Usuari:Avopàs/Història del Partit Demòcrata dels Estats Units

El Partit Democràta és el partit polític existent més vell dels Estats Units i el partit polític en actiu més antic del món. Les institucions modernes del partit van ser formades durant les dècades de 1830 i 1840.[1][2][3]. Conegut als Estats Units com el partit de l'«home comú», en un inici va defensar els drets individuals i la sobirania de l'Estat, mentre que estava oposat als bancs i als alts aranzels. Durant el Segon Sistema de Partits (del 1832 a mitjan dècada de 1850), sota la presidència d'Andrew Jackson, Martin Furgoneta Buren i James K. Polk, els Demòcrates van obtenir més vots a la majoria d'eleccions que el partit opositor, el Partit Whig, malgrat haver-hi un estret marge entre aquests dos partits.

El Partit Democràta ha canviat significativament durant els seus més de dos segles d'existència. Durant el segle XIX, el partit va tolerar i fins i tot va donar suport a l'esclavitud, i es va oposar a reformes dels drets civils després de la Guerra Civil Estatunidenca per tal de mantenir el suport dels votants del sud. Del 1860 al 1932, el període comprès entre la Guerra Civil i la Gran depressió, l'opositor Partit Republicà, sorgit a mitjan 1850 de les ruïnes del Partit Whig i d'altres grups dissidents, va dominar la política presidencial. Només van sortir escollits dos presidents demòcrates durant aquest període: Grover Cleveland (el 1884 i el 1892) i Woodrow Wilson (el 1912 i el 1916). Durant aquest mateix període, els Demòcrates van demostrar ser més competitius amb els Republicans a la política del Congrés, i van obtenir la majoria a la cambra de Representats (com en el 65è Congrés) a 15 de les 36 eleccions, tot i que només en cinc d'aquests van formar la majoria al Senat. A més, el Partit Democràta va quedar dividit entre el grup dels Demòcrates borbònics (Bourbon Democrats en anglès), que representaven els interessos empresarials orientals, i els elements agraris que comprenen pagesos pobres en el Del sud i De l'oest. L'element agrari, marching darrere de l'eslògan de plata lliure (i.e. a favor d'inflació), va capturar el partit dins 1896 i va nomenar William Jennings Bryan en el 1896, 1900 i 1908 eleccions presidencials, tot i que va perdre cada cop. Tant Bryan i Wilson eren dirigents del moviment progressiu en els Estats Units (1890s–1920s) i oposat imperialistic expansió a l'estranger mentre patrocinant reformes liberals a casa.

  1. Witcover, Jules (2003), Party of the People: A History of the Democrats
  2. Micklethwait, John. The Right Nation: Conservative Power in America, 2004, p. 15. 
  3. Janda, Kenneth. The Challenge of Democracy: American Government in Global Politics. Cengage Learning, 2010, p. 276. ISBN 9780495906186.