Claunur

Inseriu el text sense format ací

Aquesta usuària està estudiant Farmàcia

UB	Aquesta viquipedista és estudiant de la Universitat de Barcelona.

(sexe femení)

CUCURBITA PEPO

Nomenclatura:

• Nom científic complet: cucurbita pepo

• Família: cucurbitàcies

• Sinonímia (taxonòmica i/o nomenclatura): cucurbita aurantia Willd; cucurbita pepo L. subsp. Pepo L., cucurbita pepo var. Aurantia (Willd.) Alef.; cucúrbita pepo var. Verrucosa (L.) Alef.; cucurbita verrucosa L.

• Noms populars: badoc, badoc de carbasser, carabassa, carabasser, carabassera, carabassera comuna, carbassó, carbassa, carbassa de la groga, carbassa del ferro, carbassó/carbassons, carbasser, carbassera, carbassera de bou, carbassera de cap, carbassera de cap de turc, carbassera de menjar, carbassera de peça, carbassera de rabequet, carbassera de turbant de moro, carbassera patatera, carbasses porquenyes, carbassonera, carbassonera d’ Itàlia, carbassonera mallorquina, carbassonera verda.

• Etimologia: de l’àrab querâbat, plural de querbah que significa ordre.

Ecologia:

• Distribució mundial: l’origen del carbassó no és del tot clar, per una part sembla que prové d’Àsia. El seu nom apareix entre les hortalisses citades pels egipcis i s’han trobat proves de què també eren conegudes pels romans. Per altra banda, també s’atribueix el seu origen a l’Amèrica precolombina, concretament a la zona de Mèxic, sent una de les espècies que van introduir els espanyols a Europa durant l’època del descobriment.

És cultivada extensament en tot Europa com carbasses d’estiu, els fruits de les quals es consumeixen immadurs.

Els principals països productors l’any 2002 són Xina (4.095.838 tones), Índia (3.500.000 tones), Ucraïna (915.000 tones), Estats Units (750.000 tones) i Egipte (706.829 tones), ocupant Espanya la dècima primera posició amb 300.000 tones de la producció mundial i una superfície de 7000 ha. No obstant a Espanya, gairebé el 90% d’aquesta producció total correspon al carbassó, sent el tercer productor entre els països del Mediterrani, darrera d’Itàlia (430.000 tones), i Turquia (340.000 tones).

• Distribució al Principat: ??????????

• Hàbitat: respecte la temperatura, el carbassó no n’és gaire exigent. La temperatura òptima per la germinació i per a la floració oscil•la entre els 20 i 25°C (temp. del sòl per a la germinació); per a un bon creixement vegetatiu la temperatura ha d’estar entre els 25 i 30°C.

La humitat relativa òptima de l’aire en l’ hivernacle oscil•la entre el 65 i 80%. Humitats relatives molt elevades afavoreixen el desenvolupament de malalties aèries i dificulten la fecundació. Es tracta d’un cultiu exigent amb aigua, per tant, el rendiment dependrà en gran mesura de la disponibilitat d’aigua en el terreny. Tanmateix, els excessos d’humitat en el sòl impedeixen la germinació i poden provocar asfixia radicular, i una escassa humitat pot provocar la deshidratació dels teixits, la reducció del desenvolupament vegetatiu, una deficient fecundació per caiguda de flors i així provocant una disminució de la producció i un retràs del creixement.

Cal remarcar que la Cucurbita Pepo és una planta molt exigent amb la lluminositat.

Pel que fa al sòl, s’adapta molt fàcilment a tot tipus, encara que té preferència pels sòls amb textura franca, profunds i ben drenats. De totes maneres, es tracta d’una planta molt exigent amb la matèria orgànica. Els valors de pH òptims per al sòl oscil•laran entre els valors de 5 i 7.

Descripció:

• Forma vital (de Raunkjaer): teròfit

• Port i dimensions: la carbassa, planta herbàcia de gran port, gran és anual, és rastrera, monoica i de tall angular. Pot arribar fins als deu metres de llarg i està dotada de nombrosos circells.

• Òrgans vegetatius:

o Forma i tipus de l’arrel: arrel aérea amb ramificacions que ens porten a arrels secundàries més primes.

o Morfologia, tipus i consistència de la tija: tija ajaguda, normalment prostrada i enfiladissa gràcies a la presència dels circells.

o Morfologia(forma, divisió, marge), textura i disposició de les fulles: Les fulles, grans i cordiformes posseeixen cinc glòbuls situats al marge punteguts, denticulats o circulars, segons l’espècie.

o Tipus de pilositat: pilositat suau.

• Òrgans reproductors:

o Repartició de sexes: flors unisexuals, monoiques o dioiques. Flors masculines amb receptacle acampanat o tubulós. Les primeres flors en aparèixer són les masculines, però progressivament va augmentant el nombre de flors femenines en la planta.

o Inflorescència: les flors es disposen agrupades en un sistema de branques especialitzat, generalment amb fulles simplificades (bràctees) a la base o sense fulles, això és, en inflorescències. Per tant, la cucurbita pepo no presenta inflorescència.

o Morfologia i color del periant: periant soldat a la part basal. Format per cinc sèpals i cinc sèpals soldats formant una corol•la en forma de copa que pot arribar als 7 cm de diàmetre. Té un color ataronjat.

o Androceu: format per tres estams soldats en una columna central.

o Gineceu: format per una estigma que presenta dos lòbuls.

o Fruit: El fruit o carbassa és una gran baia de color ataronjat, globulosa, amb peduncle cilíndric i polpa carnosa, esponjosa i filamentosa la seva part central; conté nombroses llavors blanques ovoides i planes.

