Viquipèdia

Usuari:Lvallespi/proves

< Usuari:Lvallespi
Infotaula d'organitzacióFilmoteca de Catalunya
Dades
Tipusarxiu i biblioteca de cinema
Història
Creació1981
2012 (edifici actual)
Activitat
ÀmbitMitjans audiovisuals
Tipus de documentsmaterial audiovisual, documents, revistes
Governança corporativa
Seu 
  • Filmoteca:
    plaça de Salvador Seguí, 1-9
  • Barcelona
Altra seu
Gerent/directorEsteve Riambau
Empleats50 (2013)
Altres
Número de telèfon+34 935 671 070
Lloc webfilmoteca.cat

La Filmoteca de Catalunya és un arxiu de cinema dedicat a la preservació de material fílmic i a la difusió de la cultura cinematogràfica. La seva seu principal, amb les sales de projecció i d'exposicions, oficines i la biblioteca de cinema, és situat al barri del Raval de Barcelona, i fou inaugurada el 19 de febrer de 2012.[1] El Centre de Preservació i Restauració és al Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa) i allotja la col·lecció fílmica.[2]

Història modifica

La Filmoteca va trobar el seu origen en la delegació a Barcelona de la Filmoteca Nacional d'Espanya, oberta el 1963. Els seus serveis van ser traspassats a la Generalitat el 1981 i, des de llavors, és gestionada pel Departament de Cultura. L'any 1981 es crea la Filmoteca de Catalunya en el marc del traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya.[3] Durant aquest primer període, la projecció de pel·lícules va ser l’activitat principal i més visible. En paral·lel, es van gestar els fonaments legals, econòmics i humans, per conformar una col·lecció cinematogràfica, tan fílmica com documental, que el 1992 provoca la creació d’un arxiu que custòdia el patrimoni cinematogràfic català.[cal citació]

El 2002 la institució es va adscriure a l'Institut Català de les Empreses Culturals.[4] El 20 de febrer de 2017 el Conseller de Cultura Santi Vila va anunciar que properament tindria la consideració d'equipament nacional amb entitat juridica pròpia.[5]

Directors de la Filmoteca de Catalunya[6] modifica

Els seus directors han estat Antoni Kirchner, Natàlia Molero, Roc Villas i, des del 2010, Esteve Riambau. Aquest últim va ser nomenat com a nou director el març de 2010, mitjançant un concurs públic, i el juny de 2011 es va nomenar Octavi Martí, com a director adjunt.

Funcions pròpies de la Filmoteca de Catalunya modifica

La Llei del cinema[7] atribueix a la Filmoteca de Catalunya les funcions de vetllar per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica.

Conservació modifica

L'objectiu principal de la Filmoteca de Catalunya és la recuperació, conservació, restauració, catalogació i difusió del patrimoni fílmic.[6] Per això, i per tal de complir aquestes funcions, la Filmoteca consta de diversos espais de conservació del fons: la Biblioteca del cinema i el Centre de Conservació i Restauració. Els dos espais disposen de la temperatura i humitat ideal per afavorir la conservació de tot el material, des de pel·lícules fins a llibres en paper.

Conservació del fons[8] modifica

Es porta a terme seguint les normes dels organismes internacionals especialitzats en l'àmbit. La Filmoteca està dotada dels pertinents equipaments, tecnologies i eines per tal de portar a terme una correcta conservació del fons.

Política de conservació de la Filmoteca des de dues vessants modifica

Tracta d'una conservació activa, en que s'han de revisar els materials per tal de fer una avaluació de les seves característiques i el seu estat. D'aquesta manera, es pot procedir a fer un tractament d'adequació del fons. Per altra banda, es fa una conservació passiva en què es traslladen els materials cinematogràfics en cambres de conservació amb temperatura i humitat correctes per tal d'allargar la seva vida.

Difusió modifica

La Filmoteca de Catalunya s'encarrega de promoure la difusió de la cultura cinematogràfica, especialment, la catalana, a través de projeccions de films diversos.

