Radicalització violenta modifica

El concepte radicalització s'enten com el fenomen per el qual una persona considera legitim l'ús de la violència o el recurs de la mateixa per aconseguir els seus objectius polítics o ideològics. Aquest concepte és sinònim d’extremista. També s'enten com el procés de portar una conducta, ideologia o comportament cap a una postura radical. [1]

Concepte radicalització modifica

El fenomen de la radicalització va lligat amb una ideologia determinada, sense una ideologia no pot haver-hi processos de radicalització. La radicalització és basa en la percepció d’una persona o comunitat d’un greuge que afecta a les emocions i la susceptibilitat del radical, justifica l’acció per restablir un ordre just. Amb aquest pensament es justifica la violència com a mitjà per arribar a una justícia.

La radicalització és un procés per etapes en el qual la persona viu una transició fins arribar a ser un recluta en una organització i estar preparat per formar part d’aquesta.  Les persones ecollides solen ser vulnerables i normalment nois joves, ja que es una etapa en la qual encara estan formant la seva identitat i encara no es gestionen correctament les emocions. Des de una perspectiva psicològica els reclutadors  exploten la seva frustració, el odi cap els que no segueixen la ideologia i el sentiment de venjança. També utilitzan tècniques de desvinculació amb la societat i arribar a dominar a la persona, es a dir, anul·lar-la.[2]

Història modifica

No hi ha un origen únic de la seva història,  ja que hi han diferents causes i s’estableixen de diferents maneres en  països segons la ideologia, motius , sistema , organització i partits polítics..

Espanya pateix diferents processos de radicalització  al llarg de la dictadura franquista, com per exemple l’atemptat terrorista l’11 de març de l’any 2004 a Madrid i atemptats d’ETA, el primer va ser el 18 de juliol de 1961 amb un intent de descarrilament d’un tren que es dirigia a San Sebastián.

ETA és un grup radical que defineix Euskera, el etnicisme, antiespanyolisme i la independència dels territoris. El grup es nega a qualsevol col·laboració amb associacions o partits no nacionalistes vasc i aposta per una campanya proselitista (intentar convèncer o sumar partidaris del grup). Altres atemptats són el 11 de setembre de l’any 2001 a Nova York i el 7 de juliol de l’any 2005 a Londres.

El yihadisme es produeix per conflictes violents i radicals dins de l’Islam. Els participants criden a una guerra santa en el nom d’Al·là. Hi ha dos tipus de yihad: la yihad exterior, inspiració violenta i la yihad interior, interpretació espiritual (esforç que la persona creient ha de fer per ser un millor musulmà, utilitzant el  radicalisme , deixant de basant-se així en la veritat de l’islam).

Causes modifica

Hi han molts motius per a la radicalització com poden ser, la marginació, la discriminació, admiració, reconeixement, etc. En la radicalitzacio és molt important el líder i els referents ideològics, són persones que es consideren justes i honorables que viuen per la causa, aquestes persones passen a ser un modela seguir.

Tipus de radicalització modifica

  1. Radicalització ultradreta: fomenten unes ideologies dictatorials lligades a etapes d’opressió en el sistema.
  2. Radicalització extrema esquerra: creença en la injustícia dels disparats econòmics que genera el capitalisme i en el salafisme (moviment reformiste musulmà).
  3. Terrorisme: utilització de la violència de manera sistemàtica i indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses. Les accions terroristes poden ser atemptats contra béns o persones, repressions, tortures...
  4. El gihadisme: procés de radicalització que ha atemptat deixant víctimes mortals, per una interpretació religiosa. Ha actuat a Nova York, Barcelona, Londres, Madrid, Brussel·les, Síria, Iraq o Nigèria. Aquest grup predica que els creient musulmans han d’imposar-se sobre qualsevol altre conjunt d’homes a través de la guerra santa.
  5. Religió: ideologia o variant de la religió que provoca el fanatisme. Ideologia susceptible de derivar conductes violentes i contextos d’alta inestabilitat socials.
  6. Diverses:
    • Per greuges personals: es dóna quan la persona interioritza una greuge i busca actuar en contra amb violència.
    • Per greuges polítics: es dóna quan la persona arriba a la violència radical en resposta a esdeveniments polítics o socials. Exemples de conflictes polítics: la radicalització d’extrema dreta, extrema esquerra, neofeixisme de Donald Trump.
    • Per facilitació social: es dóna quan les persones són reclutats a través d’una xarxa social que inclou a altres individus radicalitzats.

Referències modifica

  1. «EUR-Lex - 52015IR6329 - EN - EUR-Lex» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2018].
  2. «EL ORIGEN DE LA RADICALIZACIÓN EN EL TERRORISMO» (en castellà). La aventura global, 25-03-2013.