Usuari:Marc Miravall Manuel/proves

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/5578228?nmhttp://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4102925?nm

cdmh@cultura.gob.es	16 de febr. 2023 13:39 (fa 5 dies)
per a mi

espanyol

català   Tradueix el missatge

Desactiva per a: espanyol

Estimado Sr. :

Entre las referencias localizadas de José Batlle Salvat se ha hallado una correspondiente a la Causa General (CAUSA GENERAL, Legajo: 1584 Caja: 1 Exp.: 1 Folio: 155 y FC-CAUSA_GENERAL,1635,Exp.1) que puede consultar a través del portal de archivos PARES. Le envío el enlace para su localización,

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/5578228?nm

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4102925?nm

Para ver los folios que le interesan seleccione ver imágenes, introduciendo el número en la casilla Ver imagen nº . y así sucesivamente con el resto en las que aparece la persona que le interesa

Adjuntamos presupuesto por el resto de documentación solicitada

Atentamente,

Departamento de Referencias

Centro Documental de la Memoria Histórica

C/ Gibraltar, 2

37008 Salamanca (España)

Telf.: 923750938

Fax: (34)923264730

El 14 d'Abril de 1931 Niceto Alcalá-Zamora, President del Govern provisional de la República, fa un decret concedint amnistía de tots els delictes polítics, socials i d'imprenta Batlle fue de los integrantes del grupo armado que, en julio de 1936, ocupó El Palacio de Justicia de Barcelona.

https://www.llibertat.cat/2016/04/apunts-de-quan-la-cnt-crida-independencia-34816 la CNT cridà independència

el eco de los pasos ________________________

Con el tiempo se supo

todo. Por aquel entonces se había descubierto en el seno de la Organización

un núcleo peligroso de confidentes al servicio del general Arlegui. Se trataba

del abogado de nuestros presos, Homs, y del secretario del Comité Propresos

de Barcelona, también llamado Batlle, pero sin parentesco con mi compañero.

Algún tiempo después, Batlle Salvat y otro compañerito de Barcelona fueron

detenidos, procesados y condenados por la muerte del confidente Batlle. Se

les escapó Homs, quien, meses después, llevó a cabo los asesinatos de Salvador

Seguí y su compañero Paronas:

enciclopedia del anarquismo español pg 82

BATLLE SALVAT Josep Militant de la Fusta de Barcelona, delegat pels constructors de carruatges de Barcelona al congrés de Sants de 1918. Excel·lent evanista i home d'acció.( del grup de Riu, Picon i J. Gimenez )Que col·labora en la creació del sindicat del ram de Reus amb García Oliver l'any 1920. Encausat per l'assesinat d'un confident anomenat igualment Batlle cap el desembre de 1922. Abans de la guerra columna, amb A. Devesa, del comité pro presos de Catalunya. Al juliol de 1936 amb la comissió que va ocupar el Palau de Justícia. El 1939 caminava per França pel que sembla caigut en desgracia entre els confederals (es va arribar a segrestar). Pres el 1943 a barcelona se li va demanar pena de Mort i el van condemnar a 30 anys de preso.

Sindicalistes i separatistes catalans contra Primo de Rivera 8 gener de 1925 comite daccio de lliure aliança

Marc Santasusana i Corzan

Descripció de l'obra

En plena dictadura de Primo de Rivera, Francesc Macià liderà una conspiració anomenada Comitè d’Acció de la Lliure Aliança. Organitzada des de París, tenia per objectiu un alçament independentista a Catalunya i a Euskadi, i havia de rebre patrocini estranger suficient com per armar un exèrcit que comptés fins i tot amb aviació. Hi participaren des de venedors d’armament fins a banquers i especuladors de diverses nacionalitats, però sobretot un variat ventall d’opositors a la dictadura: l’aleshores dirigent d’Estat Català Manuel Carrasco i Formiguera, membres de grups armats d’acció anarquistes com Joan Garcia i Oliver, separatistes bascos i socis d’uns clubs secrets implantats entre l’emigració catalana a Amèrica. Aquesta àmplia conspiració ha passat pràcticament desapercebuda durant nou dècades, i ara que surten a la llum pública tots els detalls, revolucionaran l’estat de la qüestió sobre l’actitud de la CNT respecte al fet nacional català.

L'agost de 1938 li encarregaren l'assassinat de Joaquín Ascaso Budría i Antoni Ortiz Ramírez, acusats injustament de robatori de joies i evasió de divises. Va intentar emmetzinar-los amb arsènic, però no se'n va sortir.(justo Bueno wikipedia)

Batlle i Antonio Devesa van ser perseguits a l'exili entre 1939-1941 per part d'altres cenetistes, a fi que els lliuressin els fons que havien retirat de Catalunya per al seu propi benefici. Tots dos van decidir tornar a l'Espanya franquista per esquivar els seus companys i fer front a les responsabilitats que s'haguessin de donar, sabent que a l'exili els esperava una mort segura. Devesa va tornar a la península el 1940 i Batlle el 1941. Batlle va ser condemnat a la pena de mort i va sortir en llibertat el 1951, i el 1958 complia definitivament la pena. Devesa va ser condemnat a la pena de mort i executat el 1941. Les autoritats franquistes van intentar localitzar els diners secrets de Barriobero insistentment fins a l'any 1961. Al cap ia la fi, segons assenyala Vázquez Osuna, Barriobero tenia al seu nom quatre milions de pessetes any 1939 dipositades en diverses caixes a França, a banda de les 247.000 pessetes ja citades. A Reus, la pàtria noia de García Oliver, existia la creença que els membres de l'Oficina Jurídica havien enterrat un tresor, i es va fer el mateix per buscar-lo

JOSEP MARIA BATLLE SALVAT. Fou un ebenista i anarcosindicalista a Barcelona .Nascut a Maspujols (Tarragona), el 9 d'abril del 1889. Fill de Ramon Batlle Thomàs ( Natural de Maldà) i Maria Salvat Mariné ( Natural de l'Aleixar ). Éra el tercer de quatre germans: l'Antonio ( nascut 9-8-1883), la Josefa (20-10-1885), i el petit Lluís ( 10-6-1891) que es va fer capellà.

