Usuari:Contraix/proves/Carles Emili Montañès i Criquillion
La visió de Carles Montañès
modificaLa visió que tenia Carles Montañès era crear centrals hidroelèctriques que permetessin la substitució de les màquines de vapor de les fàbriques de Barcelona per motors elèctrics, així com el trasllat de les fàbriques de Barcelona cap el Vallés. El canvi d’ubicació seria més fàcil amb una línia ferroviària directa entre les dues zones.
Els projectes de Montañès
modificaA partir de 1908, la nova feina com a director de Tallers Alexander li deixava el suficient temps lliure per poder-se dedicar al seu gran projecte personal. Va dirigir els seus esforços a crear una via de comunicació que travessés la serra de Collserola i a projectar una central hidroelèctrica.
La mina Grott
modificaEl projecte hidroelèctric
modificaCarles Montañès va estimar que la demanda de potència de les fàbriques de Barcelona susceptible d'utilitzar l'energia elèctrica era de 110.000 HP.[1] Per cobrir aquesta demanada amb energia elèctrica, només l'Ebre i els seus afluents pirinencs eren els rius amb el cabal suficient per construir una central hidroelèctrica que proporcionés la potència suficient. Va estudiar les possibilitats que oferia la concessió d'aprofitament hidroelèctric de l'Ebre a l'altura de Faió. Els propietaris de la concessió – els empresaris Ignasi Coll i Portabella i Julio Bielsa Perun – estaven disposats a vendre-la.
El pressupost total del projecte era d'uns 500 milions de pessetes: 250 per construir la central hidroelèctrica, 150 per la comunicació ferroviària entre Barcelona i el Vallés i 80 per les vies de comunicació i el sòl necessari que possibilités el trasllat de les fàbriques.[2]
La cerca de finançament local
modificaMalgrat que l'import necessari ultrapassava les possibilitats de l'estalvi local, Montañès va oferir el finançament del seu projecte a la banca barcelonina. En primer lloc es dirigí a Manuel Arnús i Fortuny; el banquer va ser uns dels fundadors de la Companyia Barcelonina d'Electricitat, era membre del consell d'administració i estava familiaritzat amb projectes elèctrics.[3] Adduí que el mercat no podia absorbir 100.000 cavalls de potència addicionals perquè la Companyia Barcelonina d'Electricitat tenia instal·lades 3 màquines que podien produir fins a 9 mil cavalls de potència i només en tenien en marxa una o dues. Encara que el preu del kilowatt baixés molt, el banquer pensava que el projecte no era viable.[4]
El següent pas fou anar a la Banca Marsans, on se li proposà executar el projecte de forma esglaonada, invertint entre 5 i 10 milions anuals. Invertir 500 milions de cop semblava poc assenyat.
La cerca de finançament internacional
modificaDavant de la resposta local, Montañès va començar a cercar finançament a través de les seves coneixences internacionals. Va contactar amb Alfred Parrish, financer britànic. Aquest estudià el projecte conjuntament amb l'assessorament de l'enginyer Horace Field Parshall, el qual havia dissenyat la primera presa d'Assuan. El projecte avançà: Parrish comprà per mil lliures esterlines una opció de compra de les concessions, i també preparava una emissió d'obligacions per valor de 3 milions de lliures esterlines a la borsa de Londres per finançar el projecte. Però un fet inesperat ho aturà tot: el govern espanyol va mobilitzar reservistes catalans per a una guerra al Marroc, es desfermà la Setmana Tràgica a l'estiu de 1909 que acabà amb l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia en el mes d'octubre.[5] La repercussió internacional dels fets fou molt negativa i la imatge del govern espanyol en el cercles financers britànics assolí un nou mínim, provocant un desinterès en els inversors. Davant d'aquesta situació, Parshall va contactar amb Frederick Stark Pearson, enginyer nord-americà amb àmplia experiència en la promoció i execució de projectes hidroelèctrics de grans dimensions.
El primer contacte entre Montañés i Pearson es produí a Barcelona el 2 de juny de 1911. A Pearson el projecte li encaixà perfectament, i a partir d'aquest punt s'inicià el procés que duria al naixement de la Barcelona Traction, Light and Power.
- ↑ Roig Amat, 1970, p. 235.
- ↑ Roig Amat, 1970, p. 237.
- ↑ Capel Sáez, Horacio; Muro, J. Ignacio. «La Compañia Barcelonesa de Electricidad (1894-1912)». A: Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés. (pdf) (en castellà). Vol. 1. Barcelona: FECSA, 1994, pàgina 55 [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Roig Amat, 1970, p. 238.
- ↑ Capel, Horacio; Urteaga, Luís. «El triunfo de la hidroelectricidad y la expansión de “La Canadiense”». A: Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés (pdf) (en castellà). Barcelona: Fecsa, 1994, pàgina 22 [Consulta: 9 desembre 2020].