Usuari:Asolellop/proves/Merxe Llop
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Asolellop. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Merxe Llop Alfonso (Nonasp, Saragossa, 17 maig 1957) és una poeta, narradora i columnista en llengua espanyola i catalana. És membre de l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Les seves publicacions abasten temes molt diversos, sovint amb la figura femenina com a protagonista.
Biografia modifica
Nascuda a Nonasp (Saragossa). Als dotze anys va entrar en un internat de monges Carmelites a Saragossa on va romandre dos anys, d'allí es va traslladar a l'Institut de Casp i després a Alcanyís. Va estudiar Magisteri a Tarragona; Mestra de Català a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Ciències de l'Educació per la UNED, en la seva extensió de Casp (Saragossa).
Comença la seva trajectòria professional en el Col·legi Públic de Bot (Tarragona), on va ser mestra i directora; durant aquests nou anys de dedicació a l'escola rural van néixer la seva filla i el seu fill. En aquest període va fundar la revista La Garbinada del CP de Bot (Tarragona) i va ser cofundadora de la revista El Pedrís de Bot (Tarragona).
Va continuar la seva trajectòria professional en el Centre de Persones Adultes Joaquín Costa de Casp. Va posar en marxa el Centre de Professors de Casp on va treballar com a Assessora de Formació del Professorat i Directora. L'any 2000 va ser nomenada Cap d'Unitat de Llengües i Modalitats Lingüístiques d'Aragó. Va finalitzar la seva carrera docent com a mestra i Cap d'estudis en el CEIP L'Estrella de Saragossa.
És membre de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua des de l'aprovació pel Consell del Govern d'Aragó el 29 de juliol de 2021.[1]
En la revista Temps de Franja escriu la columna Entre dues aigües sota el pseudònim de Marina d’Algars. Pertany a l’Associació Amics de Nonasp des de la seva constitució, a l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i a l'Associació Poètica Aragonesa Bonhomía. Col·labora amb la Casa de Zitas a Saragossa.
Actualment jubilada, es dedica a tasques vinculades a la literatura.
Participa en el Taller Internacional Helecho Poético dirigit i coordinat per Samuel Trigueros Espino i en el taller de poesia Helecho poético de la Casa de Zitas. Pertany al grup d'escriptura La Flama des de l'any 2017.
Obra modifica
En català modifica
Obra col·lectiva modifica
- La lluna en un cove, especial —Elles—. Ed. Lluís M Pérez. Ontinyent. País Valencià, 2008.
- Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies. A càrrec d'Artur Quintana i Font. IET, Teruel, 2009.
- Tren de Val de Zafan. Narrazions-Escritos-Relats. Gara d’Edizions. Saragossa, 2011.
- Pan de lectura. Coordinat per Mercedes Caballud Albiac. Govern d'Aragó, 2015.
- Col·labora en la publicació Compromiso y Cultura en la seva secció de català
Obra individual modifica
- Novel·la Ressò en l’obscuritat. Gara d’Edizions i Govern d'Aragó, 2010.
- Poemari Esclat. Gara d’Edizions, Govern d'Aragó, 2018.
- Novel·la Sílverti. Gara d’Edizions, Govern d'Aragó, 2020.
En castellà modifica
Obra col·lectiva modifica
- Audiollibre Labordeta. Con la voz a cuestas. Dirección y coordinación de Plácido Serrano. Ed. Prames, Zaragoza, 2001.
- El colegio —“Nuestra Señora del Pilar”— de Caspe. Primera etapa (1939-1943). Anuario UNED 2001.
- Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzsche. Anuario UNED 2004.
- La función del arte. Anuario UNED 2005.
- La palabra como experiencia poética. Obra colectiva inédita. Escuela de Escritores Alonso Quijano. Alcázar de San Juan, 2005
Obra individual modifica
- La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres. Diputación General de Aragón y Caja de Ahorros de la Inmaculada. Zaragoza, 2000.
- Novel·la Eco en la oscuridad. Mira editores, Zaragoza, 2013. Versió de l’obra en català.
- Poemari Estallido. Ed. Prames, 2019. Versió del poemari en català
Edició de l’obra inèdita de Ramón Meseguer Albiac modifica
- Pasta viviente. Tu voz y tu presencia. Gara d’Edizions. Zaragoza, 2013.
- Elegía por una sociedad maligna. Vozfulguravoz. Obras reunidas. Tomo I. Poesía. Gara d’Edizions. Zaragoza, 2013.
- El penúltimo profeta. Gara d’Edizions. Zaragoza, 2013
Coordinació modifica
- Ramón Meseguer Albiac, Ramón Andreu Anglada. Acerca de la psicoterapia psicoanalítica grupal. Asociación Europea de Historia del Psicoanálisis. Gara d’Edizions Zaragoza, 2016.
Premis modifica
- 2010 - Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó, amb la novel·la Ressò en l’obscuritat [2].
- 2018 - Finalista del concurs Guillem Nicolau del Govern d’Aragó, amb el poemari Esclat.
- 2019 - Primer premi del XIII Concurs literari de relat curt —“Ciudad de Caspe”— amb el relat Abuela Sofía[3].
- 2020 - Primer premi del XIV Concurs literari de relat curt —“Ciudad de Caspe”— amb el relat Madre de ausencias[4] .
- 2020 - Premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó, amb la novel.la Sílverti[5].
Referències modifica
- ↑ «La Academia Aragonesa de la Lengua celebra su primer Pleno y elige a su Junta de Gobierno». [Consulta: 9 juliol 2022].
- ↑ «Blas Muñoz, Mercedes Llop y un libro colectivo, premios Miguel Labordeta, Nicolau y Arnal Cavero». [Consulta: 9 juliol 2022].
- ↑ «Entregados los premios del concurso literario "Ciudad de Caspe"». [Consulta: 9 juliol 2022].
- ↑ «Premios de la XIV edición del Concurso Literario “Ciudad de Caspe”». [Consulta: 9 juliol 2022].
- ↑ «Es publica l'ordre per la qual es resol la convocatòria del premi Guillem Nicolau 2020». [Consulta: 10 juliol 2022].
[[Categoria:Persones vives]]
[[Categoria:Escriptors de la Franja de Ponent en català]]
[[Categoria:Matarranyencs]]
[[Categoria:Poetes en català]]
[[Categoria:Poetes de l'àmbit catalanoparlant]]