Usuari:Chaimae kh/VxWorks

Chaimae kh/VxWorks

VxWorks és un sistema operatiu de temps real desenvolupat com a programari propietari per Wind River Systems. Es va posar a la venda la primera versió en 1987.2 És utilitzat per a sistemes encastats que habitualment necessiten una resposta ràpida de l'ordre de més o microsegons davant interrupcions en el seu funcionament, una reconeguda estabilitat i una seguretat certificada. Forma part, juntament amb altres sistemes operatius alternatius, de milions de dispositius electrònics com caixers automàtics, impressores, càmeres fotogràfiques i en sistemes crítics de complexos productes aeroespacials com l'avió de passatgers Boeing 787, del robot Curiosity de la NASA, o de l'avió militar Northrop Grumman X-47B entre d'altres.


Característiques modifica

El sistema operativo esta estructurado en líneas muy generales, con un micro-kernel, que denominan "Wind Kernel", un entorno de trabajo el shell y un programa el conjunto de aplicaciones. En el caso de que se trate de un ordenador con sistema Linux (habitualmente llamado "host") de donde se prepara y se programa el software RTEMS para una vez listo, cargarlo directamente en el dispositivo final.

Las principales características del sistema operativo dependen de la última versión del producto. En la última versión 1 incluye entre otras:

  • Un sistema operatiu de temps real, que ofereix una molt baixa latència (és a dir, reaccions molt ràpides de la màquina a una acció, encara malgrat sacrificar el seu rendiment) i una reduïda fluctuació al retard (jitter).
  • Hi ha una separació establerta entre el nucli i l'àrea de memòria protegida. El nucli és escalable, modular, es pot ajustar i noves versions en la majoria dels casos permeten funcionar aplicacions de versions anteriors. El microkernel de VxWorks 7 consisteix només en 20 kb.
  • La interfície de programació d'aplicacions (API) és compatible amb l'estàndard obert POSIX d'IEEE que assegura un entorn i uns serveis similars en sistemes operatius UNIX i BSD. També és compatible amb C ++ 11 i C ++ 14.
  • Pot funcionar microprocessadors (CPU) amb capacitats d'un sol fil o multi-fil amb multiprocessament asimètric (AMP) i multiprocessament simètric (SMP). En CPU compatibles de 32 bits, 64 bits, de fabricants com Intel, arquitectura ARM o de la família arquitectura Power d'IBM com PowerPC.
  • Accepta compilació de programari lliure com Clang, i llenguatges de programació com Java, C ++.
  • Té monitor de rendiment, detecció i correcció d'errors en codi font i simbòlic.
  • És compatible amb estàndards certificats com l'ISO 26262 per a la indústria automotriu, l'IEC 61508 per a l'electrònica de consum, el DO-178C per a l'aviació, o productes sanitaris d'alt risc (classe III).
  • Treballa amb Protocol d'Informació de Encaminament (RIP) com a sistema de comunicació habitual a encaminadors (router) i xarxes de comunicació per a internet estàndard IPv4 i IPv6, amb capacitat de donar Qualitat de Servei (QoS).
  • Accepta comunicacions dins de la norma IEEE 1394, Bluetooth o USB.
  • A l'àrea multimèdia, pot utilitzar arxius amb format JPG, PNG, àudio digital en format PCM, OpenGL ES i OpenVG.
  • És compatible amb la interfície de firmware extensible i unificada (UEFI) amb protocol de seguretat en l'arrencada mitjançant signatura digital (Security Boot).
  • Ofereix seguretat en criptografia.
  • Capacitats de virtualització, és a dir, ofereix poder donar múltiples càrregues de treball alhora per un sol microprocessador.
  • Treballa amb dosFS, una organització d'arxius compatible amb FAT, a més d'altres com el Sistema d'Arxius Interconnectat (NFS).
  • Té un programa informàtic anomenat "Wind River Workbench", basat en el programari lliure Eclipse, com a entorn de desenvolupament integrat (IDE) compatible multitud d'altres sistemes operatius alternatius.

