Angarciamartin

GLOCALITZACIÓ

Glocalització es el resultat de la unió de Globalització i Localització, per definició, el terme “ Glocal” fa referència a l’individu, al grup, a la divisió, a la unitat, a la organització, i a la comunitat que es capaç i pot “pensar en global i actuar localment” . El terme mostra la capacitat de les persones per tendre ponts entre allò local i lo global.

Desenvolupament del concepte

El terme Glocalització ve de la paraula japonesa dochakuka que simplement significa Localització global. Referida originalment a una forma d’adaptar tècniques de cultiu a les condicions locals, dochakuka es va convertir en una estratègia de mercat quan els executius japonesos van començar a incorpora-ho com a tècnica de negoci als anys 80. Manfred Lange va utilitzar el terme “Glocal” a la “ Global Change Exhibition” (oberta al maig del 1990) celebrada a Bonn, per mostrar les interel•lacions local-regional-global a l’espai.

Glocalització va ser popularitzat en la parla anglesa pel Sociòleg britànic Roland Robertson a principi dels anys 90 i els sociòlegs canadencs Keith Hampton i Barry Wellman a finals dels 90. Van utilitzar freqüentment el terme per referir-se a persones que estan activament involucrades en una sèrie d’activitats locals-globals d’amistat, parentesc i negoci.

La localització es un terme molt descuidat perquè la Globalització es un fenòmen molt omnipresent, tot i que existeixen certes forces vives que alimenten la necessitat i la importància d’allò local. Per exemple Thomas L. Friedman al llibre “The World is Flat” anima a la creació de websites en llenguatges locals. També són moltes les ONG’s que estan treballant en el desenvolupament de la Glocalització, incloent el Glocal Forum, obert desde 2001.

Al 2008 el Glocal Project va ser creat a la Surrey Art Gallery. Es tracta d’un projecte digital massiu que es nodreix de les imatges que envien persones de tot el mon, per completar un conjunt global a base de moments locals

Altres Questions

La importància de la suma dels valors locals es la base d’una nova planificació estratègica, es a dir, per una banda el reconeixement de la capacitat competitiva de determinat territori en relació amb l’entorn inmediat i per un altre la capacitat de reconstrucció dels espais a partir de la base. Aquesta complementarietat es dóna en interès mutu. La suma d’elements competitius en territoris pròxims pot generar una millora de la competència a escala mundial. L’àrea d’influència d’un aeroport intercontinental, el papel regenerador de xarxes com l’AVE o la massa crítica de població per desenvolupar un esdeveniment d’abast mundial, son exemples que van conformant noves relacions i estructures a partir d’iniciatives locals. Es a dir que estem treballant un model que s’iguala al concepte d’internet es a dir, el mon es un conjunt de xarxes de més xarxes on conviuen fenòmens econòmics, polítics, accions socials...algunes a nivell de barri, altres de ciutats, regionals, mundials...

La glocalització seria segons paraules de Ronald Robertson la recuperació de les dimensions socials i culturals de la globalització i el gran problema que pateix el concepte es la possibilitat de ser vist com una moda o convertir-se en una. Un exemple que el mateix autor cita es l’èxit d’alguns músics locals que de cop es converteixen en un èxit mundial i aviat són acusats de vendre’s al poder sense ponderar la importància que pot tenir aquest impacte d’un fet local en el mon global.

Agafem un exemple més simple i ximple si es vol. Cada persona individual es un ent local en si mateix que entra en relació amb altres ents: la parella, els amics, la família, els companys de feina, les autoritats i entre cadescun d’aquests ents s’estableix una rel•lació que podria ser la vida social i la vida en micro-macro-societat. El conjunt global de tot seria el que definim com a vida social, però aquesta vida social no existiria sense els ents individuals que la conformen i les rel•lacions que s’estableixen entre ells. L’apropament a la glocalització suggereix que s’han d’apropar esquemes i referències, de forma que siguin útils per a la investigació global i local. De fet global i local son dos cares de la mateixa moneda i que podrem entendre millor el mon, entenent les qüestions locals.

Bibliografia

• BOLÍVAR, A. (2001): «Globalización e identidades: (Des)teritorialización de la cultura», en Revista de educación, vol. Número extraordinario, nº Número extraordinario. pp. 265-288
• ROBERTSON, R. (2003): «Glocalización: tiempo-espacio y homogeneidad-heterogeneidad», en Cansancio del Leviatán : problemas políticos de la mundialización. Madrid: Trotta, 2003. 8481646253

Veure també

[1] Glocalización

[2] Glocalisation

[3]Primer encontre sobre Glocalització a Catalunya