Joan Bril·li Mora

Joan Bril·li i Mora,(Olot 24-10-52) Periodista, expert en direcció i gestió de mitjans de comunicació. Ha estat compaginant gerència i direcció de Ràdio Olot, S.A.- (Emissora comercial privada amb zona d’influència a les comarques gironines) des del 1983 al 1996.

Com activitats periodístiques destaquen - entre altres- la realització i presentació de diferents programes. Redactor i cap d’esports  a Ràdio Olot, Corresponsal Punt Diari, Col·laborador Agència EFE, Corresponsal Correo Catalán, Director de “Flamarada” butlletí d’esport escolar, Sotsdirector “Garrotxa Esportiva”. (setmanari d’esports), Col·laborador del setmanari “La Comarca d’Olot “(Info-Ned) noves tecnologies durant sis anys, Col·laborador Antena Local (Info-Tec) noves tecnologies durant set anys, etc.

Regidor de l'Ajuntament d'Olot 1998/1991

Treballs de gestió en comunicació:

Gerent Fundació de la Ràdio i de la Televisió Locals de Catalunya. (Barcelona) (1996-1999).

Gerent del Consorci Local i Comarcal de Comunicació. (Barcelona). (1998-Gener de 2010) Consorci públic del qual es varen constituir dues empreses:  Intracatalònia (1999) i Comunicàlia (2003) com agents actius del propi Consorci, impulsant totes les seves iniciatives i administrant i gestionant els seus recursos.

Gerència / Conseller Delegat. Intracatalònia, S.A. (Barcelona). (1999-2003).

Empresa dedicada a la comunicació de proximitat. Creació del projecte ACN (Agència Catalana de Notícies) conjuntament amb el M.H President de la Generalitat a l'exili  Carles Puigdemont i Casamajó-   creador i director  d'un projecte pioner en el món del periodisme electrònic-   una de les primeres agències de notícies digitals d’Europa.

Gerència /Comunicàlia, Serveis per a la Comunicació, S.A. (Barcelona).(2003-Gener de 2010).

Empresa dedicada a la comunicació de proximitat. Producció i distribució de continguts audiovisuals a les televisions locals així com activitats relacionades amb les emissores de ràdio i premsa local i comarcal.

Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya (Barcelona)

Altres activitats professionals:

Cap de màrqueting en empresa de Recursos Humans MR. Grup de serveis tècnics comercials. (Reus)

Cap de màrqueting i comunicació. EINA, S.L. Centre de serveis. (Reus).

Director d’empresa d’assessoria en màrqueting i publicitat SPM, Serveis de Publicitat i Màrqueting. (Olot).

Cap de publicitat i comunicació. Cal Enric, S.A. (Castellfollit de la Roca).

Actualment es pensionista, és un pare i avi feliç, musicòleg a traves de whatsApp, ferm activista en defensa de la crisi mediambiental global, escriu articles diversos sobre l'actualitat sota un òcul molt personal, comparteix estones amb coneguts, amics informals, amics i amics íntims, estima molt al seu company pelut "Mel".

Opinions, reflexions i punts de vista des d'un "Òcul" molt personal.

19-7-2018

Quin és el rol del Periodista en la societat actual?

Les tecnologies de la informació i la comunicació, estan suposant una revolució sense precedents en les nostres societats, en la nostra manera de treballar, en la nostra manera de relacionar-nos, en la nostra manera de divertir-nos, en la nostra educació..., en definitiva, en la nostra manera de viure.

El passat dimecres dia 11, vaig poder assistir al Col·legi de Periodistes a una taula rodona/debat que formulava la següent qüestió: Què és ser periodista de gabinets de comunicació avui?.

Personalment penso que les tecnologies estan canviant el "Rol" del periodista. Ser que la tecnologia i les xarxes socials permeten arribar a la ciutadania, al món, als entorns mes propers però, aquí comença una reflexió. Quina és la feina dels gabinets de comunicació i quina la feina del Periodista dintre els gabinets?

El Periodista té un paper significatiu, la seva figura és clau i diuen sestà perdent. Ara la feina és rebre, mirar, contrastar, filtrar, redactar, editar etc. Han canviat els processos. Ara el Periodista el defineixen com a gestor de continguts.

El món digital obliga a crear continguts d'una manera istèrica.Tot i que un mitjà se'l considera el quart poder, la comunicació s'ha tornat un calaix de sastre molt gran.

Els periodistes, "som el que no ens van ensenyar, no fem res del que fèiem molts anys enrere" - això va generar un important debat a la taula - avui ens diuen comunicadors, no som periodistes - i no vull fer cap menyspreu el que hom va aprendre a la Universitat-.

Els reptes son constants, l'evolució continua a velocitat quàntica, avui som la relació amb la societat- m'estenc unes ratlles més avall - i la comunicació és un valor afegit.

Els directors de comunicació presents a la taula definien així el Periodisme:

Professió reptant i estratègica, és cercar gent amb iniciativa, que es qüestioni les coses, que plantegin reptes, que vagin un pas més enllà. La societat obliga al canvi, a ser un redactor digital amb experiència, una persona oberta al món, connectat a l'actualitat, treballar amb equip, responsabilitats globals, amb formació i reciclatge continu en comunicació digital.

Saber escriure d'una manera acurada – al Twiter,  al Whatsaap i altres eines de missatgeria, Facebook, Instagram, els Webs, Comunicats, etc. Hi ha una mancança important amb l'escriptura digital.

Cuidar les relacions institucionals, cal saber posicionar-se amb el debat polític, cal ser conscient que els gabinets de comunicació i els periodistes son altaveus i plataformes claus.

Han de mantenir una molt bona relació amb els mitjans i amb la ciutadania.

I la ciutadania? Aquí es va pronunciar una frase que per mi és clau, en el moment tecnològic que estem vivint. La ciutadania es qüestiona que fan per mi?

És obvi, generar informació, posar al seu abast tota la informació contrastada i creïble i en cas de gabinets de comunicació d'empreses li afegim els seus valors, la marca,  la promoció dels productes, reportatges multimèdia interactius o d'altres formats digitals, conferències etc.- i m'atreveixo a dir que encaixen amb altres àrees com la de màrqueting -.

Quan parlo del binòmi, comunicació i màrqueting i la figura del periodista, ho dic perquè estic subscrit amb Txell Costa Group i ella és periodista, ha treballat en diferents mitjans com Catalunya Ràdio – actualment assessora empreses i institucions- i suposo comparteix la meva opinió i podria aportar molts coneixements sobre el tema.

Però, la ciutadania manifesta: les xarxes son molt cridaneres, una cosa és el que diuen i moltes vegades la realitat- bona deducció-.

Les mentides de la Postveritat, Fake News, Apps falses, Phishing en Whatsapp, Telegram, Signal, Instagram, atacs de Hackers, tot això és precisament informació que no respon al bé comú, sinó que respon a interessos comercials, polítics- molt a parlar - socials etc. I en la majoria dels casos no te la culpa el periodista, si no empreses que les generen amb una estratègia i objectiu "El boom que no para". Els periodistes són responsables de complir les obligacions ètiques en l'exercici de la seva funció.

