Usuari:POLROVA/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de POLROVA. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Fitxa | |
|---|---|
| Autor | Beatriz Doumerc, Ayax Barnes |
| Llengua | Espanyol |
| Publicació | Argentina, 1975 |
| Editorial | Rompan Filas (1975), Colihue (2015) |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Literatura infantil |
El pueblo que no quería ser gris
modificaEl pueblo que no quería ser gris és el nom d'una obra clàssica de la literatura infantil Argentina. Autoria de Beatriz Doumerc i Ayax Barnes, la qual va ser un llibre prohibit a Argentina fins finals del segle XX.
La obra va ser publicada en castellà l'any 1975 per Rompan Filas ediciones i va ser prohibit pel decret nº1888 l'any 1976 degut a propiciar una actitud rebel de la població contra l'Estat. Més endevant, va ser reeditat l'any 2015 per Colihue.
Argument
modificaEl llibre narra la història d'un petit país el qual està governat per un Rei autoritari que es dedica a donar ordres a la població sense tindre cap altra interactuació amb ella. Un dia, el rei es va quedar sense ordres que donar i es va tancar al seu palau i com a última ordre va ordenar que tota la població pintés de gris les seves cases. La gran majoria de la població va fer cas però va haver un habitant que, mentre es disposava a pintar la seva casa de gris, va veure un colom vermell, blau i blanc. Tan bonic li va paréixer el colom que va decidir pintar la seva casa d'aquests colors.
Quan els guàrdies del rei es van adonar, van anar al palau a comunicar-ho al rei, i aquest enfadat va ordenar que els guardies anaren a la seva casa a solucionar el problema. Una vegada els guàrdies estaven per arribar, una dona va veure la casa vermella,blava i blanca del seu veí i va decidir pintar-la amb els mateixos colors. Quan els guàrdies per fi van arribar al lloc, van veure dues cases del mateix color. I confusos per quina de les dues cases es referia el rei, van tornar al palau a informar d'aquesta situació.
El rei al ser informat d'aquesta situació, va caure d'espatlles al terra i quan va posar-se de peu, enfadat va ordenar que portessin a les dues persones davant d'ell. Però quan els guàrdies van arribar al lloc, ara hi havia 3 cases pintades, i després 4,5,15,28... i després moltes més. Fins arribar a 333.333 cases pintades vermell,blau i blanc.
El rei, impotent va ordenar la detenció de tot allò que fos vermell,blau i blanc. Resultant finalment, en l'arribada al castell de tots els homes, dones i animals del poble. El rei es va caure d'espatlles al veure això però no es va aixecar de nou.
Llavors, el rei de la comarca veïna va veure que el color dels estendards del rei veí havia cambiat a vermell, blau i blanc i va decidir enviar als seus emissaris per veure que succeïa. Al contar-los la història, van intentar prevenir el que havia succeït a la comarca del veïna però ja era massa tard. Un habitant ja havia vist un colom de color vermell, blau i blanc i va começar a pintar la casa d'aquest color. Generant així, un bucle de mai acabar.
Context social de la obra
modificaDurant l'any que va ser publicat el llibre, Argentina va patir el Cop d'Estat a Argentina el 1976. Aquest cop, va causar que la democràcia Argentina no es pogués consolidar fins finals del segle xx, propiciant que moltes obres i aspectes de la cultura argentines fossin censurats i perseguits durant aquesta època degut al caràcter antidemocràtic del govern del cop d'Estat, el qual perseguia qualsevol actitud de rebel·lió contra les polítiques imposades al territori.
Sobre l'escriptora i altres obres
modificaBeatriz Doumerc de Barnes (1929 - Barcelona, 26 de marzo de 2014) va ser una escriptora argentina. Molt famosa per les seves obres de literatura infantil.
Va viure a Itàlia des del 1977 fins al 1984; any en què va començar a residir a Barcelona, Espanya, fins a la seva mort. Els seus llibres es van publicar a Argentina, Espanya, Itàlia, Veneçuela, Uruguai i Suècia. La seva obra ha estat guardonada a Amèrica i Europa.
Es va casar amb l'il·lustrador Ayax Barnes, que va il·lustrar molt dels seus textos.
Entre les seves obres més guardonades, s'hi troben tres contes de literatura infantil:
La línea (Buenos Aires, Granica, 1975). Premi Casa de las Américas 1975. Llibre el qual va revolucionar la literatura infantil a Argenitna i és considerat com un símbol d'aquesta literatura.
Daniel y los reyes (Barcelona, Destino, 1987). Aquest llibre va rebre el Premi Apel.les Mestres (Barcelona, 1986).
Un cuento grande como una casa (Madrid, Anaya, 1988). Aquest llibre va rebre el Premio Lazarillo (España, 1987).
Enllaços externs
modifica- Navarro, S. (2016, 22 agosto). ¿Trabajamos un cuento prohibido? El pueblo que no quería ser gris. http://adf-educa.com.ar/.+https://adf-educa.com.ar/trabajamos-un-cuento-prohibido-el-pueblo-que-no-queria-ser-gris/
- Capital, L. (2021, 22 mayo). La historia del pueblo que no quería ser gris. La Capital. https://www.lacapital.com.ar/educacion/la-historia-del-pueblo-que-no-queria-ser-gris-n2662454.html
- https://agmer.org.ar/index/wp-content/uploads/2013/04/el-pueblo-que-no-queria-ser-gris.pdf
- Despedida a Beatriz Doumerc. (s. f.). https://www.acec-web.org/SPA/ARTICLE.ASP?ID=1109
- Verdile, L., & Verdile, L. (2017, 3 agosto). «La línea» de Beatriz Doumerc y Ayax Barnes: el libro que revolucionó la literatura infantil argentina. La Primera Piedra. https://www.laprimerapiedra.com.ar/2017/08/la-linea-beatriz-doumerc-ayax-barnes-libro-cambio-la-literatura-infantil-argentina/