Novel·la cavalleresca

CONTEXT:

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va sorgir a Europa en els segles XIV i el XV i van ser novel·les més modernes que reflectien esdeveniments reals d'aquella època. Eren narracions en prosa que tracten de ser el més autèntic i reals possible per ser creïbles a qualsevol persona que llegeixi (o escolta com llegeixen) un llibre d'aquest tipus. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries. Hi ha una diferència fonamental entre els dos gèneres: la novel·la cavalleresca i el llibre de cavalleries. La novel·la cavalleresca fa referència a un món possible, i de vegades real. Quan es tracta de biografies o de personatges de cavallers de vegades pertanyen a la història. Al contrari, els llibres de cavalleries estan plens de dragons, mags, gegants i bruixes així com altres elements fantàstics. Els llibres de cavalleries van tenir una gran importància fins al segle XII, i posteriorment es va evolucionar cap a la novel·la cavalleresca que va sorgir a mitjans del s. XV, amb les seves pròpies característiques literàries, per tant no podem confondre els llibres de cavalleries amb la novel·la cavalleresca.

CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVEL·LA CAVALLERESCA:

Les característiques de la novel·la cavalleresca són:

• Els escenaris on transcorren els fets són reals, són terres que els lectors i lectores coneixen, és a dir, les històries no passen en països exòtics i allunyats geogràficament.

• El temps en el qual es narra la història és proper a qui llegeix, són fets actuals d'acord amb l'època, en lloc d'estar ambientades segles enrere.

• Els personatges que apareixen en la novel·la són coneguts pels lectors.

• Apareixen episodis històrics com batalles que tots coneixen, com per exemple la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs o el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies.

• No hi ha elements meravellosos ni fantàstics, tot el que ocorre en la història és real.

• En aquestes novel·les, l'odi és més humà i natural. Per això quan Tirant s'enamora de la Carmesina, se sent tímid i no sap com declarar-s'hi.

• L'enamorament que senten els cavallers és per una atracció física. L'enamorament en altres novel·les es manifesta de manera poètica, mentre que en les novel·les cavalleresques es manifesta a través d'un diàleg entre els personatges. Per això les accions tenen lloc en espais amplis i a l'exterior i amb certs perills; en canvi, en les novel·les de cavalleria l'espai és interior, protegit i segur.

QUALITATS DEL CAVALLER IDEAL:

L'heroi cavalleresc era l'home que lluitava en les guerres i destacava per les seues gestes. Ix a la recerca d'aventures buscant la satisfacció personal l’enamorament d’una dama. Havia de ser fidel i havia de menysprear el sofriment.

JOANOT MARTORELL:

VIDA:

Joanot Martorell fou un escriptor i cavaller valencià. No se sap segur però es diu que va nàixer a Valencià l'any 1410. Provenia d'una família de noblesa mitjana. Joanot era fort i de vida moguda i també amant de les lluites per això viatjava a Anglaterra, Portugal i Itàlia on estigué llargues temporades. Joanot era un cavaller batallador i deixava per escrit, com a aficionat que era a l'escriptura, totes les seues lluites que en total en són quatre: La primera va ser entre Joanot Martorell i Joan de Monplau, que eren cosins. Joan li havia promès a Joanot que es casaria amb la seua germana Damiata i finalment no ho va fer. Com no es va presentar al duel, Joan de Monplau decidí que tindria que pagar-li a Damiata. La segona batalla va ser entre Joanot Martorell i Jaume Ripoll. La tercera va ocórrer entre Joanot Martorell i Felip Boil. I l'última fou entre Joanot Martorell contra Gonzalo de Híjar. Joanot, gràcies als viatges, coneixia cada vegada més, per exemple la vida cortesana, cavallers de l'època i molts llibres que li serviran d'il·luminació en un futur. També viatjà a Portugal i allí va conèixer l'infant Ferran al qual va atribuir la seua obra Tirant lo Blanc. I per últim Joanot Martorell va morir l'any 1465 a la ciutat on va nàixer, València, deixant la seua única obra Tirant lo Blanc sense acabar.

