Usuari:Mcapdevila/Genuflexió
La genuflexió és un gest protocolari que exprimeix el respecte, l'adoració o la submissió.[1] El gest consisteix en flectar un genoll, generalment el dret fins a terra, amb el tors alçat o inclinat.
La genuflexió al catolicisme modifica
A les esglésies catòliques, es fa una genuflexió en passar per front del sagrari quan hi ha hòsties consagrades presents al sagrari o en entrar a una església si el sagrari és immediatament visible. Addicionalment, en les accions litúrgiques com el rés de Vespres, la genuflexió es fa també davant el crucifix. És un signe de respecte, com que catòlics consideren que Jesucrist és físicament present en les espècies eucarístiques, el pa i el vi considerats com transsubstanciats.
En la missa ordinària el sacerdot fa genuflexions en arribar al presbiteri, si el Santíssim està reservat en el sagrari; després de l'elevació de l'hòstia; després de l'elevació del calze i abans de la comunió.
Davant el papa hom sol fer una genuflexió amb el genoll esquerre, per diferenciar el tribut d'honor que se li rendeix al pontífex amb el culte d'adoració que només se li pot retre a Crist. La genuflexió al catolicisme tendria l'origen en l'edat mitjana, en la cerimònia de la cort de l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Primer va ser una genuflexió del vassall enfront del seu senyor, després davant el Bisbe i posteriorment enfront del santíssim. Encara avui alguns grans ordes monàstics no fan la genuflexió, a causa que la seva fundació és anterior a la introducció de la genuflexió a la litúrgia i la pràctica privada.
Els fidels no tenen obligació de fer cap genuflexió. Durant certs moments (com la pregària eucarística, abans de la comunió, el credo i l'evangeli de certes festes) s'agenollen, amb els dos genolls; aquest gest no és el mateix que una genuflexió. El gest de la inclinació profunda del tors s'utilitza, fora de les celebracions litúrgiques, per venerar un altar en el qual no hi ha sagrari, en passar davant seu. Durant la missa, es realitzen altres inclinacions prescrites per la litúrgia.
Referències modifica
- ↑ «Mcapdevila/Genuflexió». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Genuflexió |