Orgue de la Parròquia de Ntra. Senyora de la Concepció

modifica

L’orgue de la Parròquia de la Mare de Déu de la Concepció es troba a Porreres, es troba situat sobre el portal lateral de la dreta de l'església. Es tracta d’un instrument construït a l’any 1742, que ha passat per diferents mans i restauradors.

La darrera restauració per la qual va passar es va limitar a netejar l’instruments i ajustar la mecànica, sense plantejar-se una reconstrucció més profunda. En el cas de la seva afinació, l’Orgue avui en dia es troba mig to baixa.

Història

modifica

Día 9 d’octubre de 1538, els Mestres Martí Comes i Gabriel Vinyes, ambdós fusters, Bartomeu Figueres, que era ferrer i, Pere del Cuervo, un pintor de Castella; varen brindar el seu compromís de donar garantía al mestre Gaspar Roig, un orguer català que havia contractat la construcció de l’orgue de Porreres amb els jurats de la vila.

El dia 3 d’octubre de 1542, una vegada l’orgue ja està construït, els jurats tracten que la seva construcció va ser duita a terme amb un grau preu i despeses de l'església. També retraten que Mn. Ponç Feliu es nega a tornar a tocar l’instrument i l’orgue es desgasta. Així mateix, havien trobat a un prevere de Manacor, anomenat Bernat Vilar, el qual cataloguen d’hàbil i suficient; el que vol dir que aquest intervendria en la fundació del benefici a l’altar major, remunerant el seu treball amb 12 lliures i el càrrec de fer sonar l’instrument, una vegada demanada la llicència al bisbe.

Aquest projecte no va seguir endavant donat que, dia 10 de setembre de 1544 es torna a tractar el mateix tema: Es decidí així prendre 12 lliures censals de renda carregades sobre bens de la Universitat i particulars de la vila; afegint que els jurats serien patrons del benefici.

Cal destacar que aquest orgue es trobava a la Capella de Sant Roc, que havia estat recentment edificada al mateix lloc on es troba avui en dia.

Gràcies a la visita pastoral de 1578, gaudim d’alguns detalls al voltant de l’orgue de

Gaspar Roig: “Alt lo orga. Item los organs ab tres registres i sos semblants tancat ab clau de part darrera. Item les manxes”. És a dir, l’orga era alt i estava tancat per la part de darrera amb clau.  

Posteriorment, a la visita de 1596, s’especifica que “Item los organs ab sos registres i tres manxes”.

A la visita de 1610, ens donen encara més dades sobre l’orga: “Item miraren i visitaren lo orga de dita esglesia fent sonar aquell al organista quant sona sta molt descubert i mostra tot lo cos ordenaren per ço que los honorables jurats facen una gelosia a una part i altre de la Cadireta perque estica ab la decencia que conve”. Aixó bàsicament explica que en aquesta visita, varen observar com tocava el organista i, en veure que mostrava tot el seu cos, ordenaren construir una gelosia i una altre Cadireta. Aquestes gelosies tornen a posar-se en el punt de mira a les visites 1615 i 1626.

A la visita de 1647, trobam un escrit que ens diu que una vegada inspeccionat, es demana que templin i es posin els canyons i registres que falten, demanant 20 lliures.

A 1666 es varen iniciar les obres del temple actual i al 1734 es va firmar el contracte amb Lluís Navarro per fer un orgue nou dins de dos anys per 1050 lliures.

Durant els anys següents trobam diferents pagaments per cobrir la construcció del nou orga: “ferros per les manxes… corretges qui serven per los Clarins, per lo Gastón han det los carros quant aportaren el secret de l’orgue… per quatre bigues de poll per los quatre rems per les manxes… per los traginers qui han aportat al senyor Lluís i los socios per treballar lo orgue”.

Segons una post que es trobava a la sala de les manxes, al 1737 l’orgue de Lluís Navarro va ser entregat; aquest constava, segons les foradacions antigues del moble, d’Orgue Major amb 15 registres a mà esquerra i 16 a mà dreta, Cadireta amb 7 jocs amb 7 jocs i Contres amb 2 jocs.

El 18 d’abril de 1742 es paguen 2 lliures, 16 sous, i 8 diners a Lluís Navarro “per ser vingut als 15 mars a templar lo orga

El 25 de novembre de 1754 es paguen 35 lliures a Mestre Damià Caymari fuster per “el treball de trempar y espolsar lo orga”, és a dir, fer el manteniment de l’orga, ja que Lluís Navarro ja s’havia anat de Mallorca. El dia 29 del mateix mes es paguen 3 lliures i 18 sous per mantenir a Caymari i els seus acompanyants durant 13 dies.

El 5 de març de 1778, el clergue Guillem Juan va prendre possessió del benefici de l’orgue, que estava vacant per la defunció de Francesc Barceló.

