Usuari:Llau321/David Yates

David Yates

Biografia
Naixement	30 de novembre de 1963 (1963-11-30) Saint Helens, Anglaterra
Dades personals
Nacionalitat	Regne Unit
Obra
Obres destacables 2011 Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2

David Yates (Saint Helens, Merseyside, Anglaterra, 30 novembre de 1963) és un director, guionista i productor de cinema i televisió britànic que ha desenvolupat una llarga carrera televisiva al seu país, principalment concretant diferents treballs per a la cadena BBC.

Va realitzar els seus estudis en la National Film and Television School i va dedicar els seus primers anys com a director professional en la realització de curtmetratges i projectes televisius. Posteriorment, va guanyar reconeixement gràcies a la seva tasca en la minisèrie State of Play i el telefilm Sex Traffic.

Biografia

Va néixer a Saint Helens, Merseyside, Anglaterra, el 30 de novembre de 1963, però es va criar al poble de Rainhill. Yates es va inspirar per seguir una carrera en el cinema després de veure Jaws, pel·lícula de Steven Spielberg. Abans de la seva mort, la mare de Yates li va comprar una càmera. Ell la va utilitzar per a crear diverses pel·lícules i vídeos casolans en els quals apareixien els seus amics i familiars. Va anar a la Universitat de Saint Helens, on va completar els cursos de sociologia, estudis de política i literatura, abans de passar a la Universitat d'Essex i a la Universitat de Georgetown, a Washington DC.

David Yates i el seu germà Andrew van créixer junts; la seva relació es va fer molt estreta després de la mort dels seus pares durant la seva infància. Yates està casat amb Yvonne Walcott, tia del futbolista Theo Walcott del club Arsenal FC. La parella no té fills.

Carrera artística

David Yates va assolir la fama per fer-se càrrec de la direcció dels últims quatre llargmetratges de la saga cinematogràfica de Harry Potter, els quals es van convertir en un èxit mundial durant molt de temps; tant és així, que Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2, última pel·lícula al seu càrrec, està posicionada en el quart lloc mundial de les pel·lícules més taquilleres de la història. Això sense comptar que actualment és el director més reeixit del Regne Unit que hagi tingut en molt de temps aquell país, gràcies al seu treball amb Harry Potter.

El comú denominador de les seves obres està en el tractament de temes com la corrupció, la manipulació i diverses intrigues institucionals, la qual cosa es pot constatar en els seus treballs més coneguts; obres com el curtmetratge Rank o la minisèrie Sex Traffic són reconeguts per abordar qüestions socials com el racisme i la tracta de persones. S'ha assenyalat que la seva marca d'estil és l'ús de la càmera en mà amb tendència a l'hiperrealisme.

Primers projectes

Quan vivia a Swindon a finals de la dècada de 1980, Yates va esdevenir director independent i va començar a treballar en els Create Studios, on va completar el seu primer curtmetratge; per aquest, a més, va rebre fons de Southern Arts. En aquest primer pas en el món del cinema, Yates va ocupar els càrrecs de director, guionista i productor. When I Was a Girl és un curtmetratge en què explora la història i el procés de creixement d'una joveneta durant el període de postguerra en la dècada de 1940, barrejant elements del subgènere coming of age ('majoria d'edat'), qüestions com el despertar sexual i les dificultats de la seva vida familiar. Aquesta obra va circular per diversos festivals, va aconseguir una singular acceptació, i guanyà el premi Golden Gate al Festival de Cinema de Sant Francesc i el premi al Millor Curtmetratge en el Festival Internacional de Cork d'Irlanda; aquesta consagració va permetre a Yates entrar en la prestigiosa National Film and Television School a Beaconsfield, on havien estudiat també altres personalitats conegudes de la indústria cinematogràfica com el director Terence Davies o el director de fotografia Roger Deakins.

A aquell primer curtmetratge van seguir The Weaver's Wife, el qual desenvolupa una trama matrimonial ambientada a l'Anglaterra del segle xvi i va marcar l'inici de la seva col·laboració amb el compositor Nicholas Hooper, Oranges and Lemons -per al qual va ser contractat per la cadena BBC-, Good Looks de 1992 -treball amb el qual va aconseguir l'Hugo de Plata al Festival Internacional de Cinema de Chicago- i Punch de 1996. El seu últim curt fins a la data, Rank, examina els problemes racials a la ciutat escocesa de Glasgow centrant-se en un grapat de refugiats somalis i nois oriünds d'aquesta ciutat. Gràcies a aquesta obra, alguns crítics van reconèixer en Yates a una «genuïna promesa», i va aconseguir una nominació als premis BAFTA el 2002.

