Usuari:Arnau Aregio/proves
Accident mediambiental a Mariana (Brasil). modifica
El 5 de Novembre de 2015 el trencament del dic de contenció d'una mina de ferro a Mariana (Estat de Minas Gerais), provocà una riuada de fangs tòxics que al seu pas per les diferents poblacions que trobava va deixar un balanç de 13 morts i desenes de desapareguts.
Efectes del desastre. modifica
El desastre a més, a provocat que l'abocament de fangs hagi avançat per les aigües del riu Doce, situat al sud-est del país, i hagi destruït la vida del ecosistema fluvial, contaminat tot el que trobava i deixant moltes poblacions sense poder accedir a l’aigua potable.
Els fangs contenen grans quantitats de metalls pesants, com per exemple el manganès, que es considerat extremadament cancerigen. La concentració d’aquest metall a la zona afectada, és segons el Ministeri de Medi Ambient de Brasil, de 645.000 % superior al límit permès pel consum humà.
A tot això se li ha de sumar que els 62 milions de metres cúbics de fangs i residus tòxics abocats, van arribar el diumenge 22 de Novembre al oceà Atlàntic, segons va informar el Servicio Geológico de Brasil. Actualment el abocament amenaça al arxipèlag de Abrolhos, que està considerat de gran importància mediambiental. Es calcula que els fangs s’han endinsat 10 km mar endins. [1]
Responsables del desastre. modifica
Per la seva part, el govern de Brasil responsabilitza del desastre a les companyies mineres BHP Billiton ( australiana) , i ha Valle S.A ( brasilera). A aquestes companyies se’ls hi ha interposat una multa de 393 milions d’euros. Algunes veus com per exemple organitzacions ecologistes, consideren que aquesta xifra és insignificant comparada amb la multa de 20.000 milions d’euros que se li va interposar a la petrolera BP pel abocament de petroli al Golf de Mèxic l’any 2010.
Reaccions al desastre. modifica
El govern brasiler ja considera el accident com una autèntica «catàstrofe ambiental» i calculen que la recuperació del ecosistema afectat tardarà com a mínim 10 anys.
Per la seva banda els ecologistes consideren que estem davant d’ un crim ambiental, i el consideren el major desastre mediambiental en tota la història de Brasil, i que es necessitaran un mínim de 30 anys perquè el territori afectat elimini els residus tòxics. També, biòlegs com André Ruschi (director de la Estación de Biología Marina Augusto Rischi [2]del estado Espíritu Santo), considera el desastre mediambiental com el més gran del món, només comparable amb el de Fukushima.
La ONU per la seva banda, i en un informe que ha realitzat alerta que “ la escala del dany ambiental equival a 20.000 piscines olímpiques de residus i fangs tòxics, contaminant el sòl, els rius, i el sistema d’aigües en una superfície de 850 Km”[3]. La ONU també critica que les mesures presses pel propi govern brasiler i per les pròpies companyies mineres afectades han estat insuficients per afrontar el desastre, i també aconsella al govern que revisi la legislació referida a les mines i que hi realitzi canvis.