Es traslladà de molt jove a Barcelona, on milità al Sindicat de la Fusta de la CNT i esdevingué un destacat home d’acció. A començaments dels anys 20 va participar juntament amb García Oliver a l’organitza­ció del sindicat de la Fusta a Reus, amb seccions de boters, serradors, fusters, ebenistes i envernissadors

En els anys anteriors a la Dictadura de Primo de Ri- vera. va prendre part activament en la lluita con­tra els sindicats lliures i els pistolers de la patro­nal.

La reclusió com a pres governatiu al Castell de Pilats de Tarragona durant els mesos de mes conflictivitat laboral, li va estalviar la dura represió dirigida per Severiano Martínez Anido, Governador Civil de barcelona entre novembre de 1920 i octubre de 1922

El desembre de 1922 fou detingut, jutjat i condemnat per haver participat en l’atemptat contra un confident del general Arlegui que s’­havia infiltrat dins la CNT. Durant el temps en què García Oliver va exercir de delegat especial del sindicat per a Tarragona es va buscar feina allà com a cambrer a la mateixa Reus, però a jornada, cosa que li permetia atendre igualment les responsabilitats que li havien encomanat. Dormia al carrer Sant Elies, on s'havien traslladat els seus pares. Entre altres locals de Reus on va exercir l'hostaleria podem referir-hi el cafè París, el bar restaurant Botella, el restaurant de l'hotel Londres o qualsevol altre que li permetés eludir l'obligació d'exercir de cambrer amb plaça fixa

La Vanguardia, 7 d'abril de 1921, recull la notícia en què s'indica que “la policia ha detingut a Tarragona, al districte del port, Juan García Olivé, de 19 anys, cambrer, natural de Reus i José Valle [ Battle] Salvat, de 30 anys, fuster, natural de Maspujols, que van presentar targetes amb noms suposats i s'havien introduït en algunes cases de comerços i demanaven en nom del Sindicat 5.000 pessetes per a auxili dels presos governatius i les seves famílies. Se'ls ha ocupat dos Stars amb set carregadors”;Traslladats de la presó de Pilats als calabossos de la Prefectura Superior de Policia i després a la Model barcelonina, Batlle i el reusenc van romandre allà en condició de presos governatius sota l'amenaça constant de ser conduïts mitjançant el procediment de cordes cap a la Coruña (((Las prisiones no podían albergar a tantos reclusos; para aligerarlas el general Anido comenzó a enviar a pie y en largas cuerdas de presos a otros centros penitenciarios de la península, represalia muy temida por los gubernativos, pendientes de proceso y condena, situación en la que se encontraba precisamente García Oliver )))). L'estada al castell de Pilat durant aquests mesos, els hi va estalviar els pitjors moments de "l'Anidato "

(((((Severiano Martínez Anido El 8 de novembre de 1920, el president del govern espanyol Eduardo Dato el nomenà governador civil de Barcelona, càrrec que ocupà de 1920 a 1922 i des del que va dirigir la repressió contra les organitzacions obreres amb una actuació molt discutida, coneguda com a Llei de Fugues, i caracteritzada per la brutalitat que va acabar amb la seva destitució.)))

A primers d'abril de 1921 és condemnat amb Garcia Oliver per exigir diners als patrons de Terrassa. No sortirà de la presó fins al novembre del mateix any

Batlle va ser dels integrants del grup armat que, el juliol del 1936, va ocupar El Palau de Justícia de Barcelona.

Josep Maria  Batlle Salvat

José Batlle Salvat fue otro de los compañeros con presencia en Reus y que con García Oliver estuvo impulsando la implantación del sindicato, colaborando en la creación del ramo de constructores de carruajes y transporte. Hombre de acción, fue acusado en 1922 del asesinato de un confidente que gozaba del mismo apellido que él. Durante el tiempo en que García Oliver ejerció de delegado especial del sindicato para Tarragona se buscó trabajo allí como camarero en la misma Reus, pero a jornada, lo que le permitía atender igualmente a las responsabilidades que le habían encomendado. Dormía en la calle San Elías, en casa de sus padres. Entre otros locales de Reus donde ejerció la hostelería podemos referir el café París, el bar restaurante Botella, el restaurante del hotel Londres o cualquier otro que le permitiera eludir la obligación de ejercer de camarero con plaza fija 84 Batlle fue de los integrantes del grupo armado que, en julio de 1936, ocupó El Palacio de Justicia de Barcelona.

Guardia Civil; La Vanguardia, 7 de abril de 1921, recoge la noticia en la que se indica que “la policía ha detenido en Tarragona, en el distrito del puerto, a Juan García Olivé, de 19 años, camarero, natural de Reus y a José Valle [Battle] Salvat, de 30 años, carpintero, natural de Maspujol, quienes presentaron tarjetas con nombres supuestos y se habían introducido en algunas casas de comercios y pedían en nombre del Sindicato 5.000 pesetas para auxilio de los presos gubernativos y sus familias. Se les ha ocupado dos Stars con siete cargadores”; La Acción, 9 de abril de 1923, comentando sus antecedentes tras los sucesos del Alhambra: “Juan García fue detenido por exigir dinero en nombre del Sindicato único a los industriales de Tarrasa en cantidades que oscilaban entre 8.000 y 10.000 pesetas. Procesado por estafa, fue puesto en libertad el 18 de noviembre de 1921”. La Guardia Civil le conduce de la comisaría general al castillo de Pilatos en Tarragona. Allí encuentra el reusense un ambiente distinto respecto al primer ingreso, en el que la cárcel era entendida como la universidad anarquista. Estancia relativamente corta (unos 8 meses), durante su cautividad se ejecutó en Reus a un patrono intransigente, Félix Gasull, llamado Feliu de l’Oli. Trasladados de la cárcel de Pilatos a los calabozos de la Jefatura Superior de Policía y luego a la Modelo barcelonesa, Batlle y el reusense permanecieron allí en condición de presos gubernativos bajo la amenaza constante de ser conducidos mediante el procedimiento de cuerdas hacia la Coruña. La estancia de García Oliver en el castillo de Pilatos durante esos meses le ahorró los peores momentos del Anidato22 .

