Pep1999
Membre des de 16 feb 2014
Són passen dos minuts de les nou
Pep | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
- LA VACA CEGA, JOAN MARAGALL
- Topant de cap en una i altra soca,
- avançant d'esma pel camí de l'aigua,
- se'n ve la vaca tota sola. És cega.
- D'un cop de roc llançat amb massa traça,
- el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
- se li ha posat un tel: la vaca és cega.
- Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
- mes no amb el ferm posat d'altres vegades
- ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
- Ses companyes, pels cingles, per les comes,
- pel silenci dels prats i en la ribera,
- fan dringar l'esquellot mentre pasturen
- l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
- Topa de morro en l'esmolada pica
- i recula afrontada... Però torna,
- i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
- Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
- al cel, enorme, l'embanyada testa
- amb un gran gesto tràgic; parpelleja
- damunt les mortes nines, i se'n torna
- orfe de llum sota el sol que crema,
- vacil·lant pels camins inoblidables,
- brandant llànguidament la llarga cua.