Usuari:Granotagroga/Dédalo
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 | |
| Tipus | aplicacions web |
|---|---|
| Versió estable | 4.8.3 / 3 març 2018 |
| Estat actual | En desenvolupament |
| Llicència | GLP |
| Característiques tècniques | |
| Sistema operatiu | Multiplataforma |
El programari Dédalo és un gestor de patrimoni cultural immaterial o d'història oral independent de plataforma, basat en estàndards lliures i oberts, amb llicència GLP. Dédalo pertany a les anomenades aplicacions web ja que s'executa des d'un model client-servidor.[1]
El desenvolupament principal de Dédalo es realitza en HTML, PHP i JavaScript, i el servidor web és preferentment Apache. La base de dades on s'emmagatzema el contingut és PostgreSQL i la gestió de vídeo i Streaming es realitza amb PseudoStreaming de HTML5, tots ells de codi obert.[2]
A la part servidor, Dédalo realitza les funcions de creació de registres, control d'usuaris i gestió dels arxius audiovisuals. A la part del client, l'usuari accedeix mitjançant un navegador web, Google Chrome preferentment.[2]
Història
modificaDédalo va naixer en la confluència de l'empresa Render amb el Museu Valencià d'Etnologia. El 1998 el Museu Valencià d'Etnologia va començar el projecte de recerca de la Memòria Oral Valenciana[3] [4] impulsat per Enrique Pérez Cañamares, que en aquell moment era el seu director.[5]
En aquella època no existia cap programari que fera una gestió eficient del Patrimoni Cultural Immaterial i el Museu Valencià d'Etnologia contactar amb Juan Francisco Onielfa i Alejandro Peña, de l'empresa Render, per a que col·laboraran activament en el desenvolupament tecnològic del projecte.[6]
Les primeres versions ja s'executaven seguint el model client-servidor, usant com servidors Apache, FileMaker amb la passarel·la web Lasso i QuickTime Streaming. A la banda client s'accedia mitjançant un navegador web.[7]
No va ser fins l'any 2003 quan es va decidir canviar el model del servidor introduint a MySQL com a base de dades i PHP com a llenguatge principal.[7]
Degut a la complexitat que implica la investigació, conservació i difusió del Patrimoni Immaterial, des d'un principi el desenvolupament de Dédalo es va centrar en la gestió audiovisual.[8]
La decisió de crear la Plataforma de desenvolupament i deixar el programari amb llicència GLP, no va arribar fins a gener de 2009.[7]
En 2010 va començar una gran reestructuració de l'aplicació a un nou model de gestió de l'informació, des de SQL a NoSQL i és va implementar una ontologia com abstracció del model de dades i programació. Aquest procés va culminar en la v4, ampliant la capacitat de Dédalo per treballar qualsevol tipus de Patrimoni Cultural, Material (moble i immoble), Immaterial e Historia Oral.
Metodologia
modificaDédalo és un programari orientat a l'investigador, i utilitza 5 mòduls de treball: captació, transcripció, tesaurus, indexació i Recerca. A més incorpora un mòdul d'administració de projectes, usuaris i estadístiques.[9]
Captació
modificaL'estudi, conservació i difusió del Patrimoni Cultural Immaterial /Història Oral, implica el registre d'aquest tipus de patrimoni en un suport que permeta la seva reproducció més enllà del moment en què es produeix. La captació es realitza en format sonor o audiovisual els quals es poden usar indistintament.[10]
En Dédalo, una captació és el registre del moment, de l'instant en què passa l'acte, el testimoni, la festivitat ...[10]
La captació implica habitualment, l'existència d'un o diversos informants i un o diversos suports de gravació relacionats que també es gestionen des d'aquest mòdul. [11][12]
Transcripció
modificaDesprés de la captació, es procedeix a la conversió del registre a format textual. Aquesta acció requereix d'un procés llarg i acurat, dut a terme normalment per l'investigador que va realitzar la captació.[13]
La transcripció és imprescindible per a qualsevol pas posterior, si no transcrivim, tallem el procés de treball. Degut a la laboriositat que suposa, la majoria dels materials queden sense transcriure. [11]
En Dédalo la transcripció es realitza en format digital, quedant el suport original protegit i de forma no destructiva, [11]és a dir permet la modificació o el posterior revisat ortogràfic i d'estil sense afectar a possibles indexacions realitzades.
Tesaurus
modificaEl tesaurus s'estructura visualment en mode jeràrquic. Permet la generació de relacions jeràrquiques, d'equivalència i associatives, a més de possibilitar la generació de models de significació associats als descriptors per a la identificació de termes idèntics de diferent valor semàntic. Des de la versió 2.0 és possible treballar amb diversos tesaurus configurables: de tipus històric, topònim, onomàstic, antropològic ...[14]
Indexació
modificaUna vegada transcrita la captació i generat un tesaurus apropiat a l'enfocament de la investigació, es procedeix a la indexació, a la relació del text transcrit amb el llenguatge controlat del tesaurus.[15]
Tematitzar o indexar la transcripció genera com a resultat que la recuperació del material es duga a terme de forma guiada i ordenada. [11]
La indexació es realitza inserint etiquetes XML en el text de la transcripció, sense referències a nombres de línia o elements rígids que no permeten la modificació o revisió del treball realitzat. Això manté la coherència i integritat de la captació.[15]
Les etiquetes utilitzades són:
[index_000_in] text indexat [out_index_000][15]
El text indexat quedarà entre aquestes dues marques i és possible modificar-lo en qualsevol moment del procés, així com anidar indexacions.[15]
Projectes que utilitzen Dédalo
modifica- Museu de Prehistòria de València
- Museu de la paraula[12][16][4][17]
- Memorial Democràtic
- Mujer y memoria[18][19]
- Herri Memoria
- MAF - Museu Alcoià de la Festa, Fiesta de Moros y Cristianos de Alcoi de Interés Turístico Internacional
- Heraclitus, Ressearch Vessel[20][21]
- Museu de la Rajoleria de Paiporta
| Versió de Dédalo | Firefox | Safari 3.x | Chrome 4.x | Netscape | Internet Explorer |
|---|---|---|---|---|---|
| 4.x | no suportat | suportat | oficial | - | no suportat |
| 3.x | suportat | suportat | oficial | - | no suportat |
| 2.x | oficial | suportat | suportat | - | no suportat |
| 1.x | oficial | no suportat | no suportat | - | no suportat |
| 0.x | oficial | no suportat | no suportat | oficial | no suportat |
Referències
modifica- ↑ «Dédalo : Plataforma para la Gestión de Patrimonio Cultural Inmaterial e Historia Oral - Jornada Técnica» (en castellà). , 15 enero 2013 [Consulta: 19 enero 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Required for the OS» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ «El Museu de la Paraula ofrece más de 300 testimonios sobre la realidad sociocultural del siglo XX» (en castellà). . EuropaPress, 03-03-2011 [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ 4,0 4,1 «El Museu de la Paraula incluye más de 300 testimonios de nacidos antes de la guerra civil» (en castellà). . ABC, 03-03-2011 [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ «La Beneficència presenta la primera etapa del Museu de la Paraula» (en castellà). , 22-03-2010 [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ Ballester Sánchez, Paola «Patrimonio oral : estudio, análisis, salvaguarda y conservación de textos de patrimonio de tradición oral». Universitat Politècnica de València, 2010.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Peña, Alejandro «En el laberinto de la Memoria». Actas del congreso internacional de Historia Oral Barcelona 2014, 15-05-2014, pàg. 471-478.
- ↑ «De la página a la palabra. Dédalo : Plataforma para la Gestión de Patrimonio Cultural Inmaterial e Historia Oral» (en castellà). . Asociación Internacional de Historia Oral, 6-2011 [Consulta: 5 enero 2013].
- ↑ «Metodologia». [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ 10,0 10,1 Peña, Alejandro «Manual de captación». Manual de captación, 22-12-2010, pàg. 1-8.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Marín, Enric «Sistemas de gestión del connocimiento: herramienas para la recuperación de l Patrimonio Inmaterial». Revista Museo, 1, 10, 2005. ISSN: 1136-601X.
- ↑ 12,0 12,1 Ferrero, Raquel «El sistema de gestió, consulta i difusió de les entrevistes de l’Arxiu de la Memòria Oral Valenciana (AMOV)-Museu de la Paraula». Metodologia de recerca etnològica, 1, 3, 2010.
- ↑ Peña, Alejandro «Manual de transcripción». Manual de transcripción, 23-12-2010, pàg. 1-8.
- ↑ Peña, Carbonell «Manual de tesauro». Manual de tesauro, 23-12-2010, pàg. 8.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Peña, Alejandro «Manual d'indexacio». Manual de Dédalo, 10-09-2005, pàg. 6.
- ↑ Ferrero, Raquel «Fonts orals: enregistrament en format audiovisual i explotació dels fons d’entrevistes Jornades per a investigadors». Metodologia de recerca etnològica, 2009.
- ↑ «Jornades sobre Fonts Orals. La investigació a les terres de parla catalana» (PDF). , 14-12-2001 [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Aránzazu Borrachero (City University of New York) y Guadalupe Sánchez-Suárez (Universidad Nebrija) «Mujeres de la transición española a la democracia: un proyecto de historia oral» (en castellà). , 4-2012 [Consulta: 5 enero 2013].
- ↑ «Proyecto de Mujer y Memoria» (en castellà).
- ↑ Kathelin Gray; Christine Handte «Why an Oral History Expedition?» (en castellà). , 2012 [Consulta: 5 enero 2013].
- ↑ Deborah Snyder «Heraclitus: Contemporary Histories of Mediterranean Ports» (en anglès). , 12-02-2012 [Consulta: 5 enero 2013].
- ↑ «Navegadors suportats» (en english). [Consulta: 12 maig 2016].
Enllaços externs
modifica