Les noves masculinitats són alternatives al model de masculinitat hegemònica, un concepte popularitzat per la sociòloga R. W. Connell que proposa la posició social dominant dels homes, i la posició social subordinada de les dones, proposa explicar com i perquè els homes mantenen els rols dominants de la societat.

No existeix una manera única de concebre i viure la masculinitat, sinó moltes. No és estàtica ni atemporal, ni la manifestació d'una essència interior ni puja a la consciència des de la biologia. Al contrari, és històrica i creada a cada cultura, significant coses diferents en diferents èpoques per a diferents persones.[1]

Tot i que l'home ha estat sempre el terme neutre d'humanitat, els estudis de gènere demostren que "No es neix home, un es converteix en home" és a dir, que el patró masculí es conforma segons una construcció cultural. Tant a Espanya com en altres països.[2]

  1. Michael S. Kimmel. Masculinity in America, 1997. 
  2. M. Segarra i A.Carabí. Nuevas masculinidades. Barcelona: icaria.