La verònica afil·la[1] (Veronica aphylla), és una petita herba del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És un oròfit centroeuropeu que viu als Alps, als Abruzzos i (a la península Ibèrica) als Pirineus i la serrala naturalment al Canadà, Groenlàndia, Islàndia, les Illes Fèroe i Svalbard, Sibèria i les muntanyes del Pakistan, l'Himàlaia occidental i el Tibet[2]. Al sud d'Europa es refugia al capdamunt de les muntanyes més altes: als Alps, els Pirineus i també (a la península Ibèrica) a Sierra Nevada, la serralada cantàbrica o la sierra de Béjar[3].

[4]

Descripció

modifica

És una petita herba perenne que no arriba a un pam d'alçada, amb tiges en part reptants i al final ascendents que acaben en un raïm dens de 3-12 flors blaves com les de les altres veròniques. Les fulles són oposades, sèssils, ovades o el·líptiques, enteres o molt finament dentades, de vegades lleugerament ciliades.[4]

 
Verònica alpina

És una espècie rara,que viu a l'alta muntanya, en indrets on la neu s'acumula fins tard, ja entrat l'estiu. Les espècies de congesteres (com la verònica alpina) són molt menudes i necessiten créixer ràpidament per completar el seu cicle vital en el breu espai de temps que tenen fins que torni a nevar.


Referències

modifica
  1. Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.283. ISBN 9788492583249. 
  2. «Veronica alpina» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 maig 2024].
  3. Mª Montserrat Martínez i José Ángel Sánchez. «19. Veronica L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2024].
  4. 4,0 4,1 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.457. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).