Cinema i televisió

Bill Nighy és un actor recurrent en les pel·lícules del director.

A mitjans dels anys 90, Yates començà a treballar en projectes televisius; el seu primer treball com a director en aquest mitjà va ser un grapat d'episodis de la longeva sèrie policial The Bill. El van seguir algunes intervencions en episodis de Tali of Three Seaside Towns i posteriorment la sèrie The Sins, la qual tracta sobre un criminal retirat que trobava possibilitats de tornar a ballar.

Amb The Way We Live Now de 2001, Yates començà a conrear el format que el consagraria en la televisió britànica: la minisèrie The Way We Live Now va ser una adaptació de la sàtira vuitcentista d'Anthony Trollope i va incloure un guió d'Andrew Davis i les actuacions de Shirley Henderson i Miranda Otto. En aquesta mateixa línia de producció, Yates va assumir la direcció de State of Play el 2003, amb guió de Paul Abbot i les interpretacions de Bill Nighy, James McAvoy i Kelly Macdonald, State of Play va esdevenir un èxit i li va valer al director el reconeixement de la crítica i del públic. Aquesta minisèrie sobre el món de la política i el periodisme va aconseguir diverses nominacions i guardons en el lliurament dels premis BAFTA. Posteriorment, la minisèrie va esdevenir una pel·lícula nord-americana dirigida per Kevin Macdonald.

El seu següent treball va ser el telefilm The Young Visiters l'any 2003. Aquesta pel·lícula adaptava un relat que Daisy Ashford va escriure als 9 anys i va incloure com a protagonistes Jim Broadbent i Hugh Laurie. El drama en dues parts Sex Traffic va suposar més reconeixement per part de la crítica i li va permetre guanyar premis BAFTA. A més, el telefilm va ser vist per una audiència de més de 2 milions de persones.

A l'any següent, va tornar al mateix format quan va dirigir la pel·lícula La noia del cafè, un drama de tall romàntic que narra la relació d'un funcionari estatal enamorat d'una dona que coneix per casualitat, amb la reunió del G-8 a Islàndia com a fons. La pel·lícula, produïda per la cadena HBO, incorporava elements polítics i socials que després apareixerien -encara que no en la mateixa mesura- en Harry Potter i l'Ordre del Fénix. Per aquest treball, va aconseguir una nominació al Premi Emmy en la categoria de Millor Director de pel·lícula televisiva o minisèrie.

El seu primer llargmetratge va ser una pel·lícula estrenada el 1998 que es va titular The Tichborne Claimant i es va filmar a Merseyside. Aquest projecte de tall independent (el pressupost fou d'aproximadament 4 milions de dòlars) explica una història basada en un fet real esdevingut durant el període victorià, el famós «cas Tichborne» que Jorge Luis Borges va incloure entre les narracions d'Història universal de la infàmia. En aquest episodi, un impostor es fa passar per l'hereu de l'acabalada família Tichborne auxiliat per un servent de la família. La pel·lícula va aconseguir comentaris entusiastes en la revista Empire, que va destacar la capacitat del director per a sostenir el misteri al voltant de la veritable identitat del suposat hereu i els apunts sobre la societat anglesa de 1870, però no va tenir èxit de taquilla.

Després d'aquest projecte, Yates tornar a la direcció televisiva per un temps, i hi guanyà un prestigi que va assentar la seva carrera. Així, després de l'èxit inicial, el director va ser contractat per Warner Independent Pictures (una filial de Warner Bros) per realitzar una nova adaptació de la novel·la d'Evelyn Waugh, Retorn a Brideshead, en què sonaven fort els noms de Jennifer Connelly i Paul Bettany com a protagonistes. No obstant això, mentre treballava en el projecte, els executius de Warner Bros li van oferir la direcció del que seria el seu projecte més gran en termes comercials fins a la data: Harry Potter i l'Ordre del Fénix, cinquè lliurament en la sèrie d'adaptacions de les novel·les escrites per l'escocesa J. K. Rowling. Donats els problemes pressupostaris que afrontava Retorn a Brideshead aleshores, Yates es va decantar per la direcció de Harry Potter, i prengué el lloc que abans havien ocupat directors com Chris Columbus, Alfonso Cuarón i Mike Newell. L'anunci se'n va fer públic a principis de 2005.

Harry Potter i l'Ordre del Fénix es va estrenar el 2007 i es va convertir, en el seu moment, en el segon film més taquiller de la saga, amb ingressos que superen els 938 milions de dòlars i li va valer al seu director una nominació als premis Empire i una altra als premis Saturn. Segons va declarar el mateix realitzador, va sorprendre's al principi que li fessin l'oferta per dirigir una pel·lícula d'aquesta envergadura sent un director poc conegut en la indústria, però pensa que aquesta va poder ser pel fet que els productors estaven buscant algú capaç de treballar la temàtica política del film i la seva foscor.