Dia 19 de novembre de 1789 el rector Antoni Canet exposa al comú el següent: Ya saben Vs. Ms. com es vingut un organista y en atencio que lo orga y manxas estan quasi del tot destrossats y si venen a be que los compogna, que yo pagare mitat y fonch resolt nemine discrepante que es fassen las manxas novas y un registra a la cadireta costeant lo Rd. Comu la altre mitat

Potser, això digui que en venir l’orguener (el català Josep Xapel), va examinar l’orgue, el qual resultaba estar destrossat i necessitaria una reparació. D’aquest mode, el 18 de juny de 1790 el comú li pagà 208, 6 sous i 10 diners.

Dia 7 d’agost de 1793, l’orguener suís establert a Barcelona Lluís Scherrer, guanya 104 lliures i 10 sous del preveres, a canvi de espolsar, afinar i compondre l’orgue. Aquest precisament, va ser l’orgue que Berard va conèixer el mateix any i que va descriure com gran, regular i amb una guarnició de fusta a l’antiga.

L’any 1838, l’Ecònom Rafel Esteve escriu que per composar els orgues havia pagat 100 duros per la contrata amb Antonio Portell.

L’any 1891 es fa una exhaustiva reforma a tot l’orgue, tal i com consta en una inscripció aferrada baix el secret que afirma que l’instrument s’havia restaurat a l’any 1891 per el Mestre Miguel Cardell fill i nebot; sent Rector D. Pere Joan Campins y Benificiat organista D. Jaume Mulet Pbro.

El Rector Mn. Antoni Soler Terrassa, a l’any 1913, escriu al Bisbe Campins que havia estat Rector de Porreres i promotor de l’anterior restauració. Al seu escrit deixa constància de que els encarregats de la neteja i reparació de l’orgue són el P. Miguel Cardell i el seu cosí, el constructor d’orgues Antoni. El rector havia decidit encomenar-li el treball a ells dos, donat que durant el temps que S. E. Ilma havia estat encarregada de la parròquia, varen encarregar-se de arreglar l’instrument; afegint també el fet de què ja els havia contractat anteriorment.

La reforma de Miguel Cardell i el seu cosí va consistir en afegir a l’instrument d’un secret nou a l’orgue Major, afegint-hi la gran Batalla actual i també l’Orgue d’Ecos.

Finalment, la darrera restauració de l’orgue va ser efectuada pels orgueners Calvano-Bernal, la qual cal afegir que no va ser gens acertada, tal i com diu l’escrit: “vista l’opinió dels orgueners, la manca d’informació de la Comissió Diocessana d’Orgues Històrics i la por d’aquesta comissió a extrendre’s més que es llençol…”.

Descripció de la consola

modifica

L’orgue disposa de 3 teclats de 54 notes (C-f’’’) funcionant a la Cadireta només 45 notes (E-c’’’). L’Orgue Major i l’Orgue d’Ecos són partits entre c’-cs’.

El Pedal disposa de 12 botons amb acoblament permanent a l’Orgue Major.

DISPOSICIÓ:

modifica
ORGUE MAJOR
mà esquerra mà dreta
Flautado cara 8’ Flautado cara 8’
Flautado 8’ Flautado 8’
Violón 16’ Violón 16'
Bordón 8' Bordón 8'
Octava 4’ Octava 4'
Principal 4’ Principal 4'
Celeste 8' Celesta 8'
Gamba 8' Gamba 8'
Octavín 2' Octavín 2'
Octavilla 2' Oboe 8'
Lleno Mayor Lleno Mayor
Lleno Lleno
Corneta Corneta
Trompeta Batalla 8' Trompeta Magna 16'
Clarín 4' Trompeta Batalla 8’
Bajoncillo 4’    Trompeta 8'
Clarín 15a. 20 Clarín 4’
Enanos 8’ Enanos 16’
Trémolo
CADIRETA
Principal
Tapadilllo
Quincena
Címbala
ORQUE D'ECOS
mà esquerra mà dreta
Violón Violón
Flauta 4' Octava dulce 4'
Tapadet Tapadet
Dotzena Cornetilla
Cromorn Cromorn
Clari Trompeta Real
Trompeta real Oboe
PEDAL
Contras 16'
Bombarda 8'

Secrets

modifica

ORGUE MAJOR

modifica

Segueix l’ordre cromàtic.

Els 5 jocs de Batlla van col·locats a la testa per aquest ordre:

A mà esquerra Nans 8’, Clarí 15a 2’, Clarí 4’, Baixo 4’ i Trompeta Batalla 8’ amb els 5 baixos (C-E) de metall interiors.

A mà dreta Nans 16’, Clarí Alt 4’, Clarí 8’, Trompeta Batalla 8’ i Trompeta Magna 16’.

Sobre el secret: el primer joc és el Flautat de Cara 8’ amb 16 tubs (C-gsº) a la façana.

