Mirissa

Aquesta usuària està estudiant Farmàcia

UB	Aquesta viquipedista és estudiant de la Universitat de Barcelona.

Aquest viquipedista és peixos.

JULIVERT

Nomenclatura

El nom científic complet del julivert és Petroselinum sativum, es troba classificat dins la família de les umbelíferes, té com a sinonímia Petroselinum crispum, Petroselinum hortense i es coneix popularment com a julivert.

Ecologia

Originari de la regió mediterrània, es tracta de plantes cosmopolites que es troben sobretot a les regions temperades de l'hemisferi nord i, en menor grau a les muntanyes tropicals. Són molt abundants a les zones continentals centro-asiàtiques.

Planta cultivada en els horts i naturalitzada en molts llocs d’Europa, apareix en llocs frescos al costat de parets i roques.

Descripció

És una planta herbàcia, perenne, aromàtica, fins a un metre d’alçada. Té tiges inclinades, fulles inferiors tripinnades, amb amples lòbuls cuneïformes (en espècies cultivades generalment arrissats), i les fulles superiors tenen tres lòbuls. Les fulles normalment són simples i poques vegades enteres, i es segmenten en major o menor grau, a vegades múltiples vegades. Casi sempre mostren una vaina ben desenvolupada, sobretot en les fulles superiors. L’arrel és axonomorfa o amb rizoma més o menys desenvolupat. Les flors en umbel•les de fins a cinc centímetres, aplanades per dalt. Cada radi de l’umbel•la primària es torna a ramificar i en produeix una de secundària, per això es diu que tenen umbel•les compostes. Al voltant de la base dels radis de les umbel•les primàries hi solen haver un conjunt de bràctees, també es forma involucre. La flor és pentàmera, però amb el calze al costat superior del ovari, molt reduït, amb la corol•la de 5 pètals petits de color blanc o groguencs, desiguals, sobretot en les flors perifèriques, per tant, la flor és zigomorfa. L’androceu és de 5 estams que alternen amb els pètals. En el gineceu hi ha 2 carpels, ja no té la simetria pentàmera, que a la base forma una intumescència anomenada estilopodi. L’ovari, totalment ínfer, quan és madur ens dóna un fruit sec. Aquest fruit consta de 2 parts, perquè els dos carpels que el componen no es solden. Aquests dos carpels o mericarps acaben separant-se quan arriben a la seva perfecció. La cara que els ha unit es diu cara comissural. En les bandes de la cara comissural es troben porcions longitudinals que es diuen costelles comissurals; i al dorso del mericarp, es troba la costella dorsal, que correspon al nervi mig del carpel; entre ambdós costelles es solen formar més, que són les costelles laterals. En total, cada mericarp sol tenir 5 costelles longitudinals, més o menys marcades, que són les cotelles principals o primàries. Dins del pericarp hi ha un recipient secretor allargat anomenat vita. Cada mericarp conté una llavor i dóna lloc a un fruit sec i indehiscent, per tant, és un diaqueni. Aquest té un suport intern que es diu carpòfor. Fruits ovoides fins a tres mil•límetres.

