Usuari:Freutci/distribucio

Descomposició de funcions de distribució

modifica

En aquesta secció estudiarem l'estructura de les funcions de distribució, però partint directament d'aquestes funcions, és a dir, de les funcions que compleixen les propietats 1,2 i 3 de la definició, i recuperarem, des d'un punt de vista més general, allò que hem estudiat a la secció #Funcions de distribució de variables discretes, absolutament contínues i mixtes.

Primera descomposició

modifica

Tal com hem comentat, una funció de distribució només té un nombre finit o infinit numerable de punts de discontinuïtat; sigui  , amb   el conjunt de punts de discontinuïtat de la funció de distribució  , i designem per   el salt de la funció   en el punt  :

 
Definim
 

La funció   compleix les propietats 1,2 i 3 de la definició de funcions de distribució, excepte que

 
Quan   aleshores es diu que la funció de distribució és discreta; concretament,

Definició. Es diu que   és una funció de distribució discreta o de salts o purament discontínua si  , és a dir, si  

Quan   direm que   és una funció de distribució defectiva (o impròpia). Definim ara

 
Llavors   també és una funció de distribució, defectiva, si   . Però, a més, com que hem eliminat totes les discontinuïtats de  , tenim que   és contínua: en tot punt  ,  
Propietat. Tota funció de distribució es descompon de forma única en suma de dues funcions de distribució (potser defectives),
 
on   és contínua i   una funció discreta.


Podem normalitzar les funcions   i   per tal d'obtenir una descomposició amb funcions de distribució: Suposem que   Definim

 
que són ambdues funcions de distribució. Quan   llavors prenem  , i quan   llavors prenem   .

Teorema[1][2]. Sigui   una funció de distribució. Aleshores   es descompon de forma única com a suma d'una funció de distribució contínua i una funció de distribució discreta:

 
on  .

Funcions de distribució singulars

modifica

Considerem una funció   monòtona creixent. Aleshores un conegut teorema de Lebesgue[3] afirma que   es pot derivar en quasi tots els punts (Lebesgue) , la funció derivada   és mesurable (Lebesgue) i per qualsevol   ,

 
on a l'integral és una integral de Lebesgue.

Llavors, una funció de distribució té derivada en quasi tots punts.

Definició. Direm que una funció de distribució   és singular si   en quasi tots els punts.

Observació. Qualsevol funció de distribució esglaonada (per exemple, la d'una variable binomial o Poisson) és singular. El que és interessant és que existeixen distribucions contínues singulars: per exemple, la distribució de Cantor construïda a partir de la funció de Cantor té una funció de distribució que és contínua, però la seva derivada és zero quasi en tots els punts. Es tracta d'una funció de distribució singular.

Funcions de distribució absolutament contínues

modifica

Recordem que una funció   es diu que és absolutament contínua[4] si donat qualsevol   existeix   tal que per qualsevol família finita d'intervals oberts disjunts dos a dos   tals que

 
es té que
 
Les funcions de distribució que compleixen la propietat anterior es poden identificar amb les integrals indefinides de Lebesgue. Concretament tenim

Teorema[5]. Una funció de distribució és absolutament contínua si i només sí

 

per a una funció   integrable (Lebesgue), que s'anomena una funció de densitat. La funció de densitat   és única quasi en tot punt (Lebesgue); en altres paraules, si   és mesurable, i   quasi per tot   (Lebesgue), aleshores   també és una funció de densitat de   . Es pot prendre  

Evidentment, aquest teorema també val per funcions de distribució defectives.

Segona descomposició

modifica

Continuant amb les notacions de la primera descomposició, suposem que la part contínua no és nul·la:   i considerem la seva derivada   . Definim la component absolutament contínua de   per

 
Finalment, definim la component singular   per
 
Cal notar que   és contínua singular. Ajuntant-ho amb la primera descomposició tenim:


Propietat. Tota funció de distribució es descompon de forma única en suma de tres funcions de distribució (potser defectives),

 
on   és una funció discreta,   absolutament contínua i   és contínua singular.

Igual que hem fet amb la primera descomposició, si suposem   i   podem definir

 
i llavors tenim
 
on
 
Fem uns convenis anàlegs als de la primera descomposició quan   i   són 0 o 1. Tenim:

Teorema[6][7]. Sigui   una funció de distribució. Aleshores   es descompon de forma única com a suma de tres funcions de distribució, una discreta, una absolutament contínua i una singular contínua:

 
amb   i  .
Llavors: 
  • Si   (i naturalment els altres paràmetres 0) llavors   és una funció de distribució discreta.
  • Si   llavors   és una funció de distribució contínua.
- Si   llavors   és una funció de distribució absolutament contínua.
- Si   llavors   és una funció de distribució singular contínua.


Exemple. Considerem de nou l'exemple que hem vist de la variable aleatòria de tipus mixt. La seva funció de distribució és

 
(vegeu la Figura 6). Aquesta funció té una discontinuïtat en el punt 0, amb un salt d'altura 1/2. Llavors,

 
Notem que es tracta d'una funció de distribució defectiva ja que  . La part absolutament contínua és definida per la densitat (defectiva, ja que la seva integral sobre tot   no és 1)
 
Normalitzant aquestes funcions defectives tenim
 
on
 
i  té funció de densitat
 

Així,

 
Interpretació probabilística de la descomposició. La funció de distribució discreta   correspon a una variable aleatòria degenerada en el zero. La funció   correspon a una variable uniforme en l'interval  . Sigui   una variable aleatòria uniforme en l'interval   i sigui   una variable aleatòria que utilitzarem per triar a l'atzar entre 0 i  , independent d'  ; concretament, sigui   de Bernoulli de paràmetre p=1/2, independent de    :
 
Aleshores la variable aleatòria
 
té funció de distribució   .


Interpretació probabilística de la descomposició en el cas general

modifica

Considerem una funció de distribució que es descompon de la forma

 
amb   (recordem que  ) . Siguin   i   tres variables independents,   (respectivament   i  ) amb funció de distribució   (resp.   i  ), i   una altra variable aleatòria independent de les anteriors, tal que
 
Aleshores la variable aleatòria
 

té funció de distribució  .[8]

  1. Chung, 2001, p. 10.
  2. Athreya, 2006, p. 47.
  3. Royden.
  4. Billingsley, 1986, p. 433.
  5. Billingsley, 1986, p. 434, Theorem 31.8.
  6. Chung, 2001, p. 12.
  7. Athreya, 2006, p. 134.
  8. Athreya, 2006, p. 215.

Referències

modifica