Farmacologia: :

• Part utilitzada (droga): llavors i polpa seca.:

• Composició química: llavors:

o Cossos grassos (35-40%): rics en àcid palmític, esteàric, oleic, linoleic, araquidònic i mirístic.

o Tri terpens: cucurbitacines, formades per unes quinze substàncies diferents però d’estructura similar. Conté, a més a més, nombrosos enzims i albúmines així com alcaloides.

o Aminoàcid antihelmíntic: cucurbitina (0.5-2 %) del tipus pirrolidínic, localitzat especialment en els teguments de la llavor (denominat anteriorment peponicina).

• Usos medicinals: les llavors de la carbassa són un excel•lent antihelmíntic, eficients especialment contra els oxiürs (cucs rodons del tamany d’una agulla); i en menor mesura contra la tènia, a la qual no mata però si paralitza.

No té toxicitat hepàtica. A més de no tenir cap efecte tòxic també proporciona un bon aliment. Les pipes de la carbassa presenten un efecte diürètic i antiprostàtic. La seva polpa es considera un bon emol•lient i té un efecte sedant del sistema digestiu.

• Accions farmacològiques / propietats:

o Vermífug y tenífug: per eliminar els cucs intestinals i la tènia durant molt de temps. Aquí intervé l’aminoàcid cucurbitina. Una ingestió de llavors pot produir un efecte beneficiós per la pal•liació de les malalties reumàtiques, degut al seu contingut en àcid salicílic.

o Antipirètic i antidiarreic: la ebullició de fulla de carbassa redueix la febre i disminueixen la diarrea.

o Laxant: afavoreix el trànsit intestinals amb l’avantatge de no ser irritant per l’aparell digestiu.

o Antiprostàtica: molt útil pel tractament de la hipertròfia prostàtica benigna. Degut a què posseeix un component denominat cucurbitacina que influeix en la dihidrotestosterona evitant que es produeixi l’augment de la pròstata. A la vegada, al ser diürètica, permet buidar la bufeta urinària, evitant els efectes desagradables d’aquesta patologia.

o Emol•lient: per eliminar les impureses de la pell: els grans, les taques, les pigues, etc.

o Cicatritzant: anteriorment, aplicada sobre una cremada, afavoreix la cicatrització d’aquesta.

• Toxicitat: presenta baixa toxicitat però de gran potencialitat, ja que en poc temps fa efecte i expulsa els paràsits. S’ha estudiat la presència de compostos citotòxics en les llavors de la planta. Els àcids hidrociànic i salicílic, al igual que els triterpens cucurbitacina E i la trigonelina, es consideren compostos tòxics de la planta.

Observacions:

• Història: Segons les excavacions arqueològiques, l’espècie Cucurbita pepo és una de les espècies domesticades més importants. Els rastres més antics han estat descoberts a Mèxic, a la vall d’Oaxaca (8750 abans de Crist a 700 després de Crist) i a les coves de Ocampo en Tamaualipas (7000 abans de Crist a 500 abans de Crist). La seva presència als Estats Units és també molt vella i es remunta a 4000 anys abans de Crist en el Missouri i a 1400 anys abans de Crist en el Mississipi. És possible que la cucurbita pepo hagi estat domesticada a Mèxic.

• Altres usos: aliment amb gran valor diürètic pel seu alt contingut en fibra i el seu escàs contingut calòric, sent molt aconsellable el seu ús en casos d’obesitat i restrenyiment.

És molt rica en vitamina A i vitamina C.

És molt rica en aminoàcids; la presència d’alanina contribueix a la síntesi de proteïnes. La arginina intervé en el creixement dels músculs i en la reparació de ferides. L’àcid aspàrtic contribueix en l’eliminació d’amoníac. La glicina afavoreix el sistema immunitari. La histidina és estimulant i vasodilatador, així es aconsellable el seu consum per persones amb alta tensió arterial.

Resulta també molt interessant la ingesta del carbassó pel seu alt contingut en vitamina A i potassi.

• Malalties i problemes: Els problemes més habituals són els pugons, la mosca blanca i els cargols i els llimacs que es mengen les fulles i poden fer malbé una planta acabada de trasplantar. A finals d’estiu, quan les temperatures són més fresques i la humitat ambiental major, és habitual que les fulles agafin oïdi.

• Cultiu: És una planta difícil de cultivar. Ens pot donar molts problemes o grans satisfaccions i una collita molt abundant.

És d’origen tropical i, per tant, els agrada les altes temperatures de l’estiu. Es pot cultivar quan ja no hi ha perill de temperatures baixes. La sembra es pot fer ben entrada la primavera.

La planta de carbassó ocupa molt d’espai. Necessita uns 50 cm de separació amb altres plantes i uns 80 litres de substrat per a les arrels. És molt exigent en adob i aigua.

La falta de pol•linització de les flors femenines és un problema habitual en el cultiu en balcons i terrats de grans ciutats degut a la falta d’insectes. Aquest aspecte s’accentua si cultivem una sola planta ja produeix més flors femenines que masculines i en molts moments no hi ha flors masculines madures que produeixin pol•len. Per aquesta raó és recomanable cultivar com a mínim dos exemplars i forçar la pol•linització manualment amb un pinzell.

La collita comença a partir d’un a dos mesos del trasplantament i és contínua durant tot l’estiu fins que s’esgota la capacitat del nostre contenidor.

El fruit es cull immadur ja que els fruits massa madurs i massa grans són molt fibrosos i poc apreciats. El creixement dels fruits és molt ràpid i cal estar molt atent ja que en dos o tres dies se’ns pot passar la collita.

Com que és una planta que ocupa molt d’espai difícilment pot conviure amb cap altra hortalissa però es pot associar amb verdures de cicle curt que només conviuen amb el carbassó durant l’inici de cultiu. Per exemple es pot associar amb enciam, rocola o rave.