Usuari:Kram98/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Kram98. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Transport modifica
Transport públic modifica
Tren modifica
Gelida compta amb una estació de tren de la línia de Barcelona-Vilafranca-Tarragona, on hi fa parada la línia R4 del servei de Rodalies de Catalunya.[1]
El tren va arribar a Gelida l'any 1865, amb l'expansió de la línia de Barcelona a Martorell fins a Tarragona. Situada al nord del municipi, disposa de dues vies generals que comuniquen Gelida amb Barcelona i Manresa per una banda, i amb Vilafranca del Penedès i Sant Vicenç de Calders per l'altra. Enllaça amb el funicular de Gelida i amb diverses línies d'autobús als municipis veïns i autobús llançadora al centre del poble.[2]
La línia d'alta velocitat de Madrid a Barcelona travessa el terme municipal de Gelida pel nord-oest mitjançant una sèrie de túnels, viaductes i trams en trinxera. Tot i que no hi fa parada, al punt quilomètric 579,6 hi trobem un punt de banalització que permet el canvi de via als trens de tots dos sentits.[3]
Funicular modifica
El funicular de Gelida, conegut popularment com el Funi, comunica l'estació de tren, situada a 86 msnm, amb el centre del nucli urbà, a 196 msnm. Es tracta d'una de les principals icones turístiques del poble.
Inaugurat el 1924, va ser dissenyat i planificat per l'enginyer menorquí Santiago Rubió i Tudurí. L'objectiu de la seva construcció era unir el centre del poble, al capdamunt de la muntanya, amb l'estació de tren i les fàbriques de la zona propera al riu Anoia. Principalment l'utilitzaven els passatgers del tren (majoritàriament estiuejants), els treballadors de les fàbriques i els veïns del barri de Sant Salvador.
La durada aproximada del trajecte és entre 6 i 8 minuts, salva un desnivell de 110 metres i recorre una distància de 884 metres de longitud.[4]
Actualment funciona només els caps de setmana i festius com a servei turístic operat per FGC. Els dies feiners és substituït per un autobús llançadora gestionat per l'empresa Hillsa.[5]
Autobús modifica
Gelida compta amb diverses línies d'autobús urbà i interurbà que comuniquen el poble amb les urbanitzacions i els barris i amb els municipis veïns, a més d'un bus directe entre Sant Llorenç d'Hortons i Barcelona els dies feiners amb parada al municipi.[1]
També compta amb una línia [5]
Carreteres modifica
Pel municipi de Gelida hi transcorren diverses carreteres locals i comarcals i una autopista estatal que connecten amb els diferents municipis veïns i altres ciutats properes.[1]
La carretera comarcal C-243b de Martorell a Sant Sadurní d'Anoia travessa part del nucli urbà al seu pas pel municipi, mentre que les carreteres locals BV-2249 i BV-2425 neixen a Gelida i comuniquen amb Sant Llorenç d'Hortons i amb Corbera de Llobregat respectivament.[6]
L'autopista AP-7 comunica les principals capitals i grans ciutats de la península Ibèrica situades al llarg de la costa mediterrània amb Europa. Al seu pas per Gelida, es troba la sortida 26, des de la qual s'hi pot accedir en tots dos sentits mitjançant un peatge, on enllaça amb la carretera local BV-2249 que va a Gelida i a Sant Llorenç d'Hortons.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Com arribar? - Ajuntament de Gelida». Ajuntament de Gelida, 05-04-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ «Gelida». Trenscat.cat, 29-05-2019. [Consulta: 23 novembre 2019].
- ↑ «Tren d'alta velocitat - AV21.Línia Aragó-Lleida-Barcelona - PAET l'Arboç a túnel de Martorell». Trenscat.cat, 11-01-2014. [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ «Funicular de Gelida». Trenscat.cat, 30-04-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «FGC reprèn el servei del Funicular de Gelida després de la seva modernització i rehabilitació». Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, 04-04-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].
- ↑ «Diputacio/Gelida Mapa Topografic». Diputació de Barcelona. [Consulta: 23 novembre 2019].