  • Difusió del patrimoni audiovisual té diferents formes: es realitzen projeccions públiques a les sales del mateix centre, així com exhibicions temporals a la Sala d'exposicions, investigació sobre el cinema català, cessió d'imatges, catàlegs des del Centre de Conservació i també a través dels serveis que es presten al públic.
  • Sales de projeccions de la Filmoteca de Catalunya: la Sala Chomón i la Sala Laya. Aquestes sales consten de sessions diàries de projeccions de films.
  • Mostres programades a la sala d'exposicions tenen un mateix objectiu: difonen els materials i el fons de l'arxiu fílmic i documental del centre, així com els complementen amb materials que permeten el coneixement concret d'una temàtica, cineasta o estil. Alhora, la Filmoteca compta amb un ampli programa d'alfabetització cinematogràfica dissenyada i executada pels seus Serveis Educatius. Entre altres activitats, destaquen el programa Filmoteca per a les Escoles, el cicle Aula de Cinema -que en el curs 2015-2016 celebra els seus 18 anys-, els tallers i visites organitzades a les dues seus de la Filmoteca i altres activitats organitzades puntualment.

L'arxiu ha editat tres catàlegs corresponents al seu fons de pel·lícules en suport de nitrat de cel·lulosa, amb el títol "Fons de nitrats de la Filmoteca", en CD-ROM; una sèrie de monografies centrades en la Història del cinema català i, més recentment, la col·lecció "Cineastes", dedicada a fer un exhaustiu repàs per la biografia i filmografia d'autors destacats, i que compte amb 18 volums. També destaquen edicions en DVD de restauracions impulsades o realitzades a la mateixa Filmoteca, pel·lícules d'especial valor històric, com l'obra de Segundo de Chomón o el llargmetratge "Vida en sombras". També s'ha dut a bon terme el projecte de restauració digital, destacant alguns títols del cinema primitiu espanyol, o inèdits de Georges Méliès.[9]

El maig de 2013 la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un nou Repositori digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals. Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa.[10] Els continguts s'aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Mac; fotografies de Reproducciones Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle XX.[9]

La Filmoteca és una de les entitats col·laboradores del repositori digital cooperatiu Memòria_Digital_de_Catalunya, des del qual es poden consultar en accés obert una col·lecció de cartelleres.[11]

Seus de la Filmoteca de Catalunya modifica

La primera sala de projeccions va ser a la Travessera de Gràcia i el 1991 es va traslladar a un antic cinema del barri de Sarrià, l'Aquitania, on va romandre durant vint anys, i per on van passar uns 100.000 espectadors anuals.[12]

Seu al Raval modifica

 
Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval de Barcelona.

Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar la Filmoteca al barri del Raval, on finalment es va obrir la nova seu el febrer de 2012. També té sessions concertades a sales de Vic, Girona, Terrassa, Olot, Manresa i Lleida. El 2004 el projecte arquitectònic va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep_Lluís_Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum. El nou edifici té sis plantes, amb una superfície total de més de 7.515 metres quadrats i amb un pressupost d'11,8 milions d'euros. L'inici de la construcció de l'edifici, en ple centre del barri del Raval es va demorar fins al 2007. El llavors vicepresident del Govern, Josep-Lluís_Carod_Rovira, va al·legar que s'havien hagut de resoldre diversos tràmits burocràtics.[12]

Mentre s'estaven fent els fonaments, el 2008 es van trobar objectes de ceràmica de l'Edat_del_Bronze. Més endavant es trobarien també les restes d'una dona neolítica i de la Galera, una antiga presó del segle XVII.[13][14] Totes aquestes troballes, en conjunt, van endarrerir les obres aproximadament un any i van elevar el seu cost en 1,5 milions d'euros.[12]

Durant l'estiu de 2011 van produir-se diversos imprevistos en la construcció de l'edifici, que van endarrerir la data d'inauguració.[12]

Inauguració modifica

El 21 de novembre de 2011 es va realitzar l'última projecció a la Sala Aquitània, en espera d'un imminent trasllat a la seu del Raval, que es va retardar tres mesos per adequar l'espai urbà de la plaça Salvador Seguí.[15] La nova seu va obrir les seves portes finalment el 19 de febrer de 2012, amb una jornada de portes obertes i va ser inaugurada oficialment l'endemà, amb una retrospectiva completa de Bigas_Luna i una exposició sobre la Guerra_Civil_Espanyola, entre altres cicles. Disposa de dues sales de projeccions, batejades amb els noms de Chomón i Laya, amb un aforament de 360 i 175 butaques, respectivament.[8]

Increment de seguidors modifica

El primer any de funcionament, la nova seu de la Filmoteca va acollir 165.000 espectadors, amb un increment substancial respecte a l'antiga seu.[16] L'increment de públic a les projeccions també ha repercutit sobre les altres ofertes de la nova seu de la Filmoteca. Més d'un miler de persones han vist l'exposició "Imatges confrontades: La guerra civil i el cinema", diversos col·lectius han fet visites guiades i 2.000 alumnes han assistit a les sessions matinals de Filmoteca per a les Escoles. La Biblioteca del Cinema, ubicada al mateix edifici, ha lliurat més de 400 nous carnets d'utilització dels serveis de consulta i préstec.[8]

Biblioteca modifica

 
Entrada a la Biblioteca de la Filmoteca

La Filmoteca de Catalunya de La Biblioteca del Cinema. Aquesta Biblioteca forma part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG), del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i de BiblioCi, la xarxa internacional d’unitats d’informació (centres de documentació i biblioteques) especialitzades en cinema i mitjans audiovisuals d’Amèrica Llatina, el Carib i Espanya. La Biblioteca del Cinema va néixer l'any 1982 amb la creació de la Filmoteca, arran dels traspassos del Ministerio de Cultura al Departament de Cultura de la Generalitat. La seva col·lecció es va iniciar amb el fons de l'antiga delegació de la Filmoteca Nacional i de la CO.CI.CA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), recopilada per Miquel_Porter_i_Moix. La Biblioteca també compta en el seu fons amb la valuosa col·lecció Biblioteca de Cinema Delmiro de Caralt iniciada pel matrimoni format per Delmiro de Caralt i Pilar_de_Quadras l'any 1924. Des del 2002 aquesta col·lecció forma part del Catàleg del Patrimoni_Cultural Català.[17]

Des dels seus orígens, un dels objectius de la Biblioteca és la recopilació de diferents col·leccions i documents –tant personals com d'entitats i associacions– que enriqueixin els fons antics. Actualment, la quantitat i el valor dels seus fons fan de la Biblioteca de la Filmoteca una de les biblioteques més importants de cinema d'Europa.[17]

La Biblioteca compta amb un fons de més de 45.000 llibres i 1.500 revistes històriques, a les quals cal afegir les 128 capçaleres especialitzades que es reben anualment. A més, a la Biblioteca també es conserven més de 20.000 arxius gràfics, més de 8.000 pel·lícules en format vídeo o DVD i unes 5.000 bandes sonores en CD, així com una col·lecció d'aparells cinematogràfics amb més de 1.250 peces originals.[17]

Centre de Conservació i Restauració[8] modifica

L'abril del 2014, la nova seu del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca va obrir finalment les seves portes al Parc Audiovisual de Terrassa. El nou edifici està específicament concebut, dissenyat i construït segons els estàndards de conservació fílmica, homologats internacionalment. Els seus 2.250 metres quadrats estan repartits en 2 plantes. El soterrani està destinat a la conservació del material fotoquímic i ocupa una superfície de 1.400 metres quadrats que allotgen 18 neveres; la planta baixa, amb 850 metres quadrats, hi ha els espais de treball, tant pels materials fotoquímics com digitals.[8]

El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya allotja les diverses col·leccions que constitueixen el patrimoni cinematogràfic de Catalunya. Aquesta unitat tracta d'una àrea de gran rellevància per a la institució, ja que la tasca que es fa en aquesta àrea és essencial pel patrimoni fílmic de Catalunya.