Història modifica

Des de la seva primera versió, fa diverses dècades, s'han presentat successives versions incorporant actualitzacions, correcció d'errors i millorant les seves característiques. En una escala temporal:

  • 1980, es presenta el sistema operatiu en temps real anomenat VRTX, de l'empresa que posteriorment serà Ready Systems i posteriorment Mentor Graphics. A mitjans de la dècada, es crea un compilador i unes eines de programació per al nucli de VRTX, amb el nom de VRTX Works o VxWorks.[1]
  • 1987, primera versió de l'empresa Wind River, com un autèntic sistema operatiu independent amb un conjunt d'eines de programación. Aquest sistema operatiu, multitasca i en temps real, s'integra bé amb sistemes UNIX i pot treballar amb la majoria de les comunicacions de xarxes basades basades en aquesta arquitectura. El 1988, Wind River publica els manuals de referència de la versió 4.
  • Dècada dels anys 90: VxWorks versió 5. Pot treballar amb microprocessadors Motorola de la família 68000, Sun Sparc, x86, PowerPC,[2] ARM[3] o Mips. El sistema d'arxius es millora, major personalització del nucli.
  • 1995, l'empresa Wind River presenta el conjunt d'eines per a un entorn gràfic anomenat "Tornat" per ajudar en el desenvolupament d'aplicacions i que es pot executar en sistemes operatius alternatius com UNIX i Windows. El mateix any, la NASA[4] llança la missió Clementine i utilitza el programari de VxWorks.
  • 1996, VxWorks 5.3. La companyia del sistema operatiu Windows per a ordinadors domèstics presenta Windows CE, una versió específica per a dispositius encastats que tindrà un relatiu èxit com a competidor de VxWorks.
  • 1997 aconsegueix cridar l'atenció en alguns mitjans de comunicació dels Estats Units quan aterra a Mart la sonda de la missió Mars Pathfinder de la NASA amb el seu sistema operatiu.
  • 2002, VxWorks 5.5, mantenida por la empresa hasta el año 2018 después de 16 años.
  • 2004, VxWorks 6. S'introdueix en el mercat de dispositius encastats amb Linux, associant-se a Red Hat i presenta Wind River Linux. S'afegeixen millores diverses en seguretat, millor suport POSIX, actualitzacions per a treball amb xarxes i suport discontinuat dels microprocessadors de Motorola. Es presenta la nova versió de l'IDE basat en Eclipse, ara anomenat "Wind River Workbench". La majoria d'aplicacions i controladors de dispositius de la versió 5.5 són compatibles amb la nova versió del nucli 6. El mateix any els rovers de la NASA, Spirit i Opportunity, aterren a Mart amb el seu sistema operatiu
  • 2005, VxWorks 6.2. S'afegeix compatibilitat amb el bus USB.
  • 2007, VxWorks 6.4. Versión estable de largo soporte. VxWorks 6.5, mejora las capacidades de redes.
  • 2008, VxWorks 6.6. Capacitat d'utilitzar CPU multihilos.
  • 2009, VxWorks 6.7. Codi font del sistema personalitzable.
  • 2011, VxWorks 6.9. Afegeix compatibilitat amb CPU i aplicacions de 64 bits.
  • 2012, VxWorks6.9.2. Capacitat de fins a 32 nuclis de microprocessadors d'Intel. El rover Curiosity de la NASA aterra a Mart amb el seu sistema operatiu.
  • 2014, VxWorks 7. Se añaden mejoras en la escabilidad, seguridad, estabilidad, conectividad o virtualización del sistema. La mayoría de aplicaciones y controladores de dispositivos de la versión 6 son compatibles con la nueva versión del kernel.


Referències modifica

  1. «VxWorks» (en castellà). Falta indicar la publicació, 02-03-2019.
  2. «PowerPC» (en castellà). Falta indicar la publicació, 10-05-2019.
  3. «Arquitectura ARM» (en castellà). [consulta el dia 30/06/2019], 31-03-2019.
  4. «NASA» (en castellà). Falta indicar la publicació, 25-06-2019.