Totes les formes de comunicació han de ser responsables a combatre, i no promocionar, la difusió de continguts falsos. Les campanyes promocionals, siguin comercials, polítiques de qualsevol tipus, evitarà aquestes pràctiques en l'estratègia comunicativa.

La immediatesa i la ràpida difusió de continguts, però, han d'impulsar als gabinets, organitzacions, institucions i mitjans de  comunicació a prestar la màxima atenció a la publicació de les notícies.

Facebook esmentava que prenia mesures per combatre les Fake News, doncs notícies de darrera hora diuen textualment: Facebook no eliminarà les 'Fake News' però no les destacarà. En comptes de suprimir-las, no es prioritzaran en el 'feed' de notícies de la xarxa social aquells 'posts' considerats falsos.- això correspon a una campanya llençada fa poc al Regne Unit-

La xarxa social s'excusa en els principis de llibertat d'expressió per no suprimir les notícies falses.

Conclusions, van sortint eines i no sabem gestionar-les, les noves tecnologies ens han transformat.

La transformació mediàtica es juga a Internet. La generació constant d'informació han renovat el panorama dels mitjans de comunicació per sempre. Es constitueix una nova forma de dirigir els mitjans, empreses i institucions on la tecnologia juga un paper clau i neix la figura del periodista digital.

En conseqüència ha canviat també la relació entre el periodista i la societat, abans les grans firmes del periodisme eren inassolibles, avui la gran majoria té perfils a les xarxes.

Què és ser periodista de gabinets de comunicació avui? Qüestió que  continua plantejant molts dubtes i diversitat d'opinions, tot i que la feina periodística va ser defensada molt contundentment per la Responsable Mitjans i Comunicació externa de la UOC Ester Medico.

Tot i la desorientació que el fet provoca, creix la recerca de periodistes amb perfils molt concrets. Professionals que dominin la comunicació en les xarxes socials i redactors experts en escriptura creativa, continguts que siguin atractius i diferencials.

Mai hem tingut tanta informació a l'abast. Aquest regal ens farà més intel·ligents i millor informats, o més ignorants i estrets de mires.   ?

Cerdanyola 16-11-2018

Conferència organitzada per la Plataforma Cultural  Dones.

Ja és la segona vegada que tinc el goig d'ésser convidat i faig arribat el meu agraïment a la seva vicepresidenta Sra. Mercé Adán i també el faig extensiu a la gent que forma part de  la Plataforma.

Avui els parlaré dels "Canvis en el món actual i els principals reptes del segle XXI", la raó, tot canvia molt ràpid, canvi climàtic, la política, les noves tecnologies, la ciència, demografia, la immigració, capitalisme, els moviments socials, etc.etc.

No pretenc que això que els explicaré soni catastròfic, és a dir, comparable a l'adaptació radiofònica de la novel·la la "Gerra dels mons" d'Orson Welles, ni una predicció del metge, teürg i astròleg francès "Nostradamus". Tot el contrari, des de la meva professió de periodista intentaré a portar una mica de llum a alguns d'aquests canvis,- no tots perquè tenim un temps limitat-.

Perquè vaig proposar parlar d'aquestos canvis i reptes?. Els vaig a explicar. El passat més de maig al Palau Macaya de Barcelona vaig tenir la sort de poder assistir a unes jornades on un grup de vuit acadèmics i experts de diverses àrees varen debatre sobre aquests temes i vaig prendre la decisió de treballar-hi, de documentar-me i fer un seguiment del que havia sentit i après.

Si he de ser-los sincers no desconeixia els temes però, vaig quedar sorprès de la rapidesa, la velocitat amb què es desenvolupen aquestes transformacions que efectaràn en un futur no molt llunyà la nostra societat.

Com deia l'Antropòleg, teòleg i monjo de Montserrat Lluis Duch - DEP - en una conferència feta el passat mes de febrer: Un fet decisiu i nou que caracteritza el món actual és la velocitat. L'acceleració del "tempó" humà, ens afecte a nivell psicològic i social a tots nosaltres. En vaig quedar  amb una frase molt rellevant de la saviesa del monjo: Existeix una profunda apatia i irresponsabilitat en tots els sentits entre els éssers humans per trobar solucions

Feta aquesta petita introducció, abordem un dels primers canvis del món actual:

Què passa ara mateix al món d’avui?

El canvi climàtic

Pretenc fer una reflexió sobre el present i el futur de la crisi climàtica i com hem transformat el planeta.

La qüestió que plantejo: Podrem sobreviure el que ve?

El cert és, que el món en el qual van créixer els nostres  avis i pares s'ha anat per sempre. No hi ha marxa enrere.

L'escalfament global està creant tempestes més violentes. Un informe sobre el canvi climàtic alertava el 2007 que l'escalfament global que estem vivint augmentaria la intensitat de les tempestes i altres esdeveniments extrems. Tot i les veus discrepants que afirmen que els científics s'equivoquen constantment quan parlen del canvi climàtic, la veritat és que les prediccions estan complint-se a la perfecció amb els canvis climatològics sobtats. Molt a pesar nostre, cada vegada són més forts, i això no ha fet més que començar.

Els ciclons, fenòmens intensos que colpejant sovint la costa nord-americana, en els últims anys, aquest tipus de tempestes semblen haver-se intensificat, augmentant els danys i les alertes. Comprendre una cosa tan complexa com és el panorama climàtic, no és fàcil però, els models semblen deixar clar que estem vivint tempestes cada vegada més violentes.

Tenim fa poc un fenomen recent el cicló "L'eslie" que va entrar al país veí per sort- en forma de tempesta tropical i és va apropar a Catalunya a la zona del Mediterrani deixant més d'una dotzena de morts a la regió francesa de Llenguadoc, i no oblidem les precipitacions d'aigua a Viladrau superant els 207/l m2 i en molts indrets van acumular 100/l m2 , perill de desbordaments dels rius Ter i Llobregat, riuades d'aigua i fang, destrosses de cases, cotxes, ponts, camins i carreteres, el temporal va deixar dos possibles tornados als Pallaresos -Tarragonès i Malgrat de Mar. Un desastre.

Una altra de les conseqüències, explicaven els experts, és el desplaçament d'aquestes grans tempestes cap als pols. Això també suposa un augment en la seva extensió, és a dir, que les tempestes, a més de ser més violentes, també ocuparan una àrea més gran. D'aquesta manera, a més de canviar el risc associat a elles, algunes zones que tradicionalment mai han patit ciclons, és a dir  començarem a patir l'amenaça d'aquests fenòmens, per exemple: el "cap de fibló" del passat dia 28 d'Octubre que va afectar la urbanització de l'Argentina, en el municipi de Alaior -Menorca- i que va provocar nombrosos danys materials.

El famós riu Rhin, un dels més coneguts i transitats d'Europa, viu la pitjor sequera de la seva història. Segons publiquen en mitjans alemanys, mai han tingut un estiu tan dolent com el d'aquest any. I és que, al seu pas per Alemanya, les imatges que deixa aquest majestuós riu alpí són de gran preocupació. A Alemanya les estranyes onades de calor i les altes temperatures han agreujat encara més la situació. Tal és l'estat d'aquestes aigües que els agricultors alemanys ja parlen de pèrdues per valor de més de mil milions d'euros i en el propi Rhin, la via fluvial més utilitzada de la Unió Europea, han prohibit la circulació dels vaixells comercials que unien Colònia amb el sud d'Alemanya. La profunditat de les seves aigües no és suficient per a la navegació d'aquests vaixells.

El passat 30 d'Octubre dotze persones morien a la regió de Palerm, a l'illa de Sicília- Itàlia- a causa de les fortes pluges.

A Venècia la marea va pujar als 156 centímetres sobre el nivell del mar, una xifra que no s'assolia des del 2008

Previsions gens engrescadores que l'estudi d'un equip internacional fa sobre els efectes del canvi climàtic a la regió mediterrània. Escassesa d'aigua, pèrdua de biodiversitat, disminució en els rendiments dels conreus, falta de recursos que provocarà inestabilitat i inseguretat... No m'extenc més sobre el seu contingut per manca de temps, els hi lliuraran una documentació d'un article a l'acabar la conferencia.

Els estaria comentant una  llarga llista de causa-efecte del canvi climàtic.

Llavors, llevat que sigui un miracle, sembla que anem a veure com perdem el planeta, i pel que sembla ni tan sols prendrem cafè o cervesa per travessar-lo.

Facin memòria, recorden el recent acord de París, que va ser dipositat a la seu de les Nacions Unides a Nova york i que a partir del 22 d'abril del 2016  entraria en vigor quan 55 països que representessin almenys el 55% de les emissions mundials que tinguessin dipositats els seus instruments de ratificació.

Els resultats de l'acord cobrien àrees crucials considerades essencials per la política climàtica:

- Mitigació: reducció de les emissions prou ràpida com per aconseguir l'objectiu de temperatura.

- Un sistema de transparència i de balanç global i una comptabilitat per a l'acció climàtica.

- Adaptació: enfortir la capacitat dels països per fer front als impactes climàtics.

- Pèrdues i danys: enfortir l'habilitat per recuperar-se dels impactes climàtics.

- Suport: inclòs el suport financer perquè les nacions construeixin futurs nets i resilients.

Compleixen els governs l'acord de París del 2015?. Hi ha alguna esperança que els estats compliran en els pròxims anys els compromisos adquirits en aquest acord?

No, rotundament no, el primer en trencar el pacte i sortir-se'n de l'acord ha estat els EUA. El seu President Donald Trump, especula sobre el problema i creu que el canvi climàtic no el provoca el CO2. Així ho manifesta la premsa.

La feina d'un periodista actualment es contrastà les noticies, sobre tot per les generades pels mateixos governs. Amb el temps, aquest tipus d'informació s'ha sofisticat i fins i tot grans capçaleres del periodisme s'han arribat a "empassar" notícies que no eren veritables.

Jo vull arribar més lluny, vull saber i fer-los arribar de primera mà, quina és l'opinió de la premsa d'EUA entorn a la política emprada pel govern de Donald Trump.

Com ho faré? Si la tecnologia no ens juga una mala passada, connectarem amb Houston, perquè una ciutadana resident al país ens comenti de primera mà, que opina la premsa de la política actual sobre el canvi climàtic generada per un del mes soberbis mandataris actuals del món.

Abans però, els explico qui s'ha brindat a col·laborar amb qui els parla.

Blanca Arriaga Flores

Arquidiocesis de Galveston-Houston

Estat de Texas al sud-oest del país.

Blanca, no és periodista però si segueix per la premsa- amb molta angoixa- com molts altres ciutadans, les barbaritats d'una administració que dona suport descarat a la industria del carbó, un dels més grans culpables de les emissions de carboni, i ha revertit les regulacions del darrer acord de Paris.

Connexió Houston...

Segueixo: Diversos estudis publicats en revistes científiques  mostren que el 97 per cent o més dels científics del clima que publiquen activament estan d'acord: les tendències de l'escalfament del clima durant l'últim segle són extremadament probables a causa de les activitats humanes. A més, la majoria de les principals organitzacions científiques del món han emès declaracions públiques que donen suport a aquesta posició. Una declaració d'una llarga llista- 18 en concret- d'organitzacions.

Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència "L'evidència científica és clara: el canvi climàtic global causat per les activitats humanes està passant ara, i és una amenaça creixent per a la societat".

Dotze anys per mirar de corregir el rumb del planeta i salvar-lo dels pitjors efectes de l’escalfament global que, avui, ja és una realitat. Els màxims experts climàtics fan una crida en el seu últim informe a actuar de manera contundent contra les emissions de CO2 per limitar la pujada -ja en marxa- de la temperatura de la Terra. En l’escenari més optimista, la temperatura global estarà 1,5 graus entre els anys 2030 i 2052, però els experts alerten que la pujada pot ser molt superior i arribar als 2 graus centígrads si no es prenen mesures “sense precedents.

La diferència entre aconseguir contenir la pujada de la temperatura a 1,5 graus o arribar sense remei als 2 graus a partir del 2030 pot ser abismal. El segon escenari, segons els científics, amplificaria les conseqüències més funestes del canvi climàtic: onades de calor més freqüents i més extremes i risc de sequeres greus, així com de grans inundacions en bona part del planeta. Una pujada del nivell del mar molt més perillosa per l’amenaça que suposa l’escalfament. Tot plegat, aboca, doncs, a riscos superiors per a la salut i la vida de milions de persones.

Sense transformacions profundes, els objectius de descens dràstic dels gasos d’efecte hivernacle alliberats a l’atmosfera semblen avui inassolibles. La pròxima cimera del clima de l’ONU, prevista per al desembre a Polònia, tindrà sobre la taula aquest informe i haurà d’avaluar les accions que prendran els estats en els pròxims anys. Tot un repte en un moment en què grans ombres planen sobre la lluita contra el canvi climàtic.

Atenció però, hi ha altres solucions que ajudin a refredar la Terra o ajudar a reduir els nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera?

Fent una recerca, vaig trobar un article que sembla que si, dic sembla.

Es parla molt sovint de la manipulació deliberada a gran escala de l'entorn de la Terra, anomenada geoenginyeria. Però els científics són conscients que aquestes tecnologies es troben en etapes molt primerenques de desenvolupament i segueixen sense provar-se a escala global. Si bé hi ha grans riscos en interferir deliberadament amb la natura per refredar el planeta, alguns investigadors diuen que si les concentracions de carboni en l'atmosfera arriben a una etapa crítica, la geoenginyeria podria convertir-se en l'única forma de controlar el nostre clima.

D'altra banda, a altres els preocupa de tenir la tecnologia per "revertir" el canvi climàtic es pugui veure com una targeta per sortir de la presó i que es posi més esforç en les formes existents de reduir les emissions.

Steve Rayner, - del Programa d'geoenginyeria d'Oxford, Regne Unit- diu que no hi ha una resposta fàcil, però seria "irresponsable no explorar el potencial d'entendre les tecnologies el millor que puguem". Segons Steve,"Al llarg de la història humana, les tecnologies d'una generació van crear problemes per a la següent. Hem de trobar una manera de tractar això, és part de l'evolució de la societat humana".

Què és la geoenginyeria?

La geoenginyeria es refereix a la manipulació deliberada a gran escala de l'entorn de la Terra per contrarestar el canvi climàtic

Alguns científics assenyalen que manipular el clima en una part del món podria tenir conseqüències en una altra part. Repeteixo: Alguns científics assenyalen que manipular el clima en una part del món podria tenir conseqüències en una altra part. Per tant, segons l'argument, qualsevol acció d'aquest tipus hauria de ser a nivell global amb un acord internacional. Canviar el clima d'un altre país és fins i tot classificat com un crim de guerra sota la Convenció de Ginebra de 1976. Solament per això, sospito que les temperatures seguiran pujant i la gent ens haurem d'adaptar "

No he pogut contrastar, però algunes informacions apunten que hi ha algun país que usa la geoenginyeria per beneficis propis, és a dir, en ves de contrarestar el canvi climàtic, manipulant i alteren el clima a altres parts del món per benefici propi.

Alguna premsa digital d'altres països en fan referència, però ho dic amb veu baixa, la feina de periodista s'ha transformat amb una feina de risc.

Quins efectes comportaria la utilització de la geoenginyeria?

Igual que amb qualsevol nova tecnologia, no es poden descartar els efectes secundaris impredictibles d'aquesta nova proposta.

Per exemple, a més dels beneficis que podria tenir, es creu que unir l'estratosfera amb aerosols de sulfat podria esgotar l'ozó atmosfèric i exacerbar el risc de sequera, especialment a Àsia i Àfrica, on podria afectar negativament el monsó.

Aquestes propostes sovint involucren sulfats, partícules que es formen en l'estratosfera a partir del diòxid de sofre expulsat pels volcans o altres molècules amb alta reflectivitat, com pols de diamant o alúmina (òxid d'alumini). Però tots aquests enfocaments tenen inconvenients, diu Robert Nelson, científic principal de l'Institut de Ciència Planetària que té la seu a Pasadena, Califòrnia. El diòxid de sofre, per exemple, podria acabar amb la capa d'ozó o causar pluja àcida.

Alúmina podria ser encara pitjor, diu Nelson. Encara que és extremadament refractant, podria integrar-se en els pulmons si s'inhala i causar una malaltia crònica similar a la silicosi. No obstant això, donada la quantitat limitada d'alúmina que podria requerir-se, està lluny de tal risc per a la salut. Seria una veritable preocupació.

Agosaradament faré una mica de ciència ficció.

Us imagineu, mil anys a partir d'ara, quan una màquina vagament semblant a una persona humana (Robot) furgant a través de les cendres del segle XXI i intenta descobrir què els va passar a aquests animals que havien estat pròspers anomenats "Homo sapiens". Per què una espècie intel·ligent que podia construir coets i escriure cançons com "Imagine"- fantàstica de Jhon Lennon-  no podia prestar atenció a les advertències de la seva pròpia destrucció. Una pregunta clau per als futurs historiadors de l'univers: tan estúpids eren aquests humans?

Ha començat el compte enrere. Com diu Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador.

"La vida dels joves canviarà més pel canvi climàtic del que ho ha fet la meva per Internet"

No és la fi del món  però, si és una reflexió sobre el present i futur de la crisi climàtica. Com hem de transformar el planeta i possibles estratègies per sobreviure el món que ve?

Recordaré alguna estrofa d'una cançó d'un cantautor català ben vigent actualment.

Pare que el camp ja no és el camp, Pare demà del cel plourà sang, El vent ho canta plorant

Pare ja són aquí monstres de carn amb cucs de ferro.

Pare que estan matant la terra, pare deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra.

La política: Té sentit la democràcia?

El Populisme, de tant de dretes com d'esquerres, pot matar la democràcia? Tot i que aquesta no desapareix en un dia, pot anar esvaint-se?

l'ONG Freedom House en el seu últim informe anual adverteix:" La democràcia viu la crisi més dura des de fa segles" també diu: "El dret de decidir els polítics en eleccions lliures i justes, la llibertat de premsa i la legalitat són atacades"

Segons la britànica Economist Intelligence Unit, 3.300 milions de persones viuen en un règim autocràtic, i només un 4,5 per cent de la població mundial -uns 350 milions de persones-, en una “democràcia absoluta”. La majoria d’aquestes es troben a l’Europa Occidental.

El politicòleg de la UOC Ivan Serrano explica: Des de les Filipines fins a l’Amèrica Llatina, passant per Europa i els Estats Units, l’ombra del populisme d’ultradreta s’estén pel mapa polític global com una taca d’oli. L’elecció de l’ultradretà Jair Bolsonaro com a president del Brasil és l’última mostra de l’auge dels líders autoritaris que conreen vots en el discurs de l’odi, la xenofòbia i la mà dura amb la delinqüència. “Hi ha una nova onada de populisme” que beu de la crisi dels partits polítics tradicionals i que reprodueix un fenomen que no és nou, però que ara arriba al poder per diversos factors que sí que ho són, “com la reacció a la globalització, la resposta dels anomenats perdedors de la crisi i la irrupció de les noves tecnologies”, que estenen aquests missatges més ràpidament.

Ernesto Pascual també politicòleg de la UOC i expert en extrema dreta diu: “Estem vivint un retrocés molt important en drets i llibertats”. I és que el populisme que venç avui a les urnes és clarament de dretes. És el que “proposa respostes simples a problemes complexos”, coincideixen els experts. “L’esquerra clama a la mobilització ciutadana constant i a la participació social, i això és massa confús, la gent ara vol solucions senzilles”. I el perill és que aquests líders que prometen solucionar tots els problemes i arrosseguen masses estan instaurant sistemes autoritaris que amenacen la mateixa democràcia que els ha portat al poder.

Així doncs, en el centre de la política mundial hi ha homes —només homes—, que menyspreen la democràcia liberal però aspiren al control absolut: per damunt de la política i l’economia, de la justícia i dels mitjans de comunicació. Són personatges de l’actualitat dominants. Són els qui decideixen sobre el nostre futur. El món del principi del segle XXI, globalitzat i mecanitzat, informat les 24 hores i assabentat de tot, es troba enmig d’un retorn a l’època de l’autoritarisme.

Posem-li nom:

Xi Jinping.- President de la República popular Xinesa, l’home que desafia la democràcia occidental més que qualsevol. Xina que es considera la primera potencia mundial està recuperant el terreny històricament perdut. Les properes dècades serem testimonis d'una lluita per resistir, contenir, o gestionar el creixement de la Xina.

Donald Trump.- El discurs xenòfob, misogin i fins i tot supremacista blanc - amb l'ajuda de les xarxes socials- va portar el multimilionari fins a la Casa Blanca. Tot i que va perdre en vot popular.

Segons el periodista Michael Wolff . La idea que els EUA estan jugant un paper per mantenir un cert equilibri mundial s'ha acabat.

"És un analfabet funcional, paranoic, erràtic i iracund. Un vanitós i libidinós gandul. La seva família? Estúpida i criminal" Aquest és el devastador balanç que es fa en "Fire and Fury" -Foc i Fúria el llibre que causa furor a Estats Units i que tenen recomanat vostès amb la informació que se'ls lliurarà.

Països d'arreu del món contemplen amb aprensió l'ascens d'un home sense experiència com Trump. Aquest ha fet saltar totes les alarmes, molts politicòlegs americans sostenen que haurien d'existir mecanismes per evitar que un perfil com aquest arribés tan lluny en la carrera per la nominació.

Els fets parlen per si sols. El president nord-americà ha retirat el seu país d’acords internacionals de caràcter comercial (el TLC amb Mèxic i el Canadà i el de l’Àsia Pacífic), estratègic (com ara el que posa sota control l’activitat nuclear de l’Iran) i mediambiental (el de París contra el canvi climàtic) i ha abandonat també (o ha amenaçat de fer-ho) organismes com ara la UNESCO, el Consell dels Drets Humans de l’ONU o la mateixa Organització Internacional del Comerç.

Ha declarat la guerra comercial a la Xina i als aliats europeus. Ha amenaçat amb sancions el Tribunal Penal Internacional que investiga crims de guerra i contra la humanitat. Ha encès la metxa del polvorí del Pròxim Orient reconeixent Jerusalem com a capital de l’Estat d’Israel i ha deixat d’aportar ajuda vital als refugiats palestins. El frau Fiscal- s'ha vist implicat sobre la llei de finançament de campanyes polítiques-.

El Senat va confirmar a Brett Kavanaugh –amb una votació de 50 a 48- tancant una de les batalles de nominació a la Cort Suprema més lletges de la història moderna dels Estats Units. Trump prepara noves mesures antiimmigració. Estudia oferir separacions “voluntàries” a les famílies que creuin la frontera i endurir més les condicions d’asil.

A anunciat la sortida del país d'un tractat nuclear firmat al final de la Guerra Freda.

En el debat de l'Assemblea General de l'ONU, aparador de líders mundials que permet fer-se una idea de l'estat de les relacions internacionals ,Trump va aprofitar la tribuna per esculpir-hi en pedra el seu Amèrica first, el principi que orienta l’acció de l’administració republicana. “Els americans governen Amèrica. Rebutgem la ideologia del globalisme i abracem la doctrina del patriotisme”, “Mai no entregarem la sobirania dels Estats Units a una burocràcia global no electa i que no ret comptes”.

Extraordinari discurs per acostar les relacions Internacionals. L'amenaça constant, l'arma de "Gerra" que triomfa cada vegada més en un mon dividit políticament.

Carme Colomina, va escriure un article al diari Ara que té tota la raó . Estan hackejant la democràcia. Durant les últimes set setmanes de campanya electoral Donald Trump ha fet fins a 1.419 afirmacions falses o enganyoses. Això és una mitjana d’unes 30 per dia. L’allau de desinformació presidencial ha arribat al seu nivell màxim durant els dies previs a les eleccions legislatives de mitja legislatura, segons el recompte que porta l’equip verificador del Washington Post. Mentides al servei d’una suposada realitat que parlen de caravanes de criminals i bandes violentes que amenacen la seguretat dels nord-americans, d’invasions estrangeres per desestabilitzar el país i enfonsar-lo “en un malson d’estancament, pobresa, caos i crim”. “Perquè, francament, això és el que portaran”, deia Trump en un míting.

La por és la pista d’aterratge per a la xenofòbia i l’autoritarisme. Si la por s’imposa, vendre la retòrica i les polítiques de mà dura que els 7 nous homes forts del populisme prometen com a resposta és més fàcil.

La tensió al país és a un nivell exorbitant. La divisió i els atacs són ferotges i l’animadversió contra el rival ha arribat a una situació límit. En el bàndol republicà més radical, aquell fervent seguidor del president i abonat a les teories de la conspiració, fins i tot dubta que la sèrie d’explosius no sigui més que una altra història inventada pels mitjans de comunicació contraris a Trump.

En els últims mítings electorals s’han vist cartells de “Fake News, Fake Bombs” -Notícies falses, bombes falses-. El president, principal impulsor de la violència dialèctica i animador de la divisió radical dels EUA, va culpar els mitjans de comunicació de la situació que viu el país, després que es trobessin una desena de bombes casolanes.

Trump, el President que odia i menysprea a la premsa i condiciona als periodistes que no li son afins. Els maltracta no concedint entrevistes ni declaracions i adora les xarxes socials – gabinet que coordina amb els seus més propers- per fer-ne un ús partidista contra el quart poder. Donald Trump va creuar dimecres un nou límit democràtic a l'expulsar de la Casa Blanca a un periodista que aquest dia es va atrevir a qüestionar la una afirmació sobre la immigració. És la primera vegada en la història que la Casa Blanca li revoca les credencials a un periodista, el que posa a Trump un pas més a prop de l'autoritarisme coartant la llibertat d'expressió.

Una de les meves dèries és seguir la vida d'aquest fenomen polític, gaudeixes perquè als mitjans digitals americans li tenen "molta estima".

Vladímir Putin.- President de Rússia. Putin aglutina en la seva persona l'autoritat moral, el poder executiu, el fervor religiós, però també representa la imatge del millor guerrer. Putin és un superheroi al qual adoren el 80% de la població, estadista, carismàtic, autoritari, viril que ha posat ferms a tots, que ha posat ferma la democràcia degradant-la a un fenomen imitatiu. Perquè haver-hi, hi ha urnes, es compten els vots, però la democràcia russa és un simulacre que Putin s'ha convertit en la coartada de la seva immortalitat. Amb les darreres eleccions portarà al poder un quart de segle.

El President rus, ja prepara qui dirigirà el país quan s’acabi el seu mandat. Ja s’està substituint l'antic seguici amb mànagers conformistes.

En els mitjans de comunicació els anomenen “els joves tecnòcrates”. Sembla que “tecnòcrata” sona a quelcom positiu, aparenta que sap el que fa, que per a ell l’important és el que passa, no les ideologies. Però també hi ha gent que ho entén de diferent forma: els polítics es reemplacen per mànagers. Els joves tecnòcrates són funcionaris aerodinàmics, soldats de peu sense voluntat pròpia. El sistema els ha creat per assegurar-se la supervivència en un futur sense Putin.

Viktor Orbán.- L’exemple més clar del perill que representa aquest populisme és a Hongria, on el primer ministre Viktor Orbán està fent servir el poder aconseguit a les urnes per assumir el control de totes les estructures de l’estat, en un procés que acaba amb la separació de poders i amb llibertats com la d’expressió i la de premsa.

Matteo Salvini.- Vicepresident del govern Italià. Tot i no ser primer ministre ni liderar el partit més votat a les últimes eleccions, el creixement electoral de la Lliga –ultra dreta pura i dura - l' ha catapultat  al càrrec de ministre de l’Interior, des d’on està imposant i publicitant les seves polítiques xenòfobes, començant pel tancament dels ports als refugiats.

Recep Tayyip Erdogan.- L’evolució del president de Turquia. Erdogan, de líder moderat que podria haver fet  entrar el seu país a la UE a la figura gairebé dictatorial que és avui no li va fer perdre vots en les eleccions. La repressió encetada després de l’intent de cop d’estat del 2016 ha arribat al poder per quedar-se, i ha consagrat una retallada de llibertats i de drets humans a Turquia excepcionals que no passant desapercebudes al món. Periodistes, activistes per les llibertats i defensors d'identitats minoritàries són víctimes de repressió i presó preventiva sota formes aparentment democràtiques

Jair Bolsonaro.-  Brasil, el darrer a incorporar-se a aquesta llista de mandataris que governen part del planeta. Un nostàlgic de la dictadura que va governar el Brasil entre 1964 i el 1985 -extrema dreta- i que no amaga el menyspreu als gays,negres,immigrants i les dones.

No cal perdres que el passa al País veí. Vox és la versió espanyola de la nova ultradreta mundial, la que mou dos sentiments fonamentals del comportament humà: la por i l’odi. Por i odi contra els immigrants, contra els homosexuals, contra les dones, perquè Vox, com aquell anunci del conyac Veterano, “es cosa de hombres”.  

Un parèntesi! Trenquem el glaç. Qui no recorda a Yul Brynner, Eli wallch, Horts Buchholz, Esteve Mcqueen, Charles Bronson, Robert Vaughan, James Coburn el 1960.

Sinopsi: Els humils Habitants d'un poble mexicà que viuen modestament de l'agricultura es troben a mercè d'una banda despietada de malfactors que constantment els exigeixen un pagament per les seves collites. Com ells no saben defensar-se decideixen contractar els serveis de set pistolers, set impecables mercenaris cadascun amb una habilitat especial en el maneig de les armes.

Xi Jinping, Donald Trump, Vladímir Putin, Viktor Orbán, Matteo Salvini, Recep Tayyip Erdogan i Jair Bolsonaro, "els set magnífics " de la política actual.

En tots dos casos hi ha un retrocés de les llibertats.

Quin serà el futur del món si ens tornem a retrobar amb trets típics del feixisme històric: el racisme i la xenofòbia, la difuminació de les fronteres entre la dreta i l'esquerra, els líders carismàtics i l’enaltiment de la nació, l'odi a les elits i l'exaltació del poble, etc. etc.

No oblidem a Amèrica. Deixem apart el país inventor de la democràcia moderna- que ja n'he parlat abastament. A Mèxic el narcotràfic controla alguns estats. A l'Amèrica Central, desgavells importants a Nicaragua i Hondures. El Brasil té un President a la presó. Veneçuela ha tret 5 zeros a la seva moneda per equiparar-la amb el dòlar, però s'ha quedat curta. L'argentina també esta devaluant el seu peso...

Els problemes polítics tenen sempre repercussió sobre l'economia. Cap d'aquests estats, individualment pot crear una crisi global però tots plegats i alhora ja no ser que ens pot venir al damunt.

Vull acabar aquest apartat amb dues una frase sobre la democràcia i la política, hem d'ésser valents.

" Només hi ha una contradicció més gran que la de negar la democràcia als antidemocrates i és la de tolerar que aquest acabi democraticament amb la democràcia" i l'altre " Cal continuar defensant la democràcia representativa com a solució? O bé cal eliminar-la de l'imaginari col·lectiu com un dels mals del nostre temps"

La nostra societat travessa per diverses línies de conflicte i contradiccions profundes Fer política significa buscar estratègies que s'adaptin a les circumstàncies, Quan més desprestigiada la Política més necessària és.

Les noves tecnologies." Del homo sapiens al homo connectus"

Avui està tot digitalitzat i disponible per tot arreu. La tecnologia amb tots els àmbits és el futur. No cal tenir por malgrat la polèmica i moltes discrepàncies que genera.

Aquestes són algunes opinions recollides sobre les noves tecnologies que qui us parla va recopilant amb el temps.

-Albert Einstein –Físic Alemany-: "Temo pel dia en que la tecnologia sobrepassi la interacció humana. El món només tindrà una generació d'idiotes"

-Mai hem tingut tanta informació a l'abast. Aquest regal ens farà més intel·ligents i millor informats, o més ignorants i estrets de mires.

-Edmund Phelps- Premi Nobel d'Economia 2006-: "Prefereixo veure els joves amb la mirada perduda a l'infinit que mirant una pantalla"

-Ramon López- Premi Walker de la Conferència Internacional d'Intel·ligència Artificial- " No podem permetre que les màquines decideixin per nosaltres"

-Byung-Chul Han- Filòsof Coreà- "Estem al servei de les màquines, de les dades i, en ultima instància, del Capital"

-Joan Majó- Enginyer i exministre- "Entre la digitalització i la desregulació, la societat és una casa de bojos"

-Albert Figueres- metge i docent a la UAB- " Les màquines estan modulant la nostra conducta"

De fet, les ciutats, i els grups humans en general, només podran avançar si saben sumar des de la discrepància. Per això, les opinions formades i suficientment líquides han de ser un element clau per trobar punts d’unió entre posicionaments enfrontats.

Jo trenco una llança a favor de la tecnologia però, amb matisos.

A favor: La progressiva globalització i digitalització de la societat ha comportat l’aparició de noves àrees d’activitat que necessiten nous perfils professionals que aportin un valor afegit.

Els Grans reptes del planeta és construir un futur millor per a tothom. Cal aprendre, connectar i innovar a través de solucions disruptives que emprenen les noves tecnologies i els exponencials com intel·ligència artificial, nanotecnologia, robòtica, ciència, biologia digital ...

La tecnologia no coneix edats. Cal perdre la por per la seva usabilitat.Més tard parlaré dels matisos que en la meva opinió ha vegades en condicionen el meu recolzament total a la societat de la informació.

Un col·lectiu que sembla marginat sobre la innovació tecnològica és la gent gran. Les grans companyies tecnològiques que tenen molt poder- creen un estereotip social d’èxit vinculat a la joventut i la bellesa. Els que gasten i compren tecnologia, la generació que ha nascut amb un aparell enganxat al xumet i que li manifesta a la mare quan el fill té gana. I aquest estereotip s’allunya molt del que és la gent gran, ho dic perquè en faig aquesta pregunta. Perquè aquesta discriminació tecnològica cap a la gent gran?

La tecnologia avui en dia pot solucionar molts problemes als majors de 65/70 i 75 anys, perquè els permet accedir a una sèrie de serveis que la resta no necessita tant. Per exemple, si una persona gran ha de comprar llet o aigua, que pesen molt, si ho fan per internet els ho porten a casa. O en relacionar-se amb l’Administració pública de manera on-line s’estalvien haver d’anar a fer papers. Un altre dels problemes, la soledat, les noves tecnologies els facilita una sèrie de dispositius – telèfons mòbils, tauletes aplicacions, fins hi tot rellotges que permeten saber a la família dades sobre el lloc que es troba i premen un botó avisar els serveis mèdics en cas de necessitat, podem accedir amb tot moment a l'historial mèdic – la soledat s'acaba diluint, el contacte amb familiars, antics amics, és més proper.

Digitalitzar-se o morir? No és la qüestió. L'economia avança sense pausa en el procés de digitalització i els diferents sectors ho saben i comencen a posar-se les piles. Així, van naixent empreses totalment digitals, que ens faciliten més les coses.

Entrar en aquest mon ens provoca- dic ens provoca- inquietuds, ansietat tecnològica. Tenim por moltes vegades de no sortir-se'n, però és necessari fer petits passos per anar-se incorporant i no perdre el tren de la innovació.

Cada generació ha viscut canvis i si adaptat. Els nostres avis anaven en carretes i va sortir l'automòbil, si veien utilitzant llums d'oli i de carburo i va sortit la llum, la comunicació va viure grans canvis amb la ràdio, el telèfon, la televisió, és a dir, encara comptem - m'incloc en el futur d'aquesta societat.

Infinitat de coses positives s'aconsegueixen amb l'avanç de la tecnologia. Acabem de trobar una cèl·lula pulmonar completament nova i això són notícies excel·lents per a les malalties respiratòries.

Actualment - el passat estiu- al supercomputador Marenostrum IV, els científics han estat capaços de simular models del cor amb dos ventricles que provenen de geometries reals (gossos, conills i éssers humans) utilitzant malles de desenes de milions d'elements per tal d’aconseguir prediccions fiables d’alta qualitat. Les anomenades ciències tecnològiques estudien millorar la nostre salut. En l'àmbit del software computacional s’està evolucionant a passos agegantats.

Sense la física quàntica, saben que no funcionaria el nostre telèfon? Que sense ella no hauríem sabut desenvolupar la comunicació per fibres òptiques que ens permet veure en streaming els vídeos de YouTube amb gran qualitat? O els aparells de ressonància magnètica dels hospitals? La física quàntica ens ha donat tot això -però això no és més que el principi-: en les properes dècades s'esperen un reguitzell de noves tecnologies quàntiques que revolucionaran les nostres vides de maneres que costen d'imaginar.

Molts de nosaltres no en som conscients, però gran part de la tecnologia que utilitzem cada dia ja és quàntica: els xips en ordinadors i telèfons mòbils, els làsers que fem servir per llegir un codi de barres al supermercat, la fibra òptica que ens duu internet d’alta velocitat a casa, o la ressonància magnètica que esperem que ens aclareixi si tenim només una sobrecàrrega o el temut trencament muscular. D’una manera o altra, totes aquestes tecnologies es basen en la comprensió de la matèria, la llum i sobre com interaccionen, la qual hem assolit al llarg dels darrers cent anys i escaig a través de la física quàntica; són tecnologies quàntiques "de primera generació".

L'entrellaçament quàntic donarà lloc a una manera radicalment nova de protegir la privacitat i integritat de les comunicacions. La perspectiva d'aquestes noves tecnologies quàntiques ens diuen que som a l'inici d'una segona revolució quàntica, que ja ha despertat l'interès de governs i empreses com Google, Microsoft, etc.

En el camp del big data - procés de recollida de grans quantitats de dades i el seu immediat anàlisi per trobar informació oculta, patrons recurrents, noves correlacions, etc . aplicat a béns científics i socials- llegia fa poc una bona noticia l’estudi recent sobre leucèmia, en què s’ha pogut mapar d’on ve la leucèmia limfàtica gràcies al supercomputador que hi ha a Barcelona. Ens cal la tecnologia per seguir millorant les nostres vides.

Gracies a la nanotecnologia- En el tractament de càncer de pulmó per primera vegada a Catalunya s'ha dut a terme mitjançant un robot -Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificat o adaptat- de ultima generació anomenat " Da vinci".

Amb la irrupció de les noves tecnologies, van arribant nous conceptes que amb el temps s'han tornat d'ús quotidià i que ens acompanyen en el nostre dia a dia. Han repercutit per bé en les nostres vides i gairebé no podem entendre-les.

Una anècdota, fem un parèntesi! Saben que els anys 40 una actriu de cinema posteriorment inventora va descobrir quelcom tan fonamental avui en dia com el wifi ? Hedy Lamarr -comparada com actriu a l¡alçada de grans mites de l'època i nominada als oscars-  A principis dels 40, en plena II Guerra Mundial, es va aliar amb el respectat pianista i compositor musical George Antheil per patentar un sistema de codificació de transmissions, que permetia establir connexions segures per a les comunicacions a través d’un sistema basat en el salt constant de freqüències. Un model que s’inspirava en les 88 tecles d’un piano. Aquell invent es va provar per l’enviament de torpedes indetectables pels radars dels nazis, però no va arribar a utilitzar-se en el conflicte.

L’aplicació massiva de la tecnologia va arribar a partir dels anys ’60, amb el xifratge militar, els sistemes de posicionament i navegació GPS i, clar, les xarxes wifi.

El que els hi comentava abans. Jo personalment les noves tecnologies, si, però en matisos, en detalls sobre el seu ús incorrecte i que incideixen sobre el comportament del món i la nostra societat.

El risc de la tecnologia per les noves generacions és real. La generació que va néixer amb el mil·lenni té més seguidors en línia que amics a la vida real. I per als més joves, especialment vulnerables a aquestes edats, això pot tenir greus conseqüències.

Tot ésser humà necessita experimentar una connexió social. És la part essencial de l'espècie humana i un ingredient clau de salut i felicitat. Gràcies a les xarxes socials, tota la societat està connectada. El que hauria de ser fantàstic. Però en lloc d'això, sembla que l'augment d'ús de les xarxes socials i la tecnologia coincideix amb un deteriorament en la salut.

El risc de la tecnologia per a la generació jove té la seva principal influència per les xarxes socials, ja que es compara la vida real amb una perfecció artificial.

Les  xarxes socials poden provocar depressió, perquè els que les fem servir en excés no sentim que el temps transcorregut en elles sigui temps aprofitat, i això ens fa sentir buits. A més, la socialització en línia interfereix amb les trobades cara a cara, i està comprovat que l'ésser humà emmalalteix físicament i psicològicament sense contacte humà. Hi ha estudis que han demostrat que la gent es torna boja sense interacció humana.

Es pot argumentar que amb les xarxes socials s'experimenta contacte humà. És cert. Però és una sobresaturació de contacte humà també produeix dopamina.

Al final, aquestes necessitats humanes de recompensa, novetat i connexió són les que fan que l'ésser humà tingui una vulnerabilitat a l'addicció i hàbits compulsius pel que fa a la tecnologia. Els efectes que produeix l'addicció a la tecnologia són comuns als dels jugadors compulsius: pèrdua de son, problemes per deixar-ho i una tendència a mentir sobre el temps que realment passes fent-ho.

La necessitat humana de 'recompensa, novetat i connexió' són les que fan que l'ésser humà tingui una vulnerabilitat a l'addicció i hàbits compulsius pel que fa a la tecnologia.

I en el cas dels adolescents és més greu perquè són més vulnerables. Més del 20% dels adolescents que hipertextean tenen probabilitats de patir problemes de comportament. És el doble de probable que provin alcohol, tenen 41% més de probabilitats de provar drogues i el 90% més de probabilitats que hagin tingut més de 4 parelles sexuals. Això es deu a l'impacte dels amics. Sense xarxes socials, el tenir un amic amb problemes de comportament no afectava a tots els del voltant. Però en les xarxes, ja no és un, són 20/50/100. I això fa que la pressió social sigui més gran.

Per ajudar a evitar el risc de la tecnologia per a la generació Z, és convenient conscienciar els joves del perill de les xarxes socials i sobretot de l'addicció a elles i animar-los que quedin en persona amb els seus amics.

Aquesta dependència és un signe d'infelicitat, haurien hauríem de ser capaços de desconnectar-se almenys un parell d'hores al dia. El cervell pateix amb la connexió constant. Necessitem més temps humà..

Però és dificilíssim de fer perquè el sentit comú i les emocions no casen bé, i les companyies que controlen les xarxes socials viuen d'orquestrar les nostres emocions. Es necessita molt autocontrol per desconnectar del tracte virtual amb gent que aparenta ser estupenda i quedar amb un amic de carn i ossos.

La promesa inicial de les tecnologies ens deia que tindríem més temps per a nosaltres, però la realitat és que vivim dins d'una xarxa immensa molt centralitzada, envaïda de notificacions i publicitat encoberta. Necessitem xarxes socials més saludables i de seguir aquest ritme, ho tenim fotut.

La nostra convivència, la dels nostres fills i nets amb els dispositius i les aplicacions sembla, doncs, imparable. I pel que ells, respecte, moltes vegades no ens podem queixar, sobretot perquè nosaltres mateixos els hi proporcionem.

Els telèfons mòbils -soc un acèrrim usuari i conscient que aconsellar costa poc- envaeixen la nostra privacitat, i hem de ser capaços de controlar la ingent entrada de missatges en lloc de ser controlats per ells. Posar de tant en tant el mòbil en mode avió, desactivar les notificacions i no consultar la xarxa contínuament.

Dades:

-S'espera que al tancament del 2018, els serveis TIC tinguin un creixement del 11,1%

• El nombre d'usuaris amb accés a internet ja supera els 4.100 milions d'usuaris

• L'emergent marca Xiaomi ha experimentat un creixement anual del 123% en la seva quota de mercat

• El 66% de la població mundial és usuària de dispositius mòbils.

Un altre tema vinculat amb les xarxes socials. El periodisme que viu en una profunda crisi d'identitat. La veritat a deixat d'ésser valuosa, les mentides son part del mon en el qual vivim. Les xarxes socials ens han convertit als professionals en gestors de la informació molts cops contrastada en les mateixes xarxes.

La postveritat contribueix a difuminar la veritat i la mentida. I en ocasions ja no sabem ben bé si les notícies són verdaderes o falses amb això de les fake news,. A mi em sembla que ha sigut una contribució molt dolenta a la reflexió col·lectiva, perquè perdem referències on agafar-nos. La postveritat ens fa perdre els punts de referència. La postveritat és la suma de totes les aberracions ètiques.

La mentida corroeix absolutament la fiabilitat en les relacions socials. I què és, si no, la política? Algú dubta que les fake news són un instrument satànic de manipulació de la gent i del sistema?

El problema és que no estem davant d'un tema menor. El de les Fake News, malgrat que aquí pugui semblar que tractem de minimitzar-lo, és un dels majors inconvenients que existeixen en l'era de les comunicacions en xarxa.

Ja no es tracta només que la difusió de notícies falses s'hagi disparat amb Internet, sinó que hi ha portals exclusivament creats per a la difusió d'aquest tipus de notícies. Segons la premsa l'CNN hi ha tota una indústria dedicada a produir notícies falses d'EE. UU.a Macedònia, i s'està preparant per al 2020.

Entre els motius pels quals es creen notícies falses trobem la motivació política, però no menys important la motivació econòmica. Parlem de portals dissenyats per crear informacions exagerades i fal·laces que amb el trànsit generen molts diners.

És per aquest motiu que la Comissió Europea ha decidit prendre cartes en l'assumpte i ha obligat a les plataformes de continguts en línia, al sector publicitari i a les empreses d'anuncis a internet ha d'elaborar un Codi de Bones Pràctiques per combatre les que d'una manera popular anomenem Fake News.

Perquè ara aquesta decisió presa a Europa? Perquè té com a objectiu minimitzar la desinformació quan se celebrin els propers comicis al Parlament Europeu el maig del 2019.

La comisionada europea de Economía y Sociedad Digital, ha assenyalat que "és un pas important per abordar un problema que s'ha tornat cada vegada més generalitzat i amenaça la confiança dels europeus en els processos i institucions democràtiques".

El periodisme s'ha convertit amb una professió de risc. Si estàs amb el poder bé, si no, ets qüestionat. El periodista, escriptor i activista dels drets humans d'Hondures Milthom Robles,  ha trobat temps per reiniciar el projecte d'investigació sobre "l'impost de guerra" amb que el crim Organitzat del su país que extorsiona els petits negocis ho ha fet des de que el van obligar a exiliar-se. La periodista i comunicadora social argentina Lucía Maina Waisman no s'ha hagut d'exiliar, però sí que ha hagut de suportar moltes pressions pel seu treball d'investigació sobre els efectes nocius per a la salut de les fumigacions i l'ús de transgènics de l'empresa Monsanto -adquirida per Bayer- la més agrícola del país.La recent expulsió de la Casa Blanca d'un periodiste per el propi Trump. El president nord-americà va insinuar que potser no serà l’única, una mesura totalment inaudita i sense precedents. “Encara no he pres cap decisió, va dir, insultant. La mort de Kahshoggi que no convenç. Els exemples és multipliquin...

Acabo,vivim una època en què les nostres dades personals no són només estrictament  nostres, això suposa un desafiament immens a nivell legal, social i polític. Aquest és un debat que sembla fonamental per a les llibertats i la seguretat dels propers anys.

Els tentacles de Facebook , Google i altres plataformes, tenen més poder que la CIA i la KGB juntes sobre nosaltres. Les xarxes controlen les nostres dades, la nostra memòria, empatia i comunicació. Tot el que som ja està a les xarxes.

Si tinguéssim més temps, us proposaria un viatge direcció Silicon Valley, el niu de les grans empreses tecnològiques del món.

Silicon Valley?  ens haurien de posar en guàrdia: molts empleats de les grans empreses tecnològiques limiten estrictament l’ús que els seus fills i filles fan a casa de les mateixes tecnologies que ells desenvolupen en horari laboral, i trien escoles amb el mínim d’ordinadors, mòbils i aplicacions.

“No es tracta de canviar el món, sinó deixar que el món et canviï a tu”,

Però en quin món volem que creixin els nostres fills i nets?