Farmacologia

La part utilitzada de la planta medicinal és la llavor i les fulles. La seva composició química es basa en aminoàcids (lisina), àcids com l'ascòrbic (vitamina C), el fòlic, el nicotínic, l'oleic, el palmitic i el petroselinic que es troben a la llavor, oli essencial ric en apiol, a les fulles i especialment a les llavors, furocumarines com el bergaptè i la xantotoxina, sobretot en els brots tendres, i alpha-pinnè, beta-pinnè, betacariofilè, beta-felandrè i mircè a la llavor. També conté alcaloides com la miristicina i la rutina en les fulles, greixos especialment a la llavor, fibres a la planta i minerals com el potassi, el calci, el fòsfor, el magnesi, el ferro i al zinc entre d’altres a tota la planta. S'utilitza com a col•liri ocular ja que alleuja les irritacions dels ulls cansats, s'ha d'espremer la planta tendra i aplicar amb una gassa una mica de suc sobre els ulls. Té acció vulneraria atenuant els dolors, els responsables són l’àcid ascòrbic i el zinc. Útil com a relaxant del nostre cos. És una planta galactòfora, ja que deté l’excés de producció de llet en les lactants. Es pot fer servir per l'halitosi, així la mala olor de boca es pot combatre mastegant fulles de julivert. La droga té quatre accions farmacològiques principals, carminativa, tònica, estomacal i digestiva afavoreint la digestió, contribuint a expulsar les flatulències i obrint la gana. Molt adequada en espasmes intestinals, s'aconsegueix prenen dues tasses al dia d'infusió d’una cullerada petita de llavors, per tassa d’aigua. En cas d’inapetència prendre una tassa d’infusió mitja hora abans dels àpats. És diürètica, de fet un dels millors diürètics per l’acció de l’apiol que afavoreix l’eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos d’obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques que s’associen amb l’acumulació d’aigua en el cos. Prendre 3 cullerades de suc al dia, obtingut al picar la planta o comprat en botiga especialitzada. Emmenagoga, és a dir, afavoreix la menstruació i alleuja els dolors associats amb ella. La influència de la miristicina i de l’apiol són els responsables d’aquesta propietat. En dosis superiors al que està permès, aquests dos resulten tòxics. Decocció 25 grams d’arrel per mig litre d’aigua durant 10 minuts i prendre una tassa al dia. Però aquesta planta medicinal també presenta toxicitat. L’oli essencial principalment per la seva composició en apiol, miristicina, bergaptè i xantotoxina. L’apiol en dosi adequada actua com a emmenagog. En quantitats superiors al que està permès, és a dir, més de 10 gotes d’essència al dia, resulta abortiu. En dosis més elevades produeix intoxicació del fetge, paràlisi circulatòria i mort, precedit de diarrea, vòmits, alteració del ritme cardíac, etc. En el cas de no arribar a produir la mort, les lesions sobre el fetge i al ronyó son importants. No s’ha de subministrar oli essencial durant l’embaràs. Un altre component tòxic de l’oli essencial és la miristicina, un estupefaent que afecta el sistema nerviós central, i que pot produir convulsions. La xantotoxina i el bergaptè són fototòxics, que reaccionen en contacte amb la llum, especialment en ambients assolellats o d’alta muntanya, produint lesions en la pell. Donat el perill que suposa la ingestió d’oli essencial, es recomana no utilitzar aquest producte, aprofitant la resta de preparacions per a aconseguir els efectes beneficiosos d’aquesta planta.

Observacions

A principis de primavera s’arreplegaran les arrels, les fulles a principis d’estiu i les llavors a principis de tardor. Arrels i fulles han d’assecar-se a l’ombra, encara que és millor no assecar les segones. Les primeres han de guardar-se en recipients hermètics en un lloc fosc, les fulles s’haurien de menjar fresques. Les llavors han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en lloc fresc i ombreig. Serveix com a condiment: menjar fresc, el julivert és ideal per donar gust a molts plats, des de sopes, a verdures, amanides, carns....s’utilitzen de la mateixa manera les llavors i les arrels seques com a espècies.

Bibliografia

Flora Manual dels Països Catalans Oriol de Bolòs Josep Vigo Ramon M.Masalles Josep M.Ninot Editorial Pòrtic s.a. 2na edició 1993

Curso de Botànica Tomás Emilio Díaz González i altres Ediciones Trea, S.L. 2004

Botànica Jesús Izco, E.Barreno i altres Mc GRAW-HILL•INTERAMERICANA DE ESPAÑA, S.A.U. 2na edició

Pàgines web

www.botanical-online.com/medicinalspetroselinum.htm

www.hipernatural.com/es/pltperejil.html

www.articulos.infojardin.com/aromaticas/Fichas/Perejil.htm

www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,543,m,2719&r=ReP-19962-DETALLE_REPORTAJESPADRE