El Liberal Diari pro democràtic nascut l’any 1879 a Madrid en un context polític anomenat “la restauració”, basada en un sistema de govern en dos grans partits, el partit conservador, de dretes, i el partit liberal, “d’esquerres”. Degut al desacord amb la línia editorial imposada pel director de El imparcial a l’acceptar la política de la restauració 14 operaris i l’administrador van decidir fundar el 31 de maig de 1879 El Liberal. En aquell primer equip fundador destacaven periodistes com Mariano Araús o Isidoro Flores entre d’altres, que van portar a terme una línia editorial molt pròxima als interessos francesos, fins i tot bona part del finançament que sustentava aquest nou diari provenien del comitè de premsa francès. En els principis d’aquesta nova publicació encapçala des de 1890 va ser Miguel Moya qui va dirigir el nou diari, qui va ser un dels impulsors en la conversió dels mitjans escrits en un negoci lucratiu. Van instaurar també el que serien els anuncis per paraules a partir del 23 de desembre de 1879. El diari va començar també a utilitzar grans titulars grandiloqüents y a desenvolupar seccions més populars, va ser un dels principis del que seria posteriorment el sensacionalisme. Prenen protagonisme les seccions d’entrevistes i de reportatges. Posteriorment la tirada va ser de més de 74.000 on es va convertir en un dels diaris de major tirada en tot l’estat espanyol. A la primera dècada del segle XX el seu creixement va permetre que fundés edicions autònomes a Sevilla i Barcelona i posteriorment iniciés un procés de concentració empresarial amb la creació del grup El Liberal amb l’adquisició de El imparcial i l’ Heraldo de Madrid, sent el diari original el més proper a les esquerres. L’any 1916 el grup va desaparèixer.