"Las prisiones no podían albergar a tantos reclusos; para aligerarlas el general Anido comenzó a enviar a pie y en largas cuerdas de presos a otros centros penitenciarios de la península, represalia muy temida por los gubernativos, pendientes de proceso y condena"

. biogràfic del moviment obrer als països catalans (Per María Teresa Martínez de Sas)

El 20 d'abril de 1938 fou traslladat a la presó de l’estat de Barcelona i, en acabar la guerra civil, l’exèrcit franquista se’l trobà a la presó. Fou jutjat en consell de guerra sumarís- sim el 2 d’agost de 1943 i condemnat a mort. Iti màxima pena li fou commutada per la de 30 anys. i sortí en llibertat vigilada als anys 60, quan retornà al seu poble d’origen. [PPB]

Bibliografia: García Oliver. Juan. El eco de los pasos. Barcelona. 1981. Pagès. Pelai. La presó Mo­del de Barcelona. Història d’un centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939). Barcelona. 1996.

JUSTÍCIA I REVOLUCIÓ EL 1936: LES OFICINES JURÍDIQUES DE CATALUNYA. TESI DOCTORAL. Presentada per JOSÉ LUÍS VILLAR FERRERO. Dirigida pel Prof. Dr. ANTONIO SERRANO GONZÁLEZ Bellaterra, maig de 2012.

2. REPRESENTANTS DE LA CNT-FAI Com s'ha comentat anteriorment, en l'ocupació del Palau de Justícia van intervenir les Milícies Antifeixistes del barri la  CNT. Durant aquesta ocupació, els representants d'aquest Comitè eren Josep Maria  Batlle Salvat i Antonio Devesa Bayona, els quals una vegada creat el Comitè de Defensa del Palau de Justícia hi van participar com a membres i es van entrevistar amb alts ?càrrecs de la Generalitat i de la conselleria de Justícia i Dret. Tots dos, en crear-se l'Oficina Jurídica, ostentaven únicament la representació del Comitè Propresos de la CNT, i pel que sembla, segons es desprèn de les ordres escrites que va emetre Eduardo Barriobrero per procedir a registres, detencions i confiscacions, no van tenir comandament sobre els barri del Centre. Josep Maria Batlle i Antonio Devesa no van tenir cap ascendent davant el Comitè Regional de Catalunya de la CNT i molt menys davant el Comitè Nacional de la CNT, ja que quan es van dissoldre les Oficina Jurídiques i aquests van mostrar el seu rebuig davant la dissolució, cap dels dos Comitès de la CNT els va donar suport en el mínim. A més, cal tenir en compte que els consellers de la CNT al govern de la Generalitat van votar a favor de la dissolució de les Oficines Jurídiques sense que s'hagi trobat cap nota en contra d'aquesta mesura en informes confidencials ni en la premsa de aquesta organització. Per això, es podria dir que eren representants oficiosos de la CNT, mai oficials, encara que de vegades els tractessin com a tals.

JOSEP MARIA BATLLE SALVAT Nascut a Maspujols (Tarragona), el 8 d'abril del 1889. Fill de Ramon i Maria. 2540 Casat. No s'ha trobat cap expedient tramitat per ell, però a l'inventari d'expedients hi ha un grup que posa B.D.L.G.P., que corresponen a les sigles Batlle, Devesa, Lozano i García Poblaciones. Segons Eduardo Barriobero va ser un dels representants del Comitè Obrer de 2541 Control del Palau de Justícia per la CNT-FAI. Abans del 19 de juliol de 1936 havia estat membre del Comitè Propresos de la CNT. No era llicenciat en dret, podent ser aquest ser el motiu pel qual no aparegui cap intervenció seva en els expedients. Hi ha la possibilitat que es dediqués a l'assessorament de comitès obrers. 2539  Els consellers de la CNT a la Generalitat en el moment de la dissolució de les Oficines Jurídiques  eren Joan Porqueras Fàbregas –a Economia—, Josep Joan Domènech –a Proveïments– i Antoni García ¦Birlan –a Sanitat i Assistència Social. El Decret de dissolució de les Oficines Jurídiques va ser “per acord unànime del Consell”, i quan es va aprovar estaven en ell els tres consellers citats. Vid. PITARCH, Ismael E., La Generalitat de Catalunya. I. Els Governs, Barcelona, Undaruis, 1976; BARRIOBERO i HERRAN, Eduardo, Memòries d'un tribunal..., pp. 144-145.

2540 ANC. Expedient 112/39 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Barcelona, ​​foli 00, certificat de naixement de Josep Maria Batlle. 52541 BARRIOBERO i HERRAN, Eduardo, Memòries d'un tribunal..., p. 50.

