Josep Tramunt i Bussom (Barcelona, 4 de febrer de 1906 - Sabadell, 28 de març de 1996) Lluitador per la democràcia i la República Catalana.

Inicia els estudis a la Casa de Caritat, després estudia Filosofia i Lletres, que no acaba, doncs es posa a treballar. Amb 16 anys ingressa a Nosaltres Sols! Posteriorment milita a Estat Català i presideix el Casal de la Prosperitat de Sant Andreu.

Guerra Civil espanyola o guerra d'Espanya

modifica

En esclatar el cop d'estat militar participa amb l’expedició per alliberar Mallorca, on es ferit. La tardor de 1936 acompanya a Torres Picart, que s’escapava per l’afer Revertés, fins a Alins.

Quan els fets de maig del 1937, participa activament en la defensa de la seu central d'Estat Català d'un intent d'assalt per part de la FAI. Se li atribueix que, junt amb na Paquita Jurado, neutralitzessin un blindat amb bombes de mà.

Desfeta i fugida a França

modifica

Amb la retirada republicana és tancat al camp de Sant Cebrià i després al d’Agde, on forma part del Comitè d’Estat Català al camp. En sortir s’instal·la a Orleans on treballa en una fàbrica junt amb en Vicenç Borrell. En acostar-se els alemanys facilita un cotxe on en Borrell i l’antic President del Parlament de Catalunya, Joan Casanovas, fugen cap a Beziers. Més tard, en Tramunt és advertit que la Gestapo està demanant informes d’ell. Ajudat per en Jaume Ros escapa a la zona no ocupada. Ho fa per Vierzon travessant, nedant, el riu Cher. Arriba a Beziers i després a Perpinyà.

Espionatge a favor dels Aliats i empresonament

modifica

El 10 de setembre de 1941, amb documentació falsa a nom de Luís Rodríguez és enviat a l’interior per tal de millorar el funcionament del SIMCA (Servei d’Informació Militar de Catalunya), organitzat per Estat Català, que feia tasques d’espionatge pel Ministeri de Marina francès. Hi ha una caiguda. Teresa Aimeric, militant del SIMCA, que amb 18 anys actuava com a enllaç de la xarxa entre Figueres i Barcelona és detinguda, li cremen els pits amb cigarretes. Tramunt és detingut. A causa de les pallisses li lesionen tres vèrtebres i li trenquen el braç esquerre. A part, de Jefatura el traslladen a un indret no identificats i li fan un simulacre d’afusellament.

A la Modelo passa 211 dies incomunicat. El 1945 és intervingut al Clínic de les lesions de columna. Encara és allà quan li arriba la llibertat provisional. No és fins 1957 que és jutjat per propaganda il·legal i reunió clandestina; havia desaparegut l’acusació d’espionatge a favor dels Aliats. Els vencedors de la guerra agraeixen l’esforç dels resistents en favor dels Aliats i pressionen l’Estat espanyol perquè aquests siguin alliberats o se’ls hi redueixi el temps de presó.

S'instal·la a Sabadell. Activisme al FNC.

modifica

Andreu Castells explica que "el FNC amb els seus fervorosos partidaris Magí Colet i Josep Tramunt s'esmerçaven a ajudar qualsevol fracció política que els ho demanés, així col·laboraren amb les cotitzacions de solidaritat pro-presos i amb el PSUC del centre i de la perifèria." Aquest tarannà obert va fer que "Magí Colet i Josep Tramunt, a partir de 1964, reeixirien a fer sumar a la manifestació de l' Onze de setembre forces polítiques diverses, entre les quals hi havia el PSUC". O que el diumenge 27 d'octubre de 1974 es formi l'Assemblea Democràtica de Sabadell al bosc de Togores i sigui en Josep Tramunt qui en llegeixi la Declaració Programàtica signada per més de 30 partits, sindicats i entitats de tot ordre.

Amb motiu del trenta sisè aniversari de l’afusellament del President Companys -el primer després de la mort del dictador- en Tramunt, en nom del Front Nacional de Catalunya, va fer una edició de tres mil cartells commemoratius. Van exhaurir-se, a Barcelona, en un dia.

Robert Surroca el qualifica com “un home d’empenta”. Agustí Barrera el descriu "d’un caràcter bonhomiós, però ferm en les conviccions, era un pou de coneixements sobre la història de l’independentisme d’abans i després de la guerra."[1]

Bibliografia.

modifica

Andreu Castells. El franquisme i l'oposició sabadellenca, 1939-1976. A: Sabadell, Informe de l'Oposició, VI. Sabadell: Edicions Riutort, 1983.

Robert Surroca. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Lleida: Pagès editors, 2006.

  1. «Josep Tramunt i Bussom (1906-1996)» (en català). Agustí Barrera i Puigví, historiador, 07-05-2011. [Consulta: 4 abril 2017].