Usuari:Quimpuig12/Sichuan
Cultura
modificaEl sichuanesos són un subgrup dels xinesos han que viuen majoritàriament a la província de Sichuan i al municipi de Txungking. A principis del segle IX aC, Shu (a la plana de Chengdu) i Ba (que va tenir la seva primera capital a la ciutat de Enshi, a Hubei i controlava part de la vall del riu Han) van destacar com a centres culturals i administratius on es van establir dos regnes rivals. Tot i que finalment la dinastia Qin va destruir els regnes de Shu i Ba, el govern Qin va accelerar els avenços tecnològics i agrícoles de Sichuan fent-lo comparable al de la Vall del riu Groc. La llengua actualment extingida dels Ba-Shu derivava dels colonitzadors de l'era Qin i representa la divisió documentada més primerenca del que ara s'anomena xinès mitjà.
Durant les dinasties Yuan i Ming, la població de l'àrea va disminuir a causa de les guerres i la pesta bubònica i van arribar nous pobladors de l'àrea de l'actual Hubei, reemplaçant el Xinès comú més primerenc amb un estàndard nou.
El Memorial Li Bai, ubicat a Jiangyou, és un museu en memòria de Li Bai, poeta xinès de la dinastia Tang (618–907) construït al lloc on va criar-se. L'edifici es va començar el 1962 en ocasió del 1200è aniversari de la seva mort, es va completar el 1981 i es va obrir al públic a l'octubre de 1982. El memorial és construït amb l'estil del jardí Tang clàssic.
El 2003, Sichuan tenia "88 companyies artístiques, 185 centres de cultura, 133 biblioteques i 52 museus". Les empreses radicades a Sichuan també va produir 23 sèries televisives i una pel·lícula.[1]
Llengües
modifica
Els sichuanesos havien parlat la seva pròpia varietat del xinès anomenat xinès ba-shu, o antic sichuanès, abans que s'extingís durant la dinastia Ming. Ara la majoria parla mandarí sichuanès. Alguns lingüistes creuen que els dialectes minjiang són descendents genuïns de l'antic sichuanès, però no hi ha cap evidència concloent que els dialectes Minjiang siguin derivats de l'antic sichuanès o del mandarí sud-occidental.
Les llengües parlades a Sichuan pertanyen principalment a tres subfamílies de les llengües sinotibetanes.
La varietat de xinès parlat més àmpliament utilitzada a Sichuan és mandarí sichuanès, el qual és la lingua franca a Sichuan, Chongqing i parts de la Regió Autònoma del Tibet. Tot i que el sichuanès es classifica generalment com a dialecte del Mandarí, és altament divergent en fonologia, vocabulari, i fins i tot gramàtica del xinès estàndard.[2] El dialecte minjiang resulta especialment difícil d'entendre a parlants d'altres dialectes mandarins.[3][4][5][6]
La Prefectura Autònoma Tibetana de Garze i la Prefectura Autònoma i Qiang d'Aba a l'oest de Sichuan és poblat per Tibetans i Qiangs. Els tibetans parlen el Khams i Amdo, que són dues llengües tibètiques, així com diverses llengües qiànguiques. Els qiang parlen llengües qiànguiques i sovint també llengües tibètiques. Els Yis de la Prefectura Autònoma Yi de Liangshan, al sud de Sichuan parlen lallengua nuosu, de la família de les llengües lolo-birmanes; El Yi s'escriu utilitzant l'escriptura yi, un sil·labari estandarditzat el 1974. La Universitat del Sud-oest per a Nacionalitats té un dels departaments més prominent de tibetologia de la Xina, i l'Editorial de les Minories del Sud-oest publica literatura de les llengües minoritàries.[7] A les regions autònomes de minories la senyalització és bilingüe i hi ha escoles públiques amb llengua vehicular diferent del mandarí. [[Categoria:Sichuan]] [[Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback]]
- ↑ «Sichuan: Education and Culture». Catherine, 26-05-2004 [Consulta: 4 gener 2014].
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 7-5614-1296-7.
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 978-7-211-05482-4.
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ .
- ↑ «The Wuhou District (武侯区».), a Tibetan enclave in Chengdu|date=2009-03-24|accessdate=2013-01-04|issn=1864-1407|publisher=TibetInfoNet}}