632 2542 va ser designat Un cop dissoltes les Oficines Jurídiques, el 9 de gener de 1937 per formar part del Comitè d'Inspeccions, càrrec en què va estar fins al 2 d'agost de 1937. 2543 A causa de l'atemptat contra Josep Andreu Abelló sumari pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. Aquest procés tenia el núm. 249/37 del 2544 Jutjat Especial núm. 13. Amb motiu de lexpedient 485 bis/37 el Jutjat dInstrucció núm. 12 de Barcelona, ​​va ordenar la seva cerca i captura, sent detingut a primers d'octubre de 1937. Va ingressar a la presó Modelo el 14 d'octubre de 1937. Després de la seva detenció, el metge de la presó Modelo va certificar l'estat de la seva malaltia i la necessitat d'intervenir-lo quirúrgicament. Com s'ha vist anteriorment, el procediment per robatoris que es va seguir contra Josep Maria Batlle, Antonio Devesa, Luís Cordero Bel i Eduardo Barriobero va ser fallat pel Tribunal Suprem, des d'on es va dictaminar l'absolució dels quatre 2545 acusats. Conquerida Barcelona per les tropes rebels, Josep Maria Batlle es va exiliar a França, tornant posteriorment a Espanya el 1941. De la seva estada a França ens va adonar Antonio Ortiz, que en una carta adreçada a l'historiador Antonio Téllez li va relatar el següent: Recordo que a París, al maig o juny del 39, ens va ensopegar Batlle tot espantat, al bulevard Montmartre. Digo ens va ensopegar perquè jo anava amb el València. Batlle ens va explicar que s'havia escapat de Justo Bueno i els altres que el tenien segrestat. El vam portar al nostre refugi i allà ens va explicar tota la seva odissea i la intenció que tenia de tornar a Espanya. Batlle no tenia ni un cèntim i nosaltres tampoc. L'acompanyem a veure Andreu i Abelló (qui va ser president de l'Audiència de Barcelona) i aquest per mediació de l'Esquerra, li va facilitar 4.000 francs, amb la nota curiosa que el rebut del préstec el signéssim Joaquín i jo, per evitar sospites. .. vaig saber després que l'havien 2546 detingut a Barcelona.” L'expedient del Consell de Guerra seguit contra Josep Maria Batlle es va iniciar el 0 de juny de 1941 amb la declaració que va fer Justo Bueno Pérez, que havia estat interrogat per Eduardo Quintela Poveda. Justo Bueno va dir que havia estat detingut el dia anterior –29 de juny de 1941– i que en ser-li mostrades diverses fotografies es va aturar a la de Josep Maria Batlle, manifestant la seva estranyesa davant el fet que no se l'hagués detingut encara , ja que residia a Barcelona. Seguidament va donar detalls del lloc de la ciutat on ho havia vist i del suposat contingut de la caixa de seguretat de Lió, que havia pogut ser tret per Josep Maria Batlle per ser entregat a Dolores Mir. Va afegir que Josep Maria Batlle tenia un altre tresor més gran a Reus, 22222542 543 544 545 546 DOGC d'11 de gener de 1937. ATTTC. S.O., 27233. ANC. Expedients de la presó Model 1937. Expedient personal de Josep Batlle Salva (Salvat) Vid capítol V. Antonio Ortiz en els primers dies de la guerra va organitzar una columna per alliberar Aragó dels rebels, la coneguda com a “Columna Ortiz”, que posteriorment es convertiria en la 25a divisió. GALLARDO ROMANÍ, Juan José i MÁRQUEZ RODRÍGUEZ, José Manuel, ORTiZ. General sense déu ni amo, Barcelona, ​​Editorial Fer, S.L. 1999, p. 287, nota 16. "Joaquín", era Joaquín Ascaso que juntament amb Antonio Ortiz van formar part del Consell d'Aragó; Entrevistes a Conxa Pèrez i Enric Casañas Piera, milicians de la Columna Ortiz.

633 enterrat en una masia. Va continuar relatant els avatars del contingut de les caixes de seguretat i de les persones que hi van intervenir en el lloguer. També va adonar del requeriment que se li va fer a la família Mir Mir en nom del Comitè Nacional de la CNT i va proporcionar adreces a Eduardo Quintela. Com a conseqüència de la declaració de Justo Bueno, Josep Maria Batlle i la seva esposa, Concepción Pallarols, sent detinguts el 10 de juliol de 1941 en un hotel de 2547 Valls. Va ser “interrogat succintament” per Eduardo Quintela, Justo Bueno molts detalls de la seva activitat. que ja coneixia per 548 Durant l'interrogatori, Josep Maria 2Batlle va assegurar que les quantitats i objectes de la caixa de seguretat de Lió procedien del fideïcomís de José Quintanilla. Va assegurar que va lliurar el contingut de la caixa a Dolores 2549 perquè el guardés. També va ser detingut el matrimoni Mir Mir, l'esposa Mir va declarar que les quantitats i les joies entregades les havia gastat en viatges clandestins a França i al seu marit –que es trobava en un camp de concentració–, havent 2550 va declarar que canviat l'or a França. En aquest sentit, el seu marit, Pedro Mir, va canviar francs a Espanya a 22 i 23 pessetes cada 100 francs Tot i això, altres testimonis van declarar que va vendre l'or a Espanya. La detenció i el processament de Josep Maria Batlle va ser notícia a La Vanguadia 2551 havent-se publicat també edictes perquè es presentessin els Espanyola, supòsits perjudicats per l'actuació de l'Oficina Jurídica. Al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de 13 de novembre de 1942, el Jutjat militar eventual núm. 2 de Barcelona va enviar el següent edicte: Es prega a quantes persones van estar detingudes o van haver de presentar-se al Palau de Justícia durant els primers moments del període vermell, es presentin, amb la major urgència, ...., per prestar declaració a el procediment sumari instruït amb el número 770 a José Mª. Batlle Salvat, que juntament amb Barriobero i Devesa va formar part de la 2552 esmentada Oficina Juridica. Així mateix, novament a La Vanguardia Espanyola, en la seva edició del 10 de novembre de 1942, va publicar un edicte del Jutjat militar eventual núm. 2 que deia el següent: 2547 ATMTTT. Sumaríssim ordinari 27.233. José María Batlle Salvat i altres. La declaració de 30 de juny de 1941 que va fer Justo Bueno a l'Inspector Cap de la Brigada Polític Social de Barcelona Eduardo Quintela Bóveda té dos folis i és la que pel que sembla va motivar la detenció de José Maria Batlle el dia 10 de juliol de 1941. Coneguda la manera d'interrogar d'Eduardo Quintela, se sobreentén què vol dir “somerement”. 2548 IÑIGUEZ, Miguel, Enciclopèdia històrica de l'anarquisme espanyol, Vitòria, Ed. Associació Isaac Puente, 2008, a l'entrada Batlle Salvat, José María, diu que va ser el delator de Justo Bueno, com es pot veure va ser tot contrari. 2549 Esposa de Pedro Mir, processada i condemnada al mateix Consell de Guerra que Josep Maria Batlle, Sumarisimo ordinari 27.233. 2550 Espòs de Dolores Mir, processat i condemnat al mateix Consell de Guerra que Josep Maria Batlle, Sumarisimo ordinari 27.233. 2551 15 de juliol de 1941, La Vanguardia Espanyola, p. 5. 2552 Boletín Oficial de la província de Barcelona, ​​de novembre de 1942, número 272, p 8.

