Usuari:Grup Mas i Mas/Jamboree Jazz Club

JamboreeJazz Club

Jamboree, cinquanta anys de jazz a Barcelona.

Ciutat portuària, dinàmica, cosmopolita i de referència de les cultures més avantguardistes, Barcelona té l’honor de ser la porta d’entrada del jazz a Espanya. No en va, els experts situen les primeres sessions de jazz al 1920, al Teatre Principal de la Rambla. El gènere afromericà va comptar des de començaments dels anys 20 amb una important legió de seguidors a la ciutat comtal i, malgrat els entrebancs d’èpoques tant convulses com la Guerra Civil, va sobreviure gràcies a la iniciativa incansable d’heroics aficionats. Durant la postguerra, i malgrat les dificultats del franquisme, van sorgir iniciatives com el Hot Club o el Jubilée Jazz Club que van portar a la ciutat a artistes de renom i van servir de plataforma als músics locals interessats en el jazz. Precisament, l’activitat fervent del  Jubilée a finals de la dècada dels 50 va ser el motiu de l’obertura del Jamboree.

Un club de referència

A començaments del 1960, l’empresari Joan Rosselló convertia el bar Brindis, situat al número 17 de la plaça Reial, en una cava de jazz que va anomenar Jamboree, un mot en zulú adoptat pel moviment boyscout que significa “reunió de tribus”, proposat pel crític Javier Coma. La sala Jamboree va néixer per donar cabuda a les sessions del Jubilée Jazz Club, una entitat pionera en la difusió del jazz llavors més atrevit a Barcelona, i va ser inaugurada oficialment el dissabte 9 de gener del 1960, a les 6 de la tarda, amb un quintet liderat pel pianista Tete Montoliu amb Antonio Vidal (contrabaix), Perry Robinson (clarinet), Vicho Vicencio (saxo tenor) i Chip Collins (bateria). D’aleshores fins el 1968, any en què va tancar les seves portes, la sala barcelonina va aconseguir posar la capital catalana en el circuit de gires de les grans estrelles del jazz internacional. Si en un principi va subsistir com un club on es podien escoltar discos de jazz i s’organitzaven xerrades a l’entorn d’aquest gènere, aviat va esdevenir una parada obligatòria en les tournés de músics nord-americans de primera categoria, que venien procedents dels clubs més emblemàtics de Londres, París, Roma o Berlín.

Figures com Bill Coleman, Kenny Drew, Chet Baker, Ponny Poindexter, Art Farmer, Lou Bennet, Stéphan Grappelli, Kenny Clarke, Ornette Coleman o Dexter Gordon van pujar a l’escenari del club o en auditoris més grans, per iniciativa dels responsables del Jamboree. Un d’aquests concerts més sonats va ser el que van protagonitzar Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música, el 25 de gener del 1966, en motiu del sisè aniversari de la sala. En una altra ocasió, el saxofonista Albert Ayler va participar en una jam session quan encara era un músic desconegut. Històrics del jazz català com Francesc Miralles, Enric Ponsa, Josep Farreres, Pere Ferré, Francesc Burrull, Salvador Font “Mantequilla” o el propi Tete Montoliu van iniciar la seva carrera a les taules del Jamboree, on compartien espai amb músics estrangers residents –la cantant Gloria Stewart, per exemple- o de pas per la ciutat comtal. No en va, l’empresari Rosselló va promoure la creació de bandes com els Jazz Brothers o els Jamboree Jazz Stars i de jam sessions antològiques que atreien a aficionats de tot el país i que van fer del Jamboree “el millor club de jazz d’Espanya”, segons deia un dels seus cartells publicitaris.

El Jamboree no només va contribuir de forma decisiva a elevar el nivell de l’escena jazzística de Barcelona, sinó que també va dinamitzar l’oferta cultural de la Plaça Reial i del seu entorn, i va ser un punt de trobada de crítics com Javier Coma i Albert Mallofré o del periodista Joan de Sagarra. En diverses ocasions, la ràdio va enregistrar algunes de les seves sessions. Artistes, futurs intel·lectuals i, fins i tot, liceistes coincidien al club barceloní convertint-lo en un dels indrets culturalment més actius de la ciutat. L’embranzida, però, de locals com Bocaccio i el progressiu decreixement de l’interès del jazz, en benefici de les sessions de flamenc que s’oferien al veí Tarantos, van provocar el tancament de la sala el 1968. Enrere quedava l’experiència d’haver bastit per primer cop un club de jazz a l’alçada dels millors locals del gènere d’Europa, d’haver llaurat el camí per a fer de Barcelona una de les ciutats amb una escena jazzística més dinàmica del Vell Continent.

Nous temps, nous músics, noves experiències

El 1992, en plena febre olímpica, l’advocat Javier Cámara va adquirir el local que ocupava el Jamboree amb la intenció de reobrir-lo com a cava de jazz. Dit i fet, el 23 de juliol d’aquell mateix any començava la segona època del Jamboree, amb l’empresari Joan Tordera –propietari de la llegendària Cova del Drac- com a programador. Entre les primeres fites de la nova època cal destacar l’actuació del combo alemany Embryo o la d’un joveníssim Jordi Rossy, arribat dels Estats Units després de quedar finalista del prestigiós Premi Thelonious Monk. Els entrebancs econòmics, però, van forçar els seus propietaris a vendre’s el local nou mesos més tard. El maig del 1993 el Grup Mas i Mas va adquirir la propietat del local.

Amb una filosofia heretada dels temps en què una mateixa sessió de jazz es completava amb una estona de ball, Mas i Mas va posar en marxa una proposta basada en la celebració diària d’un concert i, posteriorment, d’una sessió de ball a les mans dels millors discjòqueis de música negra de la ciutat. La fórmula, batejada com a Jazz & Dance, va servir per acostar el jazz a les generacions més joves i va permetre cobrir una part important de les despeses del local. Amb una política basada en oferir dos passis a preus populars -1.200 ptes amb consumició inclosa-, Jamboree va posar el seu escenari al servei dels artistes més emergents del jazz barceloní; músics que es tutejaven amb les joves promeses d’una escena novaiorquesa en plena ebullició. D’aquesta manera, un pianista com l’avui reputat Brad Mehldau va enregistrar un dels seus primers discos a la cava de la Plaça Reial en companyia dels llavors joveníssims Perico Sambeat, Jordi Rossy i Mario Rossy.

Jamboree era la casa dels jazzmen més prometedors del panorama nacional, però també d’històrics com Ricard Roda, Tete Montoliu, Francesc Burrull o Lou Bennett. Conjuntament amb els músics del país, compartien cartell estrelles emergents del jazz nord-americà com el citat Mehldau, Chris Cheek, Ethan Iverson, Seamus Blake o Avishai Cohen; amb estrelles com Kenny Garrett, George Cables, Jesse Davis, Lonie Smith, Abdu Salim, Antonio Hart o Peter King; o amb glòries com Cecil Taylor, Elvin Jones, Steve Grossman o Al Foster. Un planter de músics nacionals i internacionals de primera, inigualable per cap altre club de jazz de la ciutat i, pràcticament, de la resta de l’Estat.

Amb la programació del Jamboree, dirigida tant pels germans Mas, com  per Aurelio Santos o per Judit Llimòs, Barcelona va recuperar la seva condició de plaça forta del circuit internacional de jazz i el títol de capital jazzística del sud d’Europa. Durant els 90, a més, va ser l’aparador del nou jazz que es desenvolupava a la ciutat comtal i a la resta del món; una música que, gràcies a l’estratègia empresarial del Grup Mas i Mas, era seguida cada cop per un públic més jove.

L’activitat musical de la sala no es reduïa tant sols a la programació diària –els 365 dies de l’any- de dos sets de jazz, sinó que es va estendre al blues, amb un concert cada diumenge d’aquest gènere a les mans d’una banda resident, i, des del 2001, amb una jam session, de nom WTF!, en la que cada dilluns s’hi barregen intèrprets de jazz amb artistes de hip-hop i música electrònica, que posa en escena a desenes de joves promeses i reuneix a milers d’aficionats joves que en molts casos tenen un contacte amb el jazz per primer cop.

Avui, amb una mitjana de 30.000 espectadors anuals, la cava de la plaça Reial és ja un referent indispensable per a artistes i programadors de casa i de tot el món. Compta amb una big band resident, la Big Acoustic Band, i segueix donant cobertura als artistes clàssics i emergents més preuats del panorama nacional i internacional.

Dos passis diaris, 365 dies a l'any.

Barcelona és actualment una de les ciutats més dinàmiques del jazz europeu, gràcies a la presència de músics de tot el món que s’han establert a la ciutat comtal i al nivell cada cop més excel·lent de les generacions que pugen. Els músics que als 90 eren joves promeses són avui jazzmen reputats, saludats per la crítica local i per la de França, Gran Bretanya, Europa de l’Est o els Estats Units. Varietat, qualitat, avantguarda i respecte per la tradició són els ingredients que fan de la capital catalana una plataforma idònia per a la posada en marxa de qualsevol mena de projecte jazzístic. El prestigi de segells com Fresh Sound, el pes d’escoles com l’ESMUC, el Liceu o el Taller de Músics, o l’èxit d’iniciatives com el canal Barcelona Jazz Radio i el Concurs de Jazz de Barcelona són una bona mostra del sediment jazzístic d’una urbs en què cada any sorgeixen projectes nous, i que rep la visita dels millors intèrprets internacionals.

Fidel a la voluntat de ser un club de referència, obert a totes les escoles possibles del jazz i, per tant, a tots els seguidors d’aquest gènere centenari –que cada cop en són més a Barcelona-, Mas i Mas presenta cada mes una programació heterogènia amb el bo i millor del jazz nacional i internacional. Sota la direcció de Pierre Bechet, es procura realitzar una selecció de músics catalans (un 60 % del total de la programació mensual), de la resta d’Europa (un 20 %) i dels Estats Units (un 20 %). Entre els artistes de casa, cal remarcar la presència equilibrada d’intèrprets consolidats, de glòries del nostre jazz i de joves promeses. Sobretot el Jamboree és un escenari on és possible descobrir el que es cou tant entre les noves generacions com entre els artistes més coneguts. Un laboratori a través del qual l’aficionat pot anar seguint l’actualitat dels nostres artistes.

Pel que fa a la programació internacional, cal esmentar la presència d’artistes nord-americans de primera fila, reconeguts per la premsa nacional i internacional i que acostumen a copsar l’interès de nombrosos aficionats.

El Jamboree també presenta a figures emergents de l’altra banda de l’Atlàntic, sovint poc conegudes a casa nostra però que atreuen al seguidor gràcies al prestigi històric de la sala. Mas i Mas pretén donar cobertura al jazz que es practica a la resta del continent europeu, a països com França, Gran Bretanya, Itàlia, Països Baixos o Alemanya, contribuint d’aquesta manera a elevar el coneixement d’un conjunt d’escenes per desgracia poc difoses a Espanya. La cava de la Plaça Reial no només és coneguda per combinar de forma harmònica la programació d’artistes locals i forans, sinó també per mostrar un ventall d’estils que van de l’avantguarda al dixieland, passant pel bop, la fusió, el jazz vocal, el mainstream, el nu-jazz, el tango-jazz, el jazz flamenc o el latin jazz, sense deixar de banda altres gèneres d’arrel afroamericana com el blues i el góspel.

Entre les convocatòries fixes del club cal destacar la presència cada primer dimarts de mes d’un grup de tango jazz. El darrer dimecres de cada mes és el torn de la Big Acoustic band (B.a.b.), la big band resident de la sala –l’única d’aquestes característiques a Catalunya–, dirigida per Alfons Carrascosa. Fora de la programació mensual cal parlar del Concurs de Jazz de Barcelona, que cada estiu reuneix durant tres nits a aspirants de tota Espanya disposats a coronar-se com la gran promesa de la temporada, i la celebració de sessions específiques com el concert de fi de curs de la secció de jazz del Conservatori del Liceu. Durant la celebració del Mas i Mas Festival, el Jamboree esdevé uns dels epicentres del certamen, amb un cartell ambiciós en què hi figuren estrelles nacionals i internacionals de primer ordre.

De les darreres temporades destaquen les actuacions de Jerry Bergonzi, The Fringe, Mina Agossi, Freedom Jazz Quintet, Brian Auger, Jesse Davis, Dick Oats, Yarom Herman, Nasheet Waits, Christian Scott, Al Foster, Kurt Rosenwinkel, Mark Turner,  Jordi Rossy, Perico Sambeat, Horacio Fumero, Albert Bover, Gorka Benítez o Giulia Valle, entre molts d’altres.

Web Jamboree jazz club Categoria:Jazz