Usuari:Gruizmiracle/proves
Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 3 de setembre de 1950) és periodista i escriptor.
Nascut a Vilanova i la Geltrú, fill de Xavier Garcia Soler i Teresa Pujades Elias.
Ha publicat diversos llibres d'assaig històric, biografies i ecologia, i ha col·laborat a nombrosos mitjans de comunciació, escrits, radiofònics i televisius. De les seves publicacions cal destacar els retrats literaris Homenets catalans (1976) i les dues sèries Homenots del sud (1994 i 2004), que per la primera va rebre el Premi Nacional de Periodisme el 1993[1]; les biografies de personalitat de la cultura catalana com Biografia d'Esteve Fàbregas i Barri (1992), Relat biogràfic sobre la seva pedagogia i patriotismes (premi Ventura Gassol de relat biogràfic 1994), Esteve Albert i Joan Lluís, dos homes de la cutlura pirinenca (1995) i El meu Artur Bladé (1996); els assaig de Memòria de la Catalunya Nova, 1957
), assaig i crònica ecològica (Devoradors de natura, devoradors per artifici, 1988, La Catalunya nuclear, 1990, La transició apassionada, 1990, etc) i biografies de personalitats de la cultura catalana com ara Esteve Albert, Joan Guinjoan, Artur Bladé, entre d'altres. Ha dedicat dos llibres a les terres de l'Ebre, amb la voluntat de fer conèixer el patrimoni del sud de Catalunya. També ha publicat alguns llibres sobre cròniques de fets o semblances de personatges de Vilanova, com ara Vilanovin amb llustre o sense, Els meus paisans (1971) i Els meus paisans 30 anys després (2001).
i també els assaigs Memòria de la Catalunya Nova, 1957-2000 (2001), Història i cultura local a Catalunya al segle XX (premi Rovira i Virgili 2001) i Greenpeace. Pau verda per al món (2003). També ha publicat Dietari d’anar passant (2003, premi Sebastià Juan Arbó 2002). L’any 1978, amb S. Vilanova i J. Reixach, guanyà el premi Xarxa d’assaig, amb El combat ecologista a Catalunya (1979), que se situa en els inicis de la reivindicació ecologista contemporània.
és llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Literatura Espanyola del s. XX.
Ha estat professora a l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes i actualment és professora de llengua i literatura a l’INS Dolors Mallafré i Ros de Vilanova i la Geltrú. [2]
Ha publicat diversos llibres de poesia: Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, 2007), La dona bilingüe (Viena Edicions, 2008) i Estimar Nick Kamen (El Cep i la Nansa, 2020) i Vessar el càntir (Viena Edicions, 2020). [3][4]
La seva producción poética ha estat guardonada amb els premis: Vila de Lloseta 2007, Betúlia de Poesia de Badalona 2008, Correlletres de Cassà de la Selva 2019 [5], Josep M. López-Picó de Vallirana 2019[6], Joan Alcover Ciutat de Palma 2019 [7][3].
També ha escrit narrativa, Que no torni i altres contes (2008), recull que li valgué el premi de Narrativa Curta per Internet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007)[8][9]. El 2012 guanyà el premi de narrativa breu Can Jeroni, amb el conte El joc[10]. L'any 2018 publicà Balcons que escupen mitges, un conjunt de més de setanta relats breus i críptics.
És autora del bloc “Llengua de gat” que va rebre el Premi a millor bloc de literatura l’any 2016.[4]
En la seva professió com a professora ha estat guardonada amb el Premi Lletra a la millor experiència didáctica d’ensenyament – aprenentage de la Fundació Prudenci Bertrana (2019) amb Booktrailers, del paper a la pantalla.[2]
- Astrolabi. Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2006
- La Dona bilingüe. Barcelona : Viena, 2008
- Balcons que escupen mitges. Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2018
- Estimar Nick Kamen. Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2020 [7]
Premis
modifica- 2007: Premi de narrativa curta per Internet Premis Literaris Ciutat de Tarragona per Que no torni [10]
- 2012: Premi de narrativa breu Can Jeroni d'Eivissa per Booktrailers, del paper a la pantalla [10]
- 2019: Premi Lletra a la millor experiència didáctica d’ensenyament – aprenentage de la Fundació Prudenci i Bertrana per Booktrailers, del paper a la pantalla [2]
- 2019: Premi Josep M. López-Picó de Vallirana per Vessar el càntir [6]
- 2019: Premi Alcover de poesia Ciutat de Palma per Estimar Nick Kamen [7]
Referències
modifica- ↑ «Xavier García. Homenots del sud» (en català). Col·legi de Periodistes de Catalunya. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Raquel Casas: 'El millor d’ensenyar és descobrir el talent dels alumnes'» (en català). Eix diari, 01-10-2019. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Raquel Casas Agustí» (en català). Poeteca.cat. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «La vilanovina Raquel Casas ofereix la preestrena del poemari “Estimar Nick Kamen”» (en català). La Fura, 30-03-2020. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Raquel Casas Agustí» (en català). Ara.cat. Nuvol. El digital de cultura, 2019. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «'Vessar el cantir', de Raquel Casas, gana el Premi de Poesia Josep M. López-Picó de Vallirana» (en català). El Llobregat.com, 16-05-2019. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Premis Ciutat de Palma (Poesia). Raquel Casas : "La adolescencia es la etapa más importante de la vida"» (en espanyol). Diario de Mallorca, 21-01-2020. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Que no torni i altres contes» (en català). Cossetània edicions, 03/2008. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Raquel Casas gana el XI Premio de Narrativa Corta para Internet» (en català). 20 minutos, 13-11-2007. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «La vilanovina Raquel Casas guanya un concurs literari d'Eivissa» (en català). Eix diari, 02-12-2012. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Raquel Casas Agustí» (en català). Catàleg Biblioteques Diputació de Barcelona. [Consulta: 16 abril 2020].