Usuari:Nabarberacata/proves
TEORIA DE L'ACCIÓ DIALÒGICA modifica
Definició modifica
Paulo Freire diu que la naturalesa de la persona és dialògica, és a dir, ens relacionem amb els altres per construir-nos, on la base de la relació és la comunicació.
El diàleg és una exigència de la naturalesa humana i una reclamació a favor de l'opció democràtica de l'educador o educadora, per aquesta raó la relació entre educador/a i educand ha d'estar basada amb el diàleg, un diàleg que fomenti la curiositat epistemològica, la cultura, un aprenentatge alliberador i una visió crítica de l'educand.
Un autor referent en l'acció dialogica és Paulo Freire, aquest defensa que aquest element és una de les feines més essencials del professorat en la nostra societat.
L’acció dialògica podríem dir que té com a objectiu descobrir la veritat interaccionant amb altres persones i el món
Tot el diàleg que es duu a terme en un clima dialògic té una intenció educativa darrere, fins i tot el silenci, ja que crea un espai reflexiu.
Quan es parla sobre una classe on s’utilitzi l’acció dialògica no acostumem a pensar en una clase magistral, i sí que es pot dur a terme una classe magistral amb tècniques d’acció dialògica, ja que, l'educador exposa contingut amb la finalitat de promoure la curiositat epistemològica, que interpel·lin i qüestionin la realitat de l'explicació.
A la sombra de este árbol Paulo Freire modifica
Un llibre que reflexiona sobre el concepte és a la sombra de este árbol de Paulo Freire. Aquest relat ens fa pensar sobre el debat actual que hi ha en relació a la pràctica de l'acció dialògica, La problematica principal recau en la idea de l’aprenentatge a través de l’entrenament a les educands i no l'adquisició de coneixements a través de la formació.
La relació dialògica forma part de la teoria comunicativa o procés gnoseològic. No es pot confondre aquesta teoria amb parlotejar, la dialògica és serietat i investigació crítica.
A l’autor Paulo Freire, critica la postura actual, basada només en teoritzar des d’una postura cientifista, que allunya la pràctica diaglógica del món educatiu i per tant no permet espais de desenvolupament personal i d’investigació, sinó d’entrenament dels educands per tal que s’adaptin a les situacions sense protestar.
Bibliografia modifica
Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol . Barcelona: El Roure.
Aubert, A; Flecha, A; García, C; Flecha, R; Racionero, S (2008). Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información. Barcelona: Hipatia Editorial.
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Nabarberacata. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |