Montserrat casals
CONSOL CASALS GENOVER (Barcelona 2 d'octubre de 1949 - 9 de Desembre de 2012) modifica
Casada amb Josep Mª Hosta Pascual, filla de Miquel Casals Colldecarrera, advocat, i de Montserrat Genover Vila, farmacèutica, te dos germans Enric i Montserrat. modifica
ESTUDIS:
Estudia primària i Batxillerat a les escola de les reverendes Esclaves del sagrat Cor de la Rambla de Catalunya de Barcelona entre els anys 1955 i 1966.
Inicia els estudis universitaris l'any 1961 a la universitat de Barcelona on es llicencia en ciències químiques l'any 1971.
DOCENCIA:
Entre els anys 1971 a 1977 va ser professora ajudant de química orgànica a la càtedra conjunta de de les facultat de Química i farmàcia , havent donat classes a les dues facultats.
A partir de 1977 és professora de batxillerat de física i química, entre 1977 -1981 a l'Institut Patronat Ribas de Barcelona. Entre 1981-1990 a l'IES Ferran Casablancas de Sabadell, a partir de 1990 fins a la seva jubilació l'any 2010 a l'IES Sant Andreu a Nou Barris de Barcelona .
ACTIVITATS SOCIALS I POLÍTIQUES:
Durant els seus anys universitaris es va implicar molt en el moviment estudiantil antifranquista.
En acabar la carrera es fa afiliar a la Organització Comunista Bandera Roja, llavors en la clandestinitat. Va col·laborar en el Centre d’Estudis de Moviments Socials -CEMS, plataforma de Bandera Roja, editava la revista “Alternativas”. A l’inici de la transició va ser detinguda mentre repartia propaganda del seu partit a les Rambles. Després de legalitzar la OCE Bandera Roja es va presentar a les eleccions generals i municipals.
En els últims anys del franquisme va participar en el moviment de professors no numeraris s“penenes”. L’any 1976, juntament amb altres persones va fundar el sindicat d’ensenyament de CCOO, i en va ser la primera Secretària d’Organització.
En la seva vessant ecologista, formà part del moviment ecologista. Entre el 1976 i el 1978 té una actuació destacada en la victoriosa campanya “Salvem els Aiguamolls de l’Empordà”. El 1977 és de les impulsores del Comité Antinuclear de Catalunya (CANC) antecessor d’Ecologistes en Acció. Els últims anys va estar en el Col·lectiu ecologista Agudells.
L’any 1980 va estar en el grup de reflexió i d’organització anomenat Col·lectius Comunistes de Catalunya (CCC) que va abandonar Bandera Roja i varen participar de la creació de Nacionalistes d’Esquerra. La Consol va anar en la llista per Barcelona de Nacionalistes d’Esquerra en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.
A mitjans dels 80 s’estableix al barri de Gràcia. Abandona Nacionalistes d’esquerra i s’integra al Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Quan aquest entra en crisi, participa en l’Assemblea d’Unitat Popular i impulsa i col·labora en diferents entitats gracienques: l’Ateneu popular SOROLL; Vocalia de Dones de l’AVV; Casal Independentista Poca Broma i Ateneu Popular la Torna.
El 1976 va participar en les Jornades Catalanes de la Dona i va ser de les impulsores de la Coordinadora Feminista. Més tard s’integrà a Ca la Dona i al grup Dones Antimilitaristes (DOAN) des d’on va participar en els anys 80 en les campanyes anti OTAN i en diferents mobilitzacions pacifistes, especialment de solidaritat amb Bòsnia, des del grup Dones X Dones, durant la guerra de Iugoslàvia al anys 90. També va estar molt present en la plataforma Aturem la Guerra, durant la guerra del Golf i la d’Iraq. El 2011, durant el 15M va ser de les creadores de Feministes Indignades.
El 1991 formà part d’una delegació solidària a El Salvador, en Filla de Miquel Casals Colldecarrera, advocat, i de Montserrat Genover Vila, farmacèutica. te dos germans Enric i Montserrat
Estudis:
Estudia primària i Batxillerat a les escola de les reverendes Esclaves del sagrat Cor de la Rambla de Catalunya de Barcelona entre els anys 1955 i 1966.
Inicia els estudis universitaris l'any 1961 a la universitat de Barcelona on es llicencia en ciències químiques l'any 1971.
Docència
Entre els anys 1971 a 1977 va ser professora ajudant de química orgànica a la càtedra conjunta de de les facultat de Química i farmàcia , havent donat classes a les dues facultats.
A partir de 1977 és professora de batxillerat de física i química, entre 1977 -1981 a l'Institut Patronat Ribas de Barcelona. Entre 1981-1990 a l'IES Ferran Casablancas de Sabadell, a partir de 1990 fins a la seva jubilació l'any 2010 a l'IES Sant Andreu a Nou Barris de Barcelona .plena guerra civil. Arran d’aquesta experiència s’integra en el Comitè de Solidaritat amb el Salvador i en l’associació Entrepobles. El 1992 torna a anar en una delegació a El Salvador, aquesta vegada com a organitzadora del Comitè de Solidaritat.
El 1994 fou de les principals impulsores i dinamitzadores de l’acampada del 0,7% a la Diagonal.
Durant els anys 90 i 2000 participa des d’Entrepobles en diferents activitats de solidaritat i cooperació amb Amèrica Llatina. A l’any 2000 és cofundadora del Col·lectiu Cayapa de solidaritat amb Veneçuela i posteriorment de l’Assemblea Bolivariana de Catalunya.
El 2009 arran del cop d’estat a Hondures impulsa la Plataforma de Solidaritat amb Hondures.
Va viatjar en missions de solidaritat i cooperació a diferents llocs d’Amèrica Llatina: Brasil (1993); Colòmbia (1995); Haití (1998); Equador (2000); Veneçuela (2002, 2005 i 2008).
Va morir a Barcelona el dia 9 de desembre de 2012