Yates fou recontractat per a la direcció del següent lliurament, Harry Potter i el misteri del príncep, quan es trobava promocionant L'Ordre del Fénix. La seva definició de la sisena pel·lícula, en poques paraules, va ser «sexe, pocions i rock 'n roll» i, a més, va assenyalar que aquesta tenia una tonalitat diferent a l'episodi precedent, ja que en El misteri del príncep hi ha més ingredients de comèdia romàntica.

Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 1 va ser el seu següent llargmetratge, també la direcció d'aquesta pel·lícula va estar al seu càrrec; el lloc de director li va ser ofert novament després que diversos directors com Guillermo del Toro, Terry Gilliam i Steven Spielberg en rebutgessin l'oferta. El rodatge de la cinta va començar el 19 de febrer de 2009, i s'estrenà mundialment el 19 novembre de 2010. El llargmetratge va aconseguir recaptar poc més de 955 milions de dòlars, i li va valer als productors la seguretat que la següent pel·lícula excediria els milions de dòlars, la qual cosa va ocórrer.

Finalment, Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2, pel·lícula de la qual també es va fer càrrec Yates, va sobrepassar el rècord de vistes en la primera setmana d'estrena, a més de col·locar-se en el quart lloc mundial de pel·lícules amb majors recaptacions, recaptant prop de 1.330 milions al voltant del món. Aquesta pel·lícula va acabar de ser filmada juntament amb la Part 1, el juny de 2010, i es reprengueren enregistraments per a l'escena de l'epíleg en els Leavdsen Studios el 21 de desembre de 2010.

D'aquesta manera, David Yates va esdevenir el director amb més pel·lícules de Harry Potter dirigides per ell, deixant Chris Columbus amb les dues primeres, Alfonso Cuarón amb Harry Potter i el pres d'Azkaban i Mike Newell amb Harry Potter i el calze de foc.

Futurs projectes

Després d'esdevenir un dels més reeixits directors de cinema de gran pressupost, Yates va dir que el seu pròxim treball seria "una pel·lícula petita, amb un pressupost molt reduït". Va optar per adaptar Your Voice in My Head, un llibre de memòries escrit per Emma Forrest, que va ser publicat el 2011 per Bloomsbury, l'editorial de tots els llibres de Harry Potter en anglès. A més, Yates va parlar-ne sobre l'adaptació cinematogràfica dient: "És una pel·lícula petita, contundent i amb elements de realisme màgic. En comparació amb Harry Potter, que costaria gran dedicació i esforç, seria una pel·lícula bastant accessible d'adaptar". La pel·lícula tracta els temes de la psicologia i l'autoestima. Forrest va escriure el guió de la pel·lícula, que és produïda per Alison Owen i Ruby Films, amb el finançament de BFI Film Fund i part de Warner Bros.

Filmografia

Any/s	Títol	Rol	Notes
1988	When I Was a Girl	Director Productor Guionista	Curtmetratge
1991	The Weaver's Wife	Director Productor Guionista	Curtmetratge
	Oranges and Lemons	Director	Curtmetratge
1992	Good Looks	Director	Curtmetratge
1994	Moving Pictures	Director	Sèrie de televisió (1 episodi)
1994–1995	The Bill	Director	Sèrie de televisió (5 episodis)
1995	Tale of Three Seaside Towns	Director Productor	Sèrie de televisió (3 episodis)
1996	Punch	Director	Curtmetratge
1998	The Tichborne Claimant	Director
2000	The Sins	Director	Sèrie de televisió (3 episodis)
2001	The Way We Live Now	Director
2002	Rank	Director	Curtmetratge Nominació − BAFTA al millor curtmetratge
2003	State of Play	Director
	The Young Visiters	Director	Telefilm
2004	Sex Traffic	Director	Telefilm
2005	The Girl in the Café	Director	Telefilm Nominació − Primetime Emmy al millor director de minisèrie, telefilm o especial dramàtic
2007	Harry Potter i l'orde del Fènix	Director
2009	Harry Potter i el misteri del Príncep	Director
2010	Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 1	Director
2011	Harry Potter i les relíquies de la Mort - Part 2	Director
2014	Tyrant	Director	Sèrie de televisió
2016	Tarzan	Director

Enllaços externs

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llau321/David Yates

• Llau321/David Yates a Internet Movie Database (anglès).
• Llau321/David Yates a TCM Movie Database (anglès).
• Llau321/David Yates a Allmovie (anglès).
• Llau321/David Yates a TV.com (anglès).