Usuari:Mcapdevila/Aclorhídria

Aclorhídria
	Cèl·lula parietal, secretora de àcid clorhídric al estómac
Classificació
CIM-10	K31.8
CIM-9	536.0
Recursos externs
DiseasesDB	29513

{{usuarificat}

Aclorhídria o hipoclorhídria és un estat clínic en què la producció de l'àcid gàstric de l'estómac és inexistent o baixa, respectivament.^[1] Pot estar associat a diversos problemes mèdics.

L'aclorhídria causa nivells baixos de ferro en aquells pacients amb antecedents de gastrectomia o presència d'atròfia de l'estómac a la biòpsia amb nivells elevats de l'hormona gastrina, sent a més la resta de l'exploració física normal.^[2]

Signes i símptomes

La disminució en la producció d'àcid gàstric causa símptomes similars als de la reflux gastroesofàgic i dificulta la digestió de les proteïnes inhibint l'activació de l'enzim pepsina, l'activació només és possible en condicions de pH gàstric sota. A més s'ha pogut comprovar que nivells baixos d'àcid a l'estómac poden possibilitar el creixement bacteri no (ja que l'àcid elimina els microbis presents en el menjar), això pot manifestar-se com diarrea o absorció deficient de certs nutrient so vitamina s.

Causes

La hipoclorhídria pot ser un signe de malalties autoimmunes, l'ús prolongat de certs antiàcid s, o un símptoma d'infecció per Helicobacter pylori ,^[3] anèmia perniciosa, l'efecte secundari de radioteràpia, bypass gàstric o un tumor neuroendocrí de pàncrees.

L'aclorhídria passa amb més freqüència amb l'ús d'inhibidors de la bomba de protons que amb els bloquejadors H ₂. Els nivells de vitamina B₁₂ s'han de controlar en les persones que consumeixen altes dosis de bloquejadors H ₂ per períodes prolongats.^[4]

Diagnòstic

El 90% dels pacients amb hipoclorhídria tenen anticòss contra la H+/K+ATP-asse bomba de protons. El diagnòstic es fa si el pH gàstric roman alt (> 4.0) al marge de l'estimulació de la pentagastrina. Sovint es detecten en l'analítica elevats nivells de gastrina.

Referències

↑ Alpízar-Alpízar, Warner, UNE, Clas i SERRA, Rafaela. La inflamació i el seu paper en el desenvolupament del càncer gàstric (en espanyol). Acta médica costarric. [En línia]. abril-juny. 2009, vol.51, no.2 [citat 7 gener 2010], p.76-81. ISSN 0001-6012.
↑ ALONSO COTONER, C. et al. Ferropenia: no sempre són pèrdues (en espanyol). An Med Interna (Madrid) [en línia]. 2003, Vol.20, n.5 [citat 2010.01.13], pàg. 11-15. ISSN 0212-7199.
↑ Monés, J. i GRUP CONFERÈNCIA ESPANOLA DE CONSENS SOBRE Helicobacter pylori et al. Indicacions, mètodes diagnòstics i tractament eradicador de Helicobacter pylori: Recomanacions de la II Conferència Espanyola de Consens (en espanyol). Rev esp. inferm. dig. [En línia]. 2005, vol.97, n.5 [citat 2010.01.07], pàg. 348-374. ISSN 1130-0108.
↑ [MedlinePlus]. «nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/patient-vitaminb12.html Vitamina B₁₂» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol, 2009. [Consulta: 13 gener 2010].

[1] Alpízar-Alpízar, Warner, UNE, Clas i SERRA, Rafaela. La inflamació i el seu paper en el desenvolupament del càncer gàstric (en espanyol). Acta médica costarric. [En línia]. abril-juny. 2009, vol.51, no.2 [citat 7 gener 2010], p.76-81. ISSN 0001-6012.

[2] ALONSO COTONER, C. et al. Ferropenia: no sempre són pèrdues (en espanyol). An Med Interna (Madrid) [en línia]. 2003, Vol.20, n.5 [citat 2010.01.13], pàg. 11-15. ISSN 0212-7199.

[3] Monés, J. i GRUP CONFERÈNCIA ESPANOLA DE CONSENS SOBRE Helicobacter pylori et al. Indicacions, mètodes diagnòstics i tractament eradicador de Helicobacter pylori: Recomanacions de la II Conferència Espanyola de Consens (en espanyol). Rev esp. inferm. dig. [En línia]. 2005, vol.97, n.5 [citat 2010.01.07], pàg. 348-374. ISSN 1130-0108.

[4] [MedlinePlus]. «nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/natural/patient-vitaminb12.html Vitamina B₁₂» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol, 2009. [Consulta: 13 gener 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]