Maria Pau Trayner i Vilanova
Maria Pau Trayner i Vilanova (el Vendrell, 2 de març de 1936).[1] Professora, escolàpia i activista social. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Universitat de Barcelona, 1975). Doctora en Geografia i Història, Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àsia (UB 1993). Activista social al barri de Can Serra, de l'Hospitalet de Llobregat.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 març 1936 (88 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - humanitats (–1993) |
| Activitat | |
| Ocupació | professora, activista pels drets humans, escriptora |
| Orde religiós | Clergues Regulars de les Escoles Pies |
Biografia modifica
Va entrar a l'Institut de Religioses Escolàpies com a novícia l'any 1957 i va fer els vots perpetus l'any 1961 a la ciutat del Masnou. Va cursar estudis de comerç al Vendrell. A l'entrar al convent, va cursar la carrera de magisteri l'any 1963 a l'Escola Sant Narcís de Girona. També és llicenciada en Ciències Eclesiàstiques i Teologia Sistemàtica per la Facultat de Teologia de Catalunya l’any 2000.
Maria Pau Trayner era la mare superiora de la comunitat de religioses de les Escolàpies de Sabadell en l'etapa que van esdevenir els fets de la caiguda dels 67 membres de l'Assemblea de Catalunya, el 8 de setembre de 1974. Aquestes monges van donar suport a les persones que estaven reunides clandestinament en una sala d'actes del col·legi del carrer de Sant Josep, número 13, quan la policia els havia encerclat amb l'objectiu de detenir-les; fins i tot amagaren, en el cambril de la Verge de l'església que donava a l'àrea de clausura del convent, a les persones més significades de l'Assemblea, les que tenien antecedents policials per la seva lluita antifranquista. L'actitud de Maria Pau Trayner, de les monges i la fermesa del bisbe auxiliar de Barcelona, Josep Maria Guix, que s'oposaven a l'entrada de la policia al recinte religiós, van rebre crítiques d'alguns pares i mares de les alumnes de l'escola, però també van rebre el suport molt significat d'un grup d'exalumnes que van elogiar la seva tasca en un manifest que es va fer públic.[2][3]La intercessió de l'abat de Montserrat Cassià Maria Just amb les autoritats franquistes va evitar que Maria Pau Trayner fos empresonada per haver facilitat i donat suport a aquesta reunió.[4]
Ha estat professora en ensenyament secundari al barri de Can Serra de l'Hospitalet a l'Institut Torres i Bages. Activista en les reivindicacions de millores en la construcció d'habitatges i serveis socials des de l'inici de la urbanització d'aquest barri.[2] Va liderar la formació feminista a l'Hospitalet de l'associació Grup de Dones de Can Serra (1976) on va ser la secretària en la primera junta gestora en la programació i posada en funcionament de cursos d'alfabetització, formació en puntes i brodats, teatre, sala de gimnàs i l'edició de llibres de poesia[5] per a dones. Va col·laborar en la construcció de la Casa de Reconciliació, parròquia de Sant Benet, on hi ha la seu de l'associació Grup de Dones de Can Serra. En aquest edifici es gestiona l'entrega i intercanvi de roba i entrega d'aliments a dones necessitades.
Fins a l'any 1985 va ser professora de batxillerat a l'Institut Torres i Bages (Can Serra) i a l'Institut Pedraforca de Formació Professional. De 1975 a 1985, aquest institut va passar de tenir 110 alumnes a 909.[3]
Va intervenir en l’alfabetització popular amb perspectiva de gènere i en la teologia feminista. De l’any 1986 al 2016 va participar en escoles d’alfabetització a Nicaragua i altres països d’Amèrica llatina amb col·laboració amb el SETEM (Servei Tercer Món).[6]
Juntament amb Joana Ripollès-Ponsí Ortiz va investigar i publicar una monografia[7] sobre Emma de Barcelona (880 - 942), filla de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries. Aquests comtes varen fundar un monestir, de nom Sant Joan de Ter, a la comarca del Ripollès. Emma de Barcelona va ser la primera abadessa d'aquest monestir, amb el nom actual de Sant Joan de les Abadesses. Emma es va dedicar a la repoblació cristiana des del Conflent fins al Vallès.
Presidenta del Col·lectiu de Dones en l’Església on es defensa la igualtat entre homes i dones dins l'estructura de l'Església, Trayner també forma part de l'Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran de Barcelona.
L’any 2002 va rebre el Premi Equitat-Diferència entre Homes i Dones[8] atorgat per l'Institut Català de la Dona, de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per a la igualtat dones - homes en l’àmbit religiós.
Va presentar tres ponències al 2n Sínode Europeu de Dones sobre la presència de l'Església en el moviment feminista,[9] Barcelona, 2003. L'any 2004 va rebre el títol de Distinció Ciutadana de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Forma part del Consell Municipal de Dones en aquest ajuntament.
Obra publicada modifica
La indústria tèxtil en mans de les dones. M.P. Trayner i Conxa Llinàs. L'Hospitalet, 2014.
Hi som: aportació de les dones creients a la societat i a l'Església catalanes. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2015. amb Garriga i Trullols, Roser; Sabater i Montserrat, M. Antònia.
Guerrillera: mujer y comandante de la revolución sandinista: memorias de Leticia Herrera. M.P. Trayner i González Casado, Albert; Sabater Montserrat, Maria Antònia. Barcelona: Icaria, 2013.
Dones de l'Hospitalet, agents de canvi social. M.P. Trayner i Llinàs Carmona, Conxa; Villazón Povedano, Juana. Col. Josefina Gómez Olivares, 4. L'Hospitalet : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2013.
Una història necessària. Col·lectiu de Dones en l'Església. 25 anys (1986- 2011). M.P. Trayner i Amell, Sefa; Ripollès, Joana; Tomàs, Magda [ed.]. Barcelona: Viena, 2011
Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Una dona a l’inici de la història de Catalunya (segles IX-X). Barcelona: Mediterrània, 2008. Reedició. M.P. Trayner i Joana Ripollès-Ponsí Ortiz.
Referències modifica
- ↑ «L'Hospitalet escriu - M. Pau Trayner». [Consulta: 6 març 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «Edición del lunes, 19 diciembre 2016, página 5 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Diversos autors. Quaderns d'estudi. 26. 1a edició. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, Novembre 2012, p. 220. ISBN 978-84-937806-1-6.
- ↑ Entrevista enregistrada a Maria Pau Trayner al Convent-Escola de les Escolàpies d'Olesa de Montserrat el 7 de febrer de 2024, a càrrec de Genís Ribé i Monge (Museu d'Història de Sabadell).
- ↑ Diversos autors. Maria Pau Trayner i Vilanova. 25 anys de Certàmens de Poesia Popular. 1a edició. El Prat de Llobregat: Rúbrica, Març 2018. Dipòsit Legal B 6309 - 2018.
- ↑ «Edición del sábado, 02 febrero 2008, página 30 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 6 març 2022].
- ↑ Ripollès-Ponsi Ortiz, Joana; Trayner Vilanova, Mari Pau. Emma de Barcelona. Una dona a l'inici de la història de Catalunya (S. IX-X). 2a. Barcelona: Mediterrània, 2008. ISBN 978-84-8334-908-3.
- ↑ «L'Institut Català de la Dona atorga els Premis Equitat-Diferència entre homes i dones 2002 [Actualitzada]». [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Pilar de Miguel i Sefa Amell. Atrevir-se a la diversitat. 1a edició. Barcelona: Mediterrània, 2004, p. 163, 191, 214. ISBN 84-8334-571-4.