El segon joc és el Flautat 8’ amb 15 tubs (D-gsº) a la façana. Alguns tubs de la primera octava dels dos Flautats són de fusta interiors.

El tercer joc és l’Octava 4’.

El quart joc és el Violó 16’, que en realitat és un Flautat obert de fusta menys les 16 primeres notes (C-dsº) que són tapades.

El cinquè joc són els Nazards a mà esquerra amb 3 tubs per tecla a la primera octava i 4 a la segona. A mà dreta hi ha la Corneta amb 7 tubs per tecla.

El sisé joc és el Bordó 8’ de fusta.

El setè joc és una altra Octava 4’. Les 12 primeres notes (C-H) són comuns amb l’altra Octava 4’, i a mà dreta té 2 tubs per tecla.

El vuitè joc és la Celeste 8’ que comença a cº.

El novè joc és la Gamba 8’ que comença a cº.

El desè joc és l’Octaví 2’ amb tubs de Nazard.

L’onzè joc és la Quinzena(Octavilla) 2’: a partir de cº és doble. A la mà dreta el segon rengle té els tubs de Nazard.

El dotzè joc és el Plè: primera octava a un, segona octava a dos i tercera octava a tres tubs per tecla.

El darrer joc és el Plè major: la mà esquerra és a quatre tubs per tecla, un d’ells buit, i la mà dreta se composa de dues corredores amb un sol tirador, una amb tres tubs per tecla, i l’altre amb cinc.

CADIRETA

modifica

Segueix l’ordre cromàtic.

El primer joc per la part de la cara és el Principal 4’ amb 17 tubs (E-gsº) a la façana.

El segon joc és el Tapadet 4’: els primers 24 tubs nous (E-ds’) són de fusta.

Segueixen 14 tubs de fusta antics (e’-f’’). Acaba amb 7 tubs de principal (fs’’-c’’’).

El tercer joc és la Quinzena 2’ amb els 9 baixos de fusta antics tapats que es veu clarament que eren continuació del Tapadet.

El quart joc és el Cimbalet de tres rengles, un d’ells buit, que comença amb ⅔’.

Sobre el secret hi ha lloc per tres jocs més.

ORGUE D’ECOS

modifica

Segueix l’ordre cromàtic.

El primer joc per la part de darrera és el Bordó de fusta 8’ amb els vuit baixos (C-G) postats.

El segon joc és la Dotzena (2 ⅔’ + 2’) a mà esquerra i la Corneta de 4 rengles (4’ + 2 ⅔’ + 2 ⅔’ +2’) a mà dreta. Menys el primer rengle de 2 ⅔’ que té tubs nous, la resta se composa de tubs cònics antics.

El tercer joc és l’Octava 4’. Els 19 baixos (C-fsº) són de fusta, la resta de metall.

El quart joc és el Tapadet 4’ de fusta antic.

El cinquè joc és el Clarí 4’ de mà esquerra i Oboe 8 a mà dreta. El sisè joc és el Cromorn 8’.

L’últim joc és la Trompeta Real 8’. Els tubs de mà dreta van col·locats horitzontalment al sostre en forma de Batalla interior.

Tots aquests jocs van col·locats dins una caixa expressiva amb persiana, manejada per una genollera.

Consta d’un sol secret col·locat a la dreta davall el secret major, amb dos jocs:

Contra de 16’ de fusta obertes i Bombada 8’ de fusta. Les notes C, D, E, F, G, A i B d’ambdós jocs són de l’orgue antic.

Dades Tècniques

modifica

Els tiradors de l’Orgue Major van col·locats en dues files a cada columna a banda i banda dels teclats. Els tiradors de l’orgue d'Ecos van al damunt d’aquests.

Els registres de la Cadireta estan situats en forma de palanca a mà dreta a l’esquena de l’organista. Al mateix costat abaix del seient hi havia tres palanques més.


Gaspar Munar Oliver: Història de Porreres, p. 48

Gerónimo de Berard: Viaje a las villas de Mallorca, 1789: p.204

Lorenzo Perez Martínez: Las Visitas Pastorales de Don Diego de Arnedo a la Diócesis de Mallorca: n. 1286

Joan Rosselló Lliteras: “Història de l’orgue de la Parròquia de Porreres”, In Restauració de l’orgue de Porreres. Memòria, Porreres, desembre 1982, p. 11-19

Joan Rosselló i Lliteras: Notas sueltas para la historia de la música en Mallorca. IN VI Robada de Documentalistes Musicals. Artà 1999. P 140 A. D. M. : I/107/23, f.1

Ramon Rosselló i Vaquer, Joan Parets i Serra: Notes per a la Història de la Música a Mallorca, T I p. 232-235, T II p. 47, 49, 54, 57, 58, 59, 82, 89, 96