Morenah

Aquest viquipedista forma part del Viquiprojecte Estudiants.

Macronutrients

Definició

Els macronutrients són:

• Proteïnes

• Lípids (grasses)

• Hidrats de carboni

Constitueixen els principals ingredients de la dieta i so o bé el material bàsic que compon el cos humà (per norma general, les proteïnes i grasses formen el 44% i el 36% del pes del cos, respectivament), o bé el "combustible" necessari perquè funcioni (l'ideal és que els hidrats de carboni i els greixos ens proporcionin el 55% i el 30% de la nostra energia).

L’aigua també és un macronutrient, però atès que no obtenim cap "aliment" d'ella (ni energia ni altres components essencials), sovint no la hi considera com a tal. No obstant això, es tracta de l’element més important del nostre cos, tant quantitativa com qualitativament. No només representa entorn d’un 60% del pes total del nostre cos, sinó que també és l’element més indispensable. Generalment, una pèrdua de només un 8% de l’aigua del cos (al voltant d’uns 4 litres) és suficient per a provocar una malaltia greu. En canvi, en el cas de les proteïnes; el segon element en importància; el marge de pèrdua possible és d’un 15% aproximadament, xifra que, en l’element més prescindible, el greix, arriba fins al 90%.

1. Proteïnes

Les proteïnes són els materials que desenvolupen major nombre de funcions en les cèl·lules de tots els éssers vius. Per una banda, formen part de l'estructura bàsica dels teixits (músculs, tendons, pell, ungles...) i, per atra banda, tenen funcions metabòliques i reguladores (assimilació de nutrients, transport d'oxigen i greixos a la sang, inactivació de materials tòxics o perillosos...). També són els elements que defineixen la identitat de cada ésser viu, perquè constitueixen la base de l'estructura del còdig genètic o ADN i dels sistemes de reconeixement d'organismes estranys en el sistema immunitari.

      Les proteïnes són molècules de gran mida formades per llargues cadenen lineals dels seus propis elements constitutius: els aminoàcids. Existeixen uns vint tipus d'aminoàcids diferents, que poden col·locar-se en qualsevol ordre i repetir-se de qualsevol manera. Una proteïna mitjana està formada per uns cent o dos-cents aminoàcids alineats, cosa que dóna lloc a un nombre de possibles combinacions aclaparador. I per si no n'hi hagués prou, segons la configuració espacial tridimensional que agafi una determinada seqüència d'aminoàcids, les seves propietats poden ser totalment diferents. Tant els glúcids com els lípids tenen una estructura relativament simple comparada amb la complexitat i diversitat de les proteïnes.
      A la dieta dels humans es pot distingir entre proteïnes d'origen vegetal o d'origen animal .Les proteïnes d'origen animal es troben a les carns, els peixos, les aus, els ous i els productes làctics.. Les d'origen vegetal es troben de forma abundant en els fruits secs, la soja, els llegums, els xampinyons i els cereals complets. Les proteïnes d'origen vegetal, preses en conjunt, són menys complexes que les d'origen animal.
      Com que cada espècies animal o vegetal està formada pel seu propi tipus de proteïnes, incompatibles amb les d'altres espècies, per poder assimilar les proteïnes de la dieta abans han de ser partides i convertides en els seus diferents aminoàcids. Aquesta descomposició es realitza a l'estómac i a l'intestí, sota l'acció dels sucs gàstrics i els diferents enzims. Els aminoàcids obtinguts passen a la sang, i es distribueixen pels teixits, on es combinen de nou formant les diferents proteïnes específiques de la nostra espècie. 

1. Lípids

Al igual que els glúcids, els greixos s'utilitzen sobretot per aportar energia a l'organisme, però també són imprescindibles per a altres funcions com l'absorció d'algunes vitamines (les liposolubles), la síntesi d'hormones i com a material aïllant i de recobriment d'òrgans interns. També formen part de les membranes cel·lulars i de les beines que envolten els nervis.

      Són presents en els olis vegetals (oliva, blat de moro, gira-sol, cacauet...) rics en àcids grassos insaturats, i en els greixos animals ( cansalada, mantega, llard de porc...) rics en àcids grassos saturats. Els greixos dels peixos contenen majoritàriament àcids grassos insaturats.
      Malgrat que dins el grup dels lípids podem trobar productes amb composicions molt diferents, la major part dels greixos que consumim procedeixen del grup dels triglicèrids. Els triglicèrids estan formats per una molècula de glicerina, a la qual hi han units tres àcids grassos de cadena més o menys llarga. El els aliments que normalment consumim sempre trobem una combinació d'àcids grassos saturats i insaturats. Els àcids grassos saturats són més difícils d'utilitzar per l'organisme, ja que les seves possibilitats de combinar-se amb altres molècules es limiten perquè tots els seus possibles enllaços ja estan utilitzats o saturats. Aquesta dificultat de combinació amb altres compostos fa que sigui difícil trencar llurs molècules en altres de més petites que travessin les parets dels capil·lars sanguinis i les membranes cel·lulars. Per això, en algunes condicions poden acumular-se i formar plaques en l'interior de les artèries (arteriosclerosi).
      Continuant en importància nutricional topem amb els fosfolípids, que inclouen fòsfor en les seves molècules. Entre altres coses, formen les membranes de les nostres cèl·lules i actuen com a detergents biològics. També és important assenyalar el colesterol, substància indispensable en el metabolisme perquè forma part de la zona intermitja de les membranes cel·lulars ( manté la seva forma), i intervé en la síntesi de les hormones. Existeix però un problema, com tots els excessos, un excés de colesterol pot provocar problemes. Si la quantitat de colesterol en el nostre organisme és molt alta, aquest passa a la sang. Un cop a la sang, és molt possible que aquest s'acumuli en els petits capil·lars i vasos sanguinis i per tant que produeixi obstruccions que impedeixin el pas de la sang, donant lloc a malalties cardiovasculars greus. 
      Els lípids o greixos són la reserva energètica més important de l'organisme dels animals. Això es deu a que cada gram de greix produeix més del doble d'energia que els demés nutrients, cosa que fa que per acumular una determinada quantitat de calories, només sigui necessari la meitat de greix del que seria necessari de glucogen o de proteïna.

1. Hidrats de carboni

Els hidrats són la base que ens permet rendir al màxim en la nostra activitat esportiva, ens aporten la energia necessària i són imprescindibles en les dietes per a guanyar pes i massa muscular.