Francisca Lorente Solaz (València, 18 d'octubre de 1891 - ) fou una química valenciana.[1][2]

Va ser una de les primeres dones que estudiaren a la Universitat de València. Va començar els estudis a la Secció de Químiques de la Facultat de Ciències d'aquesta Universitat el curs 1913-1914 i es va llicenciar en 1917, sent la primera dona que ho va fer. Entre 1920 i 1922 va col·laborar en el Laboratori d'Investigacions Físiques creat a Madrid en 1910 per la Junta d'Ampliació d'Estudis. Les seues investigacions se centraven en l'electroquímica i l'electroanàlisi sota la direcció d'Enrique Moles i al costat de Carme Pradel. En el curs 1920-1921, i com a part del treball per a la seua tesi doctoral, va participar en aquest laboratori en un curs pràctic al costat d'altres quinze companys, tots candidats a doctor en Ciències. No se sap si va aconseguir el grau de doctora.

Es va llicenciar també en Farmàcia, professió que va exercir amb l'apertura d'una farmàcia a la ciutat de València a la dècada de 1930. De tota manera, no va abandonar la Química i en 1931 va treballar com a professora al Laboratori Municipal de Ciències Químiques de València que dirigia Vicente Candela Ortells.

Referències

modifica
  1. Núñez-Valdés, Juan «Pioneras de la Química española en la Universidad de Valencia: Pilar de la Cierva y otras». Falta indicar la publicació. Universitat Politècnica de València, 05-07-2023.
  2. Verdugo Martí, Vicenta «Les primeres dones de la Universitat de València». Falta indicar la publicació. Servei de Publicacions, 2012, pàg. 225–238.