Usuari:Contraix/proves/Central de Benós
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |||
|---|---|---|---|
La Central de Benós (en aranès, Centrau de Benós) està situada a la localitat d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran, aiguavall de la població de Benòs. És un edifici que allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control de tres centrals hidroelèctriques (Benòs, Varrados i Joeu) en una sala de màquines comú. [1] La longitud total de les canalitzacions i túnels arriba quasi als 20 quilòmetres. [2]
En el seu exterior hi ha la subestació elèctrica on són ubicades les unitats de transformació i de distribució de l'electricitat.[3] L'edifici, així com els embassaments, canonades, la subestació elèctrica i obres auxiliars, fou construït per la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, ja aleshores filial de Fecsa. La posada en servei es feu en tres fases, Benós a l’any 1952, Varradós el 1956 i Joeu el 1958. La sortida d'aigües és fa mitjançant una canalització soterrada que du l'aigua cap a la central de Bossòst.
La producció de la central de Benós depèn del funcionament de la central d'Arties, atès que Benòs no te capacitat de regular cabals, sent la seva única missió la de produir energia elèctrica.
Actualment (2020) les instal·lacions són operades per Endesa, filial de la societat italiana Enel.
Central hidroelèctrica de Benòs modifica
El període de construcció fou entre 1947 i 1952. És uan central d'aigua fluent, sent el seu origen l'aigua turbinada de la central de Viella.
Conques de captació modifica
L'aigua que abasteix la central hidroelèctrica de Benós procedeix de l'aigua turbinada de la Central de Viella. Aquesta es deriva mitjançant una galeria soterrada cap la canalització soterrada de 6,6 quilòmetres de longitud que les du fins el dipòsit regulador del Salt de Benós, situat a una altitud de 927 metres.
Salt de Benós modifica
La canonada forçada del Salt de Benós té una longitud de XX metres, i un diàmetre mig de 1,14 metres. La anonada forçada que porta l'aigua procedent dels Uelhs deth Joeu té nom propi, Tueu de Benós.
Generació modifica
Per generar electricitat la central està equipada amb dos grups generadors. Cadascun té una turbina Francis vertical de 7,95 MW de potència i un alternador girant a 600 revolucions per minut i produint 8.000 kVA (kilovolt ampere) a 6.300 V.
Central hidroelèctrica de Varradòs modifica
La central es posà en servei en l'any 1956. És una central d'aigua fluent.
Conques de captació modifica
L'origen de l'aigua d'aquesta central és la conca alta del riu Varradòs; el riu neix de la confluència de nombrosos barrancs o torrents que s'originen a la serra d'Arenho, als Malhs dera Tartera i a la serra des Armèros i la de Pica Palomera. Un assut situat a 1.472 metres d'altitud desvia part del cabal del riu cap un canal soterrani de 5.669 metres de longitud fins a la cambra d'aigües del Salt de Varradòs, a 1.453,1 metres d'altitud.
Salt de Varradòs modifica
La canonada forçada del Salt de Varradòs té una longitud de XX metres, i un diàmetre mig de 1,14 metres.
Generació modifica
El grup està compost per una turbina Pelton vertical de 15,88 MW de potència i un alternador girant a 600 revolucions per minut i produint 20.000 kVA (kilovolt ampere) a 6.300 V.
Central hidroelèctrica del Joeu modifica
La central es posà en servei en l'any 1958. És una central d'aigua fluent.
Conques de captació modifica
L'aigua de la central del Joeu procedeix de la conca alta del riu Joeu. El riu Joeu es forma a partir de diversos barrancs; la Canaleta de Pomero, el Barranc dera Ribèra i el Barranc des Pois conflueixen a l'Artiga de Lin i formen el riu Joeu. Addicionalment, l'existència d'un fenòmen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, al vessant Sud del Pirineu, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any per ressorgir al Forat d'Aigualluts,a la vessant Nord de la serralada i contribuir al cabal del riu Joeu. Un assut desvia part de l'aigua del riu cap a una canalització soterrada que porta l'agua al llarg de 1.062 metres de longitud per la vessant occidental de la Serra d'Auba fins a la cambra d'aigües (situada a 1.364 metres d'altitud i anomenada amb el toponim Era Crambra) des de la que s'inicia la canonada forçada que abasteix la central.
Salt del Joeu modifica
La canonada forçada que s'inicia a Era Crambra té una longitud de XX metres, i un diàmetre mig de 1,14 metres.
Generació modifica
El grup està compost per una turbina Pelton vertical de 11,93 MW de potència i un alternador girant a 600 revolucions per minut i produint 26.500 kVA (kilovolt ampere) a 6.300 V.
