Catalunya Atlètica

modifica
 Clàudia Arderiu Pujadas
Catalunya Atlètica
TipusRevista
Fitxa
LlenguaCatalà
Data d'inici1933
Data de finalització1935
FundadorGuerau García i Obiols
Lloc de publicacióBarcelona
Dades i xifres
PeriodicitatMensual
Àmbit  Catalunya
GènerePremsa esportiva
Publicat aBarcelona
Números publicats18 números
Preu30 cèntims (pesseta)

Catalunya Atlètica (Barcelona, 1933-1935) es considera una de les revistes més importants dins de la història de l’esport català per ser escrita íntegrament en catalàla, per la seva especialització i per la seva qualitat editorial. Catalunya Atlètica, recentment adquirida per la Biblioteca de Catalunya, va ser fundada i dirigida per l’atleta i periodista Guerau García i Obiols (1905-1990). Era una revista mensual, tenia divuit pàgines a dues columnes cadascuna (format 265 x 207mm) i es dedicava per complet a la divulgació de l'atletisme i els seus valors. Es van publicar un total de 18 números.

Es redactava a la Ronda de Sant Pau número 6 - 1ª2ª,  s'imprimia a Gràfiques Typus del carrer Torrijos i tenia un cost de 30 cèntims (de pessetes) el número franc (independent). Era curosament editada, amb força anuncis que ajudaven al seu finançament. En aquell període fer esport era una activitat que et portava a mantenir un contacte amb la natura, pensada pel millorament de la vida personal. La revista Catalunya Atlètica incloïa lliçons de tècnica, entrenament, fisiologia i higiene, les marques dels atletes, les llistes d'equips i participants en les competicions masculines i femenines, i també presentava nombroses fotografies, dibuixos i textos escollits amb atenció i dedicació pels editors. Cada número tenia 16 pàgines i les cobertes s'imprimien en blanc i negre excepte la publicació número 9 (juny de 1934), número extraordinari de 28 pàgines, la primera en color. L’esport era gairebé sinònim d’una visió espiritual, lligada amb els esperantistes.

Història

modifica

Catalunya Atlètica es va fundar al mes de setembre de l’any 1933, un període en el qual l’esport presentà una gran evolució que va coincidir amb l’extensió del catalanisme polític i amb la seva concreció institucional. Durant la República aparegueren unes quantes revistes especialitzades en diferents esports: futbol, tenis, pesca, aviació, automobilisme i atletisme. Habitualment estaven lligades a alguna entitat esportiva, però no era el cas de Catalunya Atlètica, que s'autosostenia. D’aquesta manera, a partir de l'any 1914 començà una fase en què l’esport ja tenía un espai en la societat catalana i experimentà un creixement paral·lel al naixement de la societat de masses i a l’extensió d’un catalanisme que tenia entre els seus elements definidors la modernització social amb la vista posada en les societats europees més avançades. A la fi de la dictadura, Catalunya tornà a disposar d’un estatut d’autonomia en virtut del qual la política esportiva seria competència exclusiva de la Generalitat, de manera que per primer cop la institució autonòmica catalana podria organitzar el desplegament de l’esport.[1] Gràcies a aquest marc legal s’aprovà la Llei de l’esport de Catalunya (1988) que va ser reformulada en una nova llei l’any 2000. Així, el lligam entre catalanisme, esport i regeneració social fou molt senzill d’acordar.

L'any 1935 va sortir a la venda l’última edició de la revista Catalunya Atlètica. Guerau Garcia i Obiols va controlar la marxa atlètica de Catalunya i alhora va fundar la que, durant més de dos anys, va ser una de les revistes esportives més venudes a Catalunya. L’esport a Catalunya va guanyar un enorme protagonisme, que es manifestà en activitats de tota mena, des de les activitats escolars fins a les curses populars i l’anomenat esport per a tothom.

La revista Catalunya Atlètica es troba de manera digitalitzada a ARCA gràcies a la preservació hemerogràfica de la Biblioteca de l’Esport. [2]

Directors i col·laboradors

modifica
  • Director i fundador: Guerau García i Obiols (1905-1990). Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). Era considerat el degà dels periodistes especialitzats en atletisme.
  • Col·laborador: Joan Serrahima i Bofill (1905-1959). Velocista i advocat. Participà en els Jocs Olímpics d'Amsterdam i en el seu honor, el seu nom ha estat donat a un estadi de Barcelona (l'Estadi Municipal Joan Serrahima: un estadi polivalent inaugurat el 1969).
  • Col·laborador: Jaume Àngel i Aymerich (1908 - 1992). Expert en curses de mig fons. Va passar 3 anys tancat en un camp de concentració a França, i va reprendre la seva activitat esportiva l'any 1942 com a entrenador de la secció atlètica del Futbol Club Barcelona i de la secció d’atletisme de la selecció catalana.
  • Col·laborador: Rossend Calvet i Mata (1986-1986). Estigué vinculat tota la seva vida al FC Barcelona, primer com a atleta i més tard com a secretari del club. Com a atleta començà la seva carrera el 1914 amb 17 anys. Cofundador de la cursa Jean Bouin i guanyador de la primera edició, que ens fa la semblança de l'atleta català Pere Prat.
  • Col·laborador: Albert Maluquer (1894-1966). Periodista i dirigent esportiu. Formà part de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme (1915) i de la Federació Espanyola d’Hoquei Patins (1923).

Bibliografia i enllaços externs

modifica
  1. Torrent i Tasis, Joan. Història de la premsa catalana (tesi) (en català), 10-01-2021. 
  2. «85 anys de Catalunya Atlètica» (en català). [Consulta: 25 gener 2021].