Bertus7coll
Albert Plans
- Vida personal
- Vida professional
- Obra més destacada: Caminant per la fira.
Vida personal modifica
Albert Plans va néixer a Berga l'any 1991. Fill de pares comerciants, va tenir una infantesa molt fàcil i a l'hora fugaç. Va cursar els estudis de primària en una escola de monges i de seguida li van copsar el talent amagat que posseïa ja de ben petit. A part d'escriure les redaccions literàries que escrivia com a tasques pel col·legi, també dedicava el seu temps lliure a altres redaccions de tipologia ben variada. Actualment està cursant Traducció i interpretació a Vic, i aprofita cada moment lliure que té per evadir-se de la realitat i fer realitat la seva passió: escriure.
Vida professional modifica
Malgrat el poc temps que li queda d'esbarjo, ha aconseguit escriure diversos textos, els quals ha presentat en diversos premis. Aquesta seria, d'alguna manera, la seva vida professional.
Premis modifica
- Caminant per la fira: Guanyador del premi literari de Literatura Barcelonina al 2000.
- El mar ens acompanya: Guanyador del premi de textos curts de l' alt empordà al 2003.
- La marta s' envà: Guanyador del premi Noveles Dramàtiques de Catalunya al 2005.
- L' obra de nada: Guanyador del premi Grans Llibres de Berga al 2009.
Obra més destacada: Caminant per la fira modifica
Aquesta fou l'obra més destacada que Albert Plans, amb tan sols 7 anys va realitzar:
Les parades de coloraines, envoltades de persones plenes de bogeria per arribar a la següent parada, alegren el trist panorama d'un dia sense fira, trist, pobre i sense aquell xivarri dels nens enjogassats que es pot apreciar al bell mig de les atraccions al terraplè. Sembla un món de gresca prohibit per gent d'edat avançada, ja que no s'hi distingeix cap persona més gran que aquells nens innocents jugant i muntant un horrible desori per tot aquell qui pretenia donar un simple vol per la fira.
Tot i que aquella vida s'encongia en veure aquell temps, que es podria dir que no acompanyava gens a la situació, núvols i tempesta ens abraçaven com si fóssim un seu deliri. La brisa escampada per tot arreu, feia marxar cada vegada més a la gent de la fira, fins a deixar la fira divertida, viva i emocionant, en la fira actual: desèrtica i indiferent, com si allà, la persona, fos l'or més buscat del món.