Transformació i transport modifica
Originalment la central tenia quatre transformadors monofàsics, de 110/6 kV 20 MVA. El 2019 s'inicià un projecte per substituir-los per un nou transformador de potència tripolar de més capacitat, el model TR2 116/6,3 kV 60 MVA. [4]
La subestació elèctrica es compartida per les tres central hidroelèctriques. Compleix tres funcions:
- A través del transformador, adapta la tensió de l’energia elèctrica produïda per les centrals d'Benós, Varradòs i Joeu a alta tensió per que el transport de l’energia pugui viatjar grans distàncies.
- Rep l’energia produïda per altres estacions de la vall d’Aran (Pont de Rei, Toran i Bossost, així com la procedent de la central de Cledes) i les envia a la central d'Arties. Una altra línia envia la producció de Benós a Arties.
- De la central de Benós surt una línia d'interconnexió de 150 kV amb França.
Resum característiques i producció modifica
| Central Hidroelèctrica de Benòs | Central Hidroelèctrica de Varradòs | Central Hidroelèctrica de Joeu | |
| Any posada en marxa | 1952 | 1956 | 1958 |
| Construïda per | Productora de Fuerzas Motrices | Productora de Fuerzas Motrices | Productora de Fuerzas Motrices |
| Operada per | Endesa | Endesa | Endesa |
| Salt | |||
| Altitud | 927,0 metres | 1.453,10 metres | 1.360,0 metres |
| Desnivell | 108,0 metres | 632,0 metres | 534,0 metres |
| Longitud canonada forçada | 260 metres | 1.694 metres | 1.329 metres |
| Diàmetre mig canonada | 2,10 metres | 0,90 metres | 1,14 metres |
| Cabal d'aigua nominal | 8 metres cúbics/segon | 3 metres cúbics/segon | 5 metres cúbics/segon |
| Sala de màquines | |||
| Altitud | 828,40 metres | 828,40 metres | 828,40 metres |
| Nombre de grups | 2 | 1 | 1 |
| Turbines per grup | 2 turbines Francis verticals | 1 turbina Pelton vertical | 1 turbina Pelton vertical |
| Potencia instal·lada per grup | 7,95 MW | 15,88 MW | 21,35 MW |
| Potencia instal·lada total | 15,90 MW | 15,88 MW | 21,35 MW |
| Producció mitja total anual [5] | 61,4 GW | 57,6 GW | 70,2 GW |
Mesura d'eficiència modifica
A partir de les dades de característiques tècniques i producció de cadascuna de les centrals, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.
| Central Hidroelèctrica de Benòs | Central Hidroelèctrica de Varradòs | Central Hidroelèctrica de Joeu | |
| Mesures d'eficiència | |||
| Potència mitja anual [a] | 7,01 MW | 6,57 MW | 8,01 MW |
| Factor de planta [b] | 0,4408 | 0,4140 | 0,3753 |
El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet, l'aigua de les tres centrals (Benòs, Varradòs i Joueu) procedeix fonamentalment de la fusió de neu durant el desgel, i en menor grau de les pluges de la tardor. Addicionalment, la central de Benòs depèn dels cabals de la Central de Viella, la qual depèn per la seva part de regulació de la Central d'Arties, la sortida d'aigües de la qual ha de passar pel sifó d’Arties (per que la canonada passi sota la llera del Garona), el qual té un cabal màxim que limita la seva producció.[5] Obviant la última limitació, el factor de planta en aquest tipus de centrals tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.[6] En una central nuclear, el factor de planta pot variar entre el 0,51 (Vandellòs II el 2005) i el 0,98 (Vandellòs II el 2005). Les grans variacions en una central nuclear poden estar originades per aturades de manteniment o recàrrega.
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ Sánchez Vilanova, Llorenç «"Sistema idroelectric d'ENDESA ena Val d'Aran"» (pdf) (en aranès). Terra Aranesa. Fondacion Muséu Etnologic dera Val d' Aran, Segona època, número 3, juny 2002, pàgines 31-32 [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ Obiols i Perearnau, Lluís; Prieto i Tur, Lluís. «Sistemas Ferroviarios y Teleféricos en las Centrales Eléctricas y Minas del Pirineo Occidental Catalán, Andorra y Val d’Aran.» (pdf) (en castellà) pàgina 15. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ Fernández Diego, Inmaculada; Robles Díaz, Arsenio Ramón. «Centrales de Generación de Energía Eléctrica» (pdf) (en castellà). [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ «IPV realitza treballs de millora i renovació a la Central Hidroelèctrica Benòs» (HTML), 25-09-2019. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ 5,0 5,1 La Producció Hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011 [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑
Bibliografía modifica
- Farre Nou, Carles «Sistema idroelectric d'Endesa ena Val d' Aran» (pdf) (en aranés). Terra Aranesa. Fondacion Muséu Etnologic dera Val d' Aran [Vielha], II època, número 3, 2002 [Consulta: 6 gener 2020].
- Editorial Alpina, SL. Mapa Val d'Aran (2005-2006). Escala 1:40.000. ISBN 84-8090-191-8