 
Interior del hall de la Filmoteca

Les seves funcions poden dividir-se en quatre tasques ben diferenciades:

  • Conservació: La Filmoteca disposa dels equipaments, la tecnologia i els estris pertinents a l'especificitat del suport cinematogràfic per tal de poder adequar-se a la diversitat de suports i emulsions que la indústria audiovisual ha fabricat al llarg dels anys per garantir la conservació del patrimoni cinematogràfic a les generacions futures. S'ha de fer una clara distinció entre:

-La conservació activa: Revisió i inspecció dels documents fílmics per tal d'avaluar les seves característiques tècniques i el seu estat físic i químic per tal de poder fer les diferents intervencions d'adequació, neteja i / o tractament que requereixi cada matèria.

-La conservació passiva: Situació dels materials cinematogràfics en les cambres de conservació, dotades de control de temperatura i humitat per tal d'optimitzar i allargar la seva conservació.

  • Recuperació: Promoció d'iniciatives, col·laboracions i polítiques que han d'afavorir la conservació del patrimoni audiovisual català. Mitjançant les ordres de subvenció de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), es propicia que les noves produccions audiovisuals catalanes lliurin materials de conservació a l'Arxiu.

S'intenta facilitar i afavorir els dipòsits i/o donacions d'empreses, institucions, organismes, particulars, etc dels seus fons fílmics a l'arxiu. S'assessora i s'ajuda a totes aquelles institucions públiques o privades que tenen fons fílmics a prendre consciència de la fragilitat del suport cinematogràfic perquè adoptin les mesures pertinents per a la seva correcta conservació.

  • Preservació i/o restauració: "Telecinar" els films a suport videogràfic per evitar la seva manipulació i facilitar la seva consulta. Copiar les pel·lícules amb degradació física o química a altres suports cinematogràfics, respectant els codis ètics

de restauració, és a dir, mantenint el film el més proper possible a l'obra que van fer els autors en el moment de la seva creació.

  • Catalogació: Identificar els documents cinematogràfics amb el títol, autors, productors, intèrprets, nacionalitat, dates i el buidatge del contingut, perquè cada film es pugui reconèixer de manera inequívoca i que no es confongui amb altres amb el mateix títol, diferents versions,etc.

Instal·lacions modifica

  • Sales de visionat en formats de 35mm, 16mm, 9,5mm i 8mm.
  • Cabina de visionat en suport vídeo i digital per les consultes externes.
  • Taules de repàs i adequació dels documents cinematogràfics.
  • Telecine de 35mm i 16mm per passar les imatges a suport videogràfic.
  • Sistema de canvis de formats videogràfics analògics i digitals.
  • Escàners fotogràfics per digitalitzar els fons de fotografies de cinema.
  • Escàner fotogràfic d'alta resolució per a la restauració de pel·lícules primitives.
  • Neveres de conservació amb control de temperatura i humitat.
  • Ordinadors per a consulta de la base de dades per les recerques externes.

Fons modifica

L'arxiu compta amb 170.000 bobines de pel·lícula que corresponen a uns 47.000 documents audiovisuals (21.000 títols, aproximadament) en diversos suports: 38.000 pel·lícules cinematogràfiques (en 35 mm, 16 mm, 8 mm i 9,5 mm) i uns 9.000 vídeos (VHS, Betacam, DVD, discs durs, etc.). A més s'ha d'afegir una important col·lecció de negatius de fotografies.

El material dipositat procedeix de:

  • Empreses: Solen ser productores o distribuïdores, encara que també poden ser empreses que han acumulat un important fons cinematogràfic que no poden conservar en condicions.
  • Institucions: entitats semblants al cas anterior, però de caràcter públic i no lucratiu.
  • Particulars: col·leccionistes privats i/o cineastes. Els seus dipòsits inclouen tan clàssics recuperats per ells mateixos i que cedeixen per a la seva conservació, com pel·lícules filmades per ells mateixos.