634

EDICTE Totes les persones que estiguin detingudes o s'hagin de presentar a l'Oficina Jurídica que funcionava al Palau de Justícia en els primers temps del període vermell, els quals han de declarar al P.S.O. núm. 770 que s'instrueix a José María Batlle Salvat qui junt 2553 amb Barriobero i Devesa va formar part de l'esmentada Oficina Jurídica. Segons consta a l'expedient del Consell de Guerra realitzat contra Josep Maria Batlle, a les declaracions dels testimonis de l'acusació –que es repassen a continuació– aquests van basar els seus testimonis en simples referències, indicant “haver-ho sentit” o “que era de públic coneixement”. Tot i això, cap d'ells va acudir a la vista del Consell de Guerra per ratificar-se en les seves declaracions o donar compte de casos concrets dels perjudicats. La majoria tenien una característica comuna: eren o havien estat funcionaris de justícia durant la guerra i havien actuat als Jutjats que s'havien fet càrrec dels assumptes de l'Oficina Jurídica o als Jutjats que durant aquest període havien instruït assumptes penals amb el càrrec. d'oficials criminalistes. Federico Sauquillo García, funcionari judicial, va manifestar que malgrat tenir prohibida l'entrada a l'Oficina Jurídica, va veure a les seves dependències munts de joies, objectes religiosos i diners en metàl·lic. Fulgencio Morales Ramón, delineant topògraf, va declarar que Josep Maria Batlle va signar sentències de mort i actuacions de processament contra innombrables persones”. Un altre testimoni, Vergés Agustí, va dir no conèixer persones a “concret, però va asseverar que cometien crims i abusos. Sánchez Roura, oficial criminalista, va sostenir que no podia determinar la fi de les persones detingudes, ja que els milicians procuraven apartar-se de les mirades dels curiosos. Seguint amb declaracions d'aquesta mena, Ricardo de Roca Rausa, funcionari judicial, va declarar que a les nits, als soterranis de les dependències que ocupava l'Oficina Jurídica, se sentien nombrosos trets. Va afegir que hi havia un nombre de persones assassinades, però no va indicar cap nom ni en quin lloc es trobava quan va sentir els trets. José Redón Grau, advocat, funcionari judicial, després d'admetre que no coneixia cap cas de l'Oficina Jurídica, va manifestar que tot ho coneixia per rumors, i quan se li va preguntar si coneixia algun assumpte concret d'efusió de sang, va dir que l'Oficina Jurídica era de la CNT-FAI i que com a tal els seus mètodes eren violents i brutals. Ernesto Pascual Castán, oficial, funcionari judicial, va declarar no haver vist Josep Maria Batlle cometre cap acte criminal, però va manifestar que era públic que a l'Oficina Jurídica es feien preses en què alguns desapareixien per sempre. José Puigmartí Fuster, agent judicial, va dir que els fets de sang van partir de Josep Maria Batlle, que actuava com a director i cap de les patrulles, i que després de robar i espoliar se'ls conduïa als calabossos per a la sentència, va afegir que els assassinats eren moltíssims i que “la mà dreta de Batlle era un individu anomenat el Manco que els conduïa a la mort”. Francisco Javier Tejero Moya, oficinista, és l'únic dels testimonis que va denunciar alguna cosa personal comesa per Josep Maria Batlle, a qui va acusar de donar l'ordre que se li tornés el nen a la mare perquè ell estava al front i ho estava cuidant l'àvia paterna. D'altra banda, a l'informe del degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona també es va asseverar que l'Oficina Jurídica va realitzar innombrables assassinats i que a les caixes que Josep Maria Batlle tenia a bancs de França hi havia “enormes quantitats de 2554 joies i objectes d'or” ”. 2553 10 de novembre de 1942, La Vanguardia Espanyola, p. 10. 2554 ATMTTT. Sumaríssim ordinari 27.233. Informe signat per Juan Torres Ballesté, degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

635

No obstant això, malgrat aquestes declaracions en contra, la publicitat del processament de Josep Maria Batlle i els edictes publicats van tenir una resposta favorable al processat, ja que es van presentar moltes persones que van manifestar haver estat afavorides i auxiliades per la seva intervenció, informant també altres persones a qui va ajudar. En aquesta línia, a favor seu van declarar dos germans maristes que van dir que l'acusat havia contribuït a salvar la vida els 54 maristes detinguts per la FAI i que Luis Batlle Salvat, germà sacerdot de Josep Maria Batlle, els havia dit confidencialment “és vermell per les idees; però no vol crims ni violències”. A més, un dels germans maristes va declarar que es va entrevistar a França amb Josep 2555 Maria Batlle i va poder comprovar que la seva influència no arribava a tant. També un cap de Falange, Florencio Morales Ramón, va manifestar que va ser ajudat per Josep Maria Batlle, qui ho va tenir amagat durant els primers dies de la guerra. Pedro Sáez Capel, comerciant, va declarar que havia estat condemnat a mort.va intervenir a favor seu i el metge Enrique Fosar Bayarri,2556 56 va adjuntar al Consell de Guerra una acta notarial en què manifestava que l'havia protegit.

