Usuari:Pallares/Edgar Reitz

Biografia

Després el diploma de maduresa, en el 1952, es trasferisce a Mònaco de Baviera, ciutat en qui Reitz frequenta la Universitat i s'ocupa de teatre i de cinema. Després els primers curtmetratges, realitza documentals sobre tem scientifici, short televisivi d'educació stradale, pel·lícula per la indústria i la publicitat. Escriu guions, fa #el #assistent operador, el director de la fotografia, la ispettore de producció, el montatore i per fi el regista. Quan Reitz comença a treballar en el cinema, a la meitat dels anys cinquanta, en Alemanya, en el sector la buidor és gairebé total. ELS registi de l'època nazi són morts o es troben ja de temps a l'estranger. No hi ha models qui ispirarsi ni una tradició qui riallacciarsi. A Mònaco no existeix encara un cineteca on veure, en mode sistemàtic, les obres més importants de la història del cinema.

Juntament amb altres autors de curtmetratges Reitz, en el 1962, amb el "Manifesto de Oberhausen", reivindica el dret de crear un nou cors cinematogràfic i en el 1963, amb Alexander Kluge fongui el Institut für Filmgestaltung a Ulma que dirigirà fi al 1968. L'objectiu és aquell d'oferir al nou cinema un lloc de formació i un centre teorico. El projecte és recolzat de Fritz Lang que, per motius de salut, no és però en grau de assumere l'adreça de l'Institut. En el 1965, sempre a Mònaco, organitza un multivisione de centoventi "anells" cinematogràfics (Varia Vision) per la qual Kluge escriu els textos. Reitz és co-regista i director de la fotografia d'alguns dels "anells". En el 1968 aconsegueix a fer introduir en el col·legi el cinema com matèria d'ensenyament, empresa quant mai difícil per la burocràcia alemanya d'aleshores, i per algun mes ell mateix ensenya en un col·legi. Tornat a Ulma prossegueix la realització de curtmetratges i el compromís prop del Institut. Amb Kluge es oppone al cosiddetto "cinema de ingredienti" ("kino der Zutaten") i es batte per un "cinema dels autors", obert a les experiències autobiografiche dels registi i a les experiències socials.

Tan sols en el 1967 Reitz realitza el seu primer llargmetratge Mahlzeiten (El insaziabile), gràcies a finançaments estatals. Per aquesta pel·lícula tria una soggetto aparentment convencional, una història d'amor en qui és evident la grip de la Nouvelle Vague, sobretot de Godard. Mahlzeiten ve premiat com millor obra primera a la mostra del cinema de Venècia del 1967. Entre el 1968 i el 1969 gira altres dos llargmetratges: Uxmal i Cardillac, el primer quedat a sobre inedito. Del 1969/70 és el llargmetratge Geschichten von Kübelkind (Històries de la noia del bidone) en 29 episodis de la duració complessiva de 203#' i 58". En el 1971 fongui a Mònaco la "Edgar Reitz Filmproduktion" (ERF). Del 1973 és Die Reise nach Wien, una comèdia ambientada en una ciutadana de província durant el nazismo; la pel·lícula suscita polèmiques, i Reitz ve acusat dóna-la la sinistra alemanya d'afrontar el nazismo amb leggerezza i per de més en una comèdia.

En el 1978 la fallida de Der Schneider von Ulm (El sarto de Ulm) el porta a una profunda crisi. Reitz deixa Mònaco. La crisi existencial, la sensació d'haver fallt com artista, la pèrdua d'identitat, de consciència de si mateix, ho porten a investigar els seus raïls, a retornar als propis orígens, en el lloc de la seva infantesa, on és conservada la memòria de la fanciullezza. D'aquí naixerà Heimat. Presentat a la mostra del cinema de Venècia en el 1984, obté un enorme èxit de crítica consagrant Reitz com un dels més autorevoli registi europeus. En el 1985 després de l'èxit de Heimat, Reitz comença la preparazione de Heimat 2 - Crònica d'un jovent; després 552 dies de lavorazione la pel·lícula ve presentat a la mostra del cinema de Venècia en el setembre 1992.

En el 1995 Reitz fongui el Europäisches Institut des Kinofilms ("Institut europeu del cinema"), a Karlsruhe. Ensenya cinematografia a la Staatliche Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. En el 2004 surt la tercera pel·lícula de la saga: Heimat 3 - Crònica d'un duta a terme epocale.

Del 2000 al 2010 ha estat director de la Divisió art cinematogràfica i d'altres mitjana de l'Acadèmia d'art de Baviera. El 6 desembre 2006 la Universitat dels Estudis de Perugia li confereix la llicenciatura honoris causa en Història, Filologia i Anàlisi del text literari.

En el 2013 ve presentat a la 70ª Mostra internacional d'art cinematogràfica de Venècia un quart capítol de la saga de Heimat, intitolato Die Andere Heimat - Chronik einer Sehnsucht, suddiviso en dos episodis. ESTÀ la primera pel·lícula de la sèrie a no ser produït per la televisió.