Cristina Canet Català
La font de Llutxent modifica
Descripció modifica
Espai situat al centre històric del municipi, trobant-se molt prop de l'església, ajuntament, Castell-Palau, i la plaça central. Té una funcionalitat pràctica i d'ús diari per al veïnat de l'època de creació. Està construïda amb rajola, i tota ella forma un oval diferenciat per uns banquets de rajola, conglomerat d'arenisques, calç i aigua. La font es troba en direcció nord, a un extrem de l'oval.
Història modifica
La font de Llutxent va ser construïda a l'any 1911. Aquest any es canalitza l'aigua potable al poble, gràcies a les gestions de l'alcalde de l'època José Indalecio Ribelles, de tendències liberals. Posteriorment la plaça on s'ubica la font serà anomenada amb el seu nom. (Plaça Indalecio Ribelles)
Microhistòria modifica
La font era utilitzada majoritàriament per les dones, xiquetes i xiquets del poble per omplir els cànters d’aigua i portar-los a les casses.
Una de les costums locals que era celebrada a aquest emplaçament, eren les "Quintaes", o el dia dels "Quintos". Al voltant de les celebracions del Nadal, els nascuts un any anterior a la prestació del servei militar, es reunien per fer una festa d'acomiadament.
Seguint la tradició i prèviament a la celebració, alimentaven un xai, o cabra, per a menjar-se'l. També preparaven un forn de calç per treure's uns dinerets, i finalment es disfressaven, agafaven les postisses, contractaven al músic de l'acordió i desfilaven demanant "la voluntat" a tot el veïnat.
Arribada la nit, i amb el corder cuinat, la font decorada, les carabasses furtades, es disposaven a sopar, beure i celebrar, tal i com recita aquest vers:
"Anem de boirina i som els millors! La bota que no pare! Per la nit anirem a enflocar la font com tots els anys, i furtarem carabasses, que es note que és la setmana de quintos. Besades a les nostres quintes i farina per a totes, que no se'n quede cap per enfarinar, ho correrem tot i després al llavador"
A més a més, la font també va ser utilitzada a l'època franquista per a les activitats de la càtedra ambulant de la secció femenina
Però, amb l’arribada dels anys 60, 70, i el desenvolupament econòmic i turístic, la font és considerada un vestigi de ruralitat, que no representa la modernitat actual, i és transformada en una font de decoració que va esdevenir des d' aproximadament el 1968 al 1986.
Posteriorment a l’any 1987, la font es reconstruïda tal i com era la font de 1911, i així perdura fins a l’actualitat.[2]
https://www.todostuslibros.com/libros/llutxent_978-84-404-3227-8
Macrohistòria modifica
Els trets històrics generals més rellevants de la societat de la dècada dels nou-cents, és què el 1910 José Canalejas convoca eleccions per sufragi masculí. Tot ocorre després d'una crisi del govern Conservador, i de l'encàrrec que fa el monarca Alfons XIII, on el mateix Alfons, accepta el paper que li atorga la constitució de 1875.
La crisi del govern conservador es visible principalment per la setmana tràgica de Barcelona, on les vaguistes produeixen altercats, i la repressió posterior resulta desproporcionada.
En conseqüència, a les eleccions pròximes el partit més votat va ser el partit Liberal. Cal destacar el creixement de partits com el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Republicà Radical i el Partit Republicà Democràtic Federal, conformant una Conjunció Republicana-Socialista. Així com, l'aparició de la Confederació Nacional del Treball com a nou sindicat diferenciat de l'UGT.
Pel que fa a la tradició o costum de celebrar "Els quintos" es remonta al servei militar que Juan II de Castilla (1406-1454) va imposar durant el seu regnat, segons la qual, un de cada cinc homes havia de servir a l'exèrcit. Felip V va recuperar aquesta disposició.
Al Franquisme l'espai Llutxentí de la font és escenari de de la càtedra ambulant de la secció femenina encarregada d'adoctrinar amb didàctiques de geografia, nacionalisme, i separació de funcions a l'entorn rural en funció del gènere.
Finalitats Educatives modifica
Les finalitats educatives que trobem quan fem una entrada a Viquipèdia de parts del patrimoni històric de l'entorn escolar, és descobrir i relacionar successos de la història local, amb grans trets generals de la història estatal. Així des d'una perspectiva significativa per a l'alumnat podem aprofundir als grans períodes històrics, a més d'aprendre a construir la pròpia història i no fer un ús d'una epistemologia historicista o positivista.
Podem com en aquest cas fer un ús de perspectives epistemològiques com la Història social general o bé fer una anàlisi microhistòrica , per descobrir i construir processos històrics de l'entorn de l'alumnat.
Introduir altres formes de suport per construir la història local, com la aplicació de Minecraft, pot millorar la concepció de descobriment, i de construcció de la història, en contraposició a un fet històric donat sense possibilitat de canvi.
Referències modifica
- ↑ Bosca,X.,Català, L., Espí, E., Estornell, M.,Estornell, J., Bosca,X.,Català, L., Espí, E., Estornell, M.,Estornell, J. «Llutxent: Imatges que fan història». Llutxent: Imatges que fan història. Set i Set impressions S.L., 25-04-1998, pàg. 203.
- ↑ Canet, Canet, R.. LLUTXENT . SEMBLANZA HUMANA Y RESUMEN HISTÓRICO (en castellà). Llutxent: autor-editor 1984, 1-11-1988, p. 208. ISBN 978-84-404-3227-8.