Instituciomontserrat

HISTÒRIA

1928 Un dia de primavera la Institució Montserrat va començar a caminar. En un espai verd, amb moltes flors, enmig de Sants, el sr. Ramon Navarro va fundar i inaugurar l’escola amb la il.lusió d’educar tots els infants. Nous mètodes d’ensenyament i nou material d‘aula, moderns i revolucionaris per l’època, van donar la benvinguda. Va ser una de les escoles d’Espanya en introduir el mètode Montessori com aprenentatge de la lecto-escriptura.

1930 Un grup d’alumnes de la classe dels grans es van reunir per constituir “l’Agrupació Escolar de l’Institut Montserrat” , actualment BIM, amb un objectiu concret: mantenir un lligam d’amistat una vegada acabada la vida escolar, mitjançant activitats diverses. Va ser una de les primeres entitats d’Espanya en introduir un esport que començava a jugar-se: el BÀSQUET.

1934 Un dia de maig es produeix la primera gran pèrdua; la d'en Josep Maria Manuel i Ràndua, mestre de l’escola, impulsador, fundador i potenciador d’aquella Agrupació d’alumnes i exalumnes.

1936 Primeres obres de remodelació. Es rebaixa el nivell dels patis i es fa la primera pista de basquet. Aquest esport començava a entusiasmar. La guerra civil trastocarà molts plans de la joventut de l’època, molts no tornaran.

1943 Al peu del canó, treballant fins l’últim dia, l’espelma del fundador s’apaga, però no pas el seu esperit. Fins sempre Sr. Ramon Navarro. Agafa la Direcció de l’escola la seva germana Teresina Navarro.

1949 El Sr. Buenaventura Perpinyà substitueix en la direcció de l’escola la Sra. Teresina Navarro

1956-1965 Període de plets. Es guanyen, es perden, es tornen a guanyar.. fins arribar al Tribunal Suprem.L’escola no vol convertir-se en un bloc de pisos. Els que s’estimen la Institució Montserrat lluiten contra l’especulació i en contra de la urbanització salvatge.

1957 Després d’uns anys de crisi, per culpa del projecte d’urbanització, abandona la direcció de l’escola el sr. Perpinyà, ,on sembla, que es perd el nord ideològic de l’escola. Entra com a nou director en Lluís Cendra. Es crea un equip rector i s’aconsegueix un rellançament de la Institució. Es manté l’ideari i es fan noves activitats.

1959 L’escola, l’Orfeó de Sants i el BIM es dirigeixen a Montserrat en acció de gràcies per una de les victòries en el plets, els rep l’abat Escarré. Estava clar, teníen raó!!!

1960 El BIM presenta per fi, el primer equip femení de bàsquet (totes són alumnes de l’escola) i déu n’hi do que lluny que arribaren.

1961 Ens deixa la Josepa Gelabert, vídua d’en Ramon Navarro. La Titularitat de l’escola l’agafen els seus hereus, l’Albert Pérez i Navarro i la Llúcia Gelabert i Bonvehí.

1962 La música no solament és patrimoni dels àngels, a l’escola es crea per primera vegada la CORAL ,sota la batuta de l’estimada Marta Sala.

1964 Es presenta l’Aula de Declamació, que més tard serà l’Aula de Teatre de la Institució Montserrat i malgrat les prohibicions de l’època, es recitaren en català uns versos d’en Salvador Espriu, gràcies a l’esforç que durant molts anys va fer el seu director en Jaume Batiste.

1965 Un dia de setembre donem la benvinguda a la Maria Pilar Carrera i Sansa com a Directora de l’escola, joventut, il.lusió per enfrontar-se als nous canvis que propiciaven les Lleis educatives. S’apropava l’EGB-FP i BUP. 1967 Després de les palmeres, un símbol durant molts anys dels patis de la Masia, plantem, en una gran festa un PI, que ens acompanyara fins la remodelació de l’escola. L’escola s’adhereix als moviments de Renovació Pedagògica, impulsats per l’escola de mestres de Rosa Sensat.

1968-1986 L’Aula de Teatre portarà el nom de la Institució Montserrat arreu de Catalunya i els països catalans. I ens representarà amb els cicles de Cavall Fort.

1968 Els canvis en Educació són molts i variats. S’han de modificar i aprendre noves metodologies. Assistirem als cursos de reciclatge per a professors de Rosa Sensat.

1969 La situació social i política d’Espanya comença a canviar. La Institució Montserrat recuperarà l’esperit de treure l’escola fora de les aules. Es fan les primeres programacions de les sortides educatives. Organitzem i preparem les primeres convivències.

1970 Comencem a aplicar les metodologies FREINET, l’impremta a l’escola ,el text lliure i les revistes escolars.

1971 Davant de tots els canvis socials l’escola inicia les xerrades-conferències per a l’orientació de les famílies. S’inclou per primera vegada al nostre curriculum escolar una hora setmanal d’Educació en Valors. Més endavant esdevindrà l’hora d’Assemblea dels Colors.

1972 Es presenta el projecte de Normalització Lingüística de la nostra escola. Comencem a recuperar i celebrar les Festes Tradicionals de la Cultura Catalana. Celebrem per primera vegada la Festa de Sant Jordi amb la venda de llibres i els Jocs Florals.

1973 S’instaura la reunió setmanal dels mestres per coordinar-nos i potenciar el Treball en Equip. S’inicia el servei de MENJADOR per les famílies que ho demanen.

1974 S’inicia com a un pas més de la Normalització lingüística la Biblioteca de Classe i la biblioteca de préstec.

1975 Es crea la primera Associació de Pares i Mares de l’escola i s’inicia una gran tasca de col.laboració entre tots els estaments de l’escola que farà de la Institució Montserrat un projecte comú. S’inicia el procés per professionalitzar l’Administració de l’escola amb la Teresa Santaeulària, substituta del Sr. Vizcarro, que fins aquest moment havia portat els comptes de l’escola.

1978-1986 Es posen les primeres pedres i es desenvoluparan tota una sèrie d’activitats i metodologies encaminades a potenciar la participació dels nostres alumnes d’una forma activa, creativa i crítica. A partir d’aquest moment les nostres aules tindran nom, es farà la revista Sac de Lletres, s’iniciarà el campionat esportiu Interclasse, es farà un hort ( del qual es va encarregar amb moltes ganes i el va potenciar educativament la nostra estimada Lluïsa Abión, fins que es va jubilar) i una granja, la Coral reemprendrà les seves cantates, utilitzarem un sistema propi d’organització, els Colors …

1978 Es fixen els fonaments de l’Ideari de l’Escola, mitjançant un treball en equip de pares, mestres i Titularitat. Entra el Sr. Sanromà com Administrador de l’escola.

1979 Per fi legalitzem una situació que la Guerra Civil va truncar. Ens reconeixen com a escola catalana que pot impartir totes les classes en català. Una pràctica que, de forma oral, mai no s’havia deixat de fer. La Sra. Anna Samsó substitueix al Sr. Sanromà, continuant i millorant el procés de professionalització i modernització de l’Administració.

1980 S’inicia la diversitat dels TALLERS a cicle Inicial i Mitjà d’EGB com a fet diferenciador de la pràctica educativa, potenciant els aspectes manuals i l’educació visual plàstica. .

1981 Gràcies a l’esforç del nostre estimat Pere Gallés i Cólera comencem les sortides Pares-Personal-Alumnes, per tal de conèixer millor el territori català, que amb el temps esdevindrà la sortida anual que organitza l’AMPA. Hem visitat Cuixà, La Nou de Berga, el Delta , l’Empordà i Catalunya Nord …

1982 S’inicia el servei de GUARDERIA amb l’ajut inestimable de qui acabarà sent responsable dels serveis a l’escola Josep Quesada. Comencem a participar ininterrompudament al PAÍS A L’ESCOLA, en teatre i música.

1983 L’entusiasme i l’idealisme de la Maria Pérez i Rey inicia la Lectura Dirigida, una pràctica per aprofundir, reflexionar i dialogar sobre els missatges que ens donen els llibres.

1984 Guanyem el Premi BALDIRI REIXAC

1985 El procés d’informatització inicia el seu camí a la Institució Montserrat gràcies a la Formació Professional. En Miquel Piera i Boix i en Josepmaria LópezFumat, la marca Olivetti i Bondwell ens ajuden a introduir-nos en el món de la Informàtica.

1986 Encarem el futur, canviem de Titularitat, la LOGSE i la modernització de les instal.lacions acceleren el procés. Els treballadors de la Institució Montserrat i l’AMPA ens convertim en una COOPERATIVA ( són socis fundadors en Miquel Piera, l’Anna Samsó, la Maria Pilar Carrera, en Josepmaria López-Fumat, en Francesc Puig i l’Artur Balaux). Arribem amb un acord amb l’Albert Pérez i la Llúcia Gelabert per cedir-nos la titularitat educativa de l’escola.

1987 Donem el darrer adéu a un prohom de la Institució Montserrat, l’Albert Pérez i Rey. Amb la seva actitud dialogant, obert als canvis, amb la seva estima permanent, amb el seu suport constant i per voler mantenir l’esperit del seu oncle, sempre tindrà un record i un racó en la història de la Institució Montserrat. Gràcies per la seva lluita i pel seu esforç.

1988 Una època de canvis. S’està aprovant la gran Reforma del sistema Educatiu, laLOGSE i surten les primeres idees per construir la nova Institució Montserrat. Una època per somiar. Arriba a la Direcció de l’escola en Josep Maria López i Fumat, conegut per tots com en “Txussa”, Celebrem el 60è aniversari de l’escola amb uns actes sobris i senzills com aperitiu de la gran transformació.

1989 Comencem a organitzar les primeres Activitats Extra-escolars, Hem d’aprofitar els espais que tenim.

1990 El primer gran cop per baixar dels núvols i materialitzar els nostres desitjos el donem comprant als Srs. Godall els terrenys on està ubicada la Institució Montserrat i arribant a un acord amb la lloguetera ( la negociació la porten a terme en Juli Garcia i en Josep Maria López-Fumat i el nostre advocat Sr. Gispert). El somni comença a fer-se realitat. L’escola introdueix per primera vegada l’assssorament d’un gabinet psico-pedagògic,TRAMA, a la pràctica educativa.

1991 Els avantatges fiscals i la filosofia de futur fa que arribem a un acord amb l’AMPA de l’escola per transformar-nos en una cooperativa de Treball Associat. Els treballadors donem la continuitat. Un document davant de notari explicita els acords. Els alumnes de Formació Professional inicien les sortides per Espanya … Andalucia i EUROPA… París, Venècia… Organitzem el primer CASAL d’estiu, la nostra voluntat de servei a la comunitat l’anem desenvolupant.

1992 La primera pedra per la futura Institució es posa gràcies a l’esforç d’uns quants treballadors i pares ( Anna Samsó, Maria Pilar Carrera, Mariona Pérez, Pilar Solé, Josepmaria López Fumat, Albert Pérez i Víctor Magrans) que assumeixen el risc d’avalar el capital necessari per poder començar les obres del ”parquing”, veritable font de financiació de la futura escola.

1993 Celebrem el 65è aniversari de l’escola. Una gran festa de retrobament de moltes generacions de pares, mares, alumnes i treballadors de la Institució Montserrat. Pensem en una escola d’una sola línia però al final s’imposaran les dues línies.

1994 Ens fussionem amb l’escola Magòria i l’escola Azorin en una cooperativa de segon grau denominada MOIXERÓ, per encarar la col.laboració a l’ Educació Secundària Obligatòria.

1995 Inaugurem el primer edifici de la nova Institució Montserrat. Edifici LLEVANT. La LOGSE no acaba d’arribar ni d’aplicar-se, però comencem a doblar els cursos de Secundària i de Parvulari. El pati torna a recuperar el verd i els arbres. Recuperem les palmeres, de tota la vida gràcies a un pare de l’escola , el sr. Carles Muzas. Al novembre, després de vàries discusions, tots els socis cooperativistes del moment (Josepmaria LopezFumat,Núria Ramon, Josep Quesada, Anna Samsó, Marta Sala, Mabel Vivancos, Anna Gassó, Elena Palacio, Montserrat Obradors, Núria Sabater, Pilar Solé, Maria Sales, Manel Marqués, Iolanda Giménez, Maria Pilar Carrera, Josefina Guri, Alex París, Maria Pérez, Pere Gallés) signem el préstec hipotecari per poder fer front a les despeses de les obres realitzades. Vam haver d’avalar 100 milions de pessetes amb els nostres béns i immobles.

1996 Necessitem ampliar horitzons i donar cabuda a la segona línia de l’escola. Comprem la llenca del carrer Sant Crist, coneguda com la del “paraigüero”. Amb l’advocat Sr.Duran , en Josep Arroyo i en Josep Maria López-Fumat tanquem les negociacions amb els propietaris i els llogueters. Construïm la primera planta de l’edifici de Parvulari. Controvèrsies amb els veïns, demanar permisos, un estiu amunt i avall, però com sempre final feliç, el projecte continua endavant.

1997 L’escola ha crescut molt i diversifiquem la nostra estimada Festa de Primavera. SECUNDÀRIA comença a organitzar la seva pròpia festa. Finalitzem la nostra idea. Construïm la segona planta de l’edifici que rebrà el nom de TRAMUNTANA i fem una magnífica inauguració. Els petits entre rialles i jocs gaudiran dels nous espais. Tanquem el pati de l’edifici de Llevant i construim l’aula de PLÀSTICA.

1998 La pàgina web de la nostra escola surt per primer cop a la “xarxa”. Fem la primera INTRANET casera de l’escola, gràcies en Lluís, Jordi, Nico ,Josepmaria, i l’ajuda d’en Joan Rogel.

1999 Entrem en l’era digital. Guanyem el 1r premi de “vídeo escolar” que repetirem al 2001 i al 2002 i ....... gràcies NICO

2000 Inaugurem el nou edifici de Primària. El bategem amb el nom de PONENT. L’escola es converteix en un petit poble amb el seu “passadís de la Font, la placeta de la Bungavíl.lea, la plaça Major, el pont de la Pau, el camí Ral … i una magnífica ROSA DELS VENTS que ens indiquen com bufen i quin nom tenen els nostres vents. Fem el primer pas per conscienciar i treballar amb les tecnologies MEDI AMBIENTALS, Col.loquem la nostra primera Placa Solar i un Aerogenerador gràcies a una generosa aportació de l’AMPA. Per fi, sabrem els secrets del temps, gràcies a la nostra “estació metereològica digital”. Tenim les tres “R” reflexionar, respectar, reciclar.

2002 Publiquem la nostra revista Sac de Lletres en format CD, neix el SAC DIGITAL.

2003 Celebrem el 75è aniversari. Donem per finalitzades les cinc fases del nostre projecte inicial. La Masia i l’escola gaudeixen de les infraestrucutures i material pedagògic necessaris per fer, el que sempre hem volgut fer, una tasca ben feta.

Hem fet un bon equip de treball. Per això un record afectuós i un agraïment grandiós a tots el que no surten en aquesta cronologia però que sense el seu esforç, la seva lluita, la seva il.lusió, la seva tasca diària, ,la seva col.laboració, la seva continuitat i la seva aportació als diferents projectes, ja sigui des de l’anonimat de l’aula o des del silenci de casa, han fet i fan possible la Institució Montserrat. FELICITATS i GRÀCIES. Només cal afegir i donar les gràcies, també, als autors materials d’aquesta obra, els arquitectes, Eduard i Miquel Riba de Palau, i els constructors Josep Arroyo i Nino Samsó.