         Cuixes ben cobertes de plomes flonges.
         El colze de l'ala pot cobrir part del pit en forma de capa 
        

Exemples de defectes comuns cause de desqualificació:

    - Menys de 16 plomes a la coa desqualifica l'exemplar i en rebutja l'entrada al llibre de la raça.
     -La coa xapada desqualifica l'exemplar i en rebutja l'entrada al llibre de raça
     -L'iris de color vermell o groc seria motiu de desqualificació en un concurs i objecte de rebutja per l'entrada al llibre de raça, així com els seus pares. 
     -Una grandària per davall de les especificacions tècniques posades més avall desqualifica l'exemplar amb  llur rebutja a l'entrada al llibre de raça
     -No són preferibles les plomes bessones, xapades o tortes.

MORFOLOGIA TECNICA

     Femelles d'una llargària mínima de 400                                                                                                                                                                                                                                                                mms, mesurant de la punta del bec a la punta de la coa
      Mascles d'una llargària mínima de 420mms, mesurant de la punta del bec a la punta de la coa.
      Envergadura de les femelles 730mms o més, mesurant de punta a punta d'ala.
      Envergadura dels mascles 760 mms o més, mesurant de punta a punta d'ala
      Bec en les femelles de 19 mms, mesurat de la punta del bec a la boquera
      Bec en els mascles de 20 mms, mesurat de la punta del bec a la boquera
      Llargària del cap de la femella i mascle 31 mms, de front a nuca
      Amplària del cap de la femella i mascle 21 mms.
      Angle del front, entre 90 graus i 120.

       Pit de la femella 190 mms de perímetre.
       Pit del mascle 200 mms de perímetre.
       Peu de la femella 50 mms, de la punta del dit polze a la de l'index (ungla exclosa)
       Peu del mascle 550mms, de la punta del dit polze a la de l'index (ungla exclosa)
       Llargària de l'ala de la femella 330 mms, de abaix de l'aixella a la punta de l'ala
       Llargària de l'ala del mascle 350 0mms. de abaix de l'aixella a la punta del l'ala    
       Llargària de la coa de la femella 180 mms, elevant-la des del canvi de inclinació fins a la punta.
       Llargària de la coa del mascle 1900mms, elevant-la des del canvi de inclinació fins a la punta

COLORACIÓ

   S'admeten totes les coloracions naturals i tonalitats, i les seves mescles, sempre en les característiques d'aquesta raça, color bruts  
    

EL CRIADOR

   Des de sempre s'ha considerat d'una manera un tant errònia que la escampadissa, havia de tenir una alimentació pobre en quantitat i qualitat, com conseqüència es donava un colom desnodrit que podria arribar a no volar.
   Aquest colom necessita des de el primer dia de vida la quantitat d'aliment necessària i de qualitat òptima.
   En quant als exemplars que es dediquen al vol es recomana seguir aquestes pautes:
   Menjaran fins a afartar-se dues vegades al dia, una al mati i l'altra al capvespre
   La solta es farà abans de menjar, és preferible esperar mitja hora entre la baixada i el fet d'alimentar-los, con tal de dona temps a algun possible retardat.
   El colom d'escampadissa es distingeix per la seva manera de volar, individual, lenta i suau. El fet que molts de criadors creuïn un exemplar de raça pura amb altres races de coloms dona com a resultat un colom neguitós, que vola amb cercles petits i ràpids, arribant a no volar.

El resultat de les mescles:

Raça pura + bord = exemplar de vol ràpid, brusc i neguitós Bord + bord = exemplars típics de vol d'esbart. Si s'arriba a un cert grau de impuresa és donen animals no voladors.

EL FALCÓ, LA FALCIA I LA GAVINA

   El falcó pelegrí és un gran enemic dels coloms d'escampadissa tant per la quantitat que en caça, com per forçar-los en la baixada per la qual cosa els coloms es desorienten, perdent-se.
   La gavina encara que no és efectiva en la seva caça, sol atacar els coloms, fent que es desorientin.
   El mateix passa amb la falcia que amb el seu vol ràpid i moviments bruscs ames de la seva característica xiuladissa dona la impressió que són atacats pel falcó, provocant brusquedat en el comportament de l' escampadissa.

ELS NÚVOLS, LA BOIRA, LA CALITJA I EL VENT

   En  travessar els núvols, el colom es troba una paret que amb la incidència del sol  li dona un aspecte blanc, brillant i impenetrable fent que el colom es perdi ( Pau Fortesa Bonnín perdé 60 exemplar d'una sola tapada de núvols)
   El mateix problema es presenta per l'orientació amb la boira o calitja.
   En quant al vent i l¡oratge degut a que el colom d'escampadissa és de gran envergadura i poc pes aquests fenòmens els desplacen de la vertical amb el colomer el fet que dona la pèrdua d'exemplars.

IDENTIFICACIÓ DELS ANIMALS

Per les exposicions i pel llibre de registre de raça s'ha de enganxar el cròtal d'alumini enumerat amb la marca “CE” (inicials que pertanyen als coloms d'escampadissa)

CERTIFICACIÓ DE VOL

   El certificat de vol tendrà una validesa de 6 mesos i serà atorgat als criadors d'escampadissa després de la qualificació del jutge de vol, la valoració serà d'un a deu punts. Amb el certificat de vol aquests punts es sumaran als punts que obtenguin en les exposicions.
   El criador cada 6 mesos podrà demanar el certificat de vol del conjunt del colomer, i podran prendre part els exemplars que segueixen la normativa d'escampadissa i els descendents rebutjats. Es recomana no fer volar els millors exemplars degut a la facilitat de fer-lo mal bé.
   El jutge donarà la puntuació segons les característiques de vol descrites en aquest estandard.  

NORMES PER ELS JUTGES DE VOL I JUTGES D'EXPOSICIÓ

   El jutge sempre anirà acompanyat per un criador aprenent a jutge.
   Les puntuacions seran publiques per els criadors i aficionats que el sol·licitin, els quals seran informats de les normes de presencia.
   Els jutges tendran la obligació de donar les virtuts i defecte del animals jutjats per escrit o verbalment, així també explicaran els possibles dubtes d'interpretació dels criadors.
   No hi haurà reclamacions sobre les decisions del  jutges. Els jutges no podran expedir el certificat de vol dels seus animals com tampoc presentar-los al concurs que jutgin.  

ACRAIB- ASSOSIACIÓ DE CRIADORS DE RAÇES AUTOCTONES DE LES ILLES BALEARS