No s'ha de confondre amb Carall.

S'anomena carrall,[1] tàrtar dental[2] o càlcul dental[2] a l'acumulació de sals de calci i fòsfor sobre la superfície dental. Es tracta del resultat de la mineralització de la placa bacteriana, és a dir, del conjunt de microorganismes, saliva i restes alimentaris que es van dipositant sobre les peces dentals.[3]

El carrall es compon d'una part orgànica i una altra inorgànica, on predominen el calci i el fòsfor.

Segons la seva localització, es distingeix entre el carrall supragingival (groc), quan es troba per sobre de la línia de la geniva, i el infragingival o subginginval (marró), quan se situa per sota d'aquesta línia.

Tractament

modifica

Un cop detectat el carrall a les dents l'única manera de retirar-lo és mitjançant un procés anomenat tartrectomia realitzat per un odontòleg (dentista). [4]

Altres definicions

modifica

A part d'anomenar carrall a les taques a causades per la mineralització de la placa bacteriana, també se n'anomena a l'adhesió constant i progressiva de carbonats de calci i de magnesi provocant el creixement d'una crosta incrustant de molt importants gruixos, la qual és mecànicament difícil d'eliminar i tèrmicament molt aïllant, la qual cosa redueix espectacularment l'eficiència de la transferència de calor a l'aigua, ocasionant pèrdues econòmiques molt grans a les empreses que treballen amb les aigües que contenen aquests minerals (anomenades aigües dures)

Referències

modifica