Del tracte policial que es va donar a Josep Maria Batlle hi ha constància a l'expedient de la presó Model. Va ser traslladat de la presó a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, ​​on va estar set dies. Vegem els documents que ho acrediten: Mitjançant sengles oficis de 27 de setembre de 1941, el Jutjat militar núm. 2 i l'Audiència Provincial de Barcelona van sol·licitar al director de la presó el trasllat del reclús a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona. Per part de la direcció de la presó hi ha un document de lliurament del pres de la mateixa data en què consta una 2557 nota que diu “Torna el dia 4 a les 4 del matí.” Posteriorment se li va donar la consideració de pres perillós, motiu pel qual se'l va traslladar a la presó de Burgos. Aquest fet va ser el que li va salvar possiblement un ràpid Consell de Guerra que l'hagués portat a una immediata execució de la pena. Com és sabut, la repressió es va anar apaivagant al mateix temps que les victòries dels aliats a la Segona Guerra Mundial tindrien conseqüències beneficioses. Per la interlocutòria de 13 de març de 1942, l'Auditoria de Guerra el va considerar pres perillós ja que “...se li va imputar haver format part de l'Oficina jurídica de Barriobero, tenint gran ascendència dins d'aquesta, va amagar gran quantitat de diners i joies.” A causa d'aquesta consideració se'l va traslladar a la presó de Burgos juntament amb Joaquín Maurin i Justo

2555 Ibidem. Declaracions dels germans Maristes Angel Castillo Arribas i d'Hipòlit Bermafors. Angel Castrillo va ratificar aquestes declaracions a l'acte del Consell de Guerra. 2556 Enrique Fossar Bayarri, va ser substituït com a metge de la presó Model de Barcelona per Moisés Broggi. 2557 ANC. Expedients de la presó Model 1941. Expedient de José María Batlle Salvat.

636

Bueno, passant a ingressar al departament especial de perillosos, que va acusar rebut 2558 del pres el 10 de desembre de 1942. Després de l'ingrés, la direcció de la presó de Burgos es va interessar per les causes que havien portat que es declarés presos perillosos Josep Maria Batlle, Joaquín Maurín i Justo Bueno, rebent com a contestació el següent: ...en virtut d'estar considerats com a elements directius marxistes, l'ascendent dels quals sobre els altres elements que pogués haver reclosos d'ideologies iguals o similars, feia necessària la no convivència al mateix establiment... Al full de disciplina de la presó de Burgos, concernent a Josep Maria Batlle, es pot llegir la nota següent: “Ha observat bona conducta.” El 4 de juny de 1943 va ingressar de nou a la presó Model de Barcelona, ​​procedent de Burgos i set dies després, l'11 de juny de 1943, el Jutjat militar núm. 3 va dictar una interlocutòria raonada de perillositat: Que s'hi imputa haver format part de l'Oficina jurídica que va funcionar al Palau de Justícia durant el domini vermell, tenint gran ascendència dins d'aquesta, sent el que ordenava el compliment de les sentències dictades per l'esmentada Oficina i que consistien en registres, saquejos i assassinats. El 2 d'agost de 1943 va ser lliurat pels funcionaris de la presó Model a la 2559 força pública per assistir al Consell de Guerra. Segons l'acta del Consell de Guerra de 2 d'agost de 1943, se'l va acusar de ser president del Comitè Propresos de la CNT i ordenar sentències, saquejos, assassinats i tota mena de excessos. A preguntes del fiscal, va negar haver pres part en cap acte terrorífic. Va declarar que l'Oficina Jurídica va ser un organisme de la Generalitat i que l'assalt al Palau de Justícia el va fer Àngel Samblancat capitanejant les milícies, afegint-hi també que tenia un despatx completament a part dels de l'Oficina Jurídica. Així mateix, en referència a les quantitats dipositades a Lió va assegurar que pertanyien a Eduardo Barriobero. El fiscal, a l'acte de la vista del Consell de Guerra, no va presentar cap testimoni, però al seu informe va considerar que Josep Maria Batlle va cometre un delicte de rebel·lió i va sol·licitar per això la pena de mort. A l'acte de la vista del Consell de Guerra, per la defensa es van presentar tres testimonis que van ser degudament interrogats i es van ratificar en les seves anteriors declaracions. Els testimonis van ser el germà marista Angel Castrillo –que va declarar que Josep Maria Batlle va intervenir a favor que no executessin els germans maristes detinguts–, Ramón Collell Rosell –que va manifestar que quan va estar condemnat a la pena de mort va intervenir a favor seu– i Florencio Morales Ramón, cap de Falange –que va declarar que el va afavorir quan va estar detingut–. L'advocat defensor va manifestar en les conclusions que Josep Maria Batlle va ocupar un lloc a l'Oficina Jurídica, però que no va ser amb afany de persecució d'altres persones, encara que sí de lucre personal, per la qual cosa va sol·licitar una condemna de 20 anys de presó. La sentència té com a data la mateixa que la vista oral del Consell de Guerra, 2 d'agost de 1943. En ella se'l va condemnar a la pena de mort, es van declarar com a fets 2558 Ibidem. MAURÍN, Jeanne, Com es va salvar Joaquín Maurín, Madrid, Jucar, 1980, pp. 145-146. El fet del trasllat a la presó de Burgos ho explica Vicente Noguero. 2559 ANC. Expedients de la presó Model 1941. Expedient de José María Batlle Salvat.