Tirant lo Blanch

OBRA:

És l'obra més important i única de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, ja que fou escrita perquè era la visa que ell haguera volgut viure , però va morir abans de finalitzar-la. Va ser acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba ja que era un amic de la família de Martorell i per això es va quedar el manuscrit. Però molts diuen que sols va dur l'obra a la impremta, ja que no era cap literat. Finalment va morir abans que fóra acabada d'imprimir. Hi ha qui pensa que qui va intervenir segurament en l'obra va ser Joan Roís de Corella. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i anys després reimpresa a Barcelona en edicions incunables. Durant el segle XVI fou traduïda al castellà i a l'italià, més tard al francès i ho ha estat a l'anglès i a moltes altres llengües. És considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i en el seu segle d'or. És la primera novel·la moderna de la literatura medieval i una gran obra de les lletres catalanes. Reconegut per literaris de la literatura catalana com Cervantes que cita Tirant al Quixot en una escena on comencen a cremar llibres.

NARRATIVA:

ARGUMENT

Les aventures de Tirant, el protagonista de l'obra, dins d'eixes aventures estan els amors i les lluites del cavaller. Tirant comença a presentant-se a competicions cavalleresques a Anglaterra, després a França, on continuen les aventures. Per salvar l'imperi bizantí enfronta al rei Cèsar i els turcs otomans. I per últim Tirant, abans de casar-se amb l'hereva de l'imperi Carmesina, mor per una infecció respiratòria.

PERSONATGES:

1. TIRANT LO BLANC: Un valent i fort cavaller amb molta habilitat amb les armes, en l’amor es tímid però és un cavaller molt educat i amable.
2. CARMESINA: Es una dona amb una gran bellesa, sols té un objectiu que és conservar la virginitat. Tirant es va enamorar d’ella per la seua bellesa.
3. DIAFEBUS: És un prestigiós cavaller molt culte i fidel. És un amic de Tirant. Està casat amb la filla del duc de Macedònia, Estefina.
4. ESTEFINA: L’esposa de Diafebus i donzella i íntima amiga de Carmesina.
5. EMERADOR: L’amo de l’imperi de Constantinoble. És un home amb educació i molt culte. Mor de pena per Tirant i Carmesina, ja que és un home que es preocupa pels problemes de la cort.
6. EMPERADRIU: Amaga al seu marit la seua relació amb Hipòlit, és una dona molt noble, honesta i respectuosa.
7. HIPÒLIT: És molt insegur amb ell mateix, és jove però s’expressa amb un llenguatge molt culte. Declarà el seu amor a l’Emperadriu.
8. PLAERDEMAVIDA: Amiga i donzella de Carmesina. Ajuda a Tirant a seduir Carmesina.
9. VIUDA REPOSADA: És una persona odiosa, està enamorada de Tirant i fa el possible per trencar la relació d’ell amb Carmesina. A més, és la dida de Carmesina.
10. FELIP DE FRANÇA: Tirant l’ajuda a aconseguir a Ricomana encara que és un infant molt estúpid.
11. RICOMANA: És la princesa de Sicília i gràcies a Tirant es casarà amb Felip de França.
12. EL SENYOR D’AGRAMUNT: És cosí de Tirant, és casarà amb Plaerdemavida i serà rei.

MODERNITAT DE LA NOVEL·LA.

La novel·la de Tirant lo Blanc està caracteritzada pel seu caràcter innovador, molt més realista que altres novel·les de l’època, que presenta la ficció narrativa. Per això, la versemblança és l’element més destacat per a denominar-la com una novel·la moderna. Aquesta obra també suposa la renuncia transitòria dels ideals medievals com la (cavalleria i la religió) i el canvi definitiu als ideals burgesos com la raó, el plaer i l’humor. Un altre símbol de la modernitat és el mètode de l’acció d’armes, els quals prescindeix d’elements fantàstics i succeeixen dins dels límits de la capacitat humana. Tirant és un militar en compte d’un cavaller i prepara les batalles més detalladament i enginyosament. El protagonista ja no és un cavaller errant i solitari sinó que és un astut capità. L’obra transcorre en una època al mateix temps que la de l’autor, encara que també apareixen elements fantàstics com l’aparició d’Artur a la cort de Constantinoble. Els esdeveniments es troben organitzats geogràficament a Grècia, Anglaterra, el nord d’Àfrica i Sicília. En l’obra continuen les formes externes com els ideals de la fe i de l’honor, i també els tornejos, però s’ha suprimit la ficció per a deixar lloc a la història de l’època com els noms dels personatges, la geografia… Per últim destacar les escenes de la vida diària, en el qual els personatges es mostren amb certa innocència e introdueix l’erotisme en algunes pàgines de l’obra.