Consueta
CONSUETA
El mot consueta és una paraula, certament poc emprada actualment. El seu significat concret, com podrem veure, és complex doncs encaixa en diferents definicions.
En un principi, consueta, faria referència a un recull de costums o tradicions d'una parròquia o poble. Podem parlar de "la consueta de la vila". S'anomena també consueta al llibre on consten les ordinacions acostumades d'un lloc. Algun recull de tocs tradicionals han estat aplegats, amb el nom de "consueta de músiques". En aquest sentit consueta, ens aproparia a tot alló que és tradicional, acostumat, o també habitual.
Per altre banda un consueta, en masculí, es refereix a l'apuntador de teatre. Aquell home o dona, que amagat a dins d'una carculla davant de l'escenari, ajuda als diferents actors, apuntant els diàlegs d'una obra. Precisament en els Jocs Florals de Barcelona de l'any 1903, Víctor Català va dir, referent a una obra presentada: "Un altre roca xata i baumada, com la carculla d'un consueta". La citació de l'ofici de consueta i el seu lloc d'actuació dins de la carculla, queden ben definits. Podria assegurar que actualment, aquest ofici està pràcticament desert, amb les noves tècniques de titulació. Pobres consuetes.
Entre els anys 1934 i 1938 a Barcelona va publicar-se una revista de teatre que s'anomenava justament "El Consueta". En van sortir uns 80 números. Els seus tres impulsors, relacionats amb els afeccionats al teatre de l’època, es feien dir justament “el trio consueta”.
Un altre significat, ara també força desconegut de consueta, és el de traductor. Un consueta era un intermediari o traductor entre dos o més persones, que parlaven diferents idiomes o llengües. Imaginem dos polítics de talla internacional en aquelles trobades al sofà del ministeri. Doncs aquell d'allà al mig que tradueix els diàlegs podríem dir doncs, que és el consueta.
Val a dir que antigament del fet d'escampar algun rumor o comentari, es deia: "córrer la consueta". Aquell que difonia xerrameques o bones noves, es coneixia com a consueta, especialment si comunicava secrets o notícies desconegudes. Fer córrer la consueta, és esbombar alguna confidència o secret.
Ara el mot consueta, està dormint el somni dels justos, pràcticament oblidat. Moltes altres paraules del passat han estat substituïdes per altres més modernes o actuals, d'acord als gustos i costums dels nostres temps. Això de consueta, segurament sona a tronat, però...
A les diferents versions dels diccionaris de la llengua catalana i els de dialectologia, hi trobareu les informacions més concretes sobre la paraula consueta.