637

provats la seva implicació en un atemptat terrorista, que va ser president del Comitè Propresos de la CNT, que va pertànyer a l'Oficina Jurídica ocupant un lloc destacadíssim, que havia estat amic d'Eduardo Barriobero i Antonio Devesa, que juntament amb ells va realitzar saquejos, detencions i assassinats, que se'l citava amb gran elogi al llibre d'Eduardo Barriobero Un Tribunal Revolucionari i que havia fet amuntegament de diners, joies i altres efectes de les persones perseguides. El 4 d'agost de 1943 se li va comunicar la sentència i es va ordenar que el reclús passés a la cel·la de règim especial 2560 per haver estat condemnat a mort. La commutació de la pena de mort li va arribar el dia 6 de juny de 1944 quan es va rebre a la presó un telegrama comunicant haver-li estat commutada la pena de mort per la menor en grau, per la qual cosa va cessar el seu règim d'aïllament i va ser traslladat a la cel·la corresponent. De la seva vida a la presó se sap que va sol·licitar infructuosament la llibertat condicional i l'indult diverses vegades, que el 4 de març de 1949 exercia el destí d'ordenança de la quarta galeria, que les qualificacions semestrals de conducta diuen que era exemplar, que els dies 24 i 27 de novembre de 1950, va rebre la visita de l'advocat Víctor Iturrioz Echevarría, que el 18 de desembre de 1950 va ser posat en llibertat en el procediment 112/39 seguit pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Barcelona per robatoris –tot i que va continuar a la presó–, que el 14 de gener del 1951 va sortir en llibertat condicional, que va fixar la seva residència a Montblanc (Tarragona). Finalment el 25 de juny de 1962, gairebé 21 anys després de la seva detenció li va ser concedida 2561 la llibertat definitiva.

JOSEP MARIA BATLLE SALVAT. Fou un ebenista i anarcosindicalista que es mogué entre Reus i Barcelona .Nascut a Maspujols (Tarragona), el 9 d'abril del 1889. Fill de Ramon Batlle Thomàs ( Natural de Maldà) i Maria Salvat Mariné ( Natural de l'Aleixar ).Els primers anys de vida els passa al Carrer de l'Esglèsia de Maspujols; A Cal Fuster ( fent referència a l'ofici que el seu pare hi va exercir fins a començament del segle XX) Éra el tercer de quatre germans: l'Antonio ( nascut 9-8-1883), la Josefa (20-10-1885), i el petit Lluís ( 10-6-1891) que es va fer capellà.

. Es traslladà de molt jove a Barcelona, on milità al Sindicat de la Fusta de la CNT i esdevingué un destacat home d’acció. A començaments dels anys 20 va participar activament en l’organitza­ció del Sindicat Únic de la Fusta a Reus i va fer una bona amistat amb Garcia Oliver (que al treballar d'envarnissador també va tenir relació amb el sindicat de la fusta), amb qui col·laborà quan aquest s’establí a Barcelona.

En els anys anteriors a la Dictadura de Primo de Rivera. va prendre part activament en la lluita con­tra els sindicats lliures i els pistolers de la patro­nal.

Van ser uns temps de molta conflictivitat laboral, contrarrestats per la dura repressió dirigida per Severiano Martínez Anido; Gobernador Civil de Barcelona entre novembre de 1920 i octubre de 1922, que contava amb la cobertura de la suspensió de les garanties constitucionals

A l'Abril de 1921 és detingut juntament amb Juan García Oliver acusat d'exigir diners als comerços del port de Tarragona, en nom del Sindicat Únic de Treballadors, per fer front a l'auxili dels presos governatius i les seves famílies, surt en llibertat el novembre del mateixa any. Al sortir de la Model el novembre de 1921 juntament amb García Oliver va estar impulsant la implantació de la CNT a Reus i Tarragona, col·laborant en la creació del ram de constructors de carruatges i transport del sindicat. Al 18 de desembre del mateix any va ser detingut de nou al incautar-li una pistola Star.

Als anys posteriors, l'anarcosindicalisme de trinxera renaixia de la mà del grup los Solidarios, al qual Garcia Oliver i Batlle van estar-hi lligats en diferent mesura.

A consecuencia del tiroteig del 21 de setembre de 1922, a la Ronda de Sant Antoni, entre els agents de la autoritat i "variis individus que es resistieren a ser registrats" va resultar greument ferit Joan Gusí Canyelles, que despres de ser tractat d'urgencia a la casa d'auxili del Carrer del Marquès de Barberà, el van hospitalitzar a la Santa Creu, convenientment vigilat. A més a més va ser detingut Josep Batlle Salvat, al qual identifiquen com a fuster de 33 anys i sindicalista d'acció perilossisim, que va ser un dels que es resisti a ser registrats.

La nit del 12 de desembre de 1922 mentres caminava amb altres companys pel carrer Calabria, una vigilants de seguretat privats els hi donaren "l'alto" i ells respongueren disparant, finalment ell es detingut com presumte autor de l'homicidi al vigilant Pascual Porta, de ferir a l'altre vigilant; Julián Font i lesionar al guarda Julián Expósito. Durant el tiroteig tambe es ferit el seu company; Jaume Jiménez Serra de 19 anys, conegut com a "Jaume de la Tenda"

Dos anys despres de ser pres, el seu defensor en demana l'excarcelació alegant que per l'enfermetat que té, el régim celular agreuja la seva dolencia i possa en perill la seva vida. Sembla que en Josep Batlle patia una tuberculosis pulmonar.