    • Un cop establert el contacte entre ambdues personalitats, l'entrada del material a l'arxiu pot seguir diferents tipologies jurídiques:

    • Dipòsits: el fons custodiat a l'arxiu continua essent propietat del dipositari
    • Donacions: com el cas anterior, però els drets de propietat sobre les còpies són ostentats per la Filmoteca; el dipositari ha fet donació, renunciant al material.
  • Entregues obligatòries: tots els films que reben subvenció de l'ICIC han de ser dipositats per la productora en l'arxiu que rep la custòdia de conservació.
    • Compres: directes de l'arxiu o de la Filmoteca per diferents motius. Poden ser acords amb col·leccionistes, o títols que la Filmoteca ha adquirit per a la projecció i exhibició a la sala. És una forma d'entrada de material molt excepcional.
    • Obsequis i intercanvis: entrades de material com a resultat de canvis, intercanvis i / o col·laboracions amb altres filmoteques.
    • Treballs de preservació i restauració: efectuats des de la mateixa Filmoteca. Per tal de complir amb l'objectiu principal de la Filmoteca, és a dir, preservar, es duu a terme una tasca selectiva de preservació i restauració d'algunes còpies, procés que pot culminar en un nou tiratge en un laboratori cinematogràfic.

    Altres serveis a l'edifici modifica

    L'edifici de la Filmoteca també allotja la direcció del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals,[18] els Serveis Territorials del Departament de Cultura a Barcelona i el Registre de la Propietat Intel·lectual.[19]

    Referències modifica

    1. ↑ Serra, Laura «La nova seu de la Filmoteca obre per fi al Raval». Diari Ara [Barcelona], 11-02-2012, p.34. ISSN: 2014-010X.
    2. ↑ «Entrevista: Esteve Riambau El periodista, crític i historiador cinematogràfic dirigeix la nova Filmoteca». Diari Avui, 23-03-2010. [Consulta: 25 novembre 2011].
    3. ↑ «REIAL DECRET 1010/1981, de 27 de febrer, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de cultura.».
    4. ↑ Esteve Riambau serà el nou director de la Filmoteca de Catalunya
    5. ↑ «La Filmoteca serà aviat equipament nacional. Diari El Punt Avui». [Consulta: 21 febrer 2017].
    6. ↑ 6,0 6,1 «Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 12 abril 2015].
    7. ↑ «LLEI 20/2010, del 7 de juliol, del cinema».
    8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Bruzzo, Mariona; Llueca, Ciro «[La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica La Filmoteca de Catalunya: conservació i difusió de la cultura cinematogràfica]». BiD textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 01-12-2014.
    9. ↑ 9,0 9,1 «Memòries Filmoteca de Catalunya». [Consulta: 23 febrer 2017].
    10. ↑ «Ja es poden consultar en línia els fons gràfics i documentals de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].
    11. ↑ «Memòria Digital de Catalunya- Cartelleres cinematogràfiques». [Consulta: 6 març 2015].
    12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Marimon, Sílvia «La Filmoteca, la història interminable». Diari Ara [Barcelona], 30-12-2011, p.38. ISSN: 2014-010X.
    13. ↑ Savall, Cristina «Troballes de restes arqueològiques retarden la filmoteca». El Periodico de Catalunya, 30-04-2011.
    14. ↑ Nadal Roma, Esteve; Castillo Gómez, Rony José. Memòria científica intervenció arqueològica al c/ Espalter, 1b-11; c/ de Sant pau, 66; c/ Sant Josep Oriol, 7-11; pl. de Salvador Seguí, 2010. 
    15. ↑ Marimon, Sílvia «L'obertura de la Filmoteca es torna a ajornar». Diari Ara [Barcelona], núm.360, 25-11-2011, p.35. ISSN: 2014-010X.
    16. ↑ La Filmoteca de Catalunya atrau un 70% més de públic a la nova seu del Raval
    17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «Coneix la Biblioteca». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 30 gener 2014].
    18. ↑ «Contacte. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals». [Consulta: 21 febrer 2017].
    19. ↑ «Els Serveis Territorials de Cultura a Barcelona es traslladen a la Filmoteca de Catalunya». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 novembre 2015].

    Bibliografia modifica

    Articles relacionats modifica

    Enllaços externs modifica

      A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lvallespi/proves

    Categoria:Cinema a Catalunya Categoria:Entitats_cinematogràfiques Categoria:Arxius de Catalunya Categoria:Edificis del Raval

    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lvallespi/proves&oldid=33198999»