Usuari:Habicht/proves/Adesiara

Còpia de [1] (27 de maig de 2013)

Grup de cançó popular fundat en 1978 per Artur Álvarez i Boix, Miquel Àngel Prades i Toni Pep Álvarez. Els seus fundadors, a cavall entre Castelló i Vilafranca, han anat durant més de 30 anys -amb algunes èpoques d’inactivitat- interpretant el seu particular repertori entre la cançó popular i la música d’autor.

Trajectòria als anys 70 i 80 [cal citació] modifica

 
Adesiara 1979

Van començar component les seues pròpies cançons basades en ritmes populars, al costat de temes extrets del propi folklore valencià. La seua primera gosadia va ser actuar en la plaça de bous de Vilafranca en la festa dels "Quintos" amb una guitarra, una bandúrria i un "guitarró". Va ser tot un atreviment per la seua part, però al públic li va agradar. Això els va animar a continuar. Els feia falta un baixista i al poc de temps va entrar a formar part del grup Vicent Gamir. Tot va succeir molt ràpid i sense adonar-se, el grup va anar creixent amb l'arribada de nous components. Així van marcar una primera època amb músics de Castelló, però al poc de temps, Artur va traslladar la seua residència a Vilafranca i va arribar el moment del tranvasament. El grup, ara ja es va convertir definitivament en vilafranquí.

 
Adesiara 1982

Adesiara mamprén una segona etapa, amb l'ingrés de nous músics vilafranquins (Araceli Tena, Jesús Andrés, Juan Carlos Andrés i Pablo Monfort). Van actuar en tres ocasions en l'aplec dels Ports (Villores, Todolella i Vilafranca), van participar en la proposta cultural de l'estiu 1980 de la Diputació de Castelló i van actuar davant de més de 8000 persones a la plaça Major de Castelló en les festes de la Magdalena de 1981. Tot això al costat de nombroses actuacions per les comarques i localitats de Castelló Aquesta etapa finalitzarà en el 1983, amb la dissolució, per diferents motius i interessos.

Reagrupació [cal citació] modifica

 
Adesiara, a la plaça de bous de Vilafranca, any 2003

En 2003 i gràcies a la iniciativa de la Comissió de Festes de Vilafranca, el grup va tornar als escenaris i aquest fet va motivar l'edició d'un CD ("20 anys després...") que fa un recorregut pel passat i el present del seu estil i repertori, amb una nova formació, on es barregen l'experiència i la joventut, proposant nous plantejaments musicals basats en el folk, el rock i la cançó de cantautor, sense perdre la fidelitat als seus orígens: la cançó popular.

Mai han sigut tan apropiades les definicions. Efectivament, segons el diccionari, "adesiara" significa "de tant en tant". Des del 1978 (any de la seua fundació), el grup ha anat intercalant etapes d'activitat amb altres de total repòs, peresa, indolència,... Però des dels inicis, el grup sempre ha tingut la columna vertebral dels seus fundadors: Artur Álvarez i Miquel Ángel Prades. Un castellonec i un vilafranquí que van unir les seues músiques, lletres i veus davall un denominador geogràfic comú: La Plana i Els Ports. Amb temes tan emblemàtics per als seus seguidors com "Paisatge amic", "Avui és el dia", "Al meu vaig poblar", "El vaig veure", "Vilafranca",... Cançons que intenten exaltar els paisatges propis del seu espai vivencial.

Hui Adesiara és tot el que va deixar plasmat en el seu CD "25 anys després", (editat en 2003, amb el segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià, com a conseqüència del seu retrobament a Vilafranca amb un emotiu homenatge als grups de la localitat) una mescla de folk-rock interpretada des de la perspectiva del què entenem com a música de cantautor. Sustentada en les veus dels seus fundadors i les posteriors incorporacions vocals (Marisa, Juan Carlos Andrés, Araceli Tena, Sara García) i un nombrós grup d'amics músics, que des dels inicis fins a les últimes actuacions, han anat formant part del grup, aportant el seu saber i bon fer (Àlex, Miquel, Toni Pep, Vicent Gamir, "Trosky", Xavi, Lluís, Jesús Andrés, Pablo Monfort, Carlos Ávarez, Carlos Paloma, David). Van compartir escenari amb alguns representants emblemàtics de la "cançó" valenciana com Lluís Miquel i els 4 Z, Carraixet, Els Llauradors, All i Oli, o , més recent , a l'Aplec dels Ports de 2004 a Portell de Morella amb Feliu Ventura.

Al 2010, després d’una segona època més madura i creativa, es van despedir definitivament dels escenaris en sengles actuacions a Castelló (Nits al Claustre) i Vilafranca (Aplec dels Ports 2010). Llocs on han tingut el major nombre de seguidors.

 
Adesiara 2004

Enllaços externs modifica