L'11 de Maig de 1925 son finalment jutjats Josep Batlle Salvat i Jaume Jiménez Serra ,se'ls hi demana mes de 20 anys de condemna, a part d'indemnitzar amb 15.000 pesetas a la familia del mort.

El 10 agost 1933 mentre estava a la preso, es posat a disposició judicial acusat juntament amb Benjamín Sánchez González; Josep Fillo Serret i Josep Ripoll Fuxá, de formar part de la societat «Pro Presos» que no estava registrada al Govern Civil i per tant segons la policia s'adjudicaven uns carrecs que no podien ostentar.

. El 1934. durant la Segona República, fou President de la Comissió pro-Presos de la CNT, gestionava els ingressos que per mitjans ordinaris o delictius servien per ajudar als presos i a les seves famílies, per pagaments d'advocats de la CNT, subvencions a la premsa anarquista, trámits judicials.També era l'encarregat d'estudiar les causes en que estaven processats els membres de la CNT i repartir-les entre els lletrats de que disposava el sindicat.

Al esclatar la guerra civil, el juliol de 1936,va formar part del grup armat que va ocupar el Palau de Justícia de Barcelona i desprès formà part del Comitè Revolu­cionari de Justícia de Catalunya, tot constituint la totpoderosa troica, que juntament amb Eduardo Barriobero i Antoni Devesa, s'emparà de l'Oficina Jurídica de Catalunya i allargà la seva actuació més enllà de la dissolució que so­frí el novembre de 1936.

Seguidament fou vocal del Comité d'Inspeccions, dedicat fonamentalment a l'observació, selecció i depuració del personal judicial i fiscal de Catalunya amb l'intenció ferma d'impedir qualsevol investigació dels excessos que l'oficina jurídica podía haver comes. Tanmateix, l'efectivitat de la seva comesa fou mes propagandística que real.

Després dels fets de Maig, en plena cri­si de l’hegemonia de la CNT, fou inculpat i absolt per l’atemptat frustrat que sofrí el president de l'Audiència de Barcelona Josep Andreu i Abelló,

El 18 de setembre de 1937 el ministeri fiscal presentava una querella criminal contra els responsables de l'Oficina Jurídica. El fiscal acusava Eduardo Barriobero Herrán,Luís Cordero Bel, Antonio Devesa Bayona i José Batlle Salvat de posseir dipósits i joies en un banc estranger, les quals podien provenir de les requises i escorcolls realitzats quan eren responsables del tribunal revolucionari.

. Malgrat l'evidéncia deis fets, la Sala II del Tribunal Suprem, en la sentencia dictada el 21 de novembre de 1938, absolia els quatre processats, tot acollint-se a argúcies legals. La sentencia absolutoria contra els membres de l'Ofícina Jurídica era fruit de l'ensorrament dels fronts de guerra i de la immediata derrota republicana. Ja era massa tard per trencar encara mes la difícil convivencia entre les forces antifeixistes, les quals es responsabilitzaven mútuament de la desfeta bél-lica.

El 31 de desembre de 1938, els absolts donen poders perquè el contingut de les caixes s'entregues al Govern de la República, peró entrat el 1939 encara no s'havia retirat el contingut.

Conquerida Barcelona per les tropes rebels, Batlle fuig a França, on rep nombroses presions del Comité Regional de la CNT a l'exili a fi que els lliures els fons que havia retirat de Catalunya i dipositats en una caixa forta a Lió .Mitjançant Andreu Abelló (qui va ser president de l'Audiència de Barcelona) i aquest per mediació de l'Esquerra, li va facilitar la tornada a Espanya , sabent que a l'exili l'esperava una mort segura.

. Com a conseqüència de l'interrogatori que Eduardo Quintela Poveda fa a Justo Bueno quan el deté a Barcelona, Josep Maria Batlle i la seva esposa, Concepción Pallarols, van ser detinguts el 10 de juliol de 1941 a un hotel de Valls i interrogats sobre el suposat contingut de la caixa de seguretat de Lió, on segons Justo Bueno hi havia gran cuantitat de diners i joies que havien estat retirats per Josep Maria Batlle, per ser entregats a Dolores Mir, que en aquell moment era la seva amant. A partir de la sort que va tenint posteriorment Batlle, també podem pensar que actua d'ham per fer retornar junt a ell a varïis companys assedegats del suposat botí que tenia a Reus, i posar-los en mans de la polícia franquista,tot negociant el seu futur amb el nou estat dictatorial. Hem de pensar que Josep Batlle era un personatge sumament espavilat i astud, format en la conflictivitat social de la barcelona dels anys 20 i 30.

La detenció i el processament de Josep Maria Batlle va ser anunciada als diaris i també a edictes perquè es presentessin els suposats perjudicats per l'actuació de l'Oficina Jurídica que funcionava al Palau de Justícia en els primers temps del període roig, de la qual Batlle juntament amb Barriobero i Devesa en van formar part.

Fou jutjat en consell de guerra sumaríssim el 2 d’agost de 1943 i condemnat a mort, la màxima pena li fou commutada per Franco el 13 de Juny de 1944, per la de 30 anys. El 26 de gener del 1951 va sortir de la Preso Model en llibertat condicional i va fixar la seva residència a Montblanc (Tarragona). El 7 de marc de 1958 es va llicenciar després de redimir la pena i finalment el 25 de juny de 1962, gairebé 21 anys després de la seva detenció li va ser concedida la llibertat definitiva.

Les autoritats franquistes van intentar localitzar els diners secrets a la ciutat de Reus, la pàtria mare de García Oliver, doncs existia la creença que els membres de l'Oficina Jurídica hi havien enterrat part del seu tresor.

